Veus Parròquia del 2/5/2018

I don't, I don't believe it's fair I'm slitting my blood, it's all I ever am Pull my love into a paper cup The ostrich's part and I'm spinning my gun Pull my love into a paper cup, the ostrich's part and I'm spinning my gun Ara escoltes l'àvia d'Esber Sintonitzes l'àvia d'Esber La ràbia de Sant Lluís La ràbia de Sant Lluís Veus de la parròquia? La filestra de Justícia i Pau Bona tarda a tots, com esteu companys? Tenim per aquí en Jesús, Peyu i el Dani. Com esteu? Molt bé, molt bé. Bona tarda. Hem recuperat el Dani, que el més passat ens va fer falta. Sí. Vaig fallar, eh? Vaig fallar. Mira, a vegades, rellita, rellita, tot. Ai, no el vam poder tenir, però bé, no el vam tenir amb compte. Amb cor, no? Amb cor i ànima? Amb cor i ànima? Estava aquí per dintre. Això és important. Ai, què com ha anat el dia del treballador? Ho he fet pont, no ho he fet pont. No ho he fet pont, jo sempre fa xori. Està amb un aquaducte, ja. Directament al Jesús està en un aquaducte. Sí, sí, sí. Jo sí que he fet pont, i m'he agafat molt tranquil·lament. M'he quedat a Sant Just, però he fet molt el meu. Molt penxit, de veritat. Molt bé, això és bo de tant en quant. Ja està bé. Jo no, he hagut de pencar, però bueno, mira, a vegades també hi ha d'haver algú pencant el dia de pont. Jo li vaig poder anar a veure una pel·lícula que em feia molta il·lo, que era un campeonet que el Dani sé que la vista. Sí, home, el Javier Gutiérrez. Exacte, a mi em va agradar molt, va ser tu, però a mi em va agradar molt, i a més els que vam estar de, com sabeu, l'any passat a Sant Just vam ser territoris peixals, i tant el Dani com jo vam ser voluntaris, no? I quan veus aquesta pel·lícula, hi ha accions i reaccions dels protagonistes, que nosaltres les vam poder viure en el complex de la bonaigua, no? Clar. I em va agradar molt. És una pel·lícula de Carrius, però també una pel·lícula que et fa caure una mica de llagrimones, no? On la vas anar a veure, tu? Jo vaig anar a veure, a veure què pensi, a Sant Andreu, els cinemes de Sant Andreu. Ah, jo vaig anar al cinema baix, i em va sobtar moltíssim, perquè hi havia molts pares amb molts nens. Sí, la veritat és que... Bueno, jo l'hauré de dir que vaig anar, no em vaig trobar amb això, però perquè era molt d'hora, els 4 de la tarda, per tant. Però sí que és veritat que és una pel·lícula molt familiar, que també està bé per involucrar els nanos, no? Perquè comencin a conscienciar-se, amb una vida on tothom, on tots podem formar part, no? Va ser molt va, perquè s'acaba la pel·lícula, i els infants tots aplaudim, bravo! Va ser curiós, perquè molt poques vegades, actualment s'aplaudeixen els cinemes. Sí, costa, costa, costa. Doncs l'altre dia, sí, sí, van fer ovació, i ets anant a la sessió de dos, quatre, vuit, sé que hem acabat quasi de seu, i sí, sí, a la nostra sessió van aplaudir, a l'esdeu, que també hi havia bastanta gent, no sé com van acabar, però ja et dic que a la nostra van aplaudir, els infants van aplaudir tots, perquè és una pel·lícula que es reconeixen a vegades, però no reconeixem alguna pel·lícula, perquè aquest metge us recomanem campioners, no sé si us recomanes, segurament, és que és el Cinephil, el Cinephil és el Dani, no sóc pasiós. No, no, no, a veure, jo crec que pel caïde d'aquesta secció, jo crec que és molt... que podem enfocar, podem posar molt, molt bé dins del sac aquesta pel·lícula, perquè és una pel·lícula on hi ha, doncs, l'exclusió social, això que tant comentem en aquest programa, que aquí, doncs, es fa tot el contrari, no? Introduir a la societat totes aquestes persones, que a vegades, doncs, els hi costa més, doncs, trobar feina. També, en aquesta pel·lícula, veiem personatges que tenen un déficit, doncs, que són discapacitats, sinó, si em trobem de raon, però que no ho han sigut sempre, hi ha personatges que no ho han estat sempre, que ho han estat després, no? Per tant, també, això tenir un compte, no? I que tots podem fer de... en el cas d'aquesta pel·lícula, que tots podem fer el possible, no? Per acabar passant-ho bé, perquè, si més no en aquesta pel·lícula, no busquen guanyar ni perdre, sinó que busquen passar-ho bé, i això també, doncs, a la vida real, també ho podem aplicar. No, a mi, de veritat, és que el valor de qui guanyi, qui perd, és molt relatiu, no? Llavors, de veritat que, si tenim oportunitat, aneu-la a veure perquè... Però passareu una estureta agradable, si més no, no? Paga la pena. Paga la pena, efectivament. Bueno, què més? Perquè per on comencem? Comencem jo? Vinga. La setmana passada, Justícia i Pau, vam fer... Com sabeu, Justícia i Pau, una de les seves brancues, també és molt sobre el tema de les finances ètiques. N'hem parlat moltes vegades, aquí, en aquests micròfons, de la ràdio, fa uns anys, vam portar... El primer banc, més o menys ètica, era a Triodes, vam fer una conferència, ja fa 3 o 4 anys, més que menys, i bé, i, bueno, i Justícia i Pau, hem anat posant molt... Hem focalitzat molt el tema de l'economia social, l'economia de valors, l'economia ètica, i, evidentment, ens senten les finances ètiques. Llavors, la setmana passada, el dijous, juntament amb Christianisme, Justícia i la Fundació Joan Maragall, vam fer unes xerrades sobre el debat ètic Christian sobre les finances, no? I, bueno, es va posar allà a la taula que el sistema financer i la Justícia són dos termes que poden ser compatibles i a l'hora contradictoris, no? Per què? Perquè, clar, es va analitzar l'Ètica per un cantor i la praxis fina en cena, no? Dius clar, dius, ostres, a veure, com pot ser que una cosa, que és economia pura i dura, especulativa moltes vegades, que juga amb els valors de especulatius, hi ha les hipoteques pel mig, es posen, es van fer les marranades, que es van fer amb les participacions preferents. Tens les hipoteques que han sigut moltes hipoteques que s'han fet, s'han gestionat manament, en fi, no? Es va intentar parlar i vam tenir tres ponents bastant, jo crec, molt potents, que era la Carme Anzotegui, que és la professora d'economia i finances de Sade, vam tenir l'Àngel Pès, que és el subdirector de la General de Caixabanc, el Jordi Vany, director de la fundació FIARE, fins fa poc havia sigut director de FIARE, ara ha passat a ser de la fundació, i la Dolors Uller, que és membre de Justícia i Pau, i, a més, és professora de moral social de l'Institut Superior de Ciències Religoses de Barcelona. I vam dir com a moderador, el Josep Miralles, que és un Jesuita, professora de sociologia i membre del Centre d'Estudis de Cristianisme i Justícia, que va ser el responsable de moderar el debat. La Dolors, una de les coses que va dir, és que les finances han de ser orientades al bé comú i a la justícia social. Què dius? Com es fa això? La fe cristiana ens dona lloc a un estil de vida que, d'una projecció pública i social, tot el que hem de fer, l'hem de fer, pensant sempre amb l'altra. Ella deia que la Dolors feia referència a la opció preferencial dels pobres, però jo potser sóc diferent i dic com a no. Quina manera podem, des de les finances, regular també els vents públics, com pot ser l'aigua, que és un dels temes que en aquesta taula l'hem tractat molt. Tenim projectes, moltes vegades, que poden ser ètics, i un és com protegir amb l'aigua. És un bé públic, però l'hem de poder protegir. No pot ser que l'aigua... Tothom la llansem com vulguem. Que és igualment la pel·lícula que fins fa una estona hem estat parlant de de Campeones, està cofinanciada amb Triados Bank, perquè és un projecte ètic. Podem parlar sempre que hi ha moltes coses a la nostra dia a dia que les podem fer des d'una besana ètica. Què va passar? El que va sortir una mica... Així una mica... No malparat, però sí que clar. Qui surt de les llistes negres, de Justícia i Pau, amb tot el respecte, és Caixa Bank. Per què? Perquè és una dels banks que surt com el tercer, em fa l'efecte, que treballa o que té inversions amb temes militars, no? És a dir, d'armament i dius, a veure com pot ser això, no? Un banc que inverteix en armes, és el tercer o quart de la llista, però té una fundació, no? Doncs clar, és que som els dolents, però clar, ostres, també fem coses bones. Sí, sí, però clar, sembla que des de la visió de la darrere em fa una sensació que potser sí, que fa moltes coses, la fundació, però també, ostres, perquè fas uns projectes totalment... el pla d'ajudes per les insolvencies i el teu propi banc fa hipoteques a vegades que les està donant per sobre de lo que aquella persona pot fer si li passa alguna cosa, és a dir, ostres, sí, molt bé, fas un pla d'ajudes, perquè no pots pagar la teva hipoteca, però has fet una hipoteca per sobre de les possibilitats d'aquella persona, és a dir, tu, quan marques una hipoteca, no li pots donar el 100% o el 60%, perquè és de menjar aquella persona poca de sense feina, pot tenir una baixa laboral, perquè s'ha fet mal. O sigui que amb aquell sou ha de cobrir tot aquestes mancanses, i doncs no pots donar una hipoteca que no la cobreixi. Jo penso que el subdirector de la Caixa va parlar bé, però, ostres, dius, sí, em pots vendre la moto que vulguis, però, clar, em dona aquesta sensació estranya, de dir, sí, per un cantor fas el pla d'ajudes, però, per l'altre, has donat hipoteques potser no correctament bé, o tens molts projectes que van d'armament. I és a aquestes coses que, a vegades, et soptes, el Jordi ens va parlar de la Fundació Fial. Hi ha dins d'això que, quan fas coses ètiques i sobretot en banca, l'afecte multiplicador del benestar pot ser molt elevat. I hem de buscar això, que sigui multiplicador i que puguem incidir dins de la banca tradicional, i aquesta pràxis. No que la banca tradicional desapareixi ni molt menys, però sí que a lo millor donem eines perquè aquesta pràxis millori, no? Com fem que les inversions siguin ètiques? Com fem que les inversions ens generin un bé comú per tots? Per exemple, projectes d'agricultura que ens podríem... Podríem fer uns projectes que donessin or socials o tirar endavant masies que estan tancades. Millor és una font d'ingressos, crees llocs de treball, en comunitat... Hem de pensar, es va parlar una miqueta de tot això i quin paper té la doctrina social de l'església, també, en aquest punt. I res, era parlar-ho amb tots vosaltres que ja insisteixeu. Hem parlat moltes vegades sobre la banca ètica, no és un tema nou, però que sàpigueu que des de l'entitat seguim treballant per anar a veure veient com podem millorar el tema financer, que sigui un sistema financer útil, no? De fet, els senjurs estem treballant també amb el mateix camp sobre la qüestió dels salaris i pensions de 100. Ens ocupa el fet que hi hagi salaris on deien molt baixos. Els salaris han baixat el poder cositiu amb els anys de crisis bastant. En algun cas, ha sigut un 30%, en altres casos, menys, i en altres cases, han perdut la feina. Després, actualment, el que passa és que, a veure, hi ha treball molt precari, és a dir, que no salaris baixos, hi ha de més temporal, no són totes les hores que caldria per poder tenir els ingressos que fan falta, no? I, llavors, nosaltres estem treballant amb una idea que en diem una hipòtesi de treball basats en dues coses. Amb un nom elineal del 15% de salaris i pensions a tota la població estatal en 3 anys. 5% el 2018, 5% el 2020. En base a la construcció i post en marxa del cura de Mediterrani. Ja sabeu que el cura de Mediterrani és aquesta línia que va des del Gésir, d'Andalusia, fins a pràcticament tota Europa, l'Europa Atlàntica. Llavors, sobre aquesta base, llavors, a partir d'uns punts determinants, treballem la qüestió. És a dir, si és possible que això es pugui portar terme, augmentar aquest 15% en 3 anys. Llavors, treballem el tema de la finançació del curador, com es financia el curador. Doncs te surten els diners i com es fan. Un altre aspecte és les empreses i el repte. Si s'aumenta un 15%, la cota de segurs socials que paga l'empresa i el cols de salaris, això a l'empresa, sobretot l'empresa petita i mitjana, ho pot suportar, això també és una qüestió que nosaltres en parlarem. Després, com influeix la qüestió amb l'estat? Aquell li representa la sàrrebre a 50.000 milions d'euros cada any. Què li representa? I què els representa a les empreses de l'Ibex 35, aquest augment de diners que passarien a la caixa de l'estat? Què passa amb l'administració i l'estat? L'administració es pot adaptar amb aquesta qüestió al risc que presenta el cor de la Mediterrània. El fer el cor de la Mediterrània presenta riscos, riscos que són de tipus històrics o són de tipus pràctics. Després, qui són els actors i protagonistes de la posada en marxa de tot aquest projecte? Aquí hi ha molts actors i protagonistes que pràcticament és tota l'escala social d'elements. Llavors, el pla de treball és evident que un pla de treball, si es pogués aturar a terme això, dependeria de la capacitat de lligar tots els actors polítics en aquest projecte. De fet, hi ha una cosa. Nosaltres pensem que quan hi ha èpoques de crisis, ens baseu una miqueta amb la idea de Keynes, l'economista Keynes, el 39 i 31 d'abans de la crisi mundial, que es va veure una crisi molt gran que no hi havia treball, la gent emigrava dins dels mateixos països i tot, doncs hi no havia feina. Keynes, el que va fer va ser, deia que s'havia injectat diners al sistema perquè pogués fluir l'augment de consum. Llavors, el consum portaria evidentment un augment de producció. I això, efectivament, és el que va fer els Estats Units. El que va fer de tirar del carro no va ser el corredor mediterrani, en aquell cas, però sí que va ser l'Estat. L'Estat va començar a construir tot el que feia falta i més. I amb això va lograr injectar tots aquests diners al sistema que llavors es va multiplicar. Bueno, de fet, la cústia és la següent. És possible que amb el corredor mediterrani es pugui augmentar un 15% els salaris ja immediatament, o d'aquí un any, diguem-ne, el temps que faria falta per fer-lo. És possible que les empreses poguessin aguantar aquests costos. És possible que es pogués fer dintre de la mentalitat del govern de Madrid, treballar i augmentar la riquesa del país, però encara seria entrar per la perifèria. És la perifèria la que portaria, i això no és Madrid, és una altra cosa. Això ho emmetria. Bueno, doncs això és el que nosaltres eríem treballant. Com reaccionarien les empreses de l'IVEX-35? Com reaccionarien els partits polítics, els col·legis professionals? Bueno, això és el que nosaltres aniríem veient i estudiant. Si arribem a la conclusió que això és factible, llavors ja els ho explicarem. Si algú dels oients que ens està escoltant vol participar en aquest treball i vol enviar les idees que pugui tenir sobre aquests punts que hem parlat, si voleu prendre nota del meu correu, els ho dic... O el de la perroquia, el que vulgueu. Podem donar els dos, si voleu. No, el meu, el meu. Doncs el teu, doncs vinga. Jesus Castro, S-A, arroba, gmail.com Jesus Castro, S-A, arroba, gmail.com O sigui, tots aquells que tinguieu l'enquietud serà benvingut sempre, perquè aquí el que val és l'abundància de les possibilitats de poder arribar amb aquesta situació i fer-la factible. Gràcies. Ara, com heu sabut el govern espanyol ara diu que vol impulsar també un nou impost de les empreses grans, com són Amazon, Apple i Google, per finançar la pujada de pensions. És curiós perquè l'altre dia reuneixen a Europa, i la Comissió Europea diu recorda que els pensionistes espanyols han mantingut el nivell de vida durant la crisi i que tenen menors riscos de pobresa. Clar, quan sents aquesta frase legida en el diari al país del dia 30, la veritat és que jo a mi em digne. Perquè dius, o l'economista, o la persona que ha escrit aquest article, no és capaç de comparar dades, és a dir, veure que això es mentida, i dir, no és veritat, és a dir, tenim pensionistes que des de la crisi es mantenen les seves famílies, els fills i nens, perquè els seus fills estan sense feina, se'ls ja acaba la tur, i estan vivint gràcies als avis, gràcies als pensionistes. Clar, i és curiós que també la Unió Europea ho digui, llavors dius, ostres, aquests senyors de la Unió Europea en qui m'enviuen, perquè la deuen viure en un món que no és el que jo vinc cada dia. Com sabem, aquí a Sant Just, tot i que som un poble que tothom diu que tenim un poder adquisitiu elevat, també ho qüestiono, i sabeu perfectament, perquè som un poble que sí, que ens han catalogat que tenim un alt poder adquisitiu, però també tenim famílies que no arriben a final de més, i els que hi vivim, com sabeu, doncs ens costa el nostre, i de vegades tenim més despeses, és a dir, ens augmenta tot, però no ens augmenten els salaris. Veus aquestes... aquesta frase, la Comissió Europea recorda que els pensionistes espanyols no han mantingut el seu nivell de vida, i penses que, en perdó, perquè estem en un mitjà públic, se n'enfotin a la cara de tots nosaltres. És a dir, aquests senyors, d'on treuen les dades, amb qui parlen, és clar, potser el Rajoy salia en fum. El millor, quan es jubili, evidentment, que no tenen problema, però és que els mortals no són així. Les manifestacions que ha tingut de tots els pensionistes, que s'han sortit als carrers i els joves, i no tan joves, que hem sortit a donar els suport, jo crec que si... si dinguéssim aquesta frase for real, jo crec que ningú haguéssim sortit al carrer, i s'ha sortit per alguna cosa. Llavors, a mi m'indigna veure aquestes notícies, i que fins i tot un periodista no sigui capaç de dir, molt bé, això és el que diu la Unió Europea, però recordem que Espanya, ja no només que no hi és, que Espanya sencera s'ha sortit als carrers, que ens prenguin el pèl·lic, els pensionistes, cada vegada estan perdent més nivell, és a dir, més nivell de vida, l'estan perdent, i, a més, el que els hi pujan, sembla que sigui perquè callem, i dius, home, 0,25 cèntims, vostès els pujan, perquè jo no ve cap diputat, ni cap ministre, que els hi pugin 0,25 euros al mes. I a més a vegades, segons si et pujan, segons quin tant personat pujan, els pensionistes els fan saltar, de verem, a lo qual s'hi estaven accents de plantejar la declaració de diva, i de personal tinguin que presentar la declaració de IRPF, i a més que tinguin que apagar, cosa que fins ara vostès t'estava accent. Vull dir que clar, no sé, llegeixes el diari i de veritat que et poses de bastant mal humor. Segons això, la comissió europea sí que li dona... sembla que sí que vulgui que l'estat espanyol reguli el tema d'Abdonaldi en aquestes empreses tecnològiques, perquè diuen que sí, que no cotitzen el que realment venen als països, i que si posem aquest gravament segurament aportarien uns 5 mil milions a l'any als socis europeus, i Espanya d'això podria rescatar uns 500 milions. Bé, veurem què passa, i a veure on ens porta, perquè clar, aquests càlculs estan ben fets, s'ha de bo, però cal veure com reaccionar aquestes empreses en el moment que tu els estiguis posant un impost que ara no tenen, i no sé com ho gestionaran, ni com ho agafaran, aquestes empreses No sé veure'ls en aquests pròxims dies, perquè aquestes notícies barallen des del dia 27 d'abril o demà, que són bastant recentes, veurem també com les empreses Amazon, Apple i Google respiden en aquest tema. És a dir, que ja ho anirem portant. I l'últim tema és tot teu, Dani. És tot meu? Tot, u jo. La partata avui de Justícia i Pau que veus de la parròquia, volíem dedicar-li també una part a parlar d'aquest concert solidari que es va dur a terme a principis del mes passat, el mes d'abril. Canvien de data a la de l'any anterior, que es va fer a principis de febrer. Aquest any hem posat per una causa també solidària. L'any passat, els diners recaudats van anar a cap a Open Arms, aquesta ONG que fa pocs dies recuperava el seu vaixell que ha donat molta guerra i s'agrada una guerra en el context solidari perquè està lluitant per rescatar molts refugiats i per donar-los lloc de collida. Per tant, va ser aquesta primera tasca que es van recaudar més de 400 euros que van anar destinats a causes solidàries a Open Arms. Això va ser el febrer del 2017 on ens trobàvem en aquesta situació que era actual que era de rigorosa actualitat per tant, vam creure oportun des del grup de Justícia i Pau destinar aquest benefici del Consell Solidari que recordem que es va fer a principis de febrer del 2017, aquesta primera edició on els tallers de música participaven en actuacions de grups musicals per tant, la gent hi assistia i feia aquest donatiu de 5 euros de l'entrada i va tenir molta collida uns 50, 60 participants i donada aquesta gran collida al nostre poble vam voler fer una segona edició volíem donar-li una mica de roda ja que podíem estirar una mica el xiclet veiem que podíem estirar una mica aquesta activitat per tant, d'anar fent coses perquè vam veure que la primera vegada va tenir molt bona rebuda ho vam pensar també amb aquesta segona i efectivament aquesta segona activitat aquesta segona edició del Consell Solidari es va dur a terme també com l'ha impassat a les escoles a principis de mes d'abril, com comentàvem i bé, doncs va ser una jornada molt maca de dos quarts de nou del vespre fins a tres quarts de 10 de la nit que es va fer, doncs, aquest Consell Solidari on, amb una clau diferent a l'any passat, recordem eren els refugiats, el 2017-2018 hem volgut donar un caï de més de poble, un caï de més municipal referint-nos al que comentàvem, a la Quima que hi ha gent que també... hi ha gent que diem que comentem, que s'enjust té un nivell requisitiu igual, però també hi ha aquest nivell de riquesa o d'un nivell, com dèiem, econòmic també hi ha també hi ha un nivell baix es troba aquesta part de gent que es troba a final de mes o a principis de mes que té problemàtiques o a llarg del mes fins i tot, que té problemàtiques a l'hora de pagar que si rebuts de la llum, que si també menjar per tant, nosaltres en aquesta segona edició del concert solidari vam voler dedicar aquestes ajudes que es quedessin al poble, és a dir una cosa millor que ajudar la gent del poble quan una entitat que el que vol és promocionar-se en el mateix poble evidentment Justícia i Pau té seus arreu de Catalunya però aquí s'enjust es troba la nostra, per tant també fer-li costat, la nostra poble amb aquesta activitat es van recaudar molts molts, molts aliments perquè tot van a destinar els rebots de càrites de s'enjust amb qui vam contactar i es van involucrar molt en el nostre projecte per tant, vam voler agafar aquest esperit tan dinàmic que té els rebots de càrites un esperit molt de lluita constant per posar també en la nostra Onigia, Justícia i Pau on vam convidar a tot el municipi a participar d'aquesta segona edició del Concert Solidari que es van recaudar molts quilos de productes entre ells, oli, llagums també arros i altres productes que ens anava portant la gent per voluntat pròpia i aquesta era l'entrada aquest any no es va cobrar efectiu sinó que era més aviat un canvi, no? jo et dono una bona estona a canvi tu et dones algun aliment que necessitem per tant, jo crec que va ser una collida molt bona perquè estem calculant entre unes 60-70 persones que van assistir a aquesta festa per tant, estem molt contents i jo crec que vam gaudir molt tots que va ser una tarda molt maca una participació com es mentàvem va ser una tarda bonica que en record evidentment, que ens portem tots a la nostra memòria i al nostre acord i també d'ajuda a totes aquelles persones que més ho necessiten ho vam treure més de 150 quilos en total, si somem l'oli i tot el que ens van portar i una altra cosa que hi havia algunes persones que no van poder portar aliments i ens van posar una guardiola i com que els hem donat directament i aquesta guardiola no el podíem obrir no podem donar la xifra però hem vingut seguint i tant, és a dir, que les persones que no van poder portar res van posar-nos una guardiola es van tregar el rebós i aquí ens hem quedat nosaltres, però estem molt contents També fer un incís, perdó Quima i donar-li les gràcies des d'aquí als tallers de música que l'Olaquem es joven que ha participat d'aquesta activitat i ens hem de posar a cantar que tots formem part d'aquest concert solidari que cada vegada va creixent i nosaltres creiem molt oportun des d'aquí, enviar-li una fort abraçada i evidentment també moltes gràcies, Olaquem moltes gràcies tallers de música perquè vosaltres veu fer possible que tots aquests aliments arribessin a bon rebòs Sí, perquè sense ells la veritat és que no hi ha concerts solidaris, si de clar i són el motor del concert doncs encara que vas a classes, però jo ja t'asseguro que jo cantar i ballar no és el meu, és a dir, que hem de ser realistes i aquesta no la faria bé Doncs queden dos minutets de recordar-vos que la xerrada i el retet que hem passat junts els podeu escoltar al 17 de 2.4.12 i ens podeu tornar a sentir i bé, jo crec que aquest mes de maig que no ens en oblidem, tenim la festa la setmana solidària que es compon del dia 9.11.12 que crec recordar començarem amb un amb un llibre una presentació d'un llibre que el llibre té, penseu que aquesta any la festa de la pau va dirigir dels drets i els infants i tindrem el Divendres, el casal de joves la representació del llibre amic meu que com sabeu el llibre amic meu es va presentar a Intessat i anava sobre refugiats que eren els nens que escrivien la seva història amb els seus dibuixos de tot el seu periple des que deixaven la seva ciutat que podia ser una ciutat com la nostra i un bon dia és acajada pel motiu que sigui doncs és el periple aquell llibre que l'ha impassat el vam portar i vam treure un fragment per parlar-ne doncs aquesta any es posa amb representació teatral i es farà el casal de joves i després d'aquest teatre tindrem un piscolari esoberadut us convidem a tots a la festa de la pau els amics de la plaça de la pau el cau i l'esplai doncs... doncs això us convidem tots a estar a la festa de la pau i a la setmana solidària així que bona nit de tothom adéu moltes gràcies Carly Tus