Veus Parròquia del 9/5/2018

Però, just look, please get caught, watch if you're smart. La, la, la, la, la, la. Mornin'out, la, la, la, la, la. A les portes, a la vida, a la terra. Sintonitza, a la vida, a la terra. La vida, ho s'endimos, la vida, la vida, la vida, la vida. Beus de la Peròquia. Crama d'informació i formació humana i cristiana de la Peròquia dels Sants Justi Pastor de Sant Just d'Esvern. Amics joidors d'Arreu d'Esvern, beus de la Peròquia, presenta les fraternitats de Carles de Foucault. Beus de la Peròquia amb l'esperitulitat d'en Carles de Foucault. Avui tenim el plaer de tenir amb nosaltres a fina Miralles, germaneta Núria de Jesús, fina, ben trobada. Moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres. Moltes gràcies de convidar-me, estic molt contenta. És un canvi de nom, això, germaneta... Això és la culpa dels tuàrex. Perquè quan jo vaig anar cap allà, em deia Josefa, com el meu nom de bateig, però resulta que tenia un significat que feia riu a tothom. I per això vaig tenir un nom que fos català i tuàrec, i Núria vol dir llum. I aquí és la mare de Déu de Núria, que és patrona. I germaneta de Jesús, aquest afegitor, és comú per a totes les germanes de la comitat. Sí, perquè quan entravem, la germaneta Madeline, que és la nostra fundadora, deia, ara deixeu la vostra família, tot i continuant, estimant-la molt, però el vostre condom ja no compta. A partir d'ara, el vostre condom és de Jesús. Com vas conèixer l'espiritualitat de Carles de Focol? Sí. I una mica la trajectòria que t'ha portat fins aquí? Sí, jo era bastant jove, ja tenia 17 anys, i em sentia cridada una vocació religiosa, però esclar, no coneixia les fraternitats. I en aquell moment hi havia un bicari a Vilafranca, que era el Jaume Patricis Seirac, i ens obria molt el que era la nostra joventut, que estava als nois per una banda, les noies per una altra, doncs ell ens convocava tots i ens obria horizons. Sobretot, la lectura, i va ser que llibre en el cor de les Masses del Paraballó, que és el fundador dels germans de Jesús, va arribar a les mans de la meva germana. Ella no el va llegir, però jo sí. I llavors vaig preguntar si no hi havia les germanetes, bueno, la branca femenina, i va ser aquest mossèn que em va donar l'adreça de Madrid, i vaig anar a veure-les, un estiu. A partir d'aquí hi ha un noviciat, hi ha alguns temps d'operació... Jo estava estudiant farmàcia, i el meu pare li va caure la cosa a la casa del damunt. La casa del damunt. Quan li vaig dir que volia ser monge, per què no m'ho havies dit abans? És ara el moment. Ell perdia l'auxiliar de farmàcia en aquell moment, i a mi em donaven una beca per continuar estudiant, i una beca de col·legi major aquí. No li costava res, però li vaig dir, oferir el que tu et sembli bé. No tinc cap afició a continuar estudiant farmàcia, perquè és un negoci, i no m'interessen els negocis, però si vols, en comptes d'estudiar, et puc venir a ajudar dos anys, i em vaig quedar amb ell a treballar. I llavors, quan ja van passar aquests dos anys, els meus pares em van acompanyar a Madrid, dels meus germans petits, que encara tenia un, dos anys, i jo tenia 21 anys, saps? I, bueno, vam arribar a Madrid, i m'hi vaig quedar tres setmanes només. Perquè, llavors, encara fèiem una regió en Portugal, o sigui, que Espanya i Portugal estaven juntes, i com que amb el català és molt pròxim del portugès, doncs, a les que entravem de Catalunya, ens enviaven sovint a Portugal, que encara no hi havia vocacions massa d'allà. I vaig viure a la Corre Leira, que era un suburbi de barraques, i vaig tallar un any d'apostolentat. El noviciat l'havia de fer a l'Àfrica, perquè a l'entrat pregunten quines orientacions tens, o sigui, desitjos. Perquè, esclar, la vida de Germanet a la base és igual, per tot arreu, però segons estàs treballant amb una fàbrica, o ets nom de l'Àfrica, és molt diferent. Jo vaig demanar justament aquesta vida d'anòmada, i havia d'anar al... com se diu, al noviciat que hi havia el sur, l'anés, l'Argelia, que estava ja orientat a aquesta vida dels nòmades. Però, amb els treballs de fer feines que ens sortia a Portugal, vaig anar molt de genolls per terra, eren cases senyorials que estaven enserades, i havies de treure la sera i tornar a passar el brillo i tot això. Se'n van fer uns igromes als genolls, que el metge em va dir, si no fas un temps de repòs complet, t'ho haurem d'operar. I llavors, esclar, ja em tocava el noviciat, i em van dir-hi si cap a Roma, trefontane, que justament acabava de començar... És la casa mestra, la casa feinal de... Exacte. Com el cor de la fraternitat que va treure totes les altres coses, i allò com vivia la Germaneta Madelaine. Llavors, vaig arribar, la vaig conèixer, la vaig abraçar. Va dir-has que no has pogut anar al Sàhara per això que tens, però mira d'això, de curar-te i després hi diràs. I sí, sí, em vaig curar sense tenir-me d'operar, vaig fer professió a trefontane, i la Germaneta Madelaine amb una reunió, que ens feia sempre les reunions als dilluns, per veure... Ens va donar les orientacions a les que acabava amb el noviciat. Em va dir tu. La Germaneta Josefa Montserrat, que era com em deien aquell moment, anirà a l'atenda nòmada de la Cicrem. O sigui, justament allà on t'havia viscut la Mercè, el Germà Carles, que és el pare Focòl, el nostre inspirador, i allà ja m'hi vaig quedar cinc anys. Després vaig tornar a Roma per fer els vots per petos, perquè abans sempre anàvem allà. Primer per trobant-se de tots els continents, fer com un... un bany d'obertura... Jo ja el tenia perquè havia fet el noviciat amb 10 persones, era amb 10, i era de cada una dels cinc continents representàvem, i cada una d'un país diferent. Però, bueno, vam fer aquest any d'estudis, de teologia, preparant els vots per petos a Roma, també. O sigui, ara vaig tornar a trobar la Germaneta Madelaine. I vas fer allà, a Roma mateix, als vots? Sí, sí. I després, dels vots, tornava... jo havia donat la meva vida allò que, a vegades, al moment de la professió, dius... Jo dono la vida per les persones que estan a la presó, i no poden sortir els malalts, o... Jo vaig donar la meva vida pels tuàrex de Tamarraset, i de la Segrem, pels nòmetes de... Oh, garras, diu, tota la regió, els tuàrex. I res, i vaig estar un mes i mig, i el governador de la zona va sedentaritzar, una mica, tots els nòmetes, perquè era el moment que començaven el turisme, saps? Està parlant d'Argelia, no? Sur d'Argelia, Tamarraset. En aquell moment teníem plenitud el turisme, i no convenia que es veiessin aquestes tendes tan pobres dels nòmetes, saps? Volien fer tot un circuit turístic per allà, on tenen nosaltres, i tothom va baixar cap a Tamarraset. I llavors... On vas de parar? Llavors, els nòmetes no poden estar en cases, ens va dir la Madeline, la germaneta Madeline, i vam anar a parar a mil quilòmetres més avall, al sur, que també és país tuàrec, però ja és el Níger, en un altre estat, perquè ja saps que amb la guerra van tirar les fronteres amb regla, i van dividir els pobles, dividers i venceràs. I, finalment, com has arribat per segona? Allà, al Níger, m'hi vaig estar 22 anys o 23. Primer visquen a la tenda, uns 16 anys, i després el bisbe em va demanar que pogués... com que havia passat per casa i havia conegut la meva família. I, en aquell moment, una germana canadiense, que era bibliotecària i professora a la Facultat de Medicina, va anar al Canadà a cuidar la seva mare. I llavors necessitaven algú per enplaçar-la, i vaig anar allò, m'ho va demanar a mi. Jo dic, com vols que vagi ara de les cabres cap a la Facultat? Va dir, bé, ja ho podràs fer. I llavors diu, només és per dos anys, però, al final, m'hi vaig quedar cinc anys a la capital. I va ser l'ocasió, també, de conèixer altres hènies, que el Níger ja més a més dels tuàrics, doncs hi ha cinc o sis llengües més, saps? I llavors, bueno, doncs... vaig tornar altra vegada cap a Gades, quan se'n va acabar el contracte, però ja em va costar tornar-me a posar el vent de sor, o sigui, ho portava, però una mica, amb cansament, saps? I les germanetes em van dir, escoltem, tu ves un temps de repòs al teu país, i veuràs si et cures perquè ja portava com una espècie de depre en aquest país que, per fer tots els esforços per en sortir-se'n, tornava a venir un any de saquera i ens trobàvem el mateix, saps? Tot el que havíem guanyat amb 10 anys ho perdíem, llavors. I això venia cíclicament, perquè el pare Focal també em parla d'aquestes saqueres que venien cada aquests temps a l'Hogar. Llavors, llavors, vaig venir cap aquí, i al cap de dos anys ja vaig poder escriure que aquí... bueno, vaig arribar amb una depreve bastant grossa, saps? Vaig tingué de demanar ajuda i de tractar-me, i, bueno, mica en mica, doncs vaig adonar-me que tornar al néixer seria com... un assassinat, bueno, un suïcidi, no, una suïcidi. I els hi vaig escriure a la germana de dir que ja em quedo, perquè ara veig que els 50 i pico d'anys encara em podré instal·lar aquí i pogués ser útil en el que s'hi vingués allà, no? I estàs de la fraternitat de Barcelona, eh? Doncs, a la certa, les germanetes acostumen a tenir aquesta continuació, el seu nom, no? El seu nom es dit. Ah, sí, sí, sí.De Jesús, perquè per a vosaltres, Jesús, és, naturalment, el model seguir i en tenir-ho al referent. I no fixeu els ulls en ningú més que en ell, no? Doncs com ara ens posa el nostre tècnic, no fixeu els ulls en ningú més que en ell. No fixeu els ulls en ningú més que en ell. No fixeu els ulls en ningú més que en ell. No fixeu els ulls en ningú més. No piqueu els ulls en ningú més, no piqueu els ulls en ningú més que neu. Germana Núria, quina és el carisma del conjunt de dones de la fraternitat, d'aquests assegüidores del Germà Carles, a través de els estatuts i les constitucions de la Germana Magdalena? Sí. Bueno, el Germà Carles deia que la seva vida era una història de mort i la nostra huès, que és aquesta mort apassionat per la persona de Jesús, Jesús de Nazaret. Llavors puc dir que a la família Foucault, les diferents branques que hi ha, agafem aquest carisma, Nazaret. Què seria, perquè se li ha donat molts sentificats a tot això? Doncs no, per nosaltres és una manera de ser, una manera d'estimar cada persona en la quotidianitat, saps? És una manera de saber estar amb la gent i una manera de saber estar amb Déu, és una manera d'estar amb comunió amb un mateix. O sigui, és un carisma que unifica la persona, seguint a Jesús de Nazaret. No és un servei religiós, o les parròquies, o la catequesi? No, no és tan fer com ser. Exacte. Perquè el Germà Carles deia, fem el bé, no en la mesura del que donem o fem, sinó en la mesura del que som. I això és el primer. I és una mica com Jesús de Nazaret, que estava en diàleg amb el pare permanent. Era una vida d'amistat entre la gent del poble i una vida de treball. Això és important. La Germaneta Magdalena no va poder conèixer en Carles de Foucault? No. Perquè va morir-vas, va ser... Quan ella va néixer, el Germà Carles... Què va fer? Espera't. Ella va néixer dos anys abans d'acabar-se el segle. 98, sí. El 98. 1.898. Això. I el Germà Carles em sembla que havia nascut el 1.800. Sí, però va morir el 16. El 16, el 1916, veus? Per tant, com la Germaneta tenia 18 anys, no es van conèixer. No es van conèixer, no. Però que a mi tu sí que es pogut conèixer la Germana Magdalena. Sí. I dins un parell de coses del seu caràcter. Perquè sota un aspecte d'una certa feblesa corporal... Ui, tant. Estava molt malalta. Demostrava una entressa... Sí, era una dona molt forta. Magdalena, ho tenc. Magdalena, ho tenc. És una dona que ha viscut les dues guerres. La primera va perdre la terra, va perdre la família. Saps, va ser quan l'Alsàcia... Ella era l'Orena, però va passar els alemanys. I, bueno... Estava marcada per moltes pèrdues. Elles van quedar de 5 germans que eren sola amb la seva mare. El seu pare ja va morir també. Però del seu pare havia pres l'amor a l'Àfrica. Especialment al nord d'Àfrica. I sempre estava... li interessava la vida enòmada. El seu pare havia sigut metge militar. I havia tingut un accident. Volguem salvar la vida d'un nano que havia picat una... una... una serpa. I, bueno, va caure del cavall. Era entre les muntanyes de Tunísia. I això ja no va poder continuar la seva carrera militar. Però sempre li va quedar aquest amor per l'Àfrica que va passar a la seva filla. I la germaneta Madeleine... el seu testament ens diu... perquè ens havia escrit una mica un petit bolletí... a totes les que volíem ser germanetes, seguidors seves. I deia el meu... Fins ara us he explicat el que volia el pare Foucault. Pobresa, abjectió, amor a Jesús, el model l'únic... Però ara sóc jo que us passo el que jo vull, que visqueu. I ell va agafar de l'Avengelli, se sabia l'Avengelli d'en Bàrab, de memòria. I va agafar ser llevat dintre la massa humana. Com el llevat fa fermentar la massa del pa, vosaltres sereu una petita cosa, ens deia, sou germanetes de res. Fins tot no germana, germanetes potser per evidenciar a la progresa? Petitser de rianditu, en francès. Germanetes de res de tot. No fer-se importants res de reverentes, madres, ni res. I ser una cosa revolucionària una mica dintre de la massa humana. Doncs aquesta llevó plantada per la germana Magdalena... ha donat fruit i un fruit a condos. Quantes fraternitats femenines hi ha en tot el món? I quant de germanetes? Sí, tant. Els últims capítols sempre ens donen l'estadística. I sortíem... és que també totes les primeres germanetes s'estan morint, les que van ser... Les guatànies de la germaneta Magdalena. Jo les he conegut totes, perquè... Però contemles si encara hi són, contemles que... Ah, no, no, ja no es compten, o sigui, vives, som 1.200 i pico. Correcte. Però quan jo vaig entrar jo era la número 789. 789. Passem de recordar. Sí, però per dir-te que la fraternitat sempre hi ha hagut les portes ben obertes, tant per entrar com per sortir. I hi ha hagut molt de moviment, també, saps? Per tant, hi ha hagut moments més àlgids o esteu contentes del nombre d'evocacions que hi ha ara, en aquest moment? A Europa hi ha molt poques vocacions, les que hi ha són més d'Àfrica i Àsia. Però a Amèrica Latina tampoc tenim masses vocacions, saps? Això depèn dels moments i també... I aquestes germanetes viuen en fraternitat, sí, eh? Llavors, unes 220, fraternitats, i algunes es tanquen, algunes es canvien de llocs. També és una mica verí, això, perquè a vegades vas en un barri pobre i després, al cap d'uns anys, allò es transforma i ja no tens... saps? La circumstància ens fan... Aquí, a la regió de Catalunya, no Catalunya, bé, d'Espanya i Portugal hi ha fraternitats de Barcelona, a Ceuta, a Madrid, a Málaga, a Múrcia, a Lisboa... A Lisboa, a Dugas, a Fàtima i a Pelaçao. Pelaçao és un barri a les afores del Lisboar, que és completament com si trobessis a l'Àfrica. Només hi ha africans que venen de les colònies antigues de Portugal i gitanos, que va passar que era un barri de barraques, però després van posar a la gent, van desfer aquell barri, perquè era prop de l'aeroport i volien fer... Una cosa molt gran, sí. I llavors van donar cases brates en aquest lloc. Això són una mica també la història de Málaga, de la Palmilla. Sí, també de la Palmilla i tant. És una cosa molt complicada amb millores, suposades urbanístiques de Málaga. Bé, doncs, a vosaltres i nosaltres... Estem en 55 països. El senyor ens convida a seure a taula mèdia. El senyor ens convida a seure a taula mèdia. Digue-sí, digue-sí, passen coses per tu i aquest ri, germà, que hombre el teu cos. Germana Núria, quina novetat o quin atractiu pot representar per les persones que actualment cerquen, reflexionen, busquen una fe, una agafar-se? Home, la vida mateixa del germà Carles va ser una apassionat tota la seva vida, un buscador. Si l'agafes en una etapa, és un home diferent d'una altra etapa posterior. Llavors, és l'evolució. Perquè ell va arribar a ser cristià i soldat de Jusulis Perdugis a través del coneixement de la Islàmia. Ah, sí, es va convertir en contacte amb la Islàmia, perquè veia que aquesta gent ho deixava tot per un déu que ell no creia, no hi coneixia. I quan va tornar a París, després de la seva experiència, que li van donar un premi d'experiador... Esporador, sí. Llavors arribava a París i deia, Déu meu entrava a les iglesies i feia aquesta estany a Pregària, Déu meu, si existeixes, fes que et conegui. Això s'ha seguit molt després, eh? Sí. Els primers passos...Sí, sí, sí, d'anar baixats. D'amor l'an, o sigui, treballa això. Déu meu, si existeixes, fes que et conegui. I de fet, el moment en què va conèixer Déu, va pensar que ell no podria viure només per ell. Va voler fer de la religió un amor. I primer passava per una etapa que era... quasi com davant de la Ocaristia, saps? Moltes hores, de Pregària. I trobant el ben estimat germà i senyor, que ell deia, Jesús. Però després es va anar tot purificant i aquest amor de Déu el va portar no a tancar-se amb un convent. Primer sí, a la etapa, però em va sortir, per anar cap als més pobres i als més abandonats. Sobretot aquells que ningú volia anar. Llavors, la seva vida va anar canviant, canviant. I, per exemple, va comprendre que tota la realitat és un lloc sagrat, o sigui, no hi ha... No sé si em faig entendre. Tot el món està ple de Déu. Sí, sí. És l'amor de Déu que ens envolta a tots, sense discriminació, perquè a Jesús mateix diu no he vingut pels que ja són justosans, he vingut pels pecadors, i ell va seguir això, no? Diu la paraula de l'Avengelli, que m'ha fet més... que m'ha tocat més, és aquesta. Tot el que feu a un d'aquests petits m'ho feu a mi. Bé, aquesta és la proposta d'encarres de focó, de les germanetes de focó, de les famílies de focó, que també són més àmplies i variades, però és tota una manera de pensar... Que pot servir pels nostres joves. Jo trobo que ell és sant, i veus que faci miracles per fer-lo sant. És veat, sí. Però jo trobo que li podrien el més gran miracle del pare focó, són els quatre tomos d'eccionar-hi tuarec que va fer, a la llum d'una espelma, nit i dia treballant, pels de mes. I va ser vilment assassinat... Te'n van reset, va ser assassinat? Sí, va ser assassinat, però era una víctima de la guerra. O sigui, no, era... Seguirem parlant de les fraternitats i de la comunitat espiritual de Carles de Focó, quan ens torni a tocar, dintre de la paròquia, el nostre aquí. Moltes gràcies, Guirindúlia. Us deixem amb el pare nostre de Rimsky i Corsecóf. Salutos a tots, els que ens escolten. Moltes gràcies, i ens tornarem a veure, segur. Molt bé, gràcies. Durant de 8.1... Hem d'anar amb el ràdio César. Gràcies per acompanyar-nos.