Veus Parròquia del 16/5/2018

I don't know, people will try to divide something so real So to the end of time, I'm telling you that I don't... 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Junts. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.0 de la freqüència modulada. Avui, dia 16 de maig, ens preparem per celebrar una de les grans festes del calendari litúrgic, la sol·limitat de la Pantacosta. Us acompanyen les veus de Joan Algarra i Pere Oliver amb Carles Hernández Ríos a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avengeli del proper diumenge dia 20 amb l'anunci de la rebuda de l'esperit santa. És amb virtut d'aquest esperit que neixen els rius d'aigua viva que anuncia Jesús convidant-nos a assèciar la nostra setemina. Escolta la seva paraula. Lectura de l'Avengeli segon Sant Joan. El cap vespre d'aquell mateix dia, en què Jesús havia ressuscitat que era el primer dia de la setmana, el diumenge, els de Xebles, que per por dels jueus tenien tancades les portes del lloc on es trobaven, Jesús va arribar a esposar al mig i els digués, Pau, a vosaltres. Dit això, els va mostrar a les mans i al costat. Els de Xebles celebraren de veure el senyor. Ell els tornà a dir. Pau, a vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va l'anada amb un d'ells i els digués. Rebeu l'esperit sant. Aquí perdonareu els pecats, li quedaran perdonats. Aquí els retindreu, li quedaran retinguts. Quan vingués Jesús, Tomàs no era allà amb els altres de Xebles. Ells li van dir. Hem vist el senyor? Però ell, contestar. Si no li veig a les mans la marca dels claus. Si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas. En cap de 8 dies, Jesús va arribar a esposar al mig i els digués. Pau, a vosaltres. Després diu a Tomàs. Porta el dit aquí i mira amb les mans. Porta la mà i posa-me la dins al costat. No siguis incrèdul, sigues creient. Tomàs li va respondre. Senyor meu i Déu meu. Jesús li digués. Per què m'has vist? Has cregut. Felicius els qui creuran, sense haver vist. Què hem vist? Què hem vist a la lectura d'aquests d'Avengelli del proper diumenge? Doncs que ningú no pot dir que Jesús és senyor nostre, si no el mou l'esperit, sant. Si l'esperit no existís, nosaltres, no podríem pregar Déu. No podríem invocar Déu com a pare. L'aposta ho diu. Perquè som fills, Déu ha enviat als nostres cors l'esperit del seu fill que crida. Et va pare. Sempre que invoquem el pare, recordem que ha calgut que l'esperit hagi tocat la nostra ànima per ser dignes de cridar a Déu amb aquest nom. L'esperit, sant, és l'aigua viva, que va renovant tota la nostra vida, com a punt de partida d'una humanitat nova. I que es compleix en la massura que anem treballant en una resposta fidel a aquest esperit, que ens evita i construïa la sintonia en l'amor que ens va incorporant el misteri de la vida trinitària. Tant de bo, sentíssim aquests dies la mateixa impressió que van sentir els deixebles, tal com ens recorda la primera lectura de la Diada de Pantacosta. De sobte, com si es diré una avantada impetuosa, s'ha sentit del cel un arremor complir tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors, se'ls van aparèixer unes llengües de foc que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'esperit, sant, i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'esperit els concedia d'expressar-se. Esperem doncs que també nosaltres l'esperit ens ajudi a créixer en la fe. Notícies d'Església Definim la Pantacosta com la solemnitat religiosa que en el judaísme i en el cristianisme s'escau els 50 dies després de la Pasqua. Anomenada primitivament Festa de la Collita i encara avui Festa de les Setmanes pel fet d'escaures set setmanes després dels àcims. Fou una festa agrària d'acció de gràcies que es convertir més tard en la commemoració de la promulgació de la llei del Cineí al cap de 50 dies de la sortida d'Egypte. L'actualitat, com hem escoltat abans, té plena vigència a aquesta festa, tant en el catolicisme com en el judaísme i en moltes esglésies protestants, especialment la Pantacostal, que considera la vinguda de l'esperit sant com un fet sempre present a les nostres vides. I tornem ara una setmana enrere. Perquè em sembla molt important el que va escriure mossèn Joaquim Rius, el full informatiu de la paròquia número 18 del dia 6 de maig, a propòsit de la Pasqua del Malal, un tema que sempre ens toca de prop, ja que convivre amb la malaltia pròpia o d'algú n'és ser estimat, demana sempre un plus de fortalesa en el que ha estat d'ànima. Els responsables de la degradació diosaçana de la pastoral de la salut van determinar que el passat dia 6 de maig es celebrés el dia en què la Pasqua va ser un significat molt especial per a tots els malalts. El fet de ser un dia concret és com un crit a prestar més atenció humana i també espiritual a les persones que passen per una circumstància difícil en la salut o bé la malaltia de l'edat. Des del punt de mira sanitàri, és lògic que ja s'ofereixen a tota persona malalta per als mitjans per a recobrar la salut o almenys per a millorar la seva qualitat de vida. En això suposem que ja hi ha tot l'esforç conscients per part dels familiars del malalt o bé de les persones que entenen responsabilitat i compromís per part d'institucions públiques o privades. Però volem fer un crit d'atenció perquè els malalts que ho desitgin i també l'atenció i el servei religiós i espiritual de gut. Les persones responsables haurien de notificar a la parròquia els qui vulguin ser acompanyats espiritualment en el camí més dificultós que estan passant els malalts o els ancians. La dimensió espiritual de tota persona cal tenir-la en compte perquè és inerent a cadascú cal ballar-la, perquè l'experiència sigui enriquida amb les ajudes que la comunitat cristiana té al llarg de la vida amb els segrements. Cal que les persones properes al malalt o avi vegi també per l'atenció de gut en aquest valor que forma part de la nostra condició humana i que pot tenir la besant cristiana. Per això ho exposem des d'aquest convenciment de la nostra comunitat. Hem dit que era un crid d'atenció. Ja heu estat pel qui és criu i per això em faig partici per la nostra comunitat parroquial. El fet és que en molts de los enterraments que haig d'oficiar, la meva conversa prèvia amb els familiars de la persona difunta motiva que se'n comuniqui, que el qui a mort era una persona molt creient i que, mentre va poder, participava de la missa dominical. El fet de la malaltia va impedir que ho pogués fer i que la televisió li prestava un bon servei cada diumenge. Després d'una llarga malaltia, acaba sense que se l'hagi ajudat a prestar atenció a la possibilitat de ser acompanyat per la pregària i el segrament dels malalts, com a confort espiritual i força en la fe en aquell que ens dona la salut del cor per continuar vivint amb joia, amor i esperança al procés de la malaltia i de la vida. Un avís. Traiem-nos del cap el que el malalt s'espantarà si veu un sacerdot. Em sembla que els que no ho tenen clar són sovint els familiars i que per això no avisen. Lamentablement, a vegades, ho fan quan el malalt ja està inconscient o mort llàstima. I ho fan amb vida i conscient quan ho necessitava més. La diada de la pàscua del malalt pot ser una ocasió per mentalitzar-nos tot a les famílies cristianes. O bé, perquè ho sigui el que està malalt, és el millor servei que podem fer als qui estan patint en aquell moment de la vida. Signat mossèn Joaquim Rius. I tot seguit, escoltem el que ens diu mossèn Joaquim Rius al full número 19 del passat diumenge 13 de maig. Conscients de l'esperit sant. Estem celebrant la pàscua de resurrecció de Jesucrist i com a coronament d'aquesta llarga celebració, arribem a la celebració de la pàscua granada, la dels fruits de l'esperit sant. La penta costa, o sigui, el diumenge vinent. Sembla que anem celebrant els deveniments com si fossin diferents. De fet, el calendari del temps en situa en marts distins, però l'essència és la mateixa, i el diumenge és el que ens fa a la vida. Hi ha que sentrem Jesús, que comparteix amb nosaltres la condició humana i a la vegada ens fa profundir a partir d'ell de la nostra condició divina, que participem pel do de l'esperit sant que arribem en el nostre baptisme. Jesús mateix va dir als seus deixebles i apòstols que us convé que me'n vagi. Així vindrà vosaltres l'esperit sant. La veritat us farà lliures. Aquesta és la força interior per a tots els clients i la presència viva i constant de Jesús en nosaltres. Celebrar la Pasqua de l'esperit és celebrar la victòria de Jesús sobre l'esperit del mal que hi ha instal·lat en el món. Ell moria per redimir-nos del pecat i establir la plena comunió amb nosaltres per la participació en l'esperit sant. Ell és el que fa viu en nosaltres la presència de Jesús, la comunió entre els creients, els semembres de la mateixa iglesia, l'unió en l'amor entre tots els humans, l'esperança en la plenitud de la vida eterna. Jesús és vivent en nosaltres i per nosaltres es fa present en els sacraments que enriqueixen la nostra vida de fer, i d'esperança. La victòria de Jesús amb la seva resurrecció després de la mort és real en nosaltres els qui creiem en ell com l'enviat del pare. Deixar-nos guiar per l'esperit és seguir el camí de Jesús vers la victòria de cadascú després de la mort en el temps i passar a l'eternitat. Com diu l'apòstol Pau, tots en mort amb Crist i també en ell, tots ja hem ressuscitat. Per això, deixar que l'esperit animi el nostre caminar de cada dia, segons els criteris de l'Avengelli, és fer vivent en el nostre entorn aquell que és el Salvador de la Humanitat. Celebrar la pàscua dels fruits de l'esperit és declarar amb la festa que Jesús és vivent i que ens envia el seu esperit per fer-nos més semblants a ell i poder transformar el nostre món per l'esperit d'amor que portem a nosaltres. Signat, mossèn Joaquim Rius. Fer i actualitat. Recordem avui algun fragment de les paraules recents del Papa Francesc que ens convida participar en la bona marxa de l'església com a feina per a tots els creients. Ens parla de les perròquies i de quina ha de ser la seva missió en la societat actual. Les perròquies, ens diu, han de ser integradores de tendències, edats i cultures diferents. Hem d'acollir i integrar els catòlegs immigrants, tenint en compte la seva cultura i tradicions, cercant un sentit ben fraternal per a un millor servei evangelitzador i per assolir una vivència sòlida de comunitat cristiana. Cal que els likes participem i siguem responsables en les tasques perroquials idiocesanes. En presència i compromís en els camps de la família, la política, el món de l'empresa i també de la cultura i de l'art i sobretot dels mitjans de comunicació social. Comunitats, associacions, moviments, centres culturals i mitjans, com la televisió, la premsa, la ràdio o les xarxes socials d'Internet, poden ser una gran riquesa eclasial en una societat tan diversa, amb estils i carismes cristians tan diferents. S'han d'obrir portes i passari en tots els sentits. Tots els espais són bons per divulgar la paraula de Déu. Que han aprofitat les oportunitats en llocs culturals o lúdics de l'entorn de parròquies, esplais o casals. I aprofitar les oportunitats que actes i celebracions ofereixen per connectar amb les persones, ballar per l'acollida i acompanyament en el dol d'aquí ha perdut un ésser estimat o compartint el gotx d'una festa. En escala està sempre disposats a reforçar initiatives de relació para gària i diàleg amb tothom. També de cercar ponts d'enteniment amb agnòstics a teus o persones d'altres religions obertes a favor de conviure en pau. No oblidem que tenim un compromís fort i missioner que ens demana viure amb els ulls oberts al esperit que ens transforma als cors. I també, és de plena actualitat, recordar que estem dins la setmana de les comunicacions socials i en el missatge del Papa Francesc, a més per a l'ocasió, ens demana construir la pau dient sempre la veritat. Avui, que estan tan de moda les fec-nius, és a dir, les notícies falses i el capturar l'atenció per mitjà d'eufemismes i pors veritats, subint difamacions i galomniars, que cal recordar la vigència del buitemenament. Ens cal fer servir la premsa, la televisió, la ràdio i les xarxes socials per divulgar un diàleg sincer i un servei a tots, molt especialment envers aquells que no tenen veu. No podem oblidar la solidaritat envers el sofriment, tant el que tenim a prop com aquell que té lloc més enllà de les nostres fronteres. Parlàvem el més passat de la persecució dels cristians, tragèdia vigent en ple segle XXI, i aquest cap de setmana tornava a ser notícia una altra barbaritat perpetrada per l'estat islàmic a Indonèsia. 13 amors en atac suïcides van tenir lloc a l'església catòlica romana de Santa Maria de Surabaya, i pocs minuts després va succeir els de l'església cristiana de Diponegoro i l'església de Pante Costa. Tant actual, fa dos mil anys com ara, segueix vigent el missatge de Jesús. De problemes i perills i de ben greus en tindreu tants com voldreu, escursons i medzines de tota mena. No tingueu por, en el vostre treball no esteu pasols. Preguem pels qui són perseguits a causa de la seva fe. Per lluny que siguin, són germans nostres. S'apiguem dir amb tota sinceritat. Senyor Jesús, ajuden a no tancar-nos en nosaltres mateixos i en els nostres problemes. Regalen, sisplau, la força per sortir per viure atents a les necessitats dels qui ens envolten i dels qui són lluny, i acompanyar-los en els seus patiments i en les seves pobreses. L'amor no té la darrera paraula en la nostra vida. Tampoc en aquells que han estat violentament arrencats d'aquell món per sol fer d'ésser cristians. La Pascua ens sobre les portes a la vida eterna. I bé, per acabar aquestes pins allà des d'actualitat, algunes, com veiem, ben tràgiques i ben reals, i que ens posen de manifest que els màrtirs no són una cosa del passat, sinó que són del present d'avui i possiblement també del futur. I ja posats a l'actualitat, recordem també els sants del dia. Avui s'han honorat Patró dels Forners. Ahir, Sant Isidre Lleurador, Patró de la Pagesia, i demà Sant Pascual Bailot Francisco, patró d'associacions i congregacions. El 28 d'abril passat, en el mar de la tradicional diada del Sant Cris de Piera, l'Església Perroquial, que és un temple romani del segle XII, ha estat proclamada Sant Uari. L'Eucaristia va ser presidida pel bisbe Agostí Cortés i concelebrada per mossèn Josep Maria Domingo, Vicari General, mossèn Pere Milà, Vicari Episcopal de la Sona, mossèn Ramon Bosch de Gà, i rector del nou Sant Uari. Hi ha els diàquers i mossents de la Perroquia, així com de d'Arxip d'Estat, de Piera Capallades i de Sant Sadorni, lliure amb altres preveges. Fa un dia, en el que l'antiga volta de Pedra, que conforma la nau central, així com les capelles laterals de la mare de Déu del Roser, i la capella neoclàstica del Cambril de la imatge del Sant Crist, eren plenes de gom a gom. Es van reunir fidels de Piera, representants de les autoritats i entitats del poble, gent de villes veïnes de la comarca de la noia i de molts altres indrets. El temple, que custodiava la imatge del Sant Crist, ara proclamat Sant Uari, vol ser una llar que costi la tendressa d'aquest real i rei crucificat, que despullat i fràcil a la creu, assumeix la nostra feblesa i ens regala la seva misericòrdia. En aquest sentit, un grup de fidels de la parròquia assumeixen el primer patronat del Sant Uari del Sant Crist de Piera, per tal de promoure la devoció a la imatge dels pelagrins que s'hi vulguin acostar, i el patrimoni de pedres vives de la comunitat que hi prega i viu la joia de la fe. Com anem a tenir? Cineforum Pastoral de la Salut. de la salut. 17 de maig, projecció de la pel·lícula coses que importen a la delegació pastoral de la salut. Carrer Sant Pau, Senú, primer, Barcelona, per mossèn Joan Maria Bajo, coordinador dels CIPs. Entrada gratuïta. Reconeixement amb Manuel Monier, 2018. A l'Estat de la Tarda, a la sala Sant Jordi del Seminar i Conciliar, Carrer Diputació 231, l'Institut amb Manuel Monier i la Facultat de Filosofia de Catalunya entregaran aquest reconeixement a la Comunitat de Sant Agiri. A continuació, es farà la conferència col·loqui, la persona entre la cultura i la barbaria en la era posmoderna, a càrrec del doctor Albert Llorque, president de l'Institut. Campanya solidària de la Fundació Pera Terres per vacar colònies d'infants en situació de pobresa. Un any més, la Fundació Pera Terres ha posat en marxa la seva campanya Ajuda-se a créixer que en marxa la seva Ajuda-se a créixer, cap infant sense colònies. Els demanem la col·laboració per vacar fonamentalment les colònies i els caçals dels centres d'esplai. La voluntat és que tots els nens i nenes que ho necessitin puguin participar en activitats d'educació en el lleure des d'una entitat cristiana. Per fer donatius o demanar més informació, podeu trucar al telèfon 93-4301-606 o ve a enviar un email a Fundació Arroba per a terres.org o a través de la web per a terres.org o a través de la web per a terres.org o a través de la web per a terres.org Festa de Santa Rafaela Maria. Divendres 18 de maig a dos quarts d'una a l'Església de les Esclaves del Segrat Cort, que arrem a York a 232 de Barcelona, celebració de la Eucaristia. Hem arribat als moments finals de Beus de la Paròquia. Avui us hem parlat Joan Algarra i Pere Oliver. Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Rios. Recordeu que aquesta audició serà repetida el primer dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom, o bé, bon dia si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau. Fins a les hores, molt bona nit a tothom.