Veus Parròquia del 16/1/2013

Veus de la parròquia? Aquesta és l'audició de la parròquia del Sant Justi Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa, que és en vosaltres els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i fer i actualitat. Iniciim l'audició d'avui amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. L'actura de l'Avengelli segon Sant Joan. En aquell temps se celebrà un casament a Canà de Galilea, i havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu no tenen vi. Jesús li respon mare, per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora. Llavors la seva mare diu els que hi servien. Feu tot el que ell us digui. I hi havia allà 6 piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els joveus, que d'una tenia una cabuda de 4 a 6 galledes. Els diu Jesús. Umpliu d'aigua aquestes piques. Ells les umpliren fins dalt. Llavors ells digue. Ara treieu-ne i porteu-ne el cap de servei. Ells l'hi portaren. El cap de servei testa aquella aigua que s'havia tornat vi. Ell no s'havia donada, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei doncs crida el nubi i li diu. Tothom serveix primer els millors vins, i quan els convidats hi han begut molt, els vins més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. Així comença Jesús, els seus miracles, a Canada Galilea. Així, manifestar la seva glòria i els seus de xeples crederen en ell. Notícies d'Església Rebunions a la Paròquia Divendres, dia 18 a les 16.30, dos quarts de 5 de la tarda, reunió del grup de catedistes de segons vurs. Pregària en l'estil de Tzé a la nostra paròquia. També Divendres, a les 9 del vespre, reuniran els joves que van participar de la trobada internacional de la joventuta Roma a aquest Nadal Passat per pregar junts i compartir les experiències viscudes aquells dies. Per la Grinatge d'Iusassà de l'any de la fe, presidit pel nostre Visva-Gostí, recorregut dels viatges de Sant Pau, dies 28 d'abril al 7 de maig, en l'horari de despatx perroquial, i en l'horari de despatx perroquial, que s'ha de donar, si voleu, a assistir-hi i podreu tenir més informació. Recordeu que sobre això han insistit bastant, perquè sembla que falta encara molts dies i el temps passa volant. Si es feu el pensament i teniu la intenció d'anar-hi, és ara el moment d'informar-ho. Sí, perquè les places poden ser limitades. O sigui, ja sabeu, l'horari del despatx perroquial, de 6 a 8, exacte. Si voleu anar al recorregut dels viatges de Sant Pau, els dies de 28 d'abril al 7 de maig, ja sabeu. Semana de pregària per la unitat dels cristians. Des del divendres 18, fins al dia 25, a les Eucaristies, tindrem present el pregà per la unitat de tots els cristians, tal com vulguer Jesús, i expressat en l'Avengelli, en el darrer sopar, al primer dijoussant. Si aportem 16 dies d'aquest any 2013, però encara recordem la representació a la plaça de l'Església, el passat dia 5, d'una versió senzilla i familiar d'un passebre vivent. Al foc informatiu de la parròquia del passat diumenge, mossèn Joaquim Rius expressava així les seves impressions sobre aquest passebre vivent. Una setmana després de reis. Ben segur que aquest escrit no pretén ser res més que expressar sentiments personals, després, que fa una setmana, els voltants de la nostra Església parroquial van enviure, com ja fa uns quatre anys, i poder compartir amb tot un grup de voluntaris la significació senzilla d'un passebre vivent. Insisteixo en la significació senzilla perquè no es pretenia un espectacle, sinó una ambientació nadalenca en torno del fet del naixement de Jesús i l'arribada dels Macs d'Orient. Després del temps que ho venim fent, cal agrair la bona disposició de tots els participants i col·laboradors, en defer, que tot i ser senzill porta un mínim de dedicació, un mínim no, un màxim de dedicació i disponibilitat perquè sigui digne i amb un mínim de gust, des de tot el muntatge en general, fins als detalls més petits de decoració i vestuari. Tot plegat suposa una col·laboració desinteressada per part de les persones participants perquè es faci tot amb dignitat. S'ha anat perfeccionant per part del municipi el muntatge dels recintes tancats per mantenir el bestiar que generosament deixen els propietaris. Les retallades també ens han afectat i esperem tenir unes noves circumstàncies per anar ampliant el que va constituir la idea original. El bon ambient que es crea en tot el recorregut del Passebra és font de valors que ajuden a centrar la idea cristiana del Nadal a fi que no sigui només entorn dels tres personatges d'Orient. Es manifesta la reunió de la família al voltant d'unes escenes en les que hi ha la presència de l'estable on els evangelis ens parlen que va néixer Jesús acompanyat de llurs pare. L'estel, que guia i brilla on està Jesús, la generositat d'una gent del poble, els comerciants, que regalen un tros de pa en llunga niça als assistents. Els pastors i l'Àngel, que ens ofereixen una escena espontània i moguda d'infants i joves entorn d'un Àngel que els anuncia el neixement de Jesús i que, quan arriben els mags, ells s'incorporen a l'escena per participar amb tothom de l'oferiment dels subsèquits dels mags a l'infant Jesús. El recorregut tot admirant el bestiar. És agradable observar els infants, apropant-se i tocant les diferents bèsties que donen vida i realisme al passebre i a prop en la natura a uns nens i nenes molt voltats d'esfal i artificialitats. La trobada entre famílies i coneguts, les salutacions i converses entre gent desconeguda que s'apropa coincidint en el mateix motiu que és el natalè. Des aquí, voldria expressar el meu agraïment per a tots i totes les persones que fan possible el nostre senzill passebre vivent. I més, perquè sense voler, fan possible unes hores de valors humans i religiosos que, tant de bo, mantinguessin tot l'any. És una estona de formació humana i cristiana. Moltes gràcies. Dignat per mossèn Joaquim Rius. A motiu de l'any de la fe, s'han tornat a reprendre les trobades obertes que, amb el lema Vina i Borràs, el nostre bisbat de Sant Feliu ens convida a recórrer un itinerari diocessà de renovació cristiana. Serà el proper divendres de 9 a 11 de la nit a la nostra parròquia, on podrem escoltar la paraula de Jesús renovada d'acord amb els temps que vivim. Un grup de cristians ens anima a reunir-nos en un ambient tranquil i relaxat per pregar i escoltar les vivències cristianes que poden enfortir la nostra fe a la llum de l'Evangeli. Aquesta invitació es fa per mitjà d'un díptic molt atrayent en el qual se'ns diu. Si et preguntes, és possible creure en Déu en el segle XXI? Són compatibles ciència i fe? Si busques una vida més justa i humana per tu i per al món? Si tens ganes d'escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova? Si necessites trobar-te a tu mateix i ser que és un ambient propici? Si passes una mala temporada i voldries trobar una ajuda, un sentit? Bé, doncs... Bé, vine amb nosaltres. El proper divendres dia 18 a les sales de la parròquia i vine i veuràs i seguiràs l'itenerari d'SSC de renovació cristiana. Potser han passat molts anys des que va sentir parlar de Déu i de les dinues anant a missa, però t'agradaria trobar-hi més sentit, més vida. O potser tens fer, però també tens molts dubtes. O potser has viscut una mala experiència d'església. Perquè no vén si tornes a provar-ho. Recordeu, itinerari d'SSC de renovació cristiana al proper divendres dia 18 a les sales de la parròquia. Són trobades obertes de lleurassistència. No hi tens res a perdre. Per què no ho proves? Si penses en la nova evangelització i t'agradaria saber la millor manera de portar la terme, vine a la parròquia al proper divendres, a les 9 del vespre i te n'assabentaràs. Em penso que, inicialment, la jornada és de 9 a 10. De 9 a 10, això segur. La llarga. Ja comptem una miqueta més. Com que es tracten temes molt interessants, es pot allargar. No es pot tallar un tema així. Clar que no, perquè hi ha gent de fora que ho porta preparat. Això mateix. Heu escoltat notícies d'Església. A més, a més a més l'escola de la tradició de Brad, de Plaza de la Unidad. Cada vegada més la societat del segle XXI és spanning diversa. amb l'espai paraula i vida, el senyor Cardenal Arcavisba de Barcelona, Lluís Martínez-Cistag, escrivia. Inmigració i acumenisme. El proper dia 18 divendres comença la setmana de pregària per la unitat dels cristians, que es parllonga fins al 25 de gener, que aquest any té com a lema què espera el senyor de nosaltres. Una pregunta que es troba en el profeta Miqueas, en el capítol 6 i en el versicle 8. D'altra banda, el proper diumenge s'escau la jornada mundial de les migracions, una iniciativa de la Santa Seu. Això ens invita a parlar del fenomen de les migracions i dels reptes acumènics que aquesta realitat planteja. El senpare relaciona aquests dos fenòmens, migracions i acumenisme, en el missatge de la jornada que ens ocupa que aquest any té com a tema migracions per la grinatge de fer i esperança. Apuntar el senpare, que feia esperança, formen un binomi indestriable en el cor de moltíssims amigrants, atès que hi evita l'anel d'una vida millor a la qual cosa s'uneix, moltes vegades, el desig de voler deixar enrere la desesperació d'un futur impossible de construir. Venet se'tzé resalta que l'església no deixa de pujar de manifest els aspectes positius, les bones possibilitats i els recursos que comporten les migracions i realitza accions d'acollida que favoreixen i acompanyen una inserció integral dels amigrants, solicitants de sil i refugiats en el nou context sociocultural en què viuen, sense oblidar la dimensió religiosa. Recorda el senpare que l'església és cridada a prestar atenció especial i tenir cura d'aquesta dimensió. I destaca que en el cas dels immigrants cristians, la cura de la dimensió religiosa té a veure també el diàleg acumènic i l'atenció de les seves noves comunitats. La nostra archidió s'ha sigut a Barcelona a facilitat d'esglésies i equipaments a les englésies catòlices orientals i ortodoxes perquè puguin celebrar la fe i atendre, pastoralment, els seus membres. Immigració i acumenisme són dues realitats profundament relacionades. A la imigració ens fa propés els seguidors de les grans tradicions religioses, fins ara molt poc presents entre nosaltres. També ens apropa els cristians d'altres confessions o denominacions, i especialment els catòlics dels ritus orientals. El Consili Batica II va significar un gran esforç acumènic per part de l'església catòlica. Dues grans figures de 50 anys enrere ens poden inspirar davant dels nous reptes del acumenisme, Joan XXIII i el patriarca acumènic de Constantinople a Tenagores I. De Joan XXIII, tant en el diàleg acumènic amb els cristians com en el diàleg amb els fidels de les altres religions, sempre hem de recordar aquell pensament tan seu que ens invita a potenciar més allò que ens uneix que no passa allò que ens separa. I el patriarca a Tenagores ho deia amb una breu sentència. És Iglesias Germanes, pobles germans. Signat per Lluís Martínez Istac, Cardenal Arcavisba de Barcelona. Recordeu que, a més de la venguàrdia, aquest article el teniu també en el full dominical a totes les persones que hi hagi assistit a una celebració del vicevat de Barcelona. Del nostre vicevat, no, perquè del nostre full dominical, l'article de paraula i vida ve redactat, com tots els diumenges, pel nostre viceve agostí. Això mateix. El pare Joan Butam, personatge significatiu de la vida eclasial i cívica de la Catalunya actual, presenta les memòries Pau Capuchina. És un reportatge d'Oriol Domingo publicat a la venguàrdia. Es diu així, les memòries, o es titula senzillament Joan Butam Memòries. Em sembla que Pau Capuchina és l'article, és el títol que li dona Oriol Domingo a l'article. Ara, quan llegim a l'article, ens en salentarem. Ara ho recordarem, sí, perquè jo el vaig llegir diumenge, perquè amb aquest personatge el trobo apassionant. El pare Joan Butam. És una persona gran, però és una persona amb una joventut i pau interior fantàstica. I sobretot ens toca de prop els que som socis de l'artístic de Sant Lluc per la seva relació amb el pare Jordi Limona. I ara aquí veurem per què. Butam és un dels personatges més significatius de la vida classial i cívica de la Catalunya contemporània. Va néixer el 21 de setembre de 1926 a les Borges Blanques. En té records intensos, imatges inesborrables de la visita de Francesc Macià a la campanya per l'Estatut. L'església incendiada al 1936, els bombarders genocides de la legió Condor que van deixar un poble enrunat. A l'acció conciliadora dels capuchins han acabat la guerra sense fer diferències entre vandals. El jove Joan va anar madurant la idea de fer-se capuchí. Impresiona el seu relat a Mirada de Pau, Joan Butam. Memòries d'edicions mediterràneques. És grit amb el sociòleg Jordi Puig i Martín després de 12 matins de converses al convent de Sarrià. En acomiadar-se de casa per anar-se amb els capuchins, el seu pare li va dir... O sigui que el títol del llibre és Mirada de Pau. Les memòries és Mirada de Pau. I clar, el Pau capuchina és una manera de titular-ho a l'article. O sigui, el pare li va dir, Joan, el que et disposes a fer no m'agrada. És en contra de la meva voluntat, però tu respecto. No tens edat, però ja tens 18 anys. Per prendre aquesta decisió. Ara bé, vull que escoltis bé això que et dic. Aquesta és casa teva. Si mai et penedeixes d'aquest disbarat, no oblidis que això és casa teva. A anys més tard, el pare de Joan Butam seria el seu màxim defensor i se'n sentiria molt orgullós. Així va ser, sobretot, a causa de la seva actuació que va ser el Convent de Sarrià per crear el sindicat democràtic d'estudiants i que va desafiar la dictadura. Butam, com a provincial dels capuchins, va defensar els reunits com a hostes. La policia franquista va encarcar el recinte i el general Francisco Franco va ordenar el desallotjament del recinte per la força, transgradint el concordat amb la Santa Seu. Hi va ser el Convent de Sarrià, una de les pròpies diàlegs de l'oncari. I era el Convent de Sarrià. Exactament. Em recordo perfectament que estava massajant les 3 germanes al Palau de la Música. I aquests fets, la gent que estava massa en lluc, que es van viure molt de prop, un altre episodi rellevant va passar el 1968 i la venguàrdia em va ser el cenari. la destina van molestar molt l'arquivisme polèmic, el famós Don Marcelo, González Martín. Aquest va desautoritzar Llimona en un escrit a la vanguardia. Botam, com a provincial, va expressar la disconformitat amb qui era conegut, com Don Marcelo, per la manera d'actuar. Molts lectors del diari van enviar cartes en defensa de Llimona i la direcció de la vanguardia va demanar a Botam què expliqués la seva versió dels fets, com així va ser. Botam ha rebut el suport de les ordres religioses existents a Catalunya. Ha estat reconegut amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat per la valuosa contribució al diàleg interreligiós, mitjançant el qual ha impulsat diverses iniciatives que promouen els valors de la pau, la convivència i l'entesa entre cultures. Els 86 anys continua en plena activitat seguint l'esperit pacificador del cristianisme viscut segons Francesc de Cis. Activista pacifista pioner de la comunisme una llarga vida de compromís per la cultura i Catalunya. Tot està per fer i tot és possible. Va dir fa pocs dies en paraules de Miquel Martí Pol en presentar les memòries al Convent de Serrià. Una nova presentació, aquesta no ens la podem perdre, Joana, si no ens coincideix amb dimecres i aquesta hora, no ens la podem perdre. Perquè la nova presentació de Mirada de Pau, recordeu aquest títol, Mirada de Pau, que és el títol de les seves memòries, es farà a les 7 de la tarda, les 19 hores, del dia 23 que ve a la llibreria Claret de Barcelona. Doncs, malauradament, estem aquí. Perquè tenim 60 i més en directe. Bé, bé, però... És igual. Nosaltres no se la perdeu. No us la perdeu, i, a més, tenim un avantatge, Joana, que la llibreria Claret, sortosament, no és de l'escantancat, que no tanqui, que no tanqui. Qualsevol dia i qualsevol hora, amb oraris de venda, podem adquirir aquest llibre de memòries. I la llibreria Claret, recordeu que està al carrer Pau Clarís, tocat gairebé a la pla sortinaona. Molt bé. Ara us oferim una glosa del pare, Jesuita Enric Puig Xofre, publicat al Full Dominical del Visbat de Sant Feliu de Llobregat. I, des d'aquí, permeteu només un segon que felicitem els visbats per la renovació gràfica del Full Dominical. Molt bé, és espanyola. La glosa es titula, l'àvia ho sabia prou bé. Un matí de diumenge després dels dos cursos de Catequesi, un noiet de 10 anys, ha fet la primera comunió, una celebració preparada, lectures, ofrenes, pregarges dels infants i d'uns pares. Al voltant de l'altar, amb els seus companys, ha seguit amb atenció als diversos moments de la celebració ben introduïts pel celebrant amb les paraules edients i precises. Després s'han aplagat per esmorzar en tot la taula pares, padrins, familiars i amics. Al cap d'una estona, l'àvia, una senyora austria que de mirada dolça, ha demanat un moment de silenci i, amb veu clara, s'ha adreçat els presents amb aquestes paraules. Avui és un gran dia. Un dels meus senets ha rebut per primera vegada el Segrament de l'Eucaristia, la primera comunió. Ha pres una decisió estimada, seguir Jesús. A mi em fa molt feliç la seva decisió i també em fa feliç poder participar en aquest gran moment. Penso que comptar amb Déu és important a la vida. També penso que Déu estima a tothom. I com que jo confio en els camins de Déu, encara que de vegades no s'entenen del tot, m'agradaria pronunciar una benedicció per a tots vosaltres, que el senyor us veneixi, que us faci veure el seu rostre resplendent i sapiàdida vosaltres, que els pobles es valguin del seu nom per a benegir-se. Els avis són el nostre patrimoni i la nostra història, i quan un àvia fa una benedicció, les seves paraules són plan de sentit i lluança, perquè sap que Déu és la font de tota benedicció. Veneir és demanar la gràcia, és donar gràcies, és dir bé del que estem compartint i de tots aquells amb qui compartim la taula. L'alegria festiva de l'àvia, en comenedissa, facilitava la trobada amb Déu i convidava veneir-lo amb agraïment i desig de seguiment. L'àvia ho sabia prou bé, signat Enric Puigjofre Jesuita. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perroquia. Avui, amb les Beus de Joana Algarra i controlant els soiles músiques, en Marc Pelernau. I per oliguer. Bé, us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, el proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau. Adéu-siau i rebeure-hi. Moltes gràcies. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau.