Veus Parròquia del 13/6/2018

El magacín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar, actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Primer van ser les ones, 98.1 FM. Després internet, radiodesvern.com. Li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern, cada dia més a procreu. Veus de la parròquia. Esteu a la sintonia de Radio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni de Padua. Bon temps, perquè germini la llevor que dona bon fruit, com escoltarem ara. Us acompanyen les veus de Joan Algarra i Pere Oliver, en bancar-les Hernández Rius a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge, dia 17, 11 de durant l'any. L'actura de l'Avengelli segons en Marc. Jesús deia encara. En el regne de Déu passa com quan un home sembla la llevor a la terra, tant si dorm com si està despert. De nit i de dia, la llevor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra sola dona fruit, primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer a la fals perquè arriba al temps de la cega. Jesús deia també. A què compararem el regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembrem un gra de mostassa, que és la més petita de les llevors de la terra, però un cop sembrada va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalises, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden finir a la seva ombra. Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava. Què hem vist a la lectura d'aquest evangeli del proper diumenge? Doncs que les coses ben fetes requereixen temps. Que Déu ens deixa lliures, deixa fer el nostre ritme natural, té paciència i espera. Avui ens preguntem com seria escriure una paràbola a l'època de les noves tecnologies. L'ordinador processa informació i aviat veiem els resultats. La naturalesa és més sàvia, dona temps al temps i el temps és aprenentatge. Exigeix esforç, necessita humilitat i paciència. Les bones persones creixen com els arbres, ben arrelades a les virtuts, els braços oberts al vent de la fraternitat, acollidores sense condicions ni diferències. És possible. Creixem sense donar-nos en el silenci de la nit i de l'anonimat. En l'escalf de la pregària. Déu es manifesta a qui confia en el seu amor. Qui espera, rep els seus dons i es sent molt corajós. Maravelles de la història de la salvació. Però sovint ens costa comprendre-ho. En l'escala de la petitesa de la humilitat, pugem quan baixem i aprenem quan reconeixem la nostra ignorància. El pare sap perfectament el que necessitem. Sapiguem dir-li en confiança que es faci la vostra voluntat. Sempre per nosaltres la primera i gran notícia és la bona nova de la paraula de Déu. Ara comentarem el sentit del que significa en les celebracions dels diumenges de Durant l'any i el sentit de les paràboles. Recordem que el nom diumenge prové del lletí dia dominico o dia del senyor. Això és d'agut el fet que entre els cristians és el dia en què Déu va crear la llum, però sobretot és el dia en què Jesús va ressuscitar. El primer polític a decretar el diumenge com a dia festiu fou consentir primer el gran l'any 321, declarant-lo dia de repòs obligatori i de donar culte a Déu. Inicialment el diumenge estava dedicat a una deïtat solar i per això en alguns llenguatges es diu encara dia del sol, com s'han de dir en l'idioma anglès. Cal recordar que l'Estat espanyol no va regular oficialment el diumenge com a dia festiu fins l'any 1904, seguint el model alemany que ho havia regulat el 1891. I tornant ara a la liturgia cristiana, recordem que el temps de durant l'any va des de la fi de les festes nadalenques fins al dimecres de cendra i de l'endemà de la Pantacosta fins al final de l'any liturgic. La paraula liturgia, que per cert ve del grec, la trobem en tota mena de rituales des del teatre fins als ceremonials de caràcter laic o religiós. A partir del segle IX s'implanta la liturgia catòlica de rel romana que té, en la celebració de la missa, el seu màxim exponent. El mot lletí missa ve del terme comiat i té missa est, que es pot traduir com margeu, és el comiat. Si ho prenem al peu de la lletra, però el sentit de la missa és molt més que això, que es tracta de la posada en escena del misteri de la salvació que representa la passió i la resurrecció de la nostra senyor Jesucrist. I la trobada real amb ell a través de l'eucharistia. També s'anomena sopar del senyor, molt especialment a les esglésies de la reforma protestant, on el fet de combregar té un caràcter simbòlic. Però no a l'església catòlica, on la comunió és una realitat objectiva, que el pa i el vi es converteixen en el cos i en la sang de Crist quan ho invoca el sacerdot en l'acte de la consegressió. Combregar ens compromet, per tant, a ser fidels a la paraula i als manaments del senyor, ja que els rebem amb l'esperit i en veritat. No podem acabar aquest breu repàs al sentit de la litúrgia sense recordar el significat del mot paràbola, que ve del lletí i vol dir senzillament comparació. La paraula és una alegoria que conté un ensenyament moral i ja les feien servir als grecs, com, per exemple, les paraules de la República de Plató, que el deixen a les ombres de la caverna. Algunes paraules de les segrades escritures, com la del Bon Samarità o la del fill pròdic, a més del seu exemple moral, s'havia escrit d'inspiració per a nombroses obres literàries. I tornem ara, una setmana enrere, perquè em sembla molt important el que va escriure a mossèn Joaquim Rius, el full informatiu de la parròquia número 22, el dia 3 de juny, a propòsit de la Diada de Corpus, on ens va parlar de la feina que Càritas porta a terme, que no pot ser només la portació d'un sol dia, ja que, de hagut a la situació actual, les necessitats són de tot l'any. Càritas va fent feina. En aquesta Diada de Corpus, de nou, trobem en les nostres parròquies cartells, tríptics, col·lectes que ens posen de manifest el problema greu que tenim en la societat de persones, amb bon nombre d'infants que pateixen per no poder disposar del necessari per alimentar-se cada dia, i a que, o bé, no disposen de treball, o si entenen, són sou baixos que no permeten atendre les primeres necessitats de vivenda, llum, aigua. Aquest col·lectiu que va creixent cada dia més és el resultat d'una política i administració que no funciona. Càritas està treballant en tots els àmbits possibles per anar ajudant a que les persones i també famílies senceres puguin tirar endavant. No es tracta de sortir a donar solucions regalades, sinó de cercar, entre uns i els altres, el camí que cal fer per assolir allò que tenen dret totes les persones posant-hi cadascú al seu esforç. Només així es pot assolir el que perduri, com a solució, de les mancances en el que una família es troba o es pot trobar. Aquest és el programa que es proposa Càritas com a mitjà que fa servir la nostra comunitat ecclesial de Sant Feliu del Llobregat. Vull, però, aterrar concretament en l'espai més limitat, de la nostra població de Sant Just Desbert. Més o menys és conegut el treball que es fa des de Càritas Perropial per atendre en col·laboració i coordinació amb els serveis socials del nostre ajuntament a les necessitats d'alimentació de famílies que ens fan arribar les seves necessitats. Com es pot suposar per la disponibilitat econòmica que poden fer servir d'aquesta coordinació que s'arriba on es pot. Cal dir que l'esforç és gran i que caldria que tothom de la comunitat perroquial prenguéssim consciència seriosa de la responsabilitat social que tenim a partir del manament únic de Jesucrist en el seu evangeli. Estimeu-vos com jo us he estimat. Que vol dir concretament, positivament, concret d'ajuda als germans necessitats, siguin-s quin sigui. És impossible assumir la diversitat de problemes que comporta la situació de crisi general i atendre totes les necessitats. En l'àmbit de tota la diòssa sinostra de Sant Feliu sí que s'atenen molt més camps de la vida social. A les possibilitats perroquials les veiem obligats a restringir i concretar per arribar a més generosa ajuda al terreny de l'alimentació. La nostra comunitat perroquial cal que prengui més consciència de l'ajuda que prestem entre tots. La generositat solidària cal no oblidar-la. Per dur la terme en raó no es tracta de justificar la pròpia consciència donant si no fixar-se, si la quantitat que s'aporta respon a les possibilitats de la generositat de cadascú. Ara sí és el moment, en aquest escrit, de reconèixer i agrair el servei de tot el voluntariat de Càritas per tot el temps que dediquen en el projecte del nostre rebós de Sant Just i el de tots els altres, que es duen a terme, arreu de la nostra diòssi, al costat de personal professional contractat lògicament. Signat gràcies a totes i a tots, en nom de mossèn Joaquín Rí. I tot seguit donem l'actura el full de diumenge passat, acabament del curs. Posant-nos en sintonia amb l'ambient familiar, aquests dies ja comencem a ser dies de certa tensió perquè tot el que envolta al camp de l'ensenyament, el cultural, el dels grups de diferents objectius s'apropa al temps de vacances. Un seran més que objectius, d'altres per desallibres o continuar a profundir l'estiu allò que hem llegit abans, que no s'ha fet a l'hivern, d'altres perquè es bo pels grups que els membres que els formen tinguin un temps per a d'altres activitats i d'altres que amb responsabilitats continuades disposaran d'uns dies per actuar, posar o freqüentar ambients, realitats, grups, amb unes finalitats que ajudin a deixar la personalitat i a fer-la creixer. Objectius de la vida serveix a finalitats socials, l'esplai, la cultura, la natura, el descans marescut. Tot aquesta riquesa n'és la causa del temps de vacances que disposaran moltíssimes persones. Va la pena que tothom sapiguem ser realistes i fem front a les vacances, no portats per les propagandes del consum i que centren molts dels seus objectius en el subjecte concret i sense donar cap valor a la dimensió cultural i col·lectiva de valors més socials, de descoberta de realitats humanes a les que es pot oferir col·laboració en objectius humanitaris, participació en projectes de natura, propostes de profundiment espiritual, i d'aquí d'hores de molts camps de la persona fent-ho amb grup. Home, podrà objectar que tot plegat és fer una altra feina i que no té res de vacances. Crec que el sol fet de canviar en el ritme de vida de les preocupacions diàries amb ocupacions diferents i si els altres són l'objectiu, encara és més enriquidor per ser més humanitari i a favor de la pròpia persona en els valors interiors que s'exterioritzen i es converteixen amb d'altres. Altra anys serà, he fet referència en el meu comentari, a pensar que en la nostra espiritualitat i enriquiment de la fe no hi ha vacances i si és un temps ho porto pel fet de tenir més estones lliures o de tranquil·litat, es pot fer lectura de temes que ajudin a profundir el sentit de la vida, de la fe, analitzar com vivim els valors de l'Evangeli per aprofundir en la persona i amistat amb Jesucrist. S'os passar si col·laborem en accions d'ajuda social, també hi ha el camp d'estones de pregària personal o amb família o amb parella. Crec que les vacances no són per fent-ho res, que també segons el ritme de l'any, són per descobrir la gran riquesa del que portem dins nostre i la gran riquesa en tot el que ens envolta. És un temps que ens pot ajudar a donar gràcies a Déu per la natura que ens ha regalat i molt que podem fer per salvar, guardar-la, sense oblidar-nos de les persones, perquè tots vivim dins de la mateixa casa, al nostre món. I hem de respectar i ballar perquè tothom té dret a gaudir-lo. Signat, mossèn Joaquim Rius. Fe i actualitat. La política està avui més que mai a l'ordre del dia. Per això ho recomanem, que llegiu l'article Ressó de la Paraula, el full domincal del visbat de Sanfaliú, on el nostre visbagostí ens parla de oracions polítiques. I ens convida a pregar amb el Psalms per trobar-hi el que és essencial per a la regeneració moral en la nostra manera de fer política. Per actuar amb eficàcia en la política, ens cal l'experiència de la trobada amb la fonda tot bé que és Jesucrist. Com anem a veure reconegut a la integritat de polítics compromesos amb el projecte europeu? Com alguns ens han demostrat en moments de la història recent, diu el Seio Visba, i en cita exemples com el de Monet, de Gasperi i Adenawer, entre molts d'altres. Trobareu l'article sencer, el full número 23, del passat 10 de juny, on també hi podeu llegir l'article d'en Francesc Torralba, sobre les raons de creure, que ens faran avançar per camins de plenitud. A la agenda del mateix full trobareu l'anunci de la trobada de final de curs dels delegats diocesans. Serà el dijous de la setmana vinent, dia 21 de juny, a dos quarts de cinc de la tarda, a la Casa de l'Església de Sanfaliú. I trobareu informació també de la celebració dels 800 anys de l'obra mercedària amb tot un seguit d'actes que culminaran en una eucaristia solemna el 24 de setembre, el col·legi de la Mare de Déu de la Mercè, de Sanfaliú. Ho trobareu tot detallat a l'agüet del Bisbat, bisbatsanfaliú.cat. I ja que hem citat la web, fem memòria de que tots els programes de veus de la parròquia els podeu trobar a la web de Radio Desvern, radiodesvern.com-barre-programes-veus-parròquia. Dita així, sembla molt llarg, però aquesta adreça la teniu escrita al dos del full informatiu de la parròquia número 22 del passat dia 3 de juny. El mateix full i teniu també l'adreça d'enllas online on es podeu seguir a través d'internet. Ah, i no ens oblidem de recordar que el proper divendres, dia 15, a dos quarts de nou del vespre a l'església, tindrà allò que al concert de l'escola Malgama, Joffny Singers, desplugues de Llobregat. Recordem que ens ho va dir el mossèn l'altre dia, que no hi haurà missa aquest dia. Ni divendres ni dissabte. Ni divendres ni dissabte. A la nit, al vespre, els altres dies, tot normal. I teniu la nostra senyora de l'Urdes, i teniu els plugues, i teniu un bé de Déu de lloc a la celebració a prop d'aquí. Qui era Antoni de Padua? Parlem ara una mica d'aquest sant tan popular des de fa segles, a causa dels miracles com li atribueix. Ens referim a Antoni de Padua, el celebrem avui, data en què fou canonitzat un 13 de juny, però de l'any 1232 pel papa Gregori Nové. Tot i la palatiu de Padua, de l'any 1195, va néixer a Lisboa. L'any 1195, el si d'una família noble, que descendia del croat, godofreu de bullón. Per això portugals conegut i venerat, com Sant Antoni de Lisboa. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martín de Tabeira Acevedo, i va ser educat a l'escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a la badia agostina de São Vicente de Fora, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l'estudi. Va estudiar i filosofia i teologia, especialment autors, com Sant Geroni, Sant Agostí, Gregori el Gran i Bernat de Claraball, a més de les segrades escriptures, i coneguts clàssics com Obidi i Sèneca. Va continuar l'estudi a la badia de la Santa Creu de Coimbra, on va ser ordenat prevera. L'estiu de 1920 va arribar a la ciutat les restes d'un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L'efecte d'això va fer que deixés els agostins i entrés a l'ordre franciscà. Llavors va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant Antoni Abat, aquí estava dedicada l'armita franciscana on vivia. Van anar al Marroc a demanda seva, però va ser enviat cap a Europa per problemes de salut. De camí de retorn, el seu aixell va ser desviat pels vents i va arribar a Sicília, on va trobar els franciscans de Messina, que anaven al capítol general de l'ordre que tindria lloc a Sís on els va acompanyar. Va ser enviat, com a prevera, a un llogaret de les muntanyes de Monte Paolo, i passat un any de retir, el 1222, va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per moltes ciutats d'Itàlia i també de França. Va ensenyar teologia a Bologna, va escriure sermons per a totes les festes de l'any, i va conèixer francès de Sís, amb qui va compartir el seguiment de Jesús i la seva doctrina. L'any 1226 va ser nomenat Provincial d'Itàlia del Nord, i va seguir predicant la bona nova, el que li resta de vida. El 1231, predicant per cuaresma la ciutat de Menèsia, acusar els primers síndroms de malaltia i esgotament, i va morir el juny d'aquell any a la ciutat de Padua, on era molt estimat. Actualment és venerat a la vasílica de Sant Antoni de Lisboa, edificada sobre la casa on havia nascut, i també a la de Sant Antoni de Padua, lloc on va passar els darrers anys de la seva vida, i on va morir. Aquesta és una breu semblància del Sant que celebrem avui, Sant Antoni de Padua. Una breu semblància treta amb informació del Sant Toral Romà, informació de la Viquipèdia, i ja està i podíem afegir informació popular, que diu que era molt i molt popular, perquè totes les persones que en casava eren feliços. I d'aquí hi ha una tradició popular, que hi ha moltes noies que, amb molts pobles, que busquen nòvio, o antigament és així, o ara parelles que volen viure juntes, invoquen a Sant Antoni. No és en aquest temps quan es fa la gran festa dels núvis a Sant Antoni de la Florida, a Madrid? Clar, ara t'ho anava a dir, i les auques, les aleluies a Sant Antoni de la Florida, les auques populars, tan auques com a l'Eluia a Sant Antoni, amb un ve de Déu de Rodolins aniant a Dojo. Aquí ja no ens dona temps de llegir-los, perquè en coneixem bastants. Vinga, doncs ens queda un minutet per llegir el contuit del papa francès, que endavant, Joan. Això mateix. Aviam, ser pobres en el cor, actuar com a humil mensuetut, saber plorar amb els altres, buscar la justícia en famícet, mirar i actuar amb misericòrdia. Això és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és el que és. Això és la Santedat. La paraula feliç o benaurat es debé sinònim de Sant, perquè la persona fidel a Déu aconsegueix en alliurement de si mateix la veritable felicitat. El Sant és una persona d'esperiturant que necessita comunicar-se amb Déu. No hi ha Santedat sense pregària. La Santedat, a la que et crida el senyor, creix a través de petits bons gestos de la vida quotidiana. Veiem que hi ha una certa semblància entre el pensament del papa per les coses que diu i la de Francesc de Cis i la de Sant Antoni de Padua. També, també. Estem tots cridats a ser sants, vivint amb amor i oferim el nostre testimoni en les ocupacions diàries. L'església és jove, perquè l'avangèlia és com una línfa vital que el regenera continuament. Que em agrada molt. Vull que hem parlat de les paràboles. Les paràboles tenen 4 o 5.000 anys. Sí, per exemple, de cada dia. Sí, però Jesucri fa 2.000 anys que les feia, però ja n'hi han de molt més antigues. Qui té cura dels infants està de part de Déu. Ens demana la cultura d'un sol ús. Allibarem els infants de qualsevol forma d'explotació. Déu ens demana poc i ens dona molt. Ens demana un cort obert per acollir a ell i els germans, i ens demana molt els més dèbils, els més febles. Hem arribat als moments finals de veus de la paròquia. Avui us hem parlat Joana Algarra i Pedro Olive. Ha posat les músiques i ens hem escoltat el sol en Carles Hernández Rios. Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. I recordeu, a l'adreça d'Internet, ens podeu escoltar tot l'any. Fins a les hores, molt bona nit a tothom. Bona nit! Fins a les hores, molt bona nit!