Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te al podcast
Veus Parròquia del 20/6/2018
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia. Com ja saben, un dimecres del mes, la Montserrat Giró, i qui us parla de lina, una persona molt amable que ens fa de col·laborador, i és un plaer per nosaltres tenir-los aquí, fem el programa paraula viscudar. El nostre bona amic és l'Antonio Fomador. Gràcies, Antonio, per estar aquí. Gràcies a vosaltres. I ara la Montser dirà una miqueta de res, no volem entrar dintre de detalls. Qui és l'Antonio? En principi, he de dir que és el meu veí d'escala, el meu veí i una gran persona. L'Antonio Fomador i Garcia es nascut, ell ens deia abans el 24 de juny del 1938, a Barcelona el poble sec concretament. Això ja ens vol dir molta cosa de l'època, i de Sant Just, és Sant Just Teng des de fa 42 anys. És una persona emprendadora, tant emprendadora que jo diria que és un home d'empresa, amb totes les lletres, que ha creat llocs de treball per a moltes persones, i està relacionat ara actualment, perquè ja està, diguéssim, jubilat, al centre d'estudis de Sant Just. Això també hi ha veureu que és una persona molt estudiosa, quan hi ha un tema que li agrada, la profundeix, i després també altres associacions, que ara potser ens allargaríem una mica. Sí, poder-nos un moment. O sigui que bé, vull dir... No, no, no, no, no són secretes. Feines de caritat, d'ajudar gent. Molt bé, molt bé. Aquelles coses que quan ho coneix, dius quantes persones estan fent coses d'una manera silenciosa. Moltes gràcies. Jo n'hi ha una persona aquí que m'agrada molt, i m'ha dit, digue-me l'ofici, l'ofici, les seves estudis. Enginyer, industrial. Normalment, la gent que són de ciència, van molt cap a aquesta rama, i estan molt científics, podríem dir, o molt tècnics. En canvi, quan ens trobem amb alguna persona que no solsament és tècnic i científic, sinó que, a més a més, és humanista, perquè hem tingut alguna xerra amb ell, i resulta que domines el cap de les humanitats, també. I, a la qual, això és molt interessant. Això també tinc a dir, per exemple, i que no hi és el meu home, el meu home era un científic, però era també molt investigador, més que investigador, curiós, de les coses que ajuden a la humanitat d'anar avançant. Quan li vam preguntar a l'Antonio de què ens volia parlar, perquè ja sabeu que nosaltres diem paraula viscuida, l'Antonio, molt amable, ens va dir, vull parlar de Jesús. Caramba, caramba, tu, i parlar de Jesús. No s'ha metido con poco el señor Antonio, ¿eh? Vale. I, aleshores, per què has triat aquesta figura, Antonio? És una persona... bueno, és un home, una persona Déu, que, en final, no és el moment d'entrar en determinades maneres de conèixer la figura de Jesús, però Jesús és, per mi, l'home més important que hem tingut a l'Occident, i poder el món. És un gran personatge, Déu, una persona que a mi sempre m'ha interessat, perquè és una persona que hi ha claros escurs, hi ha qui nega la seva existència, hi ha qui la defensa. I el que he fet és treballar damunt de la figura de Jesús, des d'un punt de vista estrictament històric, i no portat per la fe, no? Nego la fe. Però vull dir, la fe és allò que creus perquè... Perquè és fe. I, en canvi, el figura de Jesús, doncs, crec que val la pena entrar en un cert detall. Les coses que tu has anat mirant, investigant, perquè no solsament has agafat la figura de Jesús i saps d'acabar, sinó que has agafat també el budisme, el tincantès, no? I unes altres tipus de religió, perquè t'ha cridat aquests monoteïsmos que existeixen, no? Sí, ja sóc una persona, i perdona que t'interrompigui, jo he llegit el corà. Ah, molt bé. He llegit el corà i veig que és un camí, no sé si és el millor o el pitjor, és un camí per trobar Déu. I jo crec que aquesta és la filosofia de les religions, no? Vull dir, el que hi hagi una forma de comportar-se de moral, d'ètica, de ser un és, que ens condueixi a trobar el creador. Molt bé. Tu tens que dir a avui, no en sé? Jo la veritat és que m'agrada, quan hi ha una persona que jo m'agrada escoltar molt. Per tant, sí que això que acabes de dir, realment és per escoltar-ho i per pensar-hi. Si a mi em fa molta ràbia, quan l'islam es parla malament, jo no sóc una persona prou formada, com per donar una opinió seriosa de l'islam, però jo crec que la finalitat de l'islam és apropar-se Déu. Una de les coses que tinc a test a l'islam és la compassió, que és una dels manaments que ells tenen per fer, que tots aquests fanatismes que veiem, que estan en totes les religions, són el que fan desviar el verdader sentit de l'essència, d'aquest camí que tu estàs dient, en realitat tots aquests camins que ens durien a Déu, i la fe que d'algú que la tingui. Però, com estàs molt interessat en la figura de Jesús, explica'ns cosetes. Bueno, anem a veure. Com us deia, a mi la figura de Jesús sempre em va impressionar, i aleshores la primera pregunta que jo seriosament em va fer és, ha existit Jesús? No ha existit, és una llegenda, quan analitzes la seva figura, veus que és, tu deia l'altre dia, és més fàcil creure que ha existit, que creure que no ha existit. Perquè és clar, si no ha existit, com s'ha pogut fa volar de tal manera que hi hagi quantitat de persones que ens parlen d'ell? Canvi, si creus que ha existit, doncs és més fàcil. Passa, que, com et deia abans de Jesús, no hi ha documents arqueològics. De Jesús no hi ha res físic ni rescrit. Tot el que sabem d'ell, doncs ho sabem a través de segons o tercers persones que ens parlen d'ell. Si és cert, que és a l'any el micròfon trencat us ho comentava, si és cert que nosaltres tenim, sobretot informació, anem a dir, entre cometes dels seus enemics, on ens parlen de Jesús. Si hi ha un historiador, joeu, el que jo vull fer referència, hi ha un historiador joeu, que es diu Flavio Josefo, aquest home era un home de família acomodada, era farisseu, Jesús també ho havia sigut, ho havia sigut d'una família farisseu, però no el sentim negatiu de la frase. Aquest home, aquest joeu, quan l'agarra la revolució dels joeus a l'any 67, va rebre l'encarrec, per part dels que menàvem, de joeus, que comandés l'exèrcit de Galileia, joeu. Va lluitar contra els romans, com va veure que pintàvem bastos, es va amagar dins d'un jup, el van agafar, el van esclavitzar, salvan en dues romes, i el Flavio, que es van adonar, que era un home que valia, se'l van fer seus, li van agafar molt la pressa, i en el temps el van alliberar, i per això es diu Flavio Josefo, pels Flavios. Les dues aquest home, als anys 90, va escriure un llibre que es diu Antigatats, antigüedades en castellà, un llibre que va escriure, que tothom parla, parla, de fets que es van produir a Judea, que es parla d'un home que el seguia a la gent, que es deia Jesús, que li deien el Crist, i que, a més a més, va ser mort per Pilatus. De manera que aquí tenim una prova tangible, que Jesús ens ho diu un home que no va viure en ell, que va morir, va néixer sobre l'any 40 o així, va morir sobre l'any 90, però no va ser contemporani, però va ser molt proper a ell. Potser és el més proper de tots els escrits que ens han fet sobre Jesús. Sí, perquè el que... Jo, a vegades, quan parlo amb persones que, d'alguna manera, tenen un sentiment religiós extrem, per no utilitzar un altre religió, en el moment que, per exemple, és que això està escrit dels evangelis, i a mi què? I a mi què? És a dir, per exemple, el fet, també, que fa un moment que m'ho comentàvem, que els propis joveus parlen de Jesús. Els propis joveus, tardar, d'una època tardant, a la segle VI, a la segle XV, doncs es parlen de Jesús, i dèiem, fa una estona, que, a més a més, manifesta en que tenien seguidors i que el van matar. Era un cabecilla. Sí, que els evangelis, que són escrets posteriorment, en partida... Els evangelis canònics, estan escrets entre l'any 70 i el 110-120. Es diuen canònics perquè s'han de llegir els tres, Mateu, Marc i Lluc. Sant Joan, bé més tard. En qualsevol cas, no els escriu ni Marc, ni Lluc, ni Mateu. Els seguidors de Marc, de Mateu i de Lluc, reben les assenyances dels seus mestres, i en el temps escriuen. Exacte, és el que coneixem, diguéssim, en un moment primera persona. Si els anomenis els evangelis, que diuen moltes veritats, també diuen, també fa volant. És a dir, per exemple, jo no sé quan s'apostos tenia Jesús, perquè si us comparo, les quantitats i els noms no ho quadren. Per què? Per cadascú es creu com es creu. I tampoc, en aquell moment que es van redactar els evangelis, hem de pensar que no eren els llibres de text que havien de ser homologats, eren senyors, que parlaven del mestre i escrivien el que tenien que havia fet el mestre. Exacte. I a partir d'aquí ens trobem, doncs el que et deia, que no sabem si els 12 de Xebles eren 12, o bé aquests 12 eren fent referència a les tribus d'Israel. Bueno, perquè n'hi ha moltes simbologies, en totes les escrites, i aleshores, doncs, esclar, després els homes, o els han modificat una mica, o han agafat un que els semblava que podia ser més antenador. Aquí hi ha un fet que, fins i tot, aquesta pregunta amb la Feta i amb l'Ecuta està deia sol. Vull dir que la millor digui una xagallala, però, bueno, és el que penso. Ja t'ho diré, ja t'ho diré. Hi ha un llibre d'un editorial que es diu... Perdona, que no me'n recordo. Verbo divino, de l'any 2005 o 2006, que a sabera, rotundament, que és de les ideologies catàlegues, és Jueu. Jesús era tremendament Jueu. Era 100% Jueu. Mentre és que la imatge que se'ns era venut, no vull fer apologia ara dels Jueus. No és el meu pensament. Però la imatge que se'ns ven de Jesús, és que ell no és Jueu, sinó que més aviat s'aparta dels Jueus. No és veritat. Jesús, quan neix, el porten a circuncidar. És una pràctica jove. Jesús, Jesús, quan els primers segles, a l'Església Antiga hi havia imatges de Jesús, Jesús està nu. Nu. Dius, home, és que poder aquella peça de Roma que li posen. Quan a la Creu vols dir. A la Creu. Jesús, quan està a la Creu, en les representacions molt antigues, està nu. Perquè ell el despullen per escarnir. Es venen, es juguen... La, la, la... Era una manera de denigrar a les persones. La túnica, que després se la reparteixen sense... Sabent que moltes persones, quan volen denigrar en una persona, es despullen. Per què l'han tapat? L'han tapat perquè es veu que està circuncidat. És un joveu. Sí, però, de fet, sí que... per l'Evangelis, sí que ens ho diu, que és joveu. És un vaixendet de dret. És una vaixa que després... Mira, ja et posaré dos exemples. Dos exemples. Un és... els jerus... Sabent que la guanya sempre ho dic. Jerus solubitants. És a dir, els joveus de Jerusalem. És a dir, quan el senyor mora, es creen tres línies. És a dir, com si ara... Tres faccions. Sí, ja no els seguidors de Jerusalem, i uns els segueixen d'una manera, els altres els segueixen d'una altra, etcètera. Per què? Perquè cadascú interpreta les coses de la seva manera. Els de Jerusalem, que eren... portats per Jaume, que el gran diu que el germà de Jesús... No crec que ara era la vera, que discutim si era o no era anterior germans. Veig que sí, i a vegades està escrit, però no és el cas. Hi havia, per un gust, els de Jerusalem, que eren comandats per Jaume i per Pere, que seguien la paraula de Jesús, i quan arribava un gentil, que no era joveu, i deia, home, a mi aquesta idea que vosaltres teniu, m'agrada. Jo em voldria seguir aquesta idea del vostre mes o de Jesús. Dèiem, primer carrer t'has de fer joveu. Primer carrer t'has de fer joveu. El qual volia dir circundis, circundis... I sirvidament t'has de circuncidar. Clar. Clar, en aquella època de circuncidar-se, fins i tot et podien anar malament, et podies morir. Segurament que alguna vegada havia passat. És a dir, perdó, i això fins i tot va d'una peu, que Pau i Jaume es barallessin en Pau, perdó. Pau, a Sant Fronteres, a Pere i a Jaume, que es diu que van arribar les mans, no sé si és cert. El que sí és cert és que Pau ja us ho fareu i se'n van anar. I de fet, qui, veritablement, m'ha portat a terme l'obra de Jesús Massau. Perquè, en l'any 70, destrossen Jerusal·lem i tots els joeus cristians que vivien a Jerusal·lem es van matar o et sortien per capaç. És un fet... I després n'hi ha una altra. Quan els joeus estan a la diàspora, hi ha ciragodes, que devien haver-nos... Ara ho faig molt bé. A Roma o a Tènes o a Fos. Hi havia ciragodes, dins de l'Imperi Romà, que tenien indexat tota la gent que anava a les ceremonies religioses. Aquestes ceremonies religioses tenien la finalitat per part de l'Imperi Romà de saber qui anava allà. Perquè, llavors, els demanaven que servissin l'exèrcit, que fessin la mili, que diríem ara. I els joeus tenien el privilegi de si pagaven un impost, que aquí fins i tot... La de l'O, el servei militar, també el feia, quan tenia cara en Àfrica. Exacte, hi havia un impost que el pagaves i donaves a l'Àfrica. I aquí hi havia, perdó, Antonio, Tincantes, que són ortodoxes, que són aquells que porten aquells llargesets al costat. Aquells estan accents de l'exèrcit. Perquè a Israel els fa menors, i a l'Estat els fan a tots, els dones i homes tenen que fer un voluntariat o una imposició de fer de l'exèrcit. En canvi, aquests senyors estan accents. De fet, em refereixo a l'Imperi Romà. Diu, aquí jo necessito els donats. I aleshores, si pagaven una taxa, deixaven d'anar al servei. Bé, doncs en aquesta relació dels jueus que van a la Cina, n'hi ha que diuen que són cristians. I, per tant, tenim constància que hi hagués així. Quan es produeix la fisiò entre els jueus de tota la vida, de trobar el qualificatiu, i els jueus de la secta cristiana, quan apareixen els evangelis. Quan apareixen els evangelis, tenim dos llibres. Jo sempre, aquí a Barcelona, parlo anèmics meus, diuen, sí, perquè la Bíblia, quina Bíblia? Els evangelis, no, això no és la Bíblia. Això és... hi ha un enfremisme, un nou testament. La Bíblia i els evangelis. No abarregem les coses. Que passa que, i ho dic, no ho dic en acritut, l'Església, com a totes les institucions, es compra cap a casa, i, per tant, intenta fer personalitisme. Ho fa amb tots els partits polítics també. I, per tant, passa això. És evident que Jesús era un jueu que va ser molt respectuós amb la... Amb l'entic testament, però el varia una mica, segons les coses, varia una mica, diuen, mira, us diuen d'aquí, no feu això, no feu això, però, en realitat, ho videu, s'ha de tot això, i estimeu els altres, com a vosaltres. Mira, ja aquí he portat una frase que m'ha quedat molt atenció. Però fixeu-se bé, oients, l'ho he documentat, que ens ve a l'Antonio, eh? Més que documentat. Sí, diu, el següent, és la idea, la filosofia, que va intentar, no, que va intentar, no, que va introduir el cristianisme en aquelles persones que volien seguir la paraula de Jesús. Literalment diu, l'estat natural del ser humà, això no és una frase meva, és una copiada, l'estat natural del ser humà us reduir el pecat després de la transgressió d'Adam, us reduir el pecat després de la transgressió d'Adam, era absolutament inapel·lable i insalvable. Sí, estava escondent. Però que havia estat eliminat per la creu de Crist. Si nosaltres, com a cristians, fem un acte de fe, l'efecte salvador de la creu de Crist ens salvarà. Aquesta fe és la nostra circunició espiritual i ens fa passar, a través d'actes al Salvador, el cos espiritual del verdadè Israel. Això és en Pau. Això és en Pau. En Pau diu, deixeu-vos d'històries i hem de fer clientela, he dit clientela, perquè... Perquè és clientela. És clientela. No, però no el sentim encara a nosaltres. No, és un sistema d'attracció. Podríem dir un ucanià, de fer... Facilitats per a la gent sense el propi. I això va ser la gran labor de jutge. En Pau és el deloc de totes les pistoles, que tenim la tira i que van sempre enfocades en aquest aspecte. En tot allò. Però, bueno, no sé si l'Amunt s'hi vol diàvu... No, ja pensava... Però tu, o sigui, l'has escollit perquè què és el que més té impacte de Jesús? Primer, que socialment fa una gran revolució. És a dir, tanta de la mateixa manera, el ric que el pobre defensa la dona. De la dona en fa autèntica a l'apologia. És a dir, allò, la famosa... que estigui lliure de pagat, que també tiri la primera pedra. És un revolucionari socialment parlant. El màgic que sigui o no sigui fill de Déu. No hi vull entrar, això. Per a més, no ho sé. A més, haig de seguir que la meva formació no dona per més. Per tant, el que sigui... No estic total. Qui? No. No, no, no. Per cert que hi havia una secta que seguia a Jesús que es deia dels nòstics. Buscaven a Jesús a través del coneixement. I clar, a través del coneixement no el pots trobar. Jo diria que les ha de trobar a través de les seves obres, de la seva magnanimitat, de les seves paraules de Jesús. Jo sempre ho dic. No n'hi ha cap que tinguis per dir-s'hi. És a dir, és un personatge que enamora. Sí, sí, sí. I amb aquest enamorament, si tu deies que era un revolucionari, de l'enquilòpica... Podem entendre com el revolucionari d'una manera positiva. Exacte, això és la comolidació, d'una manera positiva. Perquè... Bueno, això sí que el que ens transmeten els evangelis, que és aquesta escritura, que han fet segons i terceres persones, de lo que ells van viure, sí que ens transmeten... Era un revolucionari perquè va trencar molts molles. No, com deies abans, estava a favor de les dones, estava a favor de les persones que eren més febles, va trencar mollos. I sí que aquí, és una cosa que ens crida l'atenció, perquè veiem que és una forma de ser que ens hi podríem emmirallar. Clar, clar. I després per altra banda, també, que no hi ha... que també en practica, o sigui, la no violència, o sigui, diríem... Sembla que siguin paraules que no siguin igual, diguéssim, que estan contraposades, perquè revolucionari, sempre en la nostra època, l'associem a una revolució armada o d'allò, i en canvi, Jesús era, o sigui, aquesta persona, un revolucionari perquè trencava molts molls, quan, o sigui, el mateix del passatge que tu anomenes, que diu qui estigui primer, o sigui, fa que totes les altres persones que estan al voltant de la dona... Dóna mitja, vol dir, se'n van, o sigui, fa res. Exacte. Fos interpel·la. Fos interpel·la. Quan el porten a qui fas, i de la pallissa, un flango de la pallissa, Jesús no es torna. Es torna en paraula i li diu, bueno, per què em peges? Si tinc raó, per què em peges? Exacte. És una pacifista. És una mena, no comparo, eh, però pot posar una acció, és un gandhi. Un mandela. Possiblement ells són aprenents de... Sí, sí, ja, ja. Però sí que aquest pacifisme el demostra, o sigui, amb la nova violència. Per exemple, abans d'anomenar-lo de la túnica, podríem llegir un trosset d'una cosa que no és... o sigui, o més que la interpretació, penso que hi ha persones que van aprofundint amb aquestes accions que ens mostra l'Avengelli, i van veient que hi ha coses que ens l'han explicat d'una manera, i en realitat no són d'aquella manera, perquè no ens han anat al fons de la qüestió. Clar, clar, clar. Penso que el valor dels teus... del teu estudi i del teu profundiment queda, o sigui, també amb la teva visió, i això és important, o sigui, el descobrir per un mateix el que és la persona de Jesús, no? I aquí tenim, jo penso ara, estic pensant, que Jesús, la figura que on tu deies com a home, independentment d'això que deies, si era fill, no filo, que ens diuen els evangelis i tot, també era un visionari, era una persona que veia més enllà, que raonava, raonava de razón, i aleshores buscava només que el ve del pròxim, i per tant val la pena, perquè era autoritari, no era, tampoc no... No hi treu el giri, de vegades. I un d'ells és el passatge aquell, que està als marcaders davant de la porta del temple, i diu, fugiu d'aquí i no vingueu amb aquestes romansos. I quan ho deia, a les persones autoritàries, tenen la sort que parlen amb aquesta sabiesa que no s'imposen, però en canvi la seva paraula arriba al fons. A la seva mare li diu a les voles de Canàs. Mujer, no li diu mare. Encara no m'ha arribat l'hora. Li diu que no m'emprenyis. Això és el que he de dir ara, als nens joves, que diu, soia tu, a veure si hi haga l'hora i comenceu a treballar. Bueno, mira. Amb la seva mare, actua factuar el fill, actuar, i aquí és un paper important de la dona, perquè el factuar, ell no vol, en aquell moment, encara diu, no arribar a la meva. Però ell el factuar. Li fa d'una conèixer que aquelles persones els falta allò, i que aquí ens entra a la primera. Jo no ho estic passant molt bé, i suposo que vosaltres també, però això és la ràdio, senyores, la ràdio de Sant Jus, molt mà que ella, i el nostre regidor que tinc aquí davant, ja m'està dient, oi, que només que sí. Ja he passat la mitjana, i a més a més, hem de llegir, com és costum per nosaltres, ja que és un programa de la parròquia, doncs hem de llegir el Evangel·li, que vostès escoltaran el dissabte al vespre d'aquesta setmana, o diumenge, si van a l'Eucaristia. És un, quasi, quasi, no cal llegir-lo, perquè tothom el coneix. Lo bo que té els Evangelis que han dit abans, és que diuen, per cada un de nosaltres se'ns diu alguna cosa. Jo crec que si les persones que estiguin escoltant el Evangeli, per cada un, té a ser el seu missatge. Pot estar escrit per homes o no, però poden estar escrit, com si diguéssim, una mica orientats per la divinitat. I qui busquem? Busquem a Déu. I com el busquem? El busquem per una pau interior, vull dir, que a les hores, i Jesús segurament és el cançó de Pemstras, no? Fert. Moltíssimes gràcies, s'entorni, perquè ara tinc a dir... Gràcies a vosaltres. Mira, ja no queda. Queda 5 minuts res, igual. És a la lectura de l'Evangeli segons en Marc. Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixables, passem a l'altra arriba, deixar endons a la gent, i s'enduguen amb la mateixa barca on es trobava. Bora d'ells seguien també uns altres barques. Mentre estan, s'ha aixecat un temporal de vent tan fort que les onades que hi haien sobre la barca i s'anaven omplint. Després de l'apopa, dormint amb el cap reclinat amb un coixí, ells el criben i li diuen, Mestre, no veieu quants se'n foncem? Jesús, estàs vella. Renya la gent, renya el vent, i li digui a l'aigua, calla, i estigue't quieta, dèiem l'autoritat, eh? I el vent a mainar, i s'agri una gran bonança. I després se'ls digui, per què sou temporucs? Encara no teniu fer, perquè ells, plens de grans respecte, les preguntaren a l'una a l'altra. Qui deu de ser aquest? Que fins al vent i a l'aigua li veieixen. Aquest és un avís per dins... No t'ingueu por. Ens tenim uns als altres, no? I deu estar per sobre i ens s'ajudem. Creieu-me. Creieu-me, o estimeu-se. I ja està. I ha passat l'hora i passi bé, senyors, perquè nosaltres és l'últim programa de veus de la parròquia. Ens en sap greu deixar-los, però també que tots facin bon estiu, no? Adéu-siau, i moltes gràcies, Antonio, una altra vegada.