Veus Parròquia del 30/1/2013

Bé, us veu de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Justi Pastor, a la sintonia de Radio Desverg, en el 98.0 de la Freqüència Modulada. Us oferim temes sobre caires religios, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i fer-hi actualitat. Iniciem l'audició d'avui en la lectura d'un fragment de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Lluc. En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Nazaret, comença així la seva explicació. Això que avui sentiu comptar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'escriptura. Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien, no és el fill de Josep aquest? Jesús el digués. De segur que em retreureu aquesta dita. Metxa, cura't tu mateix. Hem sentit dir el que has fet a que far-ne un. Fes-ho també aquí, al poble dels teus pares. Però ell afegir, us ho dic en tota veritat. No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. Un moment. Notícies d'Església. La celebració de la Candelera. En la celebració de l'Eucaristia de les 20 hores del dia 2 de febrer, reunits a la sala terrestre de la rectoria, s'entregaran les candeles. Tot seguit, farem la processó a l'Església per la Eucaristia Dominical. Misa i processó de les torses a la residencia d'avis Mare de Déu de l'Hordes. El diumenge de dia 10, vigília de la Mare de Déu de l'Hordes, missa a les 20 hores i a les 20.30, processó amb torxes pels jordins de la residencia Nostra Senyora de l'Hordes. Resseguint les petjades de Sant Pau en l'any de la fe. El primer de febrer, a les 18 hores, casa de l'Església. Per a els interessats a participar en aquest Pellegrinatge diucessà, que tindrà lloc del 28 d'abril, el 7 de maig, hi haurà la primera reunió informativa sobre el viatge a la Casa de l'Església amb informacions concretes sobre el recorregut i sobre el significat d'experiència de fe que suposa. Per a més informació als telèfons 937, 716, 925 i 605, 469, 813. Direcció a robadestino1.es També, pels qui vulgueu anar del nostre poble, us podreu informar en dies i hores de despatx perroquial. 600 jornades d'ètica i món contemporani, 11 i 12 de febrer, de 19 a 21 a 30 hores. Amb el títol, economia del desig, economia de la necessitat, són organitzades pel seminari de doctrina i acció social de l'Església, del Departament de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya, amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre qüestions actuals de primer ordre a la llum del pensament social de l'Església. Tenen lloc a l'aula magna del seminari conciliar de Barcelona. Per més informacions i inscripcions, fins al 10 de febrer, adasseu-vos a la Secretaria Diputació 231 de Barcelona, al telèfon 934-534-925. Fins aquí Notícies d'Església. Obrim la finestra de Justícia i Pau. Fins aquí Notícies d'Església. Fins aquí Notícies d'Església. Obrim la finestra de Justícia i Pau. Fins aquí Notícies d'Església. Molt bona tarda, nit. Bona tarda, Joan. Bona tarda. Dolors, què tal? Molt bé, molt bé. Hi ha passat un mes. Ah, i tant, i tant, el temps correboela. Bona nit, Jesús. Hola, Joan, hola, bona nit. Acosta-te una mica el micro. Acosta-te una mica. Això, així et sentiran més bé. Bé, doncs ja tornem a ser-hi per comentar totes aquelles coses que són tan interessants i que convé molt de difondre-les. Mira, Joan, i amb el Jesús, més o menys, hem estat preparant de què tractaríem. Amb una societat que hi ha tantes coses i que, diàriament, tenim tanta informació, doncs potser hi ha com tres blocs importants, entre molts altres, eh? Aquests blocs de tipus social en tenim un, que parla del joves, i amb dos vertents. Un ens ve des de cristianisme i justícia, doncs, amb unes entrevistes que han fet amb el joves. L'altre vertent seria des del vulletí nostre municipal, una tasca molt important, una mena d'enquesta, que es van fer entre els joves, quines eren les seves inquietudes, res seran pinzallades, eh? L'altre bloc que ens agradaria parlar és, ha fet molt de fred, i sempre tenim present el senyor. Les persones que estan vivint a fora del carrer, doncs, de quina manera ho porten, com ho porten, i quines fundacions ja que se n'encarreguen. Després tenim un tercer tema, doncs, que va sortir que feia fredor de la quantitat d'aliments que el món ric arriba a llançar. Hi ha començant des del pobre Pagès que recull aquella fruita que no li ha sortit prou bé i petitoni, que visualment no sembla maca, i que no la pot, no passa als paràmetres del mercat, que l'ha de llançar, doncs, els productes que queden caducats, que es llensen i encara són bons de menjar. Ah, sí, perquè la data és justeta, però encara són vigents. Doncs és una nova cultura, que feia un toque, perquè no es pot llançar tants aliments quan hi ha tanta gent que mora arreu del món, no? I el Jesús Temé porta un tema, el que ha pensat entre... Nosaltres portem un tema per animar una mica el poble en general. Ah, bé, ja està bé. Ui, us en broma, o un vius de brità? Per vent de la crisi, però fem una miqueta d'història. Bé, doncs... Doncs mira, si us sembla bé, aquesta pensallada sobre el jovent, des de cristianisme i justícia que fan unes conferències, ens sembla que és cada setmana o cada mes fan una conferència, a la primavera passat es van posar en contacte amb els joves, perquè una de les realitats que tenen el jovent és que no tenen feina, que el futur gent molt preparada no tenen feina propera. No tenen feina, han de marxar. Ha fet un canvi, això, no? Sí, sí. Llavors, cristianisme i justícia es van posar en contacte amb ells, nanos més aviat sensibles a les coses polítiques que havien participat en tot aquest moviment, o participen en aquest moviment del 15M, nois que tenen la seva opinió, que tenen la seva visió de com els agradaria el món, i que tenen les seves propostes. I així, en gran... Perquè un altre dia ja el desenvoluparem millor, ens trobem que aquests món que han viscut i que nosaltres els hem donat a cada família el millor que teníem, no els hi hagi. Ja són conscients que no hi caben. És un món que no els hi hagi. Llavors, a la seva conclusió final de tot un procés de deixes, volem un món diferent. Sí, és el que hi han parlat altres vegades, aquesta agricultura propera, aquest comerç proper, ells ja estan buscant unes alternatives de viure que no s'assemblen en res amb el que nosaltres, més o menys, han viscut. Unes alternatives... que hem programat per ells, exacte. I unes alternatives que potser agafarà doncs una visió més global, és a dir, els problemes de fora també seran els seus propis problemes de subsistència, sense ser dramàtics, però devalorar molt més les coses. Tornen a uns valors que potser havien viscut de petits, i que hi ha un canvi de valors. Ells en fan tot un repàs de tot això, que ja ho desenvoluparem diferent a la propera reunió, si algú està interessat, la tenen dimecres que ve. Ah, molt bé. El que també ha sigut molt interessant és que ens ve des del bolletí oficial. El bolletí va fer unes enquestes des de la rejudoria de joventut, que era el Pla Jove 2012-2015. Llavors, aquí va detectar quina eren les inquietuds d'aquest jovent, que és el que necessitaven a nivell de poble. I així, en forma de decala, que us els aniré a dir una mica, ell és el que els preocupa, aquesta franja més o menys de 18, 20 i pico d'anys, 23 o 24 anys, és la manera com es podran alliberar, com podran, d'alguna manera, fer la emancipació, és la seva principal preocupació. És a dir, sortir de casa, amb un treball, poquesa, valdre, d'ells com adults, que és l'evolució pròpia que fa el jovent. Aquest és un dels temes que els preocupa. L'Ajuntament té una alternativa. El que buscava aquí és buscar alternatives, perquè ells es vagin formant amb altres coses. Ja la carrera sola no servirà, que es necessiten altres alternatives. L'altra cosa que va sortir són les activitats al servei dels joves. És a dir, es fan coses, però una de les coses, potser des del casal de joves, les coses que s'acaben de fer, o acaben d'interessar prou, o amb aquest canvi d'aquí ha hagut tan gran, o no acaben d'interessar i són poc participatives pel jovent. O no s'acaba de fer una verdadera difusió, que és l'altra cosa que diuen, potser te'l diria replantejant-se, amb les coses que fem, que tenen més caire per nosaltres. El transport, també que fa anys que va sortint, encara que el nostre poble ho ha millorat, però sobretot el transport de nit, que ells disfruten més de nit com van d'un lloc a l'altre, doncs a veure com es podria acabar de madurar això. Després, la manera de participar amb les coses, però inclús tenen interès de participar amb les coses de tipus polítics. És a dir, com a joves, ells tenen la seva opinió. Com madurar la seva opinió política amb coses, amb organismes dintre el poble? No ho sé, és una cosa que potser s'haurà de pensar, perquè ells són els portadors d'aquest canvi, de mentalitat, no? I, bueno, això seria una mica... Té el plan de jovent, no sé, en altres coses el Jesús podria explicar, doncs, aquesta crida? No, aquesta... Aquesta, en aquesta, realment, és interessant, perquè prendre el pols a la gent jove és molt important. Ja sabem com els poemes que tenim amb els joves és desgraciadament l'atur, i aquest és una qüestió que no depèn, bàsicament, d'ells, l'obrà llocs de treball. Depèn dels emprenedors, dels bancs i del govern. I del govern de Madrid. I del govern de Brussel·les. I això és el que s'ha de moure. I sobretot dels bancs. I sobretot dels bancs. Sobretot del capital. Ha d'haver-hi una implicació de tots els estaments. No pots tenir una generació parada. No. Perquè això serà perduda. Si no s'avances, serà perduda. De fet, aquesta tarda estava parlant amb una sèrie de companys d'una entitat d'una ONG, i plantejar la necessitat que hi hauria de crear un lobby, un lobby de sindicats i treballadors a nivell europeu per demanar al govern europeu i a la banca europea que es posin a treballar per crear llocs de treball. I que es deixin d'interèsos i de defesis de punyetes. Perquè això ja, al final, hi ha... Hi ha moltes preguntes, però en riquius de sempre. I això s'ha de dir? S'estan buscant d'alguna manera, amb la seva implicació en el 15M, que buscaven una resposta a una altra manera de fer les coses. Són molt conscients i són persones molt preparades, molt preparades. Aquí està la gran desgràcia. Que quan més preparada és la joventut, més es donen compte de les dificultats que tenen per integrar-se a la vida laboral. Perquè, realment, tothom ha d'acceptar la tasca a la feina que trobi. Però, a sobre, si és una tasca o una feina que no correspon a la seva preparació, és molt decebador. I saps què passa? Que, abans d'aquestes coses, si no s'encarri l'enver, una altra notícia que m'ha sorprès molt és les tecnologies. Això del... A la feina de, com li diuen això, de programes informàtics que li diuen que m'ho he apuntat, perquè, a vegades, aquests noms no em queden. Espera's un moment. Es diu Gossit. És una cosa que s'ha posat de moda, que crea espais d'opinió per intercanvis d'històries, històries que no són demostrables, i que crea un sentit de xafarderia. Entra a ser persones anònimes que ho fan. I es veu que això, sobretot ara, està impactant molt, perquè és uns programes que es donen només en el pat i en el fone, que es diuen amb dos tipus de tecnologies, que, com que són aparells cars, que, almenys, tenen nanos d'un estat social una miqueta alt, però que està fent molt de mal, que, inclús als instituts i les escoles, està fent molt de mal. Com no són demostrables aquestes xafarderies, poden parlar malament de qui sigui. A més, són anònimes completament, i amb tota la llibertat, poden parlar malament d'un estament, d'una persona, d'un company, i això, de totes maneres, ara estan estudiant-ho de manera com es pot controlar això. Això va ser la creació d'una pàgina d'aquestes, que no ho vam fer amb aquesta intenció de allò, que no s'havia sortit malament, perquè es veu que... O molt bé, segons qui. És preocupant, perquè, bueno... Un gòsim va ser... La manera d'enviar-ho hi ha una confidencialitat, és a dir, que no es donen el nom. L'altra manera és la força expansiva d'aquest comentari, d'aquesta xafarderia. Arriba a moltíssima gent, són comentaris devastadors, es edificen amb el físic de les persones, la llibertat del nano, es posa amb la seva cosa sexual. És una percepció que veu. Vaig sentir la persona que parlava per la ràdio, que deia que s'havia de buscar un sistema per controlar aquesta pàgina, que realment és devastadora. Sí, sí, sí. Vull dir que ha sigut un gra que ha sortit a l'Ovestia. És una manera, també, a vegades de demostrar l'inconformisme de segons qui. Sí, però qui són mentalitats? És el que diuen, tenim una gent que està molt preparats per el que sigui. Pel bé i pel mà. Però aquest sentit, la xafarderia és una cosa que ve d'antig. Sempre hi ha hagut el món xafarder i el món de fer aquella crítica fàcil i perillosa. Però és que ara hi ha una tecnologia que fa una expansió més gran i destruegeix a la persona. Hi ha hagut dos o tres pares que han anat als mussos d'esquadra, realment un mòving destrueix el noi o la noia que cau en desgràcia. Sí, la impulsa a vegades el suicidi. Sí, sí, és gravíssima. Ell veu una pel·lícula que estava fet en col·laboració amb TV3, molt de TV3, i realment era un nano que el mòving el destrueix completament. Sí, sí. Tant a través del telèfon, com la postura dels companys que tothom li va fer de menys fins que arriba desesperadament a matar-se. Jo crec que és aquells temes que, des de justícia i pau, quan també fem una reunió, han de profundir... A veure què passa, tenim persones que venen de l'escola, com ho veuen ells, en parlarem, també, això, perquè a mi és una de les notícies que em faig. És la destrucció de la persona. És a dir, les tecnologies ha de ser per enriquir, no per destruir, l'ésser humà, no? A veure, aquest article que em prepara a nosaltres, i que ara es donarem a conèixer, és per finalitat donant-se una mica de força en el situació actual que tenim de crisis. És a dir, doncs tratarem la força al poble, per poder superar la crisi, és a dir, Catalunya, com ho ha fet amb èpoques precedents, quan s'ha trobat en crisis, perquè n'hi ha hagut moltes crisis. Moltes, moltíssimes. Molt bé, doncs això és el que us volem dir. De crisi hem passat unes quantes en els darrers 20 anys. Potser la que recordem més és la crisi del petroli, en la que es varen restringir els crèdits i el moviment econòmic, financer i el treball van empatir una forta sotragada. Volem recordar el que ha estat en Catalunya en èpoques anteriors, després de la derrota de 1714, quan les trufes castellanes i franceses entraven a la ciutat de Barcelona, com avançadors es van trobar les botigues i comerços oberts i la gent dels diferents gremis treballant. En l'època de la mancomunitat de Catalunya i davant de la necessitat de lavar el nivell de formació i el nombre d'escoles, es van construir i ampliar aquestes en les millors tècniques i coneixements de l'època. Posteriorament es va crear a Barcelona l'escola del treball per poder donar formació al poble dels suficis més necessaris en aquell temps. Torners, fosters, tèxtils, electricitat, metalúrgics... Així és com la creació de l'escola d'enginyers, cosa que va permetre crear una potent indústria metalúrgica i tèxtil, en la que es van construir les màquines de tren de vapor i els ponts de ferrocarril i estacions al rest de l'estat. Durant més de 50 anys. Ara, des de fa 5 anys, estem vivint la crisi més forta dels últims temps i afecta ja tota Europa. Potser que estiguem vivint en un canvi de cicle i que el sistema econòmic i financer hagin de fer canvis profuns. El temps ens donarà la resposta. La qüestió és en què comptem a Catalunya per fer front i fer els canvis necessaris? La gent, el poble, les seves persones, agrupacions i entitats respondran a aquest repte perquè tots portem a dintre el fort com a poble ens portarà igual que en temps passats ha superat tots i cada una dels problemes. Els desafiaments actuals afecten a tots els pobles del planeta, en el que hi ha i perduren moltes injustícies, morts, malalties i persones que passen gana, de manera que el 70% de la humanitat és pobre, per tant podem afirmar que el capitalisme salvatge ja ha tocat sostre. A partir d'ara, per guanyar diners, ja no serveix l'economia basada en l'especulació. L'únic camí que funciona per mantenir i millorar l'estatus és l'economia productiva de justícia, és a dir, amb una distribució justa de la riquesa creada a nivell planetari. Aquesta també és la nostra esperança. Sí, de fet, una miqueta a Catalunya, que és un país que no té riqueses naturals, té unes mínimes riqueses naturals, metalls, petròli, gas, tot això, pràcticament carbón, no n'hi ha, però no és tan assapigut, ha assapigut reneixa en cada ocasió que s'hi ha presentat, amb els recursos que era disponible. Perquè té empenta. La gent del nostre poble té empenta. I, llavors, també, la voluntat de tirar endavant. Tot és aquesta força que realment tenim en aquest país, la tenim en les persones que viuen amb ella. I no hi ha dubte que aquesta força l'hauríem aplicant en cada moment per sortir de la crisi d'aquesta. Home, mira, Jesús, cada vegada vas notant de quina manera es va organitzant la gent jove. Hi ha uns emprenedors o emprenedores que queda esperat de com utilitzen la xarxa. Abans parlàvem d'una cosa negativa. Ara es pot parlar d'una possibilitat. Utilitzen la xarxa per fer realment coses interessantíssim, intercanvi de robes. Hi ha unes històries que mai se'm haguessin ocorregut, i de quina manera ho estan lligant. És el que diem. Es parteix de molt poc. Som conscients que parteixen de molt avall, només cal que tots els ajudem una mica. És a dir, que puguin iniciar aquest camí. Aquest camí, perquè d'aquí dies n'hi ha. No, de fet, el que ens porta una miqueta en aquesta profunda crisi és que s'han fet coses molt malament. La qüestió d'aquests forats bancaris que realment s'han produït no es tenien que haver produït mai, perquè les recas del joc ja estan marcades. Ara s'han produït i ara patim les conseqüències, tot la gent humil. I la de pagar. Ara, aquest precedent, tal com s'ha plantejat en aquest món, ha ruinat quasi tota Europa, sobretot aquí al estat espanyol. I està clar que això és algo que s'ha d'evitar al futur. S'han passat uns anys que es negava l'evidència. I és clar, no es posava remei quan ha esclatat la bombolla, doncs, llavors, ha sigut la desplomada final, ha caigut de cop. De fet, el capitalisme s'ha accedit amb les seves maneres. La copdícia, la copdícia. Més i més i més. I ara s'ha trobat que s'ha caigut sense ret, perquè ja no es crea per posar l'algoa. No hi ha creixement. El capitalisme de què li serveix? Però si la gent normal amb el petit nivell no gasta, llavors tampoc no guanyen. Què guanyen de tenir els capital retinguts? Tampoc? L'altre problema potser greu és aquest capitalisme salvatge i egoista. Perquè, per exemple, en el món laboral, en el món d'empreses, ha anat a buscar... ha s'ha carregat els drets dels obrers. Ha anat a posar les empreses en llocs, realment, que ha pagat una misèria a la gent. La qualitat no ho sé, perquè l'exigència de qualitat no ho sé, però, per exemple, a la xina, la quantitat d'empreses han anat cap allà perquè els hi és més barat. Sí, però també s'han adonat que la logística després no els hi ha respost. No els hi ha respost. O sigui, quan han acabat la peça o el que sigui, no era de la qualitat, i han hagut d'afegir, en molts casos, d'afegir diners. Sí, sí, sí. Però això a algunes ja tornen, eh? Sí. Vull dir, amb un plantejament ja molt diferent. S'han perdut molts drets, però tornen cap aquí. Debo faci que la cosa continui per bé. Us volem invitar, en general, els oïdors, a la reunió dels dimecres que ve que farem els locals de la parròquia sobre els diferents temes que tenim que tractar i farem algun debat, també. Són temes socials relacionats amb la llengua, amb la política, amb el poble, amb els joves. I a quina hora és? És a un quart de 10 del dimecres de la setmana que ve. El dimecres de la setmana que ve. A un quart de 10. O sigui, d'avui i en vuit. Vull dir que esteu invitats, que, si voleu, participa amb els debats, estarem encantats de poder ampliar aquesta roda. Ah, hi ha cadascú s'hi aporta una idea, si es pot debatre i discutir. Sí, sí, de fet, hi ha una necessitat molt gran de que hi hagi participació d'idelles. Clar que sí, perquè entre tots ho han de fer tot. Bé, doncs, hem arribat als moments finals dels beus de la parròquia. Avui, amb les beus de la Dolors Cardona, hi ha l'Espanya Suscastro i una servidora a la Joan Algarra. Ha controlat el so i les músiques en Mar Pere Arnau. Us esperem, en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, al proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores. A tothom. Adeu-siau.