Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te al podcast
Veus Parròquia del 31/10/2018
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
I no. 60 i més. El magací fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, puisia, divulgació de temes interessants, entrevistes, Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Veus de la parròquia. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, dia 31 d'octubre, festivitat de Sant Alonso Rodríguez, religió jesuita castellà i vigília de la Diada de tots sants. Us acompanyen les veus de Joan Algarra i Pere Oliver, en bancar-les Hernández Rius a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Evangeli del proper dia 4 de novembre, que correspon al 31 de durant l'any. La paraula de Déu ens fa a tots nosaltres amics seus per oferir-nos la seva companyia i mostrar-nos el camí de la vida veritable. L'actura de l'Evangeli segon Sant Marc. Un dels mestres de la llei se li va acostar a Jesús i li va fer aquesta pregunta. Qui és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre. El primer és, escolta Israel, el senyor és el nostre Déu. El senyor és l'únic. Estima el senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest, estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests. Llavors, el mestre de la llei li digué. És veritat, mestre. Amb tot l'erró dius que ell és l'únic i que no hi ha d'altre fora d'ell i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis. Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digués. No ets pas lluny del regne de Déu. I ningú no s'atrevi a fer-li cap més pregunta. Què hem vist a la lectura d'aquest evangeli del proper diumenge? Doncs que Déu parla amb veu dolça i a l'hora exigent. Jesús és la paraula del pare. Cal parar l'orella del cor per escoltar, meditar, pregar i contemplar. Sant Benet ens presenta les actituds fonamentals. Atenció amorosa a Déu. Disponibilitat. Retorna el creador seguint el Crist obedient. Consciència de la pobresa personal i comunitària. Acceptació del combat espiritual. Pregaria confiada. Acompanyament prudent i sàvi. Recerca del bé que porta a l'amor. Cor generós en l'aventura del camí, dels manaments i fidelitat fins a la mort. Agraïment, lluança, alegria i pau al cor. La vida de cada dia, com una escola d'aprenentatge, d'humilitat i bones obres, relacions personals fonamentades en la caritat. Això és vali per a tothom. És possible si no en taposem res absolutament al Crist. Si estimo Déu amb tot el cor, només en quedaran forces per estimar-lo a ell, i als altres per amor a ell. És més que suficient. Ens cal res més. ... Notícies d'Església. Recordeu que demà, festivitat de tots sants, la lectura de l'Evangeli ens recordarà una vegada més el tresor més gran que ens va deixar just, perquè visquem seguint el seu exemple. Quant ens va ensenyar tot dient... Felissos els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el regne del cel. Felissos els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el regne del cel. Felissos els qui ploren, perquè seran consolats. Felissos els humils, perquè poseiran la terra. Felissos els qui tenen fam i sed de ser justos, perquè seran saciats. Felissos els compassius, perquè seran competits. Felissos els nets d'acord, perquè veuran Déu. Veiem com Jesús ens proposa un estil de vida. Com ho va fer amb els seus deixembles, que és font de tota joia. És l'estil de la sansillesa, la bonomia, la lluita per la pau i la justícia, la renúncia als honors del món. La festivitat de demà es recorda que els sants són tots els que, els van atrevir, assumia fons aquesta proposta del senyor. Celebrar-los és motiu d'alegria i un estímul, perquè no ens deixem enganyar per altres propostes del món. També, com a ells, ens ha estat dit. Felissos els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. Felissos els perseguits pel fet de ser justos, perquè d'ells és el regne del cel. Felissos vosaltres, quan per causa meva us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmies. Alegreu-vos-en i celebreu, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També cadascun de nosaltres, amb la seva pròpia manera de ser, però guarit i alliberat pot formar part de la immensa comunitat de creients que manifesta el triomf de la Gràcia, seguint l'exemple de milers de sants que han seguit, com a model de vida, el camí de les benaurances. I després de tots sants, ve un altre dia que ens toca de prop i omple d'esperança els qui creiem en aquell que ens va prometre la vida eterna per a tot el qui segueixi els seus ensenyaments. Ens referim al dia dels Fidels difunts, els que ja són el lloc de la llum veritable, després de les fatigues d'aquest món han trobat la pau eterna. Sobre aquest tema, va escriure mossènjo Quim Rius, el full informatiu de la parròquia número 39 del passat diumenge dia 28 d'octubre, que és el que ens va fer a la Gràcia. Fem memòria dels fins en precedit. Els primers dies del mes de novembre, els nostres calendaris encentren l'atenció en tots els nostres difunts. A més, se'n vol tant de costums tradicionals, però les famílies que plasmen aquesta memòria en general s'han de posar al cementiris i posar en les tombes dels seus estimats, ja difunts, que el com que faci present durant uns dies, la nostra visita al lloc on reposen les despulles de cadascun d'ells. Hi ha una necessitat sentimental d'actualitzar el record envers aquells que varen estimar en vida entre nosaltres i com agraïment de la vida compartida i això és el com que compartim diferents cultures i també, des del punt de vista religiós. Mentint el respecte envers les diverses maneres de fer aquest tipus d'homenatge als nostres difunts, tant generalment com en particular. M'aturo en aquest comentari en valorar-ho des de la mirada cristiana i des del fonamental essència en què creiem en Jesucrist, que morir com tots els humans, però ressuscitant ens diré, com jo visc vosaltres també viureu. Tot aquell que creu en mi sap que encara que mori viurà eternament. Aquesta veritat es fonamenta en l'Avengelli de Jesús, que dona fonament a la fe de l'església. La nostra fi de la vida no és la tomba que colliran les nostres despulles. Tots els nostres se'n van passats, una ajuda perquè potencien el que creiem que és vida per sempre amb Déu i pare creador. A la vegada recordem les persones que van viure fent el bé. Oferim amor a les persones i a la natura, treballant per fer més sociable la nostra convivència. Potser van forjar la nostra família. Varen tenir una responsabilitat política o social. Oferirem sabiesa, art, capacitat creativa i tants altres valors humans, que els ho reconeixem, però que resten vius en el nostre record i en el nostre acord. Els cristians no ens podem aturar en la mort. Hem de sentir des de la fe la felicitat de ser per sempre malgrat la mort. En aquest món no podem durar eternament. Tots som limitats en la realitat física, però en l'esperit no hi ha temps. El regal que ens fa Déu com a pare és la nostra existència, i, a més, eternament en vell. Això només és possible assumir-ho des de la fe i viure-ho en aquest món plasmat en l'amor, el bé, la pau, la llibertat, la justícia i l'amistat que marquen la ruta de l'eternitat viva. El nostre record dels difunts pot expressar-se amb rams de flors o d'altres objectes en les seves tombes que fa 100% la nostra estimació per ells. Cal que es vegin acompanyats amb les nostres pregàries d'intercessió, perquè tots gavodeixin de la felicitat per sempre, i es devinguin també intercessors nostres que encara anem voltant per aquesta terra i que volem viure amb l'esperança del definitiu retrobrament de tots amb el senyor. Signat mossèn Joaquim Rius. Fe i actualitat. Acta litúrgic al Temple de la Sagrada Família. Vietificació de 16 màrtirs de l'Església Catòlica. El dissabte 10 de novembre, a les 11 del matí, seran vietificats a la Sagrada Família 16 màrtirs de 3 congregacions. S'empera de víncola, les germanes caputxines de la mare del diví pastor i la congregació de les germanes franciscanes del Segrat Cor. Presidirà la celebració el cardenal Angelo Betxiu, perfecte de la congregació per a les Causes dels Sants. Divendres dia 9 a les 7 de la tarda es farà una vella de pregària a la Basílica de Santa Maria del Mar, i diumenge dia 11 a l'una del migdia una missa en acció de gràcies a la Catedral de Barcelona. Us podeu inscriure per l'acte de la Sagrada Família trucant al número 680, 649, 737. Encara hi sou a temps de completar l'aforament. També us podeu inscriure enviant un correu electrònic a inscripciones a roba16màrtires.com. O ve entrant a la web https2.2barres16màrtires.com Això està en castellà i el número 16, el número robants. Repetent el número del telèfon. 680, 649 i 737. 680, 649, 737. Obert a tots els públics. Calendari Liturgi pel proper any 2019. Editat pel centre de pastoral litúrgica per encàrrec de la Conferència Piscopal, te'n reconeix que presenta a Montsenyó Joan Enric Vives, que visba d'Urgell i president de la Comissió Interdiu Sasana de Litúrgia. Ofereix les indicacions necessàries per la celebració de la missa i de la litúrgia de les hores de cada dia per les llòcesses amb seu a Catalunya. A la vegada, el centre pastoral de Litúrgia publica un opúscle de 32 pàgines titulat Breu Calendari Litúrgic 2019, presentat per mossèn Josep Ordeix, que indica les lectures bíbliques de la Litúrgia de cada dia. No ho prevera a l'adiòsasi de Sant Feliu de Llobregat. Pensa sempre el que faràs. Reprodueix amb tu el que conmemoraràs i conforma la teva vida al misteri de la creu del senyor. Amb aquestes paraules tan plenes d'unció, s'agil·liàvem el senyor Agustí Cortés el 14 d'octubre passat l'Ordenació Presbiteral de Mario Pardo Hernán Sant. En el decurs d'una magnífica celebració a la Catedral de Sant Llorens, l'adiòsasi de Sant Feliu de Llobregat, amb una bona representació del seu presbiteri i de nombrosos fidels de diverses perròquies, donava amb alegria la benvinguda al nou prevera. Mossèn Mario Pardo es va quedar sense paraules per expressar la gratitud a Déu i a totes les persones que l'han acompanyat en el camí vers el sacerdosi. Inicia ara una nova etapa de la seva vida, plenament consegrada a Déu i els germans, com a picari de la paròquia de Sant Joan Baptista de Sant Joan d'Espí, on ja exercia el ministeri diaconal. Novena jornada d'animadors de liturgia. La delegació disassana de pastoral segmental i liturgia convoca a tots els animadors i animadores que realitza algun servei a les perròquies per tal de fer més vives i participades les celebracions a aquesta jornada formativa en la seva novena edició. Són especialment convidats a aquells que dirigeixen les celebracions dominicals en absència de prevera. Animadors de can, lectors i acòlits, donen a la comunió o qualsevol persona que presti altra mena de serveis litúrgics. Tindrà lloc al dissabte Déu de novembre, de les Déu a les 13 hores, a la Casa de l'Església de Sant Felip de Llobregat. En aquesta ocasió la temàtica serà la Litúrgia de les Hores, pregària de l'Església, i anirà càrrec del ponent mossèn Javier Perez. Prima prevera de Legat de l'Itúrgia, del Vésbat d'Orgel, professor de l'Itúrgia, membre del centre de pastoral litúrgica i de la Comissió Interdiu Sasana de l'Itúrgia. El president de Càrites Espanyola a Sant Felip de Llobregat. Manuel Bretón Romero és president de Càrites Espanyola des de febrer del 2017. En aquest temps va visitant les càrites dels diversos visbats de tot l'Estat a invitació del director de Càrites Diu Sasana de Sant Felip de Llobregat. Es va poder concretar el passat dimecres 10 d'octubre, després d'haver estat a la diòsasis d'Eugèl. El senyor Bretón va visitar la Casa de l'Església, on té la seva veu, Càrites Diu Sasana. Aquí va saludar el bisbe Agostí Cortés, amb el qual van dinar, i va conèixer els treballadors i el Consell de Càrites, i l'acció que es dú a terme el territori de la nostra diòsas. També va poder visitar els projectes d'Olivella, Gelida, l'empresa d'inserció Brins a Vilrecans. Gràcies. Us llegim tot seguit la Carta Dominical del Cardenal i Josep Ovella, Archbisba de Barcelona, que es va publicar en el full dominical de l'Església, Arxidió Sasana i també a la venguàrdia del diumenge Passant. Es titula així. Acompanyem els joves. Es va cloure, diumenge Roma, el sínode dels bisbes que ha tractat el tema, els joves, la fe i el discerniment vocacional. Els bisbes que hem tingut l'honor de participar en aquesta assemblea, tornem ara a les nostres diòsasis. El sínode, en profund de sintonia amb el papa, ha formulat unes propostes que, lliurades al Sant Pare, podrien esdevenir el tema d'un document pontifici en forma d'exortació apostòlica per a tota l'Església. Aquí ha succeït amb altres assemblees d'aquesta institució, com l'anterior, que es va dedicar a la família. Un cop clausurada aquesta assemblea general ordinària dels bisbes, la propera fita serà la celebració a Panamà de la Jornada Mundial de la Joventut, programada per al proper més de gener. Els joves són la nostra alegria i la nostra esperança. Per això són, sense dubte, el focus de la nostra emissió, ja que creiem que necessitem i tenen dret a la proposta de creure en Jesús i en el seu Evangel·li. A casa nostra tenim també un gran repte, donar respostes a les preguntes dels joves i a traure'ls amb la paraula de Jesús. Quina tasca més bonica, no ho sembla? Els joves ens permeten pulsar el canvi d'època que estem vivint. Tot es mou, tot canvia, i ells són el màxim exponent d'aquest moviment, d'aquests canvis. Per això cal que hi esmercem molts esforços i energia, recursos i persones. Tots hem de sentir-nos implicats en la pastoral juvenil, aportant-hi el que puguem, el nostre testimoniatge, pregària i suport a les persones i institucions que hi treballen. Entre tots ens hem de preguntar, què oferim els joves avui? Com els fem arribar a la crida de Jesús a seguir-lo? A Jesús, que és font de sentit i de plenitud de vida. El passat diumenge celebravem la Jornada Mundial de les Missions, el Domund. En el missatge fet públic per aquesta ocasió, el papa francès adressava unes paraules als joves que ens poden animar molt en aquest context. Els deia, benvolguts joves, no tingueu por de cris ni de les seves glècies. El seu pare afegia les glècies anunciant el que ha rebut gratuïtament. Comparteix amb vosaltres joves el camí i la veritat que condueixen al sentit de la existència d'en aquesta terra. Jesús Christ, mort i ressuscitat per nosaltres, s'ofereix a la nostra llibertat i la mou a cercar, descobrir i anunciar aquest sentit ple i verdader. L'esperit sant ens acompanyarà, ens animarà i donarà força per construir unes comunitats eclasials que siguin més evangelitzades a l'interior i més evangelitzadores de cara al món d'avui, que ens ajudin a transmetre la fe cristiana i acompanyar els nois i les noies. Demanem a Maria, mare de Déu, i als sants que acaben de ser canonitzats, Òscar Romero i Pau Sisè, que intercedeixin per tots nosaltres i ens acompanyin sempre. Signat, Joan Josep Omeia, Cardenal Arcavisba de Barcelona. Seguim ara amb el Twitter del Papa Francesc. L'eucharistia, Jesús, pa de vida, és el cor batagant de l'església i regenera a nosaltres el dinamisme de l'amor. La família és braçol de vida i escola de collida i d'amor. És una finestra oberta de bat a bat cap al misteri de Déu. El nostre món necessita una revolució d'amor, que aquesta revolució comenci en nosaltres i en els nostres fanílies. Si el senyor t'ha donat riqueses, és perquè facis en el seu moltes bones obres per als altres. Aquest és el títol de la quinsena jornada del servei d'atenció espiritual i religiosa del Parc Sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat, que tindrà lloc dimecres 14 de novembre de l'esneu a l'una del migdia a l'auditori del Parc Sanitari. La intenció d'aquesta matinal formativa adreçada a gents sanitaris i de la pastoral de la salut és aprofundir el paper que juga l'esperança en els processos de relació. A través dels ponents es pot reflexionar sobre com el fet de desvellar i tenir cura de l'esperança de les persones ateses des d'una actitud esperançada del propi professional pot influir radicalment i positivament. Experiències en primera persona i experts en la matèria donaran pistes per saber de quina manera es pot fomentar l'esperança d'aquelles persones ateses en context de salut. Transtors de conducta alimentària, droga de pendències, cronicitat o fi de la vida. Per a més informació i inscripcions, Parc Sanitari Sant Joan de Déu, carrer doctor Antoni Pujades, 42, de Sant Boi de Llobregat. Telefon 936 406 350. Us podeu informar també a la web pssjot.com www.psajot.org www.psajot.com Hem arribat als moments finals de Beus de la Peròcla. Avui us hem parlat, Joana Algarra i Pera Oliveira. i Pere Oliver. Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Ríos. Recordeu que aquesta audició s'ha de repetir del propè dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom, o bé, bon dia si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau, adéu-siau. Sintonitzes, pàdios, espèr. La randa s'ha enjuç. Sintonitzes, pàdios, espèr.