Veus Parròquia del 14/11/2018

I don't think that I can take it. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Veus de la parròquia. La finestra de Justícia i Pau. Hola, bona nit a tothom. Hola, Jesús Olavani. Com esteu? Com ha anat aquest mes que fa que no ens hem sentit? Aquest mes ha anat ràpid. I tu, Dani, què tal? Com va tot? Bé, bé. Un mes molt complet, sobretot de Sant Just, a pesar de la pluja de les activitats en s'ha agit movent-se, i la veritat és que moguts molt bé. Realment ha sigut un mes d'octubre, principis de novembre, ben bé, passats per a aigua, i hem de canviar aquí la quantitat d'activitats, però jo crec que l'última que hem tingut, que és la del shopping-night, jo crec que va ser tot un èxit. Va anar superbé, vam tenir també el sopa del barri sot, del qual vos, que estàs a la meva esquerra, va participar activament fent un xau molt divertit. Bueno, aviam, al barri, en el barri l'espectacle ha de continuar, i tot i a vent, a shopping-night, la gent es va repartir molt bé, la veritat, entre les activitats. Per exemple, vaig estar a un rato des de les 6 fins a les 9, i després vaig deixar el barri sot, i superbé. Tu no podies estar perquè tenies un altre acte, el Jesús, però bueno, molt bé, vam tenir la trobada de les entitats, que va ser molt xulo. A més, vam veure un totem nou, amb el nou eslogan, naturalment, del Sant Just, així que vam poder veure el totem, que ens acompanyarà, suposo, en les diverses activitats que farem a partir d'ara, que se'ns il·lumina, i així sabrem on som. I molt bé, avui comencem, que comença el Dani o el Jesús? On vulgueu, si voleu, començo jo, no hi ha problema. Llavors, tancarem amb el Jesús. Doncs mira, avui, Quima, Jesús, com que vam obrir aquest passat setembre, quan vam començar el nostre programa, vam obrir aquest ventall de possibilitats, aquest ventall d'idees, que dins de la branca del medi ambient, que vam començar tot parlant del medi ambient, avui obrim una carpeta dins d'aquesta branca, on parlarem d'això de reciclar, reutilitzar i reduir les tres R's. Avui parlarem més de reduir, de la tercera R, que és reduir els residus, amb propostes senzilles. També us donarem unes quantes dades, perquè les tinguem en compte. Començarem parlant de la nostra societat, ni més ni menys. La nostra societat produeix grans quantitats d'objectes de consum, molts d'ells necessaris, la gran majoria de coses que fem servir de residus, són evidentment necessaris. Per tant, són objectes de consum, molts d'ells, com dèiem, no els tenim perquè tenir, en el sentit de que moltíssima gent ha vist aquesta imatge molt mítica, de la ceba dins d'una bossa i dins d'un plàstic, i dins d'un... s'ha fet viral, aquesta imatge d'un gran centre comercial, d'un gran supermercat, que va penjar aquesta imatge de la ceba, que estava plastificada per tot arreu, com cal, de debò, fer servir tanta quantitat de plàstic per una ceba. No és necessari. No és necessari, i per això és el que comentem. Per tant, gairebé aquests residus gairebé mai estan pensats per ser reutilitzats. Hem de tenir a la base les eines que contribueixen a evitar agressions al medi ambient, ho podem fer separant correctament els residus, que és doncs les campanyes més habituals, perquè puguem reutilitzar com a recursos i intentant també invertir la tendència actual de l'aument desproporcionat per deixalles. Del 1992 al 2003 es va pujar... es va pujar molt, és a dir, les dades de residus des del 1992 al 2003 van ser bastant... gairebé un 20% va pujar dels residus. Llavors, com ho faríem això? Ara, a títol anecdòtic, us explicarem la composició de la brossa a pes, a la nostra brossa, què hi ha? A la nostra escombraries trobaríem la brossa orgànica, que seria un 38% de la brossa. Que l'orgànica és tot allò que són les pells, tot el que fem... quasi podríem dir menjar, que podríem després fer compost, que es podia fer un compostatge. I m'està reduint la brossa orgànica fent compostatge a casa. Correcte. Després tindríem el paper cartró, que suposaríem 21%. Ens aniríem a parlar també del vidre, que seria un 8%, més reduït, perquè els embasos de vidre cada vegada s'estan fent servir menys, s'estan canviant pels de plàstic. Després tindríem els plàstics, que seria un 16%, els metalls, que seria un 5%, i altres coses, altres residus, que serien un 12%. Per tant, això seria, diguéssim, la nostra brossa, el nostre dia a dia seria aquest. M'estàs dient, llavors, que nosaltres tenim el problema, com sabeu, aquí s'enjus el gran problema que tenim amb el tema de residus, és el ditxous contenidogris. És el que la gent tira més coses, perquè no fa la seva descomposició correctament. En realitat, segons l'explicació que ens acabes de donar, si dividim el covell de residus que produïm, que descuda a nosaltres a casa, el que aniria el contenidogris seria un 12%, com molt, perquè se suposarà que els metalls els hem de portar a la deixalleria. Per tant, el contenidogris hauria de ser el que sigui mincer, i actualment no anem així, hem millorat, però encara ens falta molt, perquè en el contenidogris, a vegades, quan a quina d'ajuntament agafen el contenidogris de qualsevol, i com digui jo, l'obren en plan bisturí, comencen a treure, veiem que en el contenidogris hi ha de tot. És a dir, tenim un problema en què nosaltres ens hem de mentalitzar que hem de buidar correctament el nostre covell de residus. Correcte, és així, és així. Llavors, quins residus podem evitar? A Catalunya, generem de mitjana 1,62 kg de deixalles per evitar ni dia. Aquesta xifra suposa una producció de residus i malbaratament de recursos naturals desproporcionadíssim. Malauradament, sembla que la tendència va en augment, per tant, la cosa no millora. Els embasos i embolcalls d'un sol ús són la causa principal de l'augment de la quantitat de residus del malbaratament dels recursos. Llavors, aquí estaríem parlant de tot aquelles bosses de plàstic quan anem al superidiem. Què voldria bossar? Sí, si us proposin dues bosses. O d'aquells plàstics que van embolcallant els productes, com dèiem abans l'exemple de la seva. Tots aquests residus que no són realment necessaris o que podem canviar per altres. També hi ha moltes botigues de Barcelona que el que estan fent és canviar, suplantar els plàstics per paper, per bosses de paper, per vidre. I sobretot, el gran exemple és les botigues a pes. Quan vas a comprar els productes que sí, per exemple... Els llagums. Exacte. Els fruit sex. Les olives. Les olives, que tu poden donar amb bosseta. Hi ha llocs que també amb vidre. Normal, si us en recordeu, aquí ens ajudaràs, perquè el Jesús és més gran que nosaltres. Jo recordo la meva mare que anàvem a comprar els llagums i portàvem el tàper de casa i t'omplien el tàper. Et mesuraven el que passava el tàper, tu restaven del que tu compraves i tenies el preu del llagum. I les olives, la meva mare anava amb els tàpers i carregava els tàpers de les olives. Sí, perfectament. No anàvem així. És ara que ens hem tornat uns comodons. També és veritat que actualment si us hi fixeu, com anem a comprar. Ara ja no tenim el tracte de tu a tu. Tot està embasat al buit, tot està embasat amb aquestes espècies de safates de por hispano, com s'hi diguin. Això també fa que si tu no tens tracte amb la gent, és a dir, el super també, no és que hagi millorat el problema del reciclatge, no en suposa fàcil, perquè si jo abans anava a comprar les llagums i anava i ho carregava amb el meu tàper, és perquè hi havia algú que li deia, mira com fem encara el cinema al Fosalva, per exemple, posem l'exemple del Fosalva, que ara hi ha sostres al Fosalva actualment i vas amb el teu tàper, i dius, mira, vull mig quilo de mongetes, vull uns quants cigrons, i ho carrega, si això ho he de fer amb un super, és impossible, perquè en el super ja no tens aquesta opció. A lo qual, o quan anàvem a comprar la can, la cara m'ha embolicat amb un paper de paper... Sí, de paper. Actualment, clar, si tu ja no passes per la carnisseria, tu ets tots amb aquestes bandejetes ditxoses, és a dir, clar, aquí hi ha el problema, perquè vaig a comprar en menys temps, perquè clar, ho agafo tot, perquè ja està tot tallat i tot embasat, però genero més residus, cosa que abans tothom anàvem al mercat, anàvem a la carnisseria, anàvem al peix, que al peix, fins i tot es posava el tàper, i jo recordo les sardines, quan a vegades netes te les posàvem si volies muntar, però després tu a casa poses una rejava, és el que fos, però jo recordo que fins i tot el peix, per tant, clar, els grans supermercats, hi ha els supermercats, tampoc que ens ho posen fàcil, perquè nosaltres fem la... reduim els residus, de la... No, la societat en si no està... Diguéssim que, com que no ho tenim interioritzat, no ho tenim après, diguéssim que és això el que no ens fa avançar, és a dir, gràcies a això, no podem avançar, perquè clar, hi ha uns supermercats que no ens ajuden, hi ha moltes coses al darrere, i això és una cosa de tots, vull dir, això és importantíssim, que hem d'entrar en raó i entendre-ho, perquè també a part d'aquests productes que hem esmentat d'en basos i volcalls, també tenim els productes perillosos, i aquests són els que realment ens afecten el medi ambient i la salut. Aquests serien els responsables del creixement de toxicitat de la brossa. M'agrad que representen una petita part del seu pes i volum, són bastant... són aquests els perillosos, no? Els 50% del volum de la brossa són residus innecessaris i fàcilment habitables. Quan anem a esmorzar o no del col·legi dels nostres fills o quan deportes el bocat de la feina, te l'emportes amb un d'aquests embolcalls que ja és fixe, és com una espècie de capseta, i ja està, que és de plàstic, a més llavors quan utilitzes el neteixes, ja pa, i torno a ser reutilitzat, no cal ni que agafis ni el transparent, ni el film transparent, ni el paper de plata. Per exemple. El paper d'alumini fa mal, és a dir, és un producte, i a més que has d'anar amb compte, perquè tampoc és tan nerd, com sembla. Vull dir, a l'hora de fer servir ara estem parlant d'un altre tema, que seria el tema de la higiene, que tampoc... El paper d'alumini ha passat per moltes capes, ha passat per molts tractaments i a vegades doncs clar, hem de... hem de vigilar, amb aquest aspecte hem de vigilar. I que quedi clar, per títol anecdòtic, que la part més neta i la part que hem de fer servir, és a dir, la part que ha d'estar en contacte amb el bocata és la part brillant. Exacte. La part brillant és la que ha d'estar en contacte amb el bocata. La part opaca, és la que conté més bacteris per si dir-ho, o la que està més tractada, i per tant doncs és la que pot tenir algun residu, així dolent per la nostra salut. I nosaltres, normalment ho fem al revés, no? Sí, sí. Normalment el que fem és a la part opaca, doncs cap a l'entrepà, i així no hauria de ser per la part brillant, no? Doncs, a dins d'aquesta d'aquesta carpeta que hem obert avui, d'aquesta subsecció de residus, ens anem a parlar de les responsabilitats. Sí, som responsables de les nostres deixalles. De fet, tots i totes són consumidors i usuaris d'un ampli ventall de vents i serveis. I això fa que, directament o indirectament, intervinguem en el medi ambient amb la nostra compra diària, amb l'ús d'envasos, amb l'ús del cotxe, amb l'ús que es fan els nostres impostos, etc. Per tant, a les nostres mans canvia algun d'aquests, algun dels nostres àvids de consum, i és nostra la responsabilitat de consumir de manera respectuosa amb el nostre entorn. Per tant, això està a les nostres mans i som nosaltres, però no només és cosa nostra, com deiem abans, sinó que també és cosa dels fabricants, cosa dels comerciants i cosa de les administracions. Ens anem a parlar dels fabricants, perquè han de posar al mercat productes duradors, no d'un sol ús, dissenyats per ser reutilitzats i a la fi de la seva vida útil reciclats. Obsolescència programada és una de les coses més... jo crec que és un dels invents més horrorosos que hem pogut fer a part de les guerres i tot plegat. Jo crec que és una de les coses més... És a dir, estem dient que per guanyar diners jo agafo un producte li modifico la seva vida, li programo el seu temps de vida tal benc sabent jo el que durarà. Aquest mòbil que té aquí la quima. Aquest mòbil el van fer i li van decidir, per exemple, que li posaven 3 anys de vida. I això és el que durarà el mòbil. Hi haurà un dia que el servidor no funcionarà, que el xim no sé què, que s'apagarà i no se'n sendrà, que la bateria no farà bon contacte, etcètera, etcètera, etcètera. I això és el que ens venen. I això ens ho venen amb les lavadores, ens ho venen amb els rentabaixelles, amb els forns, amb tot. I, clar, hem d'anar amb compte. El que tenim ara, el Jesús Illa, pot dir solidaritat, per exemple, és una de les entitats que intenta que reutilitza, per exemple, els aparells, no? Sí, realment, el reciclatge està agafant una importància extraordinària. I és obvi que ha de ser així. Sobretot en el que en diuen el sistema d'economia circular, que és el que hi ha al Dani. L'obsolescència, es creen mecanismes perquè els productes que nosaltres utilitzem, sigui de tipus domèstics o sigui de tipus de consum, tinguin una segona oportunitat d'utilitzar-se, reutilitzar-se. I això és una cosa tan important que actualment s'està obrint molts debats a nivell europeu i mundial, primer perquè les matèries primes són molt limitants actualment. Fins i tot en temes com, per exemple, l'energia que hem utilitzat fins ara i utilitzarem encara els combustibles fòssils, el petroli, ja té una feixa de capacitat, es va de cara amb un altre sistema d'energia que no sigui obsolet, sinó que realment això és a base de l'energia solar i del vent. I també d'energies hidroelèctriques a partir de les maries al mar, que també hi ha algunes instal·lacions a França ja fa uns anys que em van fer una. Bueno, de fet, aquesta és la qüestió, això té un finiquit, s'acabarà. No es podrà fabricar d'una manera infinita ni augmentar un 10% cada any les fàbriques de la producció per poder cobrir els despeses, per poder cobrir tot el que necessita. No és a base d'això, sinó de qualitat i de servei. Per tant, falta reconèixer-ho, falta donar-nos el que ens agrada. Per tant, tot el que sigui educació i informar-se sobre el tema aquest ens ajudarà a que les grans empreses i els grans industrials i sobretot els inversionistes, que són els que juguen la carta de posar diners per fer aquestes inversions, per fer els productes que canvin d'així. Jo sé com funciona, però pels uïns que ens escolten, no és un problema. Quan a vegades et porten algun electrodomèstic per canviar-li, és una peça. Com ho viuen els... Per exemple, el tema de reutilització dels electrodomèstics, d'Ian Rae, aquesta reutilització ens basa en aprofitar el cas de les rentadores. De cada 10 rentadores que entren a solidància són aprofits amb 6. Les altres 4 es porten perquè les peces no sempre les tens. Són models que a vegades són... Perquè els models també surten de nous cada any, com ho veiem. I llavors, clar, canvia molt. Sobretot l'ecosia electrònica té una rapidesa de canvi d'innovació terrible. Però no sols haver-hi rentadores sinó neveres. I és clar, llavors hi ha un percentatge que no es pot recuperar. I els fabricants us donen algunes peces de recambi o són reticents a donar-vos les... Generalment els fabricants el que volen és vendre-los per ells nous. Això us faig de pregunta, no? Però rarament poden subministrar recambis d'un tema que s'hagi deixat de fabricar fa 5 anys. Mira que en t'hauria d'anar de renyir peces fins a 10 anys, no diuen? Sí, d'alguna cosa. Però no és així, eh? No, ja, ja, ja. No és així, perquè els casos són a la vista. Sí, no, no. Tu mateix ho acabes de donant xifres. Canvia el model i moltes vegades canvia la tecnologia. Perquè hi ha una cosa molt important amb això dels modelos. La tecnologia té un creixement tan infinit actualment que cada dia canvia les coses i les aplicacions cada dia van més lluny. I, per tant, els canvis són rapidíssims. I no hi ha temps d'anar a buscar peces de recambi al mercat de Saonama. És a dir, hi ha una rapidesa tan gran, i ara, amb això de la qüestió dels vehicles, hi ha una altra qüestió que fa 5 anys. El turbo té una fuita. Aquest model ja no el fabricen. Ah. Has de buscar peces de recambi de la qüestió dels vehicles que deixaran de fabricar-se d'aquí 20 anys. Està clar, tot el parc d'automòbils que és un parc tan important que amb això del problema de la contaminació és el número 1. Això està decidit que això es faci. Ara falta fer que es faci. Que m'ho portarà a coar una miqueta, jo crec, eh? Està clar. És un canvi totalment. I, a més a més, els inversors que són els que tenen la propietat de la decisió en definitiva, a través dels auricans, el que no volen és perdre rentabilitat. No està clar. Per tant, s'asseguraran que tot el que es faci sigui a base de conservar la seva rentabilitat o ampliar-la. O ampliar-la. Per tant, aquí la cosa depèn molt de moltes persones. En el fons que poden decidir el futur. El costi de l'energia hidráulica s'aprofita generalment bastant en general, per l'energia del sol, no? Molt bé, molt bé. Doncs molt... És a dir, el tema d'als del material de tots els materials que comentàvem d'anar a l'altrodomèstics com altres aparells maquinaries que fem servir diàriament que tenen l'absoluciència programada. Ja ho hem comentat i la feina de solidança queda retratada. Aquesta feina de reciclar, de reutilitzar i de fer d'un producte que jo no era apte fer-lo apte de nou és una feina gratament bona i positiva per la societat. Com comentàvem, teníem aquests 3 apartats els fabricants que hem esmentat i ens anàvem a parlar dels comerciants perquè han de posar a l'abast del consumidor productes respectuosos amb l'entorn i que contribueixin ara a reduir els residus. Això haurien de posar aquestes facilitats i per acabar parlarien de les administracions públiques, sobretot, que són les que han de promocionar les mesures necessàries perquè els ciutadans puguem consumir més sense malmetre el medi ambient. Seria la tasca de les administracions que cada vegada més estan fent campanyes de conscienciació etc. Per tant, ens quedaríem amb aquest paràgraf que us llegiré ara que és bastant aclarido. A més que aclarido, és com el que hauríem de fer, com la lliçó d'avui, que és que els ciutadans amb les nostres actituds i decisions econòmiques i socials podem incidir perquè fabricants, comerciants i administracions públiques garanteixin una gestió respectuosa amb el medi ambient basada en la reducció i la recuperació de materials i no en l'abocament del propòsit i bé, doncs avui... Dins d'un mes que ens tornem a veure, veurem si hem fet alguna cosa. Nosaltres ens serem autocrítics i volem veure què hem fet, què hem millorat. Sí, i al mes que ve, ja parlaríem d'altres coses, com per exemple les propostes per reduir la quantitat de residus però això ja seria allà que ara al mes que ve. Què fem quan anem a comprar o que hauríem de portar per anar a comprar eficàcia eficientment? I ens queden, crec que, 5 minutets si no vaig malament o una miqueta menys. Per tant, passaríem al corredor mediterrani que, com sabeu, en aquest any hem començat amb el corredor mediterrani i aquesta seria la segona sessió perquè el més passat va ser molt corteta i el Jesús ens farà 5 cèntims de la segona part del corredor mediterrani que tant en renou causa i que no hi ha manera d'enjectar-lo d'una vegada o de posar-lo en funcionament. De fet, aquest estudi que estem fent sobre el corredor mediterrani és que creiem que és important que l'opinió estigui i una opinió sobre tot a nivell públic de l'importància que pot tenir una obra d'aquest tipus d'aquestes característiques. Això afecta el transport, el transport de les mercaderies i d'alta tipus de productes tant de tipus industrial com de comprensió com de tipus d'agricultura, etc. La geografia mundial hem tingut la casualitat a l'esforç que ara a nivell de transport entre Europa i Àsia situi el Mediterrani al centre de gravetat d'aquest transport. És a dir, resulta que el Mediterrani ara creix una importància extraordinària per baixar els costos de transport de les mercaderies que venen de l'exteriors transports. De les mercaderies que venen de l'extremorient fins a Europa i al revés d'Europa que van fins a l'extremorient. Per què? Perquè redeix molts costos. Llavors el corredor Mediterrani significa que per la península per l'estat espanyol l'utilització dels seus ports del Mediterrani per ser utilitzats per via de col·laboració i el corredor ferroviari aniria pràcticament, donaria servei d'agricultura i tota mena de productes des de Uelva fins a passant per almeria, passant per Múrcia, per València passant per Catalunya fins a Europa arribant fins a Munt de Berlín fins als països escandinaus. Això què vol dir? Que els costos de transport abaixarien molt. El preu dels productes. I, a més, la rapidesa amb l'entrega. Llavors aquest tema és un tema que creix fer unes inversions molt altes. Però, curiosament, l'Unió Europea fa una aposta perquè això es construeix d'una manera forta. Aquesta aposta consisteix a construir una via exclusivament, una via o dues vies, per tota la perifèria de la perínsula i aquesta perifèria de la perínsula requereix unes infraestructures totalment noves, ampli ferroviari de tipus europeu, que no és el que tenim a Espanya, és una altra amplitud. Després requereix un quilòmetro de llarg perquè els trens que anirien al corredor en tota aquesta producte necessitarien un espai per poder carregar i descarregar que almenys sumarien un quilòmetro. Després, la energia que utilitzarien els trens per poder portar aquestes mercaderies farien que el cos de l'energia s'hi situés amb l'aventatge de un ferroviari gasoll, que és el que circula amb els camions. Per altra banda, a veure, els productes auriculars de la horta per insolar podien estar en un sol dia de viatge als mercats d'Europa amb les avantatges de la qualitat per la seva frescoidispinulitat. L'indústia, que és molt important en els territoris de les comunitats, baixaria els cossos, el transport en les seves exportacions a Europa i Àsia. La veritat és que la riquesa dels països sempre ha entrat pels ports que han desenvolupat d'entruir comerç, indústia i llocs de treball. S'estima que el PIB que donaria els llocs de treball que es crearien per construir les estructures i tot el sistema de serveis i la riquesa que portaria l'increment del PIB de totes les activitats que es farien a través del curador estaria entre 30 i 50 milions de euros anuals. Això seria el vent del PIB. Si pensem que el vent del PIB és aquest tipus, cada any vol dir que a l'estat entrarien a la caixa de l'estat tot una sèrie d'ingressos que tothom són negats. Per altra banda, la sèrie d'ingressos es podria fer per exemple. Tema social. Tema social. Tot el que hi ha. Tot això. Es podria fer quantitat de coses. La riquesa qualitativa i quantitativa de la gent. Ens acaba aquí el programa. Avui hem sigut estents. Seguirem el mes que ve. Moltes gràcies, Jesús. Si us plau. Gràcies per tancar la sèrie. Tot el que hi ha aquí al cap. Són de pressupostos de la sèrie. Gràcies per tancar el mes que ve. També ens podeu sentir a Radio Nostra de Sant Just Desbert. Un abraçada ben fort! Bona nit! Gràcies per tancar el programa. Gràcies per tancar el programa. Gràcies per tancar el programa. Gràcies per tancar el programa. imatges bene Can institutional maquill. La faig gran. Té unatingut.