Veus Parròquia del 21/11/2018

... ... Beus de la parròquia. ... Un programa d'informació i informació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Justes Bern. ... Amics jovedors de Ràdio de Bern, sabeu que des de Beus de la parròquia estem tractant el judaísme, tradició i modernitat. ... Ben trobats, amics jovedors de Ràdio de Bern. Beus de la parròquia, presenta en aquest espai de judaísme el senyor Jorge Burman. Ben trobats, senyor Jorge Burman. Moltes gràcies, bon dia a tothom. Bon dia. Hem venut xaloma a l'Eixem. D'on ve aquesta cançó que nosaltres vam presentar des de fa ja dos mesos, una mica com un d'uns dels himnes almenys del poble i de l'estat d'Irreal actual? És del poble i és per al tot el món, perquè portem la pau a vosaltres, és el significat de venu xaloma a l'Eixem. Porteu la pau, xalom és pau, però també és hola i adeu. Per tant, xalom no solo es un saludo, también es una necesidad de paz. Molt bé, doncs aquesta és la nostra introducció. En presentem el senyor Jordi Burman, com són els responsables del centre d'Irreal de Barcelona? La comunitat té el nom de Sib. Sib és comunitat israelita de Barcelona. És realitat perquè és del poble d'Israel, però la comunitat catalana és joeu de Catalunya. Aquest any ha complit 100 anys. Molt bé, els joveus actuals s'ho veureu per dir-ho així de l'història del poble d'Israel. Aquesta vertent més creient és la que més ens interessa, encara que anirem tocando el llarg dels programes, una mica de tot. Fa un mes estàvem parlant amb la Ivima Periques, i hi havia una mica deixat el poble d'Israel el moment dels seus patriarques. Però, aprofitant que tenim aquí, s'haurà d'arribar... No, s'haurà d'educador de la comunitat. D'educador de la comunitat, diguem coneixedor, podríem fer una mica de repàs a través de les seves paraules. Què vol dir això de què el meu pare era un arameu arran? Això és del llibre del Deuteronomi, l'inici, per tant, del poble d'Israel, ve d'aquest arameu que potser és Abram? Sí. Primerament, Abram ha nascut en Irak. Actualment és Irak. En el llibre de Gènesis, figura com Urkastim. I no és el nom d'Israel, aún. Israel és un nom molt posterior. El nom original és Ebreu, perquè Abram ha nascut en un riu que és al riu Eber, que està en la Mesopotamia entre Eufrates i Tigris, hace aproximadamente 4.000 años. També n'havia un poble, llamat a los Avirú. Però els sàvios parlen que també Eber, Ebreu, Eber, significa del altra costat. Per tant, Abram estava del pensament distint al de la època, que és l'època egoísta i sodomista de Sodoma i Gomorra, per una mentalitat monoteística que va donar nasciment a les actuales religions monoteístiques. Todos venimos de Abram. El Ebreu, el judaísmo, venimos de Abram. El cristianismo, venimos de Abram. El islam bingut, també venimos de Abram. Abram és qui comença a descobrir el monoteísmo i és el pare de tots nosaltres, actualment. Molt bé. Hauríem d'aclarir, això ho farem ara, si els termes joeus i realitats d'Ebreu són els mateixos. Per la informació que ha buscat veus de la parròquia, el primer terme potser va ser aquella que deies, Ebreu, o Israel com a apoda de Jacob, lluitador de Déu. Quin va ser el primer terme que es va sentir? No és el term... Els noms són distintos. No és el mateix, també històricament. En realitat, primer és el poble d'Ebreu. Quan arriba a la història de Jacob, el té dos noms, i després té un nom que li posen, quan lluita amb l'Àngel, que és Israel, que significa, ell és Déu. Israel és com camí a Déu. Tot el que termina amb ell és Déu. Emmanuel Déu amb nosaltres. Rafael, Dios nos cura. Hay un sanatorio en Baldebrón, San Rafael, porque es crecir Dios nos cura. Hospitalas i U, ¿no? Sí, a los Péals del Ciel. Y luego se llamaban hijos de Israel, que quiere decir hijos del patriarca Jacob, porque ahí vienen las tribus, las doce tribus. Cuando se unen las doce tribus, se forma el antico Pobl de Israel. El término judaísma sale en Roma. La década U o 70, cuando se destruye el templo, hasta ese entonces nos hablaba de judíos. Siempre el pueblo hebreo. Israel, l'Àngel, és diferent. Israel l'Àngel és el que nas en el estat d'Àngel, que ja és algo distinto, porque es un concepto de ciudadanía política. Aquí nosotros somos, en la palabra comunidad, Israel l'Àngel responde al concepte bíblic. No al concepte actual, perquè aquí som una comunitat autònoma. Aquí som ciudadans de religió hebrea. És a dir, és la comunitat catalana hebrea. Per tant, dintre d'aquesta comunitat, hi ha persones de totes les nacionalitats, i en tots els carrers d'identitat, per dir-ho així. Exactament. Jo us uneixo la reu i jo. La reu i jo us uneixo, diguéssim. Exactament. És el que celebreu. És a l'Ajuntament de los Ciudadanos, que practiquen la religió hebrea. També n'hi ha altres sinagades, que van creixent durant diferents anys, altres anys. Però és clar, és la comunitat madre de Catalunya. La comunitat llueva madre de Catalunya. No. Els joveus i els cristians tenen els mateixos llibres fundacionals, per dir-ho així, no? La Bíblia. Fins a quin punt la Bíblia i l'Antic Testament és important per vosaltres, per la vostra pròpia història? Sí, vostè me permite. I tant. Aquí també hi ha un capuchí que està veint un poco mi guia espiritual, muy comprometido, que és el para Joan Butam, capuchí de los capuchins de Sarrià. Sí, sí. He tingut la gràcia, la sort de conocer-lo, i també he assistit a sus cursos. I ell m'ha ensenyat, m'ha dit un dia, Jordi, ja basta de antic testament i nou testament. Todas son verdades reveladas. Y me ha dicho, desde ahora, testament 1, testament 2. Magnífic. Clar. Però, vaja, el testament 1 és el que recull la vostra història de la poble. Sí. Ens sembla que aquest poble, aquest poble dir re, el que poble llueveu, exacte. Doncs ha vist, en els debatars de la seva història, la mà de Déu. Com Déu el anava guiant, el anava conduint, etcètera, i com valorava la seva fidelitat, i com, doncs, orientava quan es desviaven. Ah, sí, és. I per això l'existència, per exemple, dels profetes. Ens pots parlar, breuament, dels profetes, quina és la seva misió, etcètera. Precisament la parabretora... viene del verbo hora a, que significa ensenianza. La Torah más que un libra o que una ley, la Torah es una ensenianza. La Torah es un libro para las próximas generaciones, no solo para el pasado. Cada generación entiende mejor la Torah. En el siglo I, la gente leía Génesis y veía que había una explosión que dio nacimiento al cielo y la Tierra. En el siglo XX, la gente entendió que quizás esto se llamaba Bing Bang. Es decir, que la Torah tiene verdades reveladas que en la medida que el ser humano evoluciona, los entiende mejor. Por ejemplo, el mundo fue creado en seis días y un día de descanso. Hoy la sociedad moderna no ha cambiado mucho. Trabajamos cinco o seis días y descansamos uno. Como decía un alumno, quizás no sería mejor al revés descansar cinco días, tener una vida realmente de disfrute y uno o dos dedicarnos a lo material. Y precisamente los profetas, ellos no son magos o iluminados. Los profetas, se puede decir que hoy en día eran como sociólogos visionarios. Ellos veían, también por inspiración divina, por supuesto, ellos veían lo que iba a suceder si el pueblo no seguía un camino de espiritualidad. Si el pueblo seguía ambicionando el hedonismo, el egoísmo y el materialismo de los otros pueblos conquistadores iban a llegar a su ruina. Por eso ningún profeta quería ser profeta, porque sabían que siempre iban a ser vistos negativos por el pueblo, porque eran los que decían críticamente la verdad. Y así sucedió. Els profetes van viure, també, les èpoques de les migracions i dels destarraments i cridaven confiança al senyor que el senyor ens retornarà a la nostra pàtria. Dos van ser els grans moments de migracions del poble breu, no? Un, per necessitats econòmiques, d'agràries, etcètera. Es desplaça Jacobi o sus fills cap a l'Egypte i allà creen una comunitat i un poble que es va engrandir fins que representava un perill polític que el mateix farà que els va expulsar, deixar llibrar, i després l'època de Babilònia. D'aquestes dos èpoques de migració i d'exili. Al principi, amb l'Abram, s'establecen una terra, una terra on l'Abram i la família conviven amb els altres pueblos. El termini era canan, cananitas, i precisament la missió d'Abram va ser hermosa, perquè ell, a la tienda, levantant els quatre laterals, convivia amb els altres pueblos. Aquesta era la missió d'Abram, transmetre que el monoteisme no és només crear en un sol dios, sinó que és una forma de vida on tots som fills d'un creador i, ser fills d'un creador, som germans, animals, plantes, vegetals d'aquesta creació. Va ser donar una concepció positiva a la creació. Continua amb el seu fill Isaac, que continua vivint en la terra de Canà, i Aconea Cobb, la torana ens ensenya el que passa amb la migració, perquè és veritat, no hi havia llum i decideix migrar al sud, que era Egipte. I al principi vivien molt bé en Egipte, però quan vinc en l'any 3500, abans de l'aerocomunt, no sabem si era Ramsès II, neptemòsis, ell esclavisa els pueblos, perquè es crea dios, esclavisa els sexos, el poble hebreu, i allà és quan realment passa un concepte que canvia la història, perquè el poble hebreu entén què és l'esclavitud al sortir de la llibertat. I aquest és el missatge d'aquesta festa que anem pesats pàquets, que és a dir, què és avui l'esclavitud i què és la llibertat? A què estem atats a l'esclavitud, el consum, el materialisme, el egoisme, i què és la llibertat? La llibertat de viure amb tota la dignitat humana que encara no s'ha aconseguit. El poble hebreu amb Josué ja més aviat, i ja parlem de 3.000 anys, comença a viure a la Terra, de neu, regreza a la Terra a formar el que es pot dir, el seu destino com a poble, però les invasions, les conquistes de Babilònia, després l'Empèria griega, després l'Empèria romana, no permet desenvolupar que cada poble desenvolupi, diguem-ne, lliurement, la seva cultura. El poble hebreu estava a los fenínsios, estava a Egipto, y el pueblo hebreu, si bien siempre vivieron hebreos en la Tierra de Israel, siempre hubo, en el año 70 de la Era Común, cuando se destruye el segundo gran templo, es cuando comienza la gran migración. El exodo obligado, que son llevados esclavizados a Roma, hoy en día en el arco de Tito se puede observar esto, hay un relieve donde se ve la menoral alcán de labra, y ahí comienza la disparación por todo el mundo. La historia un poco cambia, hubo siempre persecuciones, siempre hubo xenofobia, hubo lo que se llama el desidio, la historia de que el pueblo hebreu ha matado a Dios, concepciones diversas. Curiosamente, esto sucedía en Europa y no en África, o en los países asiáticos. Con los pueblos, con sus vecinos de religión islámica, el pueblo hebreu sempre convivió con sus baïns, bien, bien, fue en la Europa política donde comienzan los problemas de xenofobia racismo, curiosamente. Todo empieza a cambiar, gracias a Dios, cuando el ser humano evoluciona, mil 789, revolución francesa, solidaridad, libertad, igualdad, empieza a entrar el concepto de ciudadanía hasta el día de hoy. Hoy se puede decir que cada ciudadano, cada ser humano, que quiere practicar la religión hebrea en un país realmente donde hay libertad o democracia, puede ejercer libremente su religión. Aquí en Catalunya, cada ciudadano ejerce libremente su religión, pero tanto somos ciudadanos de este país, ¿no? Correcte. Llavors, els termes irelià, irelita, són termes reojosos o són termes polítics o són equivalents. Bueno, depende que en quien lo diga. Para muchos la religión es política, para otros la religión es espiritualidad. Desde el punto de vista, digamos así decirlo, sociopolítico, se puede decir que israelí es quien nace en el estado de Israel. Es decir, más allá de su creencia o no, más allá de lo que él piense, ¿sí? Puede ser un ser humano ateo, puede ser un ser humano musulmán, cristiano, budista. Creo que también el budismo tiene una vertiente monoteísta. Tiene divinidades, pero también es monoteísmo. Pero en realidad, israelí es quien nace en Israel. Es ciudadano israelí, yo no he nacido en Israel. Y yo he nascut en Argentina por imperativo legal. Soy español, por voluntad, soy catalán. Pero el que habita aquí en Catalunya es catalán, y si quiere practicar la religión jueva, es catalán de religión jueva. Has mentat diverses vegades la Torà. Des del punt de vista cristià, els símprimes llibres són el Pentateuc. Pentateuc i Torà equivalen? Hi ha coses diferents? Torà és tot, perquè se habla de la Torà, que abarca també en el Pentateuc. És la primera part, el que seria conocido como antic testamento, testamento, y luego viene jueces. Y luego hay otra parte de la Torà, que es la Torà oral. La Torà oral, que se transmitió de forma oral hasta el exilio de Babilonia, es lo que conocemos como talmud. El talmud, que está escrito en arameo y también en hebreo, que es la Mishnah, es la otra parte. La Torà escrita seria toda la Torà, des del Pentateuc, hasta jueces. La diferència, des del punt de vista religiós, és que el Pentateuc és inspiració divina dictada per el creador Amoisès. I el rest dels llibres també són de pràctica de creència, però són escritos per les persones d'aquesta època. Per tant, Josué escrivia el llibre de Josué. Reyes escrivieron los libros de Josué. Estas de la diferencia sería semántica. Ja. Tot el testament, el testament 1, parla, si s'ho sabem interpretar, de l'esperança d'un liberador, d'un Macías, d'un Salvador. Per la majoria de persones cristianes, aquest liberador és clarament Jesucrís. Vull dir, ha passat, ha tingut el seu trànsit per la Terra, i ha deixat tota aquesta cultura cristiana, a favor dels pobres, a favor de la gent, a favor de la pau, etcètera. A favor d'un teu misericordiós, que entén l'home, que no és castigador, etcètera. En canvi, pels abreus ha arribat el Macías a nou. Sí. Primerament, amb tu permís, nuevamente, moltes vegades he ensenyat que l'Atorà és el diós castigador, i que després, amb la venida de Josúa, amb Jesús, vine a la part de compasión. I, històricament, no és així, perquè Jesús era llueu, nació llueu, i ell practicava... Per la vara meu, no? Sí, hebreu i ara meu, i ell era un rabí ortodoxo, humanista, que s'enfrontó a Roma, que era, realment, el poder material, i ell i Josúa, Jesús, tenien, sí, la essència de tota l'Atorà, la essència humanista de l'Atorà. I és el que havien fet molts rabis d'aquesta època, aún todavía con estas ascendencias antiguas de los escenios, que eran parte del pueblo hebreo. ¿Y qué era lo que practicaban? Lo que está escrito, ¿verdad?, en el cuarto libro. Veaftà la reaja camoja, estima a tu... Am a tu proquimó, com a tu mateixa, llevado a todas las consecuencias, no solamente un amor, se puede decir, romántico o platónico, compartir lo que uno tiene, es decir, una igualdad en lo espiritual y en lo material, y con esto no hay injusticia ni pobreza. Era un revolucionario. Por lo tanto, ell practicaba l'Atorà. La diferencia es, bueno, como vemos, que después, para el cristianismo, la concepción es que el hijo de Dios y es la aparición. Y el pueblo hebreo aún espera, aún espera la llegada de este redentor, que es lo que decía el profeta un poco Isaías, cuando dice, ya no habrá ejércitos, el lobo vivirá con el cordero, que es una utopía que yo creo Aelia. Ahora, lo que, en mi opinión personal, yo creo que, en lugar de esperar y esperar, habría que buscar y vivir como ya estaría al Mesías. Es decir, buscar ahora mismo esta no guerra, esto es no ejército, el buscar la justicia, vivir como ya estaba. Y yo creo que llegaremos a lo mismo. Des de Raios Berra, ens hem entrevistat el senyor Jorge Burman, cap de la Comunitat Israelita de Catalunya. A la mic.A la mic. I, com puc dir, ens ha autoritzat que el tractem en català com a Jordi, també. Ah, sí, moltes gràcies. Aquest, per a vosaltres, aquest redemptor, aquest Macías, encara s'ha de trobar, encara que hi estem caminant. I tenim aquesta aspiració en què hi hagi aquesta convivència entre pobles, els llops, com visquin amb els anyells, etcètera, etcètera. Però com us ho imagineu, aquest Macías, que ha de venir? Com un líder polític, com un unificador de les comunitats joves, a les estèses per tot el món? Com ho veieu, això? Lo que sabemos, por lo que explica los sabios, porque es más profundo el estudio. Yo no tengo tanto... no estoy en estos tantos conocimientos, rabínicos, no los tengo. Se habla de una era, primero, mesiánica. Se habla, quizás, de una crisis a nivel mundial, de... puede ser una crisis de guerras o una crisis de civilización. Y entonces de que va a haber un enviado, porque precisamente Messías viene de la palabra Masías, que es el ungible, el untado. Sí, un git. Y entonces se habla de que es una época en que empezará a haber, digamos, un anuncio de paz en el mundo, resucitar los muertos. Y una época en que se volverá, digamos, a lo que es... Se dice que si la humanidad, porque es para todo el universo, es para todos los seres humanos, se dice que si llegamos a tener un sabato cumplido, que es el día del reposo, espiritualidad, llega pronto el Messías. ¿Y por qué? Porque es el poder entender lo que es la comprensión del mundo. Es, digamos, la utopía de la justicia social. L'església catòlica, en el seu de venir, en el seu també llarg palayunatge de més de 20 segles, agafat festivitats, costums, tradicions de l'antipopla d'Israel. Fins a quin punt ja esteu d'acord amb això, en què festes catòlices hagin sigut copiades o malllevades de l'Antic Testament. Això us sembla correcte o preferiríeu una separació més clara? Per a mi està correcte tot el que el ser humano quiera hacer per el bien. Precisament, Luís, tu saps que aquí en Catalunya, des de la democràcia, des de la democràcia Catalunya és un país exemple en el que és diàleg interreligiós. En Catalunya, tanto la Generalitat com l'Ajuntament, té un àrea que es diu la Dirección de Ferreligiós, o l'OAR, que és l'Oficina de Ferreligiós, i que possibilitzen que cada comunitat religiosa pugui expressar dretament la seva religió en Catalunya, en convivència amb la societat. Però aquest diàleg interreligiós a través dels anys ha crescut en una cosa que és exemple per a altres països. Han venido de Bèlgica, han venido de França, hasta de Madrid, a ver qué es esta convivencia que tenemos aquí interreligiosa, ya sea con charxas que hay, como el Jeter, que es el Grupo de Trabal de Religions, o el Audir, que es la Asociación Unesco de diàleg interreligiós. Aquí ja no hay diàleg, aquí convivimos todos juntos. Estamos juntos conviviendo católicos protestantes, musulmanes, budistas, judíos, Bajaj, Xix, Pueblo Gitano, Are Cristina, Braham Akumaris, todos juntos haciendo de la religión realmente lo que debe ser, un modo de vida. Entonces, hace poco, la persona pasada visitamos cárceles juntos y hablamos de los festivos, que son los festivos para cada religión y qué sentido tiene. Y las personas que estaban ahí eran la mayoría yovas detenidos, al principio no os miraban, la mayoría eran incluso... Y luego entendían que hay que buscar en los festivos, en lo que es pesas la libertad, Pascua, el Domingo de Ramos, en las fiestas de los Are Cristina, que era también buscar el sentido de reconexión con el alma, que era darle un sentido positivo a la vida y a los vecinos. Y esto es, porque todo es lo mismo, todo es igual, para mí todo es igual. Cada semana, los colegios de Cataluña visitan centros de cultos, van a sinagogas, van a iglesias, mesquitas, centros budistas, y el mensaje que les transmitimos es que es todo allò matejo, lo que cambia es el nombre, es como las comidas. Aquí comemos Vanantumaca, en Italia comerán pasta, pero lo importante es que el ser humano esté alimentado. Y este es el objetivo, ¿no? Mientras le decimos a los alumnos, si tú crees en Jesús, síguelo. Si tú crees en Muhammad, la pasea con él, síguelo. Si tú crees en el pueblo hebreo, síguelo. Verás que llegaremos a lo mismo. Yo creo, metafóricamente, Luis, que durante años, los profetas en el cielo decían, no entendisteis nada. Vinimos en todos los idiomas a decir lo mismo y os peleasteis. Y ahora, mira, desde el cielo, empiezan a sonreír. Molt bé, fem un intercambi de diries amb una mica de repòs entre aquest diàleg, mentre escoltem una pausa musical, com sempre, és un salt del senyor. I el senyor, on diga l'adre de tu, i no cauré. Molt bé, home, meu fill, et costa molt afegir. El meu cor sona negra i em faig més del tot jo, i és el meu cos proposa confiar. No abandonaré la meva vida en mints dels morts, ni deixaré un caure a la posa el que us estima. Molt bé, home, meu fill, et costa molt afegir. Ensenyoreu el que ha ficado a la vida, jo hi haquistades diant la vostra presència, el costa vostra delícies per sempre. Molt bé, home, meu fill, et costa molt afegir. Abandonessin la nau al mercat d'hivern, Sònia, el poble. Avui li preguntàvem qui veuen més possible que marxi al mercat d'hivern del Barça. Fem una enquesta amb aquestes quatre opcions, rafinyem unir Denys i Sant Pèr, i el 67% dels uents creuen que aquí més a prop està de sortir el genès.