Veus Parròquia del 28/11/2018

Per què ens distraiem? Correm, correm i correm. Fins que... ...deixem de córrer. L'accés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris, viu més. servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Veus de la parròquia. Esteu a la sintonia de ràdio desvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, dia 28 de novembre, de la setmana 34 de durant l'any, ens recorda Sant Lluc, que és per una bona ocasió per donar-te's dimoni. Ho intentarem fer amb tota claritat i senzillesa amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver i Carles Hernández Rius a la part tècnica. Fins aquí el programa amb la lectura de l'Avengelli del proper dia 2 de desembre, que correspon al primer diumenge d'advent. La paraula de Déu ens fa a tots nosaltres, amics seus, per oferir-nos la seva companyia i mostrar-nos el camí de la vida veritable. L'actura de l'Avengelli, segon Sant Lluc. Jesús, digué als seus deixables. Hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra les nacions viuran en vengoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embrevides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà reu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials tronc tolleran. Llavors, veuran el fill de l'home venint amb un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comença a succeir, redreceu-vos i el seu al cap que el vostre lliberament s'acosta. Vosaltres estigueu alerta que l'accés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afaixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llas, us triaríeu a sobre aquell dia que caurà damunt de tots els habitants de la terra. Així doncs, velleu i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això, de succeir i presentar-vos sense temor davant el fill de l'home. Què hem vist a la lectura d'aquest evangeli del proper divenge? Doncs, que Déu parla amb Déu dolça i a l'hora exigent. Jesús és la paraula del pare. Carl, parari, laurella del cor, per escoltar, meditar, pregar i contemplar. Aquesta lectura ens recorda que el dia final vindrà sobre tots els habitants de la terra. Tendim a oblidar aquest missatge. Pensem que és una cosa llunyana, però sí, parem atenció. Ens tornem a tents, vigilants. No pas per veure els fenòmens esfreïdors, sinó perquè no s'extingeixin els nostres millors somnis i conviccions. Vigilem per no ser esclavitzats pels desig i les preocupacions superficials i perquè resti solament allò que és important. Cada dia ens hem de preguntar. A qui m'estiguiurà? Esperem el retorn del Macías, la societat, que ho transformarà tot. Aquesta espera il·lumina el nostre camí i la nostra lluita, especialment en aquest vent. I ens ajuda a no descure't jarnos. Els fruits del nostre esforç han d'arribar encara que no sabem quan. Jesús vindrà i la nostra entrega d'amor, tot el que fem amb amor, és el nostre granet de sorra per anar pel camí de la llum, la llac i la vida que Jesús vol per sempre. ... Notícies d'Església. Recordem que, a més de l'advent que seguirem parlant, el Sant Toral d'aquesta setmana ens fa saber que la festivitat del veat Ramon Llull va ser ahir mateix. Avui és Sant Mansoet, de Mar i Jous, Santa il·luminada. Divendre Sant Andreu, dissabte 11, Sant Eloi i diumenge vinent Santa Viviana. Tot i set en lluny, en el temps, molts tenim presents alguns textos del inolvidable llibre d'Amic he amat, escrit per Ramon Llull amb pompeller. L'any 1283, i que segueix vigent avui dia com passa en tots els grans clàssics. Ens deia, al seu verset 42, que les claus de les portes de l'amor són deurades i plenes de suspirs i plors, però el cordó de la clau és la consciència, on creix la satisfacció, la contrició i la devoció, i el porter és la justícia i la misericòria. I tot el llibre, a mesura que llegim lentament, ens parla com s'acosten l'ascència i l'acer, com s'encaden a l'amor entre l'home i el seu creador. Amor és bulliment d'audàcia i de ta mort i de farvor envers l'amat. És allò que l'Amic oi cantar, sóc que no és mort i és font de tendresa i voluntat. La cadència d'Albert de Ramon Llull ens mostra la sabiesa de tants homes i dones de tots els temps que han cercat allò que va ser revelat als senzilles. I com que ser senzill no vol dir ser ignorant, la senzillesa comporta intel·ligència, desig de prendre, d'avançar pels camins de Déu. El qui conserva la capacitat d'admirar-se de coses que ja ve moltes vegades, o de llegir llibres que ja té molt llegits, cada dia hi troba calcom de nou. Això ens passa també amb els evangelis, coses que hem sentit moltes vegades de sobte. Mira, ens diuen quelcom diferent. Sovint ens ho recorda mossèn Joaquim Rius, que amb els seus escrets, el full informatiu de la parròquia, ens posa el dia del tot que pot fer creja, com a cristians i com a persones. Molt encertat el que ens deia el full 42 del passat 18 de novembre sobre el gran pas endavant de Càritas Diocesana. La Càritas Diocesana ha fet el pas endavant i màximament positiu ha creat un projecte de inserció social per la necessitat i el desig de donar feina a persones en risc d'exclusió social, però amb ganes de treballar i amb dificultats per incorporar-se al món laboral, tot acompanyant-los en aquest camí. El projecte s'anomena Brindis d'Opportunitats. Actualment ofereix dos serveis, la neteja i el petit transport, encara que la intenció és continuar creixent i ampliar el ventall de serveis a l'atenció domiciliària i a uns altres projectes relacionats amb el medi ambient i l'economia circular. A més, segueix un itinerari laboral que comença amb un exaustiu procés de selecció amb l'objectiu de conèixer la motivació cap al treball, les capacitacions de superació i el desig de formar-se. Es considera que la formació és un punt clau del procés i és tutela l'aprenentatge amb personal expert en el lloc de feina focalitzant-lo cap a l'adquisició d'hàbits laborals i de les competències més demandades per les empreses del sector. Es treballa seguint un mètode de feina que té en compte les potencialitats, les necessitats i les limitacions de cada persona. A partir d'aquí, i amb un compromís mutu per part de brins i de la persona treballadora, comencem l'itinerari laboral personalitzat. Durant el procés d'inserció, es manté contacte directe amb el client, realitzant una evaluació rigorosa i independent que permeti satisfer el servei amb el grau de qualitat al que s'està acostumat. Amb el personal es treballen les aptituds, com la capacitat de buscar la professionalitat mitjançant una feina acurada i l'adaptar-se a les necessitats del client. Entre les actituds, la puntualitat, la cura de la imatge i la serietat són les característiques més destacables. En tot moment es porta a terme un seguiment i control de les tasques que realitzen el treballador o treballadora per part d'un professional de l'empresa de càrites. Com a opinió personal, manifesto que càrites amb aquest projecte treuen allum el seu veritable rostre que ja té en d'altres projectes que no són tan vistosos i estan fent una bona tasca d'ajuda i promoció de les persones per desenvolupar la seva personalitat i responsabilitat social. Signat, mossèn Joaquim Rius. Sovint ens pregunten amics i coneguts i també familiars, per què callem davant d'informacions constants a tots els mitjans sobre temes com abusos per part d'alguns membres del clargat o també el tema de la immatriculació dels vents de l'església. Doncs, en l'espai, tendències de la venguàrdia, del passat dia, per exemple, teniu una informació ben clària i explícita signada per Carlos Novo sobre el perdó solemne de l'església catòlica a les víctimes de la pederàstia. El cardenal Ricardo Blázquez, president de l'Assemblea Planària de la Conferència Episcopal Espanyola, va donar les gràcies a totes les persones que han tingut la valentia de l'església. Que han tingut la valentia de denunciar conductes desonestes amb el ferm propòsit de redicar-les per sempre. I va dir textualment... Los pecados, que en ocasiones son tan bien delitos, deben ser reconocidos humildemente, ante Dios y sin pretexto ante los hombres. I va fer el seu document aprovat pel sinador dels bisbes celebrat a Roma on deia ben clar... Los abusos realizados por algunos obispos, sacerdotes, religiosos y laicos, provocan en quienes son víctimas, entre los cuales hay muchos jóvenes, sufrimientos que pueden durar toda la vida y a los que ningún arrepentimiento puede poner remedio. Son una lacra que representa un serio obstáculo a la misión de la iglesia, que solo aporta mediocridad, presunción y división. Des de Can, però, en el seu comunicat, el cardenal Blavker... Que, si bien no debemos caminar por la vida con mirada altanera, tampoco con mirada vergonzante, no es legítimo abrigar sospechas sin fundamento, y la inmensa mayoría de hermanos sacerdotes llevan una vida servicial y sacrificada que debemos agradecer. Trobareu més informació a la web de la Vanguardia, però aquest resum ens ha semblat prou explícit. De Joan i jo, més d'una vegada, hem recordat aquells versos d'en Gabriel i Galán que diuen... Quiero dejar tras de mí fecunda y santa semilla, de esto que tengo de Arcilia, de esto que tengo de Dios. Sobre el tema de la immacutriculació dels vents de l'església, el debat també està servit. Una vegada més surt a la llum que l'església catòlica és molt i molt rica, i la vella i falsa creença de que amb els tresors del Baticà i les moltes propietats que des de temps immemorials, l'església té registrades, no hi hauria tanta fam al món si tot això es pogués repartir. Què diuen, clar, i podeu consultar la web de la Conferència Episcopal de reconeixement i fins i tot la del Baticà, que tots els temples de culte darrere del món són de tots els creyents, practicants o no, i de tothom que els vulgui visitar. I quan fem un donatiu és per al seu manteniment, i perquè totes i tots els que vindran darrere a nostre a l'igual que els creyents que ens han precedit, puguin lluar Déu i rendir-li culte. Algú creu de debò que s'acabaria la fam al món repartint els tresors de l'església? Consulteu la web de Càrites, la de Justícia i Pau, la llista de temples que han estat dessegralitzats per donar lloc espais culturals, centres de collida i serveis a tant de llocs de culte, i per fer-ho a la llista de temples que han estat dessegralitzats a tantes i tantes persones que ho necessiten. I les parròquies? Encara hi ha qui pensa que són riques? Nosaltres sabem ben bé que no, però sempre trobem algú que de prop és xixiueixa, que els capellans sempre demanen i que reben molt de la gent rica. Totalment fals. Els comptes de cada parròquia, el full informatiu i a la web de cadascuna es dona sempre als feligresos el resultat de les entrades i sortides de cada col·lecte, sigui per càrites per la Diada de Germano, per el manteniment de tots els serveis prestats a la comunitat o qualsevol acte solidari, sigui de Justícia i Pau o del grup que sigui. Són sempre per a fer-nos créixer en la fe, en l'esperança i en la caritat. Aquest és el resultat de les col·lectes d'anguany a la nostra parròquia. Dómon, l'any passat, 556,96 euros. Aquest any, 624,01 euros. Primer de mes, el mes passat, octubre, 410,91 euros. Aquest mes, 427,83 euros. Germano, l'any passat, 671,83 euros. Aquest any, 708,02 euros. Seguint amb l'actualitat, poques coses són tan vigents com les segrades escriptures. Per això, en el full informatiu del passat diumenge, dia 25, mossèn Joaquim ens convida a apropar-nos-hi. Sembana de la Bíblia. Ja és el tercer any que totes les diòsesis de Catalunya dediquem una setmana a batllar perquè la Bíblia sigui coneguda, llegida pel que és, estudiar-la per comprendre-la més i fer-ne el gran instrument per fer pregària personal i comunitària i adonar-se que és el llibre que aporta llum a la vida perquè es devingui més cristiana, ja que és la paraula de Déu. Tot el col·lectiu cristià més adult hauria de superar la vergonyosa realitat que, anys enrere, s'havia sembrat entre els ambients cristians catòlics que la Bíblia no es podia llegir. Ara, que hem avançat en cultura, en maduresa humana i estudis, més enriquidós dels diferents llibres que la composen que, en les celebracions litúrgiques, és proclamada la paraula de Déu en la llengua vernacle, encara més raó per llegir-la amb l'esperit disposat a escoltar. Deu mateix que es dirigeix a nosaltres personalment per il·luminar el sentit, la motivació i la autenticitat de la vida. Perquè respongui el missatge de Jesús, que és la paraula de Déu fet a carn. La Bíblia, per tant, és el llibre que Déu ens posa les nostres mans perquè el coneguem més a ell. I això, observant-lo en el seu recorregut de l'Antic Testament, a través de la història del poble d'Israel. I, sobretot, del nou testament, seguint el camí de Jesús, Déu ha encarnat en mig del nostre món la manera de viure la humanitat com a fills i filles de Déu, amb el sentit que ell ho ha fet en quant a valors, sentit, orientació i la meta vers la qual tot el que ha creat es dirigeix. La Bíblia no és un llibre de decoració, de contemplació d'imatges fotografiades o peces de museu. Cal que la llegim a través d'edicions més crítiques en la traducció i de segura interpretació dels textos. Cal assessorar-se prèviament a fi de no tenir un llibre molt bonic, però sense la finalitat, que ha de pretendre que és ajudar-nos a copçar el seu missatge, viu espiritual i luminós per a una vida amb sentit constructiva, orientadora i plena d'esperança. Aquesta setmana de la Bíblia no és un màrqueting més dels molts que sorgeixen. És entrar en la dinàmica d'una vida que Jesús ens va ensenyar a viure-la amb valors de Déu mateix. Aquests valors, en la mesura que es comparteixen, ens afavoreixen a tothom, dignifiquen la persona i ens fan comprendre el viure en comú, com un projecte que, entre tots, l'hem de tirar endavant i sense perjudicar el món en el que estem hi ha germenats tots els humans. Fer camí amb la Bíblia és comprendre que la paraula, nom de Jesús, és molt a prop de cadascú de nosaltres i la millor guia per a fer la nostra ruta de la vida. Signat mossèn Joaquim Rius. Beatificacions a la Sagrada Família. La vacílica de la Sagrada Família va acollir, el dia 10 de novembre, la beatificació dels 16 màrtirs de l'Arxidiòses i de Barcelona, 13 religiosos de les congregacions de Sant Pere et víncola, caputxines de la mare del diví pastor, tanciscanes dels sagrats cors i tres laics. L'acte foc presidit pel prefecte de la congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Ángeló Becquio, van celebrar-hi el cardenal arcadisba de Barcelona, Joan Josep Omella, i els seus bisbes auxiliars, i arcadisba de Tarragona, d'Orgell, i els bisbes de Vic, Solsona, Tarrasa, amb el seu auxiliar i Sant Feliu de Llobregat. També, entre d'altres, i van participar el senyor Núncia Apostòlic, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, i els cardenals Tarsitzi Obertone i Luis Martínez Sistak. En motiu de les beatificacions, el divendres 9 a les 7 de la tarda va tenir lloc una vella de pregària a la Basílica de Santa Maria del Mar amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo. Als 16 a màrtir van ser víctimes en els anys 1936 i 1937 de la persecució religiosa sobrevinguda en els anys 30. Per orientacions diosesanes i baticanes, es van unir les tres congregacions indicades i els laies. En aquest sentit, el grup inclou sessor tots, persones consegrades i laics, joves i gent gran, germans estudiants i superiors, obrés pares de família i educadors, tots ells servidors per l'Avengelli i l'Amor Adeu, fins al seu lliurement martirial. Les congregacions van comunicar el goig de comptar amb germans i germanes assenyalats per la fidelitat, l'amor i l'entrega, i asseguren que els nous veats transmeten un missatge actual i d'amplitud eclasial. En relació a l'any del sinó de dels joves, presenten una experiència eclasial de fer, entrega i de discerniment vocacional. La seva festa es celebrarà el dia 6 de novembre. Un pas més cap al Presbiterat. El passat 6 de novembre el visba Antoni Badell va instituir 7 nous acòlits al Seminari Concilià de Barcelona en el de curs d'una solemne celebració eucarística. Sergio Adan, Jordi Avile, Santiago Seguier, Alfonso de Alarcón, Joan Francesc, Kurtès, Samuel Gutiérrez, i Pau Manen van tornar a dir al senyor, Soc aquí. Després del temps de formació afrontaven la qualitat, no com un mert tràmit en el seu camí cap al sacerdosi, sinó com un pas més, amb convicció i alegria. Tot per viure l'aventura apassionant a la qual han estat cridats. Es tracta d'un ministeri de servei a l'altar, especialment a la celebració de la missa, una celebració que implica, necessàriament, una participació singular en el servei de l'església. Els nous acòlits van ser convidats pel visba Badell a esdevenir instruments d'òcils de la Gràcia, capaços de participar en bonció en el culte públic de l'església. Com deia el veat Pere Terrés, vosaltres mateixos heu d'ofrenar la vostra vida Déu a l'altar i lliurar-la en favor dels germans. La desproporció entre la nostra petitesa i la missió rebuda és enorme. Va recordar també el senyor Visba, i us asseguro que amb això opinarà incrementant i augmentarà, però no tingueu por, el senyor us ha escollit i estimat en predilecció. Després de la benedicció del Visba sobre els candidats, va tenir lloc al ritu propi de la qualitat. És a dir, es va fer el lliurament simbòlic de la patena amb el pa, que va acabar amb unes breus paraules que recollien l'essència del nou ministeri Rebut, viu de tal manera que pugui servir dignament la taula del senyor i de l'església. I per finalitzar, escoltarem algun tuit del Papa Francesc. Que diu, quan sóc misericordiós, sóc un autèntic fill del pare, perquè el pare sempre, sempre, és misericordiós. En el patiment que ens produeixen les ferides eclasials, aferrem-nos a la creu de Cris, perquè el mal només es pot contrarestar amb amor. Hem arribat a la fi d'aquest programa de buida... Beus de la perròtia. Posem parlat en Pere Oribé, la Joan Algarra. Agraïm el Carles, que ens ha posat la música i ha controlat el som. Fins al proper dimecres, o bé el dissabte, que tornarem a repetir amb diferit aquest programa. Adéu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.