Veus Parròquia del 5/12/2018

...stay tolpo it up, fall in fiction, just the same thing. Radio Desfer, durante 8.1. Bona tarda, amics suïdors de Radio Desfer. En tots vostès, veus de la parròquia. Com un cop al mes estem amb la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat. Hola, bona tarda. I una bona amigueta que també he vingut ajudant-se, que diu Ari, bona tarda Ari. Hola, bona tarda. I farem el nostre espai, que és, com vostè recorden, paraula viscuda. Per això tenim l'Ari aquí amb nosaltres. L'Ari és una nena molt maca, que és filla del poble i està en el poble, treballa en el poble, ara la Montser ja ens farà 5 cèntims d'ella, sense entrar en darrals, ojo. I ens ajudarà, i ens dirà el llibre, que si recorden, el llibre que ha llegit, i que la va impactar. Després parlarem una mica del llibre, després de que la Montser ens presenti a l'Ari. Ari és només cap als amics, eh? Exacte. Moltes gràcies, perquè ens deixes dir d'Ari. Perquè el seu nom és Ariana, Ariana Bravo i Bosch, eh? Ells s'enjustenquen, escuda... Bé, diem, s'enjust possiblement vas néixer a Barcelona, però... A Sant Joan de Déu, esplúes. Com la mà de allò de Sant... Però potser està inscrit a Sant Just, sí? Tot a la vida, he viscut Sant Just. I estàs inscrit a tant més Sant Just, o sigui, que és Sant Just, que ha de ser de Carrel. De petita va anar a l'Escola Montseny, després es va passar amb una altra escola, i després ja va passar a Barcelona, a l'Estrinitària, on va fer l'Eso i el Batxillerat. I el Batxillerat, va. On te la podeu trobar, actualment? Doncs el Ciavata, de Miquel Reberter, on li preparo... Però no fem propaganda del Ciavata, eh? No estàs retroficient, no? Si volen, fem propaganda de les dependentes que anem allà, entre ells, l'Ari, que ho fan molt bé. Va, doncs allà la podeu trobar. Si no, que paguin tu. Per tant, aquest és el seu ofici, que li agrada, perquè està en relació amb les persones, i això li agrada molt. I després també ens dic que té una filla que té 5 anys, que, com que amb ella, amb l'Ari, li agrada molt la cuina, doncs ho està transpassant a la seva filla. Li ensenya a fer pastíssos, li ensenya a fer coses de cuina, que tothom es duga, es disfruten molt fent això, no? O sigui que... bueno... Diguem que això són els seus trets, el que li agrada més és el cuinar i també el llegir, i per això està aquí, per explicant-se que lliure que algun dia... I parlar amb els clients, eh? I ara, eh? És una empatia gran. Molt bé. Com el temps és or, aquí a la ràdio anem de cara a el que ens porta. El preguntar-li, ella va ser tan amable, que va dir que sí, vam dir alguna cosa que t'hagués impressionat, alguna cosa que tu encara, doncs, no sé, trasbalçat una mica, hasta 7 punts, que així va ser la cosa. I ens va portar un llibre, un llibre que jo recomano, perquè en realitat és una història d'intriga, eh? Ojo, és com si fos una novel·leta policiaca, molt, molt, per gent jove. Ell em va dir això, o va llegir, o van llegir, o van fer llegir quan jo era joveneta. Aleshores, aquell llibre sí que és, a dient, doncs, de 14, 18, 16, així. El llibre es diu, El vell que jugava a mateix indis. El vell, tu no ho repetis el títol, el vell que jugava a mateix indis. I el seu autor és un autor que es dedica a la literatura jovenil. No faré un spoiler del llibre, i qui vulgui que se'n llegeixi, però sí que diem que en aquell llibre, el protagonista és un vell i passa a Mallorca, i n'hi ha un nano que té 10 anys, que és el lluc, el fill i tot és, uns hòsties d'un hotel. I aleshores, allà, ni en unes intrigues, ni hi ha una noia alemana, ni que deu tenir 16 a 17 anys, no ho diu la de què té, però més o menys així, amb els seus problemes, les seves coses, també ni un xicot, també ni en uns altres. N'hi ha una cosa que no s'ha aclarit amb un poble, i aleshores, al llarg del llibre ho trobem, i dintre d'aquesta història trobem que no totes les persones són el que són, que nosaltres a vegades pensem una cosa i després resulta que és una altra, i ara s'explicarà ella què és el que li va aportar aquell llibre, què és la quina impressió va tenir, i el per què, i després anirem a rodar un intu. Ara, ara, ara és tu la que tens que parlar. Per què vas triar aquell llibre com... com és què? Podríem dir per parlar el nostre programa. Ho has explicat molt bé, vaig escollir aquell llibre perquè realment em va impactar que no tothom és qui sembla ser, i que les persones darrere tenen una història que moltes vegades no ens imaginem. I quan t'ho vaig dir que és un llibre que em va fer por, i avui, pensant-ho, dic que no vaig triar bé les paraules, perquè no era por, era que em va fer perdre la inocència, em va fer donar-me compte de moltes coses, que fins a les hores igual no m'havia plantejat, o em va fer anar molt més enllà. Jo me'n recordo de que va al llibre i quedava molt transbalçada, i dius, clar, és que no sé com no fes poiles d'aquest llibre. És bo que... Podem explicar una mica més de mi. Una mica més, sí, esclar. Si no expliquem el què, és clar, no sabem per què et va fer por. Per què l'has triat. Diguem que el protagonista, aquest senyor Valero, que es planteja com una persona molt manca... Perdona, els protagonistes és un senyor vell hosta del tel, el fill del Samos, que és el Lluc, després hi ha la nena que té 17 i 8 anys, que és molt amiga del Lluc, i entre tots dos descobreixen coses, que és la Hanna. Exacte. I després hi ha un, que és aquest xico, també, que els ajuda. I aleshores la Hanna troba aquella cosa romàntica, que a vegades es troba en el... els baranejos, el senyor surt el que surt, i el nano, que el nano, doncs sí, passa que aquests teniu 17 anys tu, a donar-se compte de... Sí, sí, és un pas, és un pas. És un llibre que, a més, jo crec que quan el llegeges amb aquella edat, et sents molt identificat amb el Lluc. Sí. Perquè et trobes que tu ets un nen innocent, de l'estiu, que... que estàs a les vacances de l'estiu, et sents molt identificat. I encara tens aquest punt d'inociència... I de creure'ns tota aquesta aventura que li proposen el nano. Exacte. Que et planteja les coses com una història, com un tret, com una gincana, i després et dones compte de... la realitat que hi ha darrere, no? I penses, ostres, que és que a mi m'hauria pogut passar el mateix, jo hagués pogut estar en la... La il·lució del Lluc. No sols menjar la il·lució del Lluc, sinó també la il·lució de sentir-se, perquè li fan invullir que ell pot ser molt responsable, si li donen molta responsabilitat. Sí, és una època, no? L'essència que estàs molt, molt boig, que si algú et fa una mica més de cas, ja... Et penses com, oi, mira, aquesta persona està interessant per mi, i et fa sentir molt, molt identificat. I després, el xoc de la realitat de dir, ostres, és que aquest senyor Valero és molt dolent, i jo no m'ho hauria imaginat. També et fa pensar, el que et deia l'altre dia, no? De petit sempre et dius, no, la persona és gran, les has de tindre, molt de respecte... I després dius, ostres, però és que aquella persona pot ser molt lenta. I jo, aquest clic, el vaig fer amb aquest llibre. Però jo ja veig que quan algú gran, com jo, ja entra allà el xapatat, tu de quan ho vas mirar, com ho vas dir. Què tal, aquest, eh? Perquè ara ja ho tinc 14, ara tinc 33. Ara ja l'inocència, la tinc, però l'he perdut una miqueta. Perquè el que et fot és el que més et va impactar. O hi ha altres trossos del llibre que també et van crear... Bueno, diguem que el senyor Valero, farem una spoiler molt gran del llibre, és un nazi que va treballar com doctor en camp de concentració, i després ha vingut a refugiar-se a Espanya, on ha sigut una clínica on ha continuat amb les seves experiments. Llavors, jo me'n recordo que a l'ESO vam donar el tema de la Segona Guerra Mundial, l'Holocaus, el nazisme, però no vam entrar gens en aquest tema de camps de concentració, els experiments que s'havien dintre, i jo li diria, no, és que allà... Bueno, apartar la pàgina, no? Perquè diu... Diu... Diu... Els nazis havien realitzat experiments utilitzant aquestes omars com a conillets d'índies, havien inoculat malalties a persones per investigar quanta estona tardaven a morir, havien alimentat a grups de persones únicament amb aigua de mar, xocolata, fins a l'amor per esbrinar quant de temps podien sobreviure a base d'aquella dieta. Havien estalilitzat dones, nens, nenes, i segueix, no? I jo, tot aquest horror, ho vaig descobrir amb el llibre. Això jo no recordo, he fet re a classe, recordo, preguntar a la meva mare i posar pèl·lis, i va ser com... descobrir que la raça humana podia fer coses inimaginables, o sigui, que encara ho dic ara, i m'admeterro de pensar-ho, no? I després de... com tot això no era poc, et fa anar més enllà, perquè et diu, però l'horror de l'ésser humà no es caven nazismes, o sigui, encara passen coses, no? Perquè jo me'n recordo, diria la meva mare, com podia passar allò, i que ningú ho parés? I la meva mare em diu, però és que ara també hi ha guerres, i en fam, o sigui, i jo crec que, dintre de 10 anys, la meva filla em podrà dir la mateixa pregunta, no? Ostres, encara estan passant aquestes coses, i com permetem que passin, i direm, ostres, és veritat, no? Perquè... Home, perdó, sense anar més d'un any, uns d'aquests que porten barques, de Santa Pola, no ho sé, de l'entera, diu, he trobat 6, però això l'he passat més d'una vegada, allà amb una base i tot, i s'agafa, i no li deixen de s'embarcar aquesta gent, i diu, jo, què faig amb aquests aquí? És a dir, que veiem encara tot aquest horror, i avui dia, jo crec que encara ho veiem més, perquè allà estàvem amagats, descobreixent un cementiri de les noies que havien de ser pareguts, però avui dia, esclar, l'ordre del dia tenim els mitjans de comunicació, que tu rius i ja ho saben a l'altra banda del món, i si tu fas una cosa també, vull dir que el mal... Però el mal és tan fort que el bé no pot? Home, tu ets una persona molt positiva, tu què diries? Jo no ho sé, eh? Ai, ai, ai, que m'ha fet la cosa. No ho sé, jo... home, hi ha molta maldat, molta. Però tu no ho creus, jo crec, no sé, si és que són els anys, o és que és el meu caràcter, o és que no ho sé, però al món és igual. Jo crec que si avancem una mica és per la maldat, més que per la maldat, perquè si no hi hagués maldat ja estaríem tots morts. Sí, això és totalment cert. Vull dir que a les hores les coses cauen pel seu pes. El que passa és que com el que té més atracció són els datos i les coses que criden... O sigui, un crim queda més atenció, que no pas un acte de maldad que quasi no surt. És que és cert, és cert, les notícies i el que veiem són els horrors del dia. Perquè quan tu ho vas llegir, aquest aspecte, diguéssim, que has llegit aquest trosset, o sigui, allò, en aquell moment, ho vas entendre com una cosa que ja està, que era història, història recient per a la història, o formava part de la novel·la? No, no, jo ho vaig entendre com que no m'havien acabat d'explicar molt bé el que s'havia passat. I, clar, dic, home, però jo he estudiat, que es va matar molta gent per religió, per raça, per sexe, no? Però no havíem entrat en aquell detall d'horror, i va ser a partir d'all llibre, i després ja, bueno, sí, que vaig xillerat, quan estudies història i entres molt més en detalls, però sí, sí, jo no vaig entendre que fos part de llibre. Tenia que realment allò havia passat i era història, i per això aquest terror, no? Digue'm, quina maledat. Perquè jo fins a les hores no havia tingut aquest xoc de les persones com a humanitat, el matí, el matí, i anaves de denunciant...Totalment. I jo era lluc. Era lluc, total, sí. I lluc il·lucionada amb les coses que et deien. No, aquí també és molt bonic en el llibre, que la Hannah, que és alemana, quan veu tot això, perquè ella investiga i ho troba i tal, és que queda horroritzada per aquesta xacra o l'acra, o el que vulguis dir-li, que tenen els alemans de got a la cosa d'una sisma i de la cosa d'un fill. I a la sorolla també ho refugio, no vols, no pica res. I se sent també dolguda. Però, encara si tot ho pot, s'ha de manifestar i diuen... No, no, la llibre val la pena. Jo, com m'agrada la policia, que vull dir, ha sigut una loboleta de res i, a més, que no costa res de llegir, perquè us dic que és juvenil. És juvenil, i el que tu dius és molt maco, perquè t'obre els ulls, que també ho diu a la contraportada, l'autor també ho diu, que obre els ulls a la inocència, una mica, i adonar-se que no tots som molt bons, com deia aquell, no tots som molt bons. Molt bé, què més? Però sí que abans no arriba amb aquesta pàgina, que sí que hi ha tot un... Aquesta pàgina era com una novel·la d'estiu, policia, com podia estar llegint l'Ostinco de la nit plito, no sé, totalment, no. I va ser quan ja... Cada vegada, quan avança, cada vegada... Sí, perquè es van més negre. Però una banda, diguéssim, hi ha això, que és el nen que vol que amb el Valero hi fa, diguéssim, una amistat d'allò que la mare intueix, que allò no... Aquella intuïció que diu aquest senyor, no li agrada que vagi, però el nen, doncs el fet que li dona aquest empoderament de sentir-se gran, de sentir-se, potser, i d'una història, doncs la trau, no, i això arriba a ser... No, no, i a més, com el vell li dona amb el nen, li dona aquesta autoritat i aquesta herència que li dona, doncs, inclús per salvar-lo, resulta que amb això això és quan l'atrapen. El fet de voler salvar-los quan atrapen el mateix d'allò. I que diu com s'acaba, bueno, ja que la llegeixi, no? Però sí que, si ens situem ara, que tu dius això que diuen de la maledat, doncs sí que ens porta a veure que hem de ser crítics davant de les coses, perquè si som crítics, podem anar a buscar, diguéssim, el que és més essencial, anar profundint en allò que ens diuen i podem separar el gra de la palla, no? Perquè ara, doncs, bueno, no està tan... Sí, el necessitme no ha desaparegut, en contrari. No sols haver-lo descobert. Exacte. Sí, sí, així és. I aleshores dius, bueno, què passarà? Quan sents, a vegades, aquests capitòstis, que l'altre dia a la Montserrat estava tota esvarada d'unes cometaris que va sentir, i veies que no es digna on ho he sentit, afortunadament, perquè a vegades, sense així, que tenia els huïdes sordes per no volgués sentir-ho, o què? Bueno, aquella por que tu vas tenir encara dura? Sí, sí. Aquí és bapà. Sí, perquè jo sé que això... No m'ha volgut encarreigir-lo, sí. Sí, no, i és veritat, o sigui, és el que dèiem abans. Bueno, el ves, la persona d'anàl, però el mal, i les persones dolentes s'haureixen existint, o sigui, i no queda tan lluny, o sigui, hi ha molts països que estan... I aquí. I aquí mateix, exacte. I, clar, és el que deia. Bueno, perquè hi ha una frase que li diu, però què tu sol et monteràs, un o l'únic que és aquí, perquè tu dius, bueno, és que si una persona ho diu i un altre segueix, és tan fàcils. És el que deia, amb abans hem de ser crítics, i si sentim alguna cosa, frenar-ho. No callar, perquè si tots anem callant i ningú ho va frenant, tenim un problema. O i tant, i tant, i tant. O sigui, aquesta por no ha desaparegut. Però, perdona, el que dius... Potser, o sigui... De més gran, hi ha una diferència, no? Entre la por, la desconfiança, no? El n'ha descobrint cada persona, no? Això pot ser de més... Pots quedar més la por, perquè hi ha aquest impacte, no? Però, al anar creixent, també anem... Veient diferents, amb les persones... Si tu, quan dius tractes de les persones, doncs veus que... Que n'hi ha de tot. Sí, la vinya del senyor, que ens donem aquí un programa d'espere, tu. I la maledat sempre té alguna... Ve d'alguna conseqüència, no? I llavors, és aquesta creença que fem. Tenen els nazis, que veus com una creença cega, no? I llavors, que ens agrada gran... Doncs és com el fet de nosaltres, doncs... Estem dintre de l'església, però som crítics, també, amb l'església, no? Ens ho veig de gran. Aquesta oportunitat que anem omplint... Capacitat, exacte. Capacitat d'anar descobrint que, doncs... Més la, també, la bondat, que la bondata, com deia l'Elina, doncs és el que contraresce la maledat. I dintre del llibre vas trobar, ja que sí, que no hi ha aquesta maledat i tot el lli, i, a més, que és punyent, eh? No va broma, perquè si comences a pensar-ho, ho veus ben clar, i aquest hòstia que dius tu i aquesta cosa obsessiva que tenen la persona que va per aquí. Però també vas trobar algun rasgo, alguna cosa que... que et va agradar molt, el sentit de plaerent, de no tant esguerrifós. No, amic. Més que el llibre no faci por, eh? Sí, em va agradar molt. I per algun personatge? El que dius també, la història de la Hanna, no? Sí, com aquesta... No sé com definir-ho bé, no, però com aquest dia... Ostres, va ser el meu país, va ser la meva gent, i com demanar un perdó que no faci falta ni cada mà, i perquè és molts anys després, no? I... El lluc també, com creix, és maco, de veure... El que és bonic és el lluc, després de passar, que és una mica dintringulis, o més, més, després de passar això, ja s'acaba dient que se'n va amb els ambits. Exacte. I tornen a jugar. Sí. I després hi ha aquell altre xicot, que és aquesta part romàntica, que és molt natural, als 16 o 17 anys, no? I aquí hi ha aquest noi, és molt maco, perquè al final també n'hi ha un trobo ni un bucinet, que a mi això també em va agradar quan el vaig llegir i vaig pensar, mira, però aquí n'hi ha alguna cosa que també està bé. Quan diuen, quan ells dos, perquè primer, la Hanna i aquest altre xicot, bueno... Allò que fa els joves. Però després gràcies a tots dos, la cosa va endavant, i se'n regla molt. I després li diu... Però quan li diu, som ànimes bessones, fets-li un per l'altre. I diu, però aquest món també té les seves compensacions, oi? Va dir en Mannix, que és aquest xicot, un dia, mentre s'estaven abraçats, mirant una posta de sol. Això és el romàntic, eh? I ara aquí és aquesta, que segurament això va dedicat a la gent. I ara, quan li deixi i assumi responsabilitats, farà tota la por que vulguis. Però bé, també hi ha persones com tu, no? Perquè ell ha sigut un hero, he dit. Que fa que el món sigui més confortable, més bonic, que et faci més mandra morir. Paja. O sigui, el qual vol dir... A qui n'hi ha un bril d'esperança? És a dir, que sempre, i això es va acudir a dins del llibre, d'esperança en el sentit. No és que aquí quedi la cosa malament, aquí s'arregla tot com és natural, perquè, si no, hi ha els pobres adolescents que dirien més que platanats. De mostats, eh? I dius, bueno, ja no llegeixo res més tu. Però, encara així tot, doncs és com un apunt de dir, no. Pots fer granta, pots fer... Però bueno, és el que deiem abans. Sempre trobaràs alguna cosa que et farà la vida més dolça. Que et farà més dolça. Pestissos que fas. Exacte. Tu el recomanaries, el llibre? Sí, sí. Molt. Però el recomanaria per gent... Bueno, ara estaria bé tornar-lo a llegir, però és el que em deies tu, la traria, quan el vas llegir, ai, el Valero, que ve d'Argentina, l'Emat... Ja pots avançar per on va. En canvi, quan tens 13, aquests dos anys, jo crec que no te l'esperes tant. L'edat... Exacte. Jo crec que és just l'edat 12, 13, 14, l'edat recomanada, perquè et fa anar molt més enllà i tindrà ganes de pensar... Què va passar allà? Què va passar aquí? Com va arribar fins aquí? I com aquests els busquen? Exacte. Que són els cazanacis, que també surten aquests dos. Que són de la CIA, però que són aquells que són només dolents. Que el Valero, li diu al nano, tu més seràs, perquè eviten uns enemics, que volen prendre el tresor. Exacte. També surt l'expòlio que el Valero va fer. Exacte. Però ja estem dient massa. Molt, molt, molt. L'estem fent la cosa així. Potser sí que val la pena és que l'autor del llibre, l'Andreu Martíni Ferreró, és una persona que ha escrit molt per nivell juvenil, també teatre, còmics... Va estudiar psicologia... I això també li permet... Envinçar-se tant amb els personatges, no? Sí. És més que imaginació. Perdona, aquest senyor va néixer al corat de nou. És tan gran que sí com jo, eh? A mi que més jova, però sí, eh? Però realment és un número juvenil, fresca. Fresca i molt fàcil. Home, això de tots els llibres, que recordo que m'han fet llegir... Home, jo crec que l'any anterior em van fer llegir 40.000 l'eugues, és un marí, no hi ha diferència. No hi havia qui fes la pàgima i aquí tenies ganes de llegir. És de saber el que parla, no, escolta, inclús sent gran, tens ganes de dir que li passen aquests, i tot el lío en què ja veus venir, ja d'entrada, però veus venir perquè el que deies tu molt bé. Sabem la història, una mica. I aleshores ja sabem d'acabar. I dius, ui, els que es van anant allà i allà van fer continuar l'Argentina i tot, eh? Bueno, jo fa la feita que queda molt poca, molt de poc fems. Sí, i aleshores nosaltres, en aquest programa, com sempre, tenim que llegir el l'Avengelli que vostès escoltaran aquest dissabte o aquest diumenge, que és el... Què em dius, Montse? L'hora. Ah, l'hora ja és l'hora? No, que encara falten 5 minuts, Josep. És que no veig ell, no veig. Ah. Sí? Vale. Això és ràdio i és en directe, eh, segons? Bueno, primer que res, li donem les gràcies a l'Ari, que ha vingut, que ha estat molt maca, que ens expliques expressar les seves inquietuds de joveneta, i que les continua tenint, però que ara se li ha anat pel vagat una mica, no? Perquè el que no pot fer és trasmetre-les a la filla. Però tu, la filla, en realitat, dona-li l'esperança aquesta, que n'hi ha gent bona. D'acord, ho intentaré. Clar, n'hi ha molta gent bona, el que passa. Una cosa és ser bo i una altra, tant tu. Aleshores, els meus petits, a vegades, se li ha de dir... Sí, però tant tu. I això també fa molta pena, de dir... En realitat, és el que fa la mare, no? Clar, vigilar i cuidar. És la seva feina, no? La seva mare també és molt bonil, el que ha dit l'Ariana, perquè en el moment en què la mare la va ajudar, en tenen moltes coses. Exacte. Això també és xulo, per tu, no? Sí, perquè és un llibre que et fa anar molt més enllà. I moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-nos. No, gràcies a tu per haver vingut, eh? Molt bé. I, aleshores, el que tenim que llegir, senyors, ens toca a vostès escoltarant, que ja hem entrat en el advent. I tocarà el segon diumenge d'advent, i recordin que aquest any, a comptes de fer el ciclo B, fem el ciclo C. I, per tant, en el segon, que és el que correspon, ara el s'hi busco i el s'hi dic de seguida. A l'Avengelli del ciclo C. Sí, el tinc aquí també, Montse. Vols començar a llegir-lo tu? Sí, fem la meitat que donem. Bueno, és l'Avengelli segon Sant Lluc. Això és? I Sant Lluc ens es situa en la vocació profètica de Joan Bautista. O sigui, diríem que és aquesta veu... Que claman el desierto. Però que, d'alguna manera, sí que ens posa... a dir, en una situació de descoberta. Diu, l'any 15 del regnat de l'emperador Tiberi, mentre Pons Pilat era procurador romà de la Judèa, erodes era retràrca... Tetràrca, tetràrca. ...de Galilea. Felip, el seu germà, ho era de Itorea. De la regió de Tranconitida i Lissanias, ho era de Abilena. I durant el pontificat de Nas, Caifàs, Joan, fill de Sagaries, revela paraula de Déu al desert i anar per tota la comarca del Jordà predicant un bautisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profet Issaíes. Una veu crida en el desert. Obriu una ruta al senyor. Aplaudir-li el camí. Se'ls serà a les fundalades i se'ls abaixarà les muntanyes i els torons. Les arrelades tornarà a una plana. I el terreny es cabró serà una ball. I tothom veurà la salvació de Déu. Aquí s'acaba l'Evangelis. Fixeu-se que, com sempre diem amb la Montserrat, els Evangelis, d'una manera ara l'Ariana deu dir. Què diuen aquestes senyores? No, fixa't bé en aquestes paraules. Aquestes paraules, jo crec que aquí, encara transmet més l'apundat. És a dir, que gràcies a l'ajut de Déu, les muntanyes s'aplanaran, les fundalades s'ompliran, no acabarem dintre de la fossa, ni de la cova aquella que surten al llibre, aquella cova que tenen tant de por, no? I tots serà una ball i tothom veurà la salvació de Déu. En definitiva, podem escollir. Podem escollir. Perquè el mal la persona pot estar-hi, però podem escollir. I, per alguna manera, bueno, també Déu perdona. Això mateix. Perquè és pare i mare. Això mateix. Senyors, fins la propera. Gràcies per tot. Gràcies, Ariadna, una altra vegada. I ja ho saben. El dissabte, si no poden escoltar el dimecres, doncs el dissabte, les dos per doncs. Fins per nosaltres el més que ve. Bona tarda. Moltes gràcies, Ariadna. Gràcies a vosaltres. Són justenques i senyosenques per escoltar-nos. Gràcies. Gràcies.