Veus Parròquia del 12/12/2018

implementaries de distància plenar i de transparicidència per l'��는a d'una agressiva惜ana de radís. 廷ranya de una xerranya! M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. Ves de la barroquia a la finestra de Justícia i Pau. Hola, bona nit a tothom. Hola, Jesús. Hola, bona nit. Bueno, avui estem al Jesúset i jo, Sòlets. Com podeu veure, ens falta un dels nostres components, que és el lani. Així que el discumparem perquè clar, abans que acabem l'any acabem tots dos Sòlets. que ens han abandonat, això no hi ha dret, però bueno. Doncs bé, aquesta és l'última finestra de Justícia i Pau del 2018. És històric, això ja. Que fort, eh, ens ha passat un any. Ah, que em passa el temps de seguida. Bueno, quasi-casi estem tots menjant els torrons. Són uns dies així una mica raros entre sopars d'empreses, sopars amb amics, que en el dia de l'anàlbum et pots veure una cosa i l'altra, ve un nidó. I el nostre poble, que està superactiu, amb tantes activitats, que no sabem on hem d'anar, perquè n'hi ha tantes que no saps on pots escapar-te. Però no ens podem caixar, que aquest cap de setmana començarem amb el mercat de Nadal, que hi haurà empalades del comès local, d'artesania de Nadalenca, tindrem el futrax i activitats per tots, per tota la família, grans i petits. Sí, el cobert just, també. Sí, sí, nosaltres la nostra... el que farem Justícia i Pau no és el Consell de Solidaritat, les quatre entitats que el formem, Justícia i Pau, la forta de la sonrisa, acció solidària i logística, i Sant Just Solidari, doncs estarem present en el mercat de Nadal, amb productes de comerç just, perquè s'apliquem tots, doncs, bueno, comprem d'una manera justa tots aquells productes, que a vegades no trobem aquí apropet, però aquell dia sí que durant dos dies podem comprar moltes més coses que no només el cafè, sinó altres coses de comerç just. I estarem al dissabte i al dia on menja. I a les 10 i mitja es fan un espectacle del comerç just, que és la botiga, la botigueta, amb el teatre de la Tanaca, que és un grup que explica, normalment, temes de productes de comerç just, i fins i tot amb el baletament dels aliments. I ho tindrem al dissabte, les 10 i mitja, les quals de 12. Esperem que ens faci bon temps, en principi sí, i allà estarem. I què més hi ha? Aquests dies hi ha tot, perquè tenim el concert de Nadal, de la cor a l'admonia, que és el divendres dia 21, tenim el concert de Nadal també, del cor a l'opom de Flosca, que cantes tu. Sí, sí. Que el tindràs al divendres també, és a dir. Al divendres. Al divendres, sí. El divendres és el matí o és a la tarda? És el matí. Vale, és a dir, que imagina't. Què més tenim, què més? Anem a cantar les bonges. A la nostra senyora de l'Ordes. Sí. Què més hi ha? Bueno, hi ha les actuacions de tots els... Tenim concerts de l'Urfeu, també en Rí Morera, tindrem els pastorets, tindrem festa de Camp d'Any el dia 31, tenim... Ah, bueno, ja que estem en la finestra de Justícia i Pàvies, estem en actes amb veus de la Baròquia, recordar que la Baròquia també tenim els nostres actes religiosos, que tenim la missa familiar de Nadal, que és el llill 11 i 24 de desembre a les 7 de la tarda, que és per dedicar dels infants i a les famílies, i després tenim la missa del gall al mateix lluny 24, però, com sempre, a les 12 de la nit la tindrem. I llavors, com no, el dia de... de reis, la nit de reis, el dia 5, tindrem el passebre vivent, doncs que també el fem a la plaça de les lesies, és a dir, que també us convidem a fer una miqueta de passejada per al voltant, i després d'aquesta manera veiem el passebre vivent que ens organitza la Baròquia, i després veiem ja l'arribada del reis d'Orient, que hem sigut bons nois i bones noies. Alguna coseta ens hagi d'encaure. Tu creus que ens portarà alguna cosa, Jesús? Jo crec que sí. Normalment, a veure la gent que fa la feina i la titula cada dia, i, a més, també es compleix les seves obligacions, és segur que tenen premi. Sí, no? Cal recordar que aquí també el nostre... estem tots amb la campanya de recullida de joguines, de cap infant sense joguina, i, bueno, aquests dies, fins al dia 14 de desembre, hi ha hagut la recullida de campanya, de recullida d'aliments, que han fet les escoles, també el repòs de càrites ja ho va fer... al principi de mes, o finals de novembre, que també va anar molt bé, i amb les escoles acaba ja el dia 14, i també tenim la recullida, com deien, de joguina, és a dir, de cap nen sense una joguina, és a dir, que podem col·laborar i ajudar els nostres reis i patges en les botigues del poble, que són, doncs, per recordar-vos, la papaleria escriva, el cal lliureté, la Genín Pàggior, i... espereu-vos que menteixo una, no la escriva, cal lliureté, la Genín Pàggior, sí, i em deixava la campanyar, la cistelleria de campanyar, del carrer Bonamista. Si volem ajudar els nostres reis i patges, doncs ja sabem, una d'aquestes botiguetes, podem anar, i ajudar-los a que tots tinguem una joguina al dia de reis. Molt bé. Has explicat una miqueta de tot, no? Està molt bé, perquè són uns dies molt senyalats, i a més a més, fem poble, i això és important. Sobretot això, perquè per molt que ens hagi nascut un nou monstre comercial, no ens hem d'oblidar que tenim el nostre comès de proximitat, que ens ajuden, que quan a vegades trobem una cosa, els demanem, i jo crec que no hi ha cap botiguer, que no faci l'esforç per trobar-nos aquella cosa, que no ens hagin ni de desplaçar. A cap altre lloc, vull dir que intentem, si alguna cosa no veiem a qualsevol de les botigues al poble, preguntem-ho, perquè segurament ens ho trobaran i ens ho portaran, i com no, fem vida. És molt important, això. A més, ho tenim al costat, que ens hem de desplaçar, més aviat molta gent a tot arreu, i aquí el poble es compra molt tranquil·lament. Penseu que si ho demanem, sempre que no he trobat alguna cosa, ho he demanat sempre, ens ho hem portat, per tant, tot el que es pugui fer al voltant de casa és molt més còmoda. Molt més còmoda, sí. Fins i tot he de dir, mira, tu pago, i quan vingui menys carregada, ja t'ho passaré a recollir, i això a Barcelona, tu has d'endur el mateix dia, segons quin lloc vas. I aquí saps que dius, escolta'm, mira, tu deixo pagat i jo vindré a buscar, i mai et diuen que no. Aquesta tranquil·litat és una cosa que hem de valorar, i que quan no la tinguem, llavors és quan la trobarem a faltar. Naturalment, naturalment. Perquè, clar, a les persones no sé què ens passa, però les coses desapareixen. Coses o a vegades persones, diuen, ostres, ara sí, dius, ostres, vull hagut de perdre per notar aquella absència, no? Ai, però bueno. Digue'm, a veure, què volem parlar? Tenim dues coses. Sí, tenim dues coses. Una és el missatge de pau del papa francès, que sabem que cada any ens dona un missatge a nivell mundial, que es parla en totes les iglesies del planeta. Aquesta és un missatge que és molt interessant, perquè es marca una mica la pauta. Del nou any. Com sabeu, Justícia i Pau, fem la pregària o la Eucaristia, de l'1 de gener, que la fem a la parròquia, i sempre la fem al voltant del missatge que el papa francès ens diu. I aquest any, el missatge és... o el tema és la bona política estar al ser rei de la pau. De fet, aquest és un tema pendent, pendent i molt actual. I sí, val la pena, val la pena, almenys, escoltar-lo i reflexionar-ho. El comentari que ens diu el seu pare diu que la responsabilitat política per tant hi ha que ha de ciutadà, i en particular aquells que han rebut el mandat de protegir i governar. Aquesta missió consisteix en saber guardar el dret i fomentar el diàleg entre els actors de la societat, entre les generacions i entre les cultures. No hi ha pau, si no hi ha una confiança mutua, i la confiança té com a primera condició el respecte per la paraula donada. El compromís polític, que és una de les expressions més altes de caritat, comporta la preocupació per al futur de la vida i del planeta, de les persones joves i dels més petits en un set de realització. Quan l'home es respecta els seus drets, com recorda el pare Joan Pau XXIII, en l'encíclica de l'any 63, diu que el sentit cap a l'altra és respectar els drets dels altres. I els drets i els deures de l'home acrediten la consciència de cadascú i fan comunitat. I bé, per tant, estem cridats o tenim aquest do d'anunciar la pau com una bona notícia en el futur, i que cadascú de nosaltres té una dignitat no només per nosaltres, sinó per els altres i respectar els drets, no només els nostres, sinó els altres. Si ens respectem entre tots, ens podem aconseguir un món millor. I és el missatge que ens dona aquest any el pare francès. Crec que és un missatge bastant fort, no només a nivell polític, sinó que nosaltres, com a ciutadà, també tenim la nostra responsabilitat quan escollim aquells polítics que són els que realment tenim l'acció de votar, però l'acció de votar que vas en parlem i no sembla tan important que diuen que aquest any no vaig a votar, dius, ostres, és el teu dret per escollir una persona que creus que et portarà una serenou, una pau, que lluitarà pels drets del teu poble, si ens la centrem ja només en vivim, lluitarà perquè totes les famílies puguin tenir una vivenda digna, un treball més o menys digna, que tinguem un transport a prop, que la gent gran tingui les famílies que hi ha gent cobertes, que si hi ha una persona que no té família que no se senti mai sola, aquestes petites coses, ostres, quan anem a votar ens hem de reflexionar, de dir, aquesta persona o aquest partit polític, això ens ho farà o no ens ho farà, o fins i tot, perquè no el vas, no ho fem, escolti'm, escriu un missatge, escolti'm el teu programa, jo aquesta opció no l'he vista, i creieu, no hi creieu, perquè a vegades ens queda el dubte, de dir, ostres, sí, a vegades si em frases el xoc molt, aquesta frase d'en Xula, què comporta darrere, no? Si escoltes els segons qui dius, mira quin missatge més bo, sí, sí, però, darrere d'aquestes paraules que són fàcils de dir, com les treballaràs o com les portaràs a terme, i jo crec que aquí, per molt, que el govern, els governants, tinguin la seva... la seva... valua, per fer la feina, també som nosaltres, que els escollim els responsables de que això funcioni, no? Sí, efectivament. De fet, d'aquest missatge del papa, que a mi crida molt tensió, favorablement, i és quan diu que s'ha de respectar la paraula donada. Això és una cosa que, pràcticament, cada dia el veiem, que moltes vegades els missatges que venen dels... dels mandataris o dels que governen, un dia diu una cosa i el cap de dos mesos diu en una altra. I clar, aquest és un fall enorme, perquè... és... és lògic, per l'ètica de la persona i per la qüestió de la comunicació, la bona comunicació del govern, quan es dona la paraula o s'escriu una conclusió i es pren uns acords que respectin, perquè és bàsic per poder viure d'una manera ordenada. Això, i és... és tan important que val la pena que reflexionem. I també, al lligat amb això, el dimentides, el dimentides és una cosa que és molt fàcil, perquè, generalment, és la manera de sortir de situacions complicades, però que després a la llarga són molt perjudicials per la gent que ho fa o per les persones que ho fem. I s'ha de tenir en compte que els governs, tots els governs, no en dediquen mentides. Tenen dues funcions als bons governs. Una, la gent, perquè la gent millori. I l'altra, no dimentides, aquesta és la qüestió. Si compleixen aquests els principis, els governs, per veure que facin les altres coses, segur que ho faran bé. Fins i tot, si ho traslladem al nostre dia a dia, tots nosaltres, si treballes amb una empresa, com a antigament, no hi havia els contractes, com ara que signem totes les coses amb un contracte. Abans era la paraula, i una petada de mans, les feien totes les coses. Antigament, qui retornava una lletra, ostres, en aquell moment era penalitzat, en fa molts anys. I ara resulta que volem tornar a un confirming, doncs no passa res. Això és una ètica. En el nostre dia a dia, en el nostre feina ens agrada el fet de bones maneres o bones pràctiques a la política també ho hem d'exigir. I si algun dia algú s'equivoca, escolten tots els moments, però es reconeix que això no ho he fet bé i pot fer una altra cosa. És a dir, no podem anar llançant pilotes fora, hem d'assumir que són persones i que es poden equivocar, però l'equivocació entauria l'error, i a vegades no el veig dolent si d'aquest error n'aprenem. El problema és que el ser humà a vegades prefem els mateixos errors, no sé quantes vegades hi som, llavors sí que ja és un problema. De fet, en aquesta encílica, ara quan parlaves, Quima, em fa recordar que hi ha unes instàncies de govern del país, de totes les instàncies, o unes determinades de totes. Això és el pitjor descrèdic que pot tenir un govern o uns mandataris amb la seva història personal i de govern. És a dir, no es pot, si una cosa s'ha fet mal feta, doncs un de les metres que allò ho ha fet mal fet i que els diners no són amics també, i que, per tant, s'ha enganyat el poble. Bueno, posar a meter això seria una senyal de civilització, però és que fa una colla d'anys que estem veient que s'està fent una quantitat de problemes de mal govern i de diners que no s'explica la destinació. I ningú demana disculpes o diu, m'he equivocat o me repenteixo d'haver fet això en un país que ningú és capaç de fer això com el nostre, un estat com el nostre. Això no diu gens de bo del govern de Carles Ciutadans, perquè els ciutadans ho sabem, això. Però en general, jo potser tu m'ajudaràs, però tu creus que hi ha hagut algo que quan s'ha equivocat de qualsevol país. Aixeca la màia i tu estaràs més equivocat, però tan sols que hi hagi un avi que no és una cosa que teniu. Hi ha una qüestió que hi ha un diferencial dels països nord-europa i de l'Europa atlàntica. Recordo el cas de l'Amèrica, que tenia una companya ajudant al gabinet que va copiar una tèzie. La va copiar totalment. Aquestes persones eren molt amigues, però el còlid ètic per això se'l treu del càrrec i es fa pobri la seva citació. Això és un diferencial. I també, evidentment, amb altres casos que s'han provocat d'esfalc o s'han provocat problemes de mala administració, també es treu a la gent. És a dir, no tenen corretge. Amb una empresa te'n vas al carrer. Exacte. A un moment que t'enganxen i si ho has fet te'n vas fora. I, a més, és un despido procedente que te vas a la calle sense cap fet poder indemnització i, evidentment, amb una carta que quan has de trobar feina complica molt la situació per rodant. Sí. Aquestes coses les que no s'entenen, no? Sí, diguem-ne que uns tenen tolerància i uns altres no en tenen. Exacte. Llavors, jo el que entenc del missatge del papa és que hem de ser més rigurosos. Sí. Jo també entenc això. Hem de ser més rigurososos. Fins i tot més ètics, que a vegades ens oblida l'ètica. I pensar una miqueta també no costa res afegir els nostres creences. Una miqueta a la carta dels drets humans a les Nacions Unides. Un militat. Que és una mica l'expressió del poble davant del poder d'un estat. És a dir, les Nacions Unides, la declaració, no és més que això. Un punt d'apoll, un punt de recolzament de la gent del poble, encara els exicències que fan els estats, perquè són els que tenen el poder. Sí, perquè en realitat és així. Per tant, doncs, pensem en això de la carta, i de la visió que el seu pare agafa cada vegada més de la vida real. Sí, és una persona que, com dic jo, baixa el carrer, el trapitxa, i es dona a compte del que a vegades ens oblidem moltes vegades, perquè el dia a dia no posem la cinquena i anem fent-ne. I a vegades no parlem. I necessitem que algú sigui en aquest cas, perquè és el pare francès, però sí que sigui. Ei, atureu-vos un segon i penseu el que esteu fent, perquè a vegades quan penses, dius, per què ho fem així, quin sentit té? O aquella frase, bueno, s'ha fet tota la vida així, però el millor és que tota la vida hi ha caducat, i hem d'ampliorar l'eficència, l'eficàcia, els temps canvien, les persones també canviem, la tecnologia va molt més ràpida del que no anava. És a dir, hi ha molts canvis, el nostre dia a dia, que a vegades no ens en donem compte, i vosaltres potser caparem, i per a vegades significa caparem, i és perquè produirem d'una manera diferent, i no veurem les circumstàncies d'una altra manera, si és bo parar. Sí, sí, de fet, és bo que reflexionem, d'acord, en qualsevol, i fem aturos, no? D'aquí que tu, per exemple, el Jesús ens fa aturar amb una cosa que aquesta setmana es parlava a les ràdios, a les ràdios, no sé, a la nostra, no, però a algunes ràdios així, amb més ressò, i a més comentaris que estàvem parlant d'Europa, va xacar el dill i anéssolti, què està passant a Espanya, que el correm a Mareita Ramel, tenen paradis, no hi ha manera d'engegar-lo. És un tema que, com sabeu, ara farem el corredor 2, l'hi hem posat número 8 i número 2, a més passat ben fet-lo, i a més també el porta el Jesús, perquè realment és un tema que ell li preocupava, perquè ningú deia res, aquí estem com molt quits, i a Europa aquesta setmana de Ditei, escolti'm, i vostè és quin problema tenen, no? I com que ens queden uns 10 minutets, anem a parlar del tema que aquesta setmana ha parlat a Europa, que era sobre el corredor Mareita Ramel. Sí, aquest és un treball que estem fent al grup de justícia i pal de Sant Jords a nivell de col·lectiu, perquè tot el que després diem, d'alguna manera, s'ha parlat i s'ha consolidat després. Mireu, el corredor Mediterrani, aquest és el segon capítol, el primer parlar amb l'important és que, si es posava en marxa aquest corredor Mediterrani, que és un corredor periferi que aniria des de Uelva, fins a Portbou, fins després passaria a França, Alemanya, Dinamarca, fins a Suecia, i en Noruega, és a dir, posaria en comunicació la circulació de les mercaderies amb rapidesa i en qualitat, i en costos més petits. I això produiria una millora del PIB entre 3 i 5 punts del PIB, que això seria nacional, el PIB de Espanya, que això seria de 30 i 50 milions d'euros cada any. A més a més, el construïc, el corredor i posar-lo en marxa, donaria una quantitat d'hores de treball, de nou, enorme. Es podria dir que centenars i milers els de treball, cosa que fa molta falta, fa molta falta augmentar els ingressos de l'estat, els ingressos de les autonomies, i fa molta falta augmentar hores de treball, perquè hi ha molt de dura, encara. Per tant, aquí hi ha treball de tot tipus, per ampliar les estacions, per fer les vies, per preparar la logística, per preparar els trens, és a dir, una quantitat d'hores de nombre. Doncs a les hores, el que ha fet aquesta premissa, us llegirem les conclusions d'aquest número 2. Els començo. Per al corredor mediterran, la indústria de la perifèria de l'estat espanyol permet un important estaldi de cos de transport i estalvis en l'energia utilitzada. Això és de temps, de transport, molt remarcables, el que fa de facte més competitiu les nostres possibilitats d'exportació a l'Europa, l'Àntica i central. Sabem de la importància que té l'exportació amb el manteniment, ampliació i creació dels treball de la perifèria. També que els posmeriterrani es permeten l'enviament dels potents productes industrials de l'Europa nòrdica en destinació a Àsia, i també en menor escala a l'Àfrica. Un exemple molt clar representa l'aventatge per a l'intústia alemana dels automòbils enviat a través dels ports mediterranis les seves exportacions. També l'important que és la fàbrica de la Fort, el Mufaces, que és el país valencià, podria enviar part de la seva producció a l'Europa l'Àntica i central. Amb això ho faries en menys temps, per tant eficàcia i eficiència, estaria... I el cost, sobretot, d'un cost inferior... Perquè, com sabeu, imagineu-vos els transports a vegades el que suposen quan passen uns 15 enviaments amb transport terrestre. Sí. És super, supercar, però molt. Totalment, totalment. Diu a títol d'exemples podem anomar la indústia de la ceràmica castelló, que emplea milers d'hores de treball i centenars d'empreses en els seus mascars europeus i asiàtics, a la provincia de Guelga, el de Guelga, els darrers anys s'han plantat milers d'actàries de mandarina, ha hagut el clima i les condicions ambientals que es posen tenen l'objectiu de recollir i exportar al llarg de set mesos la seva producció. Aquesta és, de suma, importància per al desenvolupament d'Andalusia. T'ha hagut la importància que tenen al PIB. Andalus, en hores de treball i en la creació i manteniment d'empreses. Ja que les avantatges comercials en qualitat, preus, transport i temps són millors que de la forma actual. No, no, ara també tenen tota aquella part de la múrcia, i, a més, tenen l'advocat, l'advocat, l'aguacati, perdoneu. Està allà que veu que és una demanda molt forta i tenen més demanda que producció ara mateix. En diu l'Orbert. Exacte. A més, gran quantitat també se'n va fora i Àsia és el que ha començat a trobar unes avantatges en aquest producte. I l'altre dia algun productor deia que seria... segons quines comandes arribessin d'aquests països seria difícil poder cobrir les necessitats de les comandes d'àcia. Llavors ja les... imagineu-vos si li poses ja tota aquesta avantatge en temes d'enviament de productes, no? I a Múrcia, per exemple, és molt important la indústria del Mopla. L'indústria del Mopla, allà, té un valor impressionant. Hi ha molta gent que hi treballa. I també la indústria cítrica. És el país després de Canadà més important de producció de limones. La regió de Múrcia. Canadà és el primer producte mundial i el segon és Múrcia. I és bàsic per fer mermelades o per fer ous amb productes de fruita. I tot això és bàsic i ja ho fan. I és tan exportant també el Mopla del Múrcia. També és veritat d'aquella part. Una de les altres coses del corredor maiterrani el que també farà és que milers d'empreses de tot tipus les beneficiaran del corredor i de la seva estructura. I fins i tot hi haurà d'una manera transversal, hi haurà en mercaderies que fins i tot, al llarg de 100 quilòmetres del seu recorregut, podran comunicar-se entre altres empreses. Això vol dir que ciutats com Girona, Vallès Oriental, Occidental, Manresa, Igualat, de Lleida, Valls, Alzida, Gixón, en Múrcia i moltes altres, a la perifèria principal, quedarien també connectades. Per tant, les sinergies entre elles també farien fins i tot d'abra de costos entre elles. Perquè a vegades no és només que fabriquem una cosa, sinó que són tots les petites empreses que per arribar a fabricar aquella cosa gran, tots els petits proveïdors que hi ha al voltant, si estem connectats, el fet de tenir menys espeses en transport de treball o fer la rapidesa en arribar a les coses, guanyes molt de temps. Guanyes molt de temps, evidentment. Diu la Varta Versió de les Mercaderies és el motiu de l'existència dels ferrocarrils, autopistes i a Europa i també la modernització i el manteniment de les seves línies. Hi ha hagut una obsessió a l'estat espanyol en la prioritat radial amb independència de la demanda real de la mobilitat, que perjudica, perdoneu, la sequència temporal òptima de les inversions. I, a més, ha determinat un accés estructural d'oferta que s'ha d'aproveir, sí o sí, perquè respon a la lògica administrativa i ideològica nacionalista de la política territorial a Espanya. Si és això, afegim que és una política oficial de ministeri de foment que els espanyols, amb l'AVE, els fa tots iguals, com explicaria el tema de la Varta Versió. Diu paràgraf de l'article del germabell titulat, Espanya es fan tantes infraestructures que no susen, i si pot fer alguna cosa, aquesta pregunta i aquest petit tema sobre la Varta Versió està fet de la revista econòmica del col·legi d'economistes al número 70 de l'any 2014. És a dir, que ja posava el germabell en l'any 2014 el tema de la Varta Versió i el fet de tenir... Amb l'AVE ja vam millorar, però, clar, hi ha zones on va l'AVE que són improductives, i són malbaratats. Això sí que és malbaratat i tirar els diners. Puguem fer ara una AVE, que dius, fa d'aquí aquí, llavors faig el corredor, és que no és tan difícil. No hi ha tanta cosa per fer. Ja tens una infraestructura on va l'AVE. Pots aprofitar molt del que has fet. Aleshores, des del 2014, estem ja al 2018, començant al 2019, portem uns quants anys de retras. Evidentment. I hem passat una crisi. Amb tot això, al 2012 vam començar una crisi, vull dir que l'hauria pogut de potser millorar. I ara encara estem aquí, donant-li voltes, si és factible o no. Sí, sí, la veritat és que... un país que pot progressar en riquesa i en qualitat de vida per millors ingressos, el que han de fer els governs, els vols governs, és facilitar-la a la volta, construir-ho, i de fer-ho, que posa el marge i donar facilitat. Per tant, el primer és fer les coses amb intel·ligència. Per exemple, quan es fa una inversió, el país europeu, ellàntics, sempre parlem dels països els allàntics, perquè són els dels usveïns. Els veiem i els coneixem. Doncs sempre fan una inversió. Quin és el capital retor d'aquesta inversió? En quant de temps fan els càlculs? I si la cosa és rentable, és rentable que no acabin pel país, patin endavant, o fan modificacions. En aquí, tota la estructura de transport ferroviària, aeroports i carreteres s'ha fet sense pensar en aquest capital retor. Només s'ha fet d'una manera centralista. És el centre i el final de tot. Com que se'ns acaba el temps, hem de pensar el nou propòsit del 2019, a veure si, entre tots, fem que els nostres mandataris vegin les coses amb una certa mira, més oberts de mira, i veure la globalitat i no el centralisme, com ens ha dit ara mateix el Jesús. Doncs nosaltres, des de la finestra de Justícia i Pau, i des de tota l'equip que formem Justícia i Pau, el que ens sentiu habitualment, però els que no els sentiu, però que estan al darrere nostre, cada dimarts d'un cop al mes, que ens veiem, doncs us desitgem unes molt bones festes, que gaudiu de la família i que gaudiu d'aquests dies, i si deu vol, i si tot va bé, ens trobarem al gener. Així que, bones festes, Jesús. Molt bones festes, Quima, i bones festes del nostre edifició, i que sigui molt feliç, oi? Això només demanem amor, una miqueta. Adeu! El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que, fins ara, mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva, llàgrie dels internacionals a l'interior, del clíc.