60 i més. Cada dimecres a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. 60 i més. Consells, humanitats, pensaments, curiositats, música, poesia. Quins els temes que poden interessar als ullens de 60 i més? Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran? 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOV. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra iriacció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, anil·la la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Béus de la Parròquia. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Ben trobat, a nits o iens de Ràdio d'Esvern, avui, en l'osta programa de veus de la paròquia, es dedica a l'hora del like. Si portes la pau, que sigui d'enferme, si portes la llum, que sigui l'aterna, si ets de tarissa, que no estigui reseca, si vols ser aigua, viva inundant la terra. Ben trobats, amics o iens de Ràdio d'Esvern, estem a la nostra hora habitual, als dimecres de dos quarts d'avui del vespre, amb repeticiós dissabtes a dos quarts onze del matí. Aquesta hora del like és la qual convidem persones compromeses amb la seva església i, en aquest cas, hem volgut tocar un tema i convidar unes persones que assisteixen directament a l'altar en companyia dels mateixos celebrants en les actes literògics, i que la missa ve sigui altes celebracions. Ens referim als escolants, concretament, la nostra paròquia de Sant Josep Verne té, podíem considerar, tres escolants, de les quals tenim aquí una notable representació formada per dues persones, en Daniel Martínez, bona tarda, Daniel. Bona tarda, Lluís. I l'Anna Martínez, hola. Bona tarda, Lluís. Ben trobades, ben trobats. Ens acompanyen també els habituals concertulis, a Lluís Maria Domènec. Bona tarda i bona hora. I la Ima Varíques. Bona tarda a tothom. En Marc, a les Vies del Sol. Molt bé. Ens sembla que hi ha una bateria de preguntes que han preparat els nostres equips de recerca i informació, i començarà l'Ima Colà de mateix, sisplau, a dirigir-vos de quants se vols dels dos. Bueno, la primera pregunta seria, com va començar a fer escolants? Jo vaig veure que el meu germà va voler fer escolar, i llavors ja el vaig seguir amb ell. Quant temps fa d'això? Doncs jo porto des del 2009, més o menys, fent d'escolar, i ella va poder integrar a l'escolania el 2011, el 2010, mitjans del 2010. Molt bé. O sigui que tu portes tres anys, sí, sí, els tres anys, i ella dos. Sí, dos i mig. Molt bé. Endavant, Lluís Maria. Després, quina és la vostra tasca? O sigui, què és el que feu? Doncs nosaltres ajudem amb mossèn. Jo ja ho veig, però... A què realitzi la missa? Doncs agafem la col·lecta, ajudem a parar la taula i així. Quan parles de taula, parles de saltar, no? Sí. Bueno, molt bé. Jo ara, com bé ha dit la meva germana, també, a Escolana, s'ha referit que tot això és el que fèiem a l'església, però a part de tot això, també, doncs li donem una mica d'empenta, no?, perquè si la gent ens veu a dalt de l'altar, doncs deuen pensar, ostres, si ells poden creure i poden continuar a Déu i a Jesús, la gent també pot fer-ho, i així també ajudem una mica a la gent perquè s'engresqui. Estem parlant de nanos molt joves. Dieu la vostra anys, sisplau. 13 anys, jo 13 anys, sí. Quants anys? Molt bé. Per arribar a Escolà, i a Escolana, veu bé de fer algun corset, alguna formació, alguns dies d'orientació de Saig, com va anar això? Doncs, veritablement, no vam fer gaire... gaire escorcells, però sí que hem fet algun... El segon any que jo ja portava dos anys, ell s'havia integrat i tot, doncs el nostre ex-seminarista, Sergi, doncs va caure a l'església de Sant Llorenç, de Sant Feliu, doncs ens va fer com uns petits corsets, els diumenges, després de missa, doncs una vegada al mes ens anàvem allà i parlàvem de temes de l'església, de la túnica que portava el mossèn, ens explicava per què portava aquells colors, i ens explicava més o menys el que fèiem, perquè tinguéssim consciència del que fem, més o menys. Has dit ex-seminarista, i seminarista, encara que no està creixint... Sí, esclar, però aquí són justes, sí, sí, això em refereixo a la pròquia de Sant Justa. Sí, sí. Volem preguntar també quanta estona suposa la dedicació en aquesta feina o l'esculenia, vaja? Com a poc, normalment nosaltres fem una hora a la setmana els diumenges, i allà anem a missa amb els nostres pares i tot, i anem allà i preveiem i tot això. Alguna vegada hem observat que veniu els dos habitualment a missa, però només es reparteix i fa d'escolar un dels dos, que s'ho teniu parlat, no n'hi ha prou, els veieu tornant, o com va això? Bueno, mira, si els ja he de dir la veritat, és una mica perquè a nosaltres ens agrada fer esculants, i com ja sabeu, els germans sempre, des de tota la vida, hi ha hagut problemes amb els germans, que sempre ens hem barallat tots els germans i tot. Doncs perquè no tinguem aquest problema, doncs ens anem tornant algunes setmanes, perquè tots sigui correcte. O sigui, a la vegada és que esteu una mica així... Nerviósets, sí, tot. Es pot preveure algun renunciament? Llavors puja un. És que barallar-se allà al davant, potser no estaria massa correcte. No, no correcte, per això és millor evitar-ho i mira, doncs ja està. Llavors, Daniel, concretament per tu. La primera, la primera i s'hi verà. Va ser teva, va ser dels teus pares que t'hi van apuntar, va ser del musei que t'ho va dir... Doncs jo, com ja saps tu, Lluís, el meu pare, des de fins als 18 anys va estar fent d'escolar aquella església i, bueno, a ell li agradava molt, s'ho passava molt bé i disfrutava amb la feina i jo, doncs, vaig pensar un dia. Un dia estava a l'església, era una missa d'aquestes que feu per familiars i jo, llavors, em van dir ajuda, això, a veure tu que ets el més gran, perquè estàvem tots els dalt, tots els que estàvem fent catequesi i jo que ja havia fet de la comunietat i, bueno, em van dir ajuda una mica i tal, jo vaig ajudar, em vaig agradar com vaig fer aquest ajut i vaig dir, bueno, doncs, provem a veure algun dia i a veure com m'en surto. I te l'has sortit bé, no? Sí. Digue-m'ho una cosa, ja us he sentit i us explica-ho molt bé, però, realment, per què no hi ha més escolants a Sant Just desvern? Doncs... Per què? Jo sincerament, després de la meva germana, que dic la seva opinió, però jo crec que no hi ha escolants perquè... jo crec sincerament, i perdó si estic oferent algú, jo suposo que no, amb les paraules que diré, però ja molta gent crea que aquí la comunió només la fa per regalets i per... per alegre la família, però només van al dia de la comunió i ja està. Hi ha algun cas, alguna excepció, que sí que hi ha gent que ve a missa, però si no venen a missa no poden ser escolants, perquè si no venen a missa no els agrada, tampoc es poden obligar, però és veritat que molta gent només fa aquest acte de la comunió per això. Tu has anat a un amic a qual li hagis pogut dir, li has dit a algú? Sí, hi ha una amiga meva que, bueno, viu a Sant Feliu, m'ha fet la comunió a Sant Feliu i dic, i per què no t'animes a fer l'escolana? I diu, no, no, perquè jo heu vist estudiar, saps, perquè vull tenir una bona carrera i això, però va a missa, va molt sovint a missa. No fa d'escolar, però... No he captat la relació que pot tenir i fer d'escolar amb no fer una bona carrera. No, sí, però hi ha alguns diumenges, no? Doncs que li pilla que la setmana següent té uns examens, no se'ls ha estudiat prou bé. I precisament de 10 o 11 del matí ha d'estudiar. Això és veritat, això és... Bueno, però si ha de venir fins aquí dalt i tot això que hi havia... També hi perd més temps, no? Però, escolta, abans, hi havia escolans més jovenets, més petits. Comenceven... Tu has dit que fa 3 o 4 anys... Sí, més o menys dels 10 o 9 anys. 10 o 9 anys, però jo diria que abans hi havia canalla de 7 i 8 anys, que ajudaven. Lluís Maria ha confessat fora d'antenes que havia estat a escola. I que una mica de teva trajectòria on va ser escolar i aquesta qüestió que presenta la imaculada? Jo era... era molt jove, era molt nano. I va ser el 18 de sessarrià. Antes era un col·legi de Montges, també, que on vaig fer el para volari, que era la nostra senyora de Loreto, que ara no existeix. Dino esta senyora de Loreto, perquè en aquell entonces teníem de parlar castellà. Parlar. El castellà se'n raona, el castellà es parla. Sí. Sí, perdó, perdó. Llavors, o sigui, jo... Va ser vocacional. El que passa és que llavors, esclar, no entendríeu el per què en aquell moment tenien de despassar el missalt d'una banda a l'altra, portàvem les satrilleres, perquè el mossèn es posés l'aigua i el vi, si és que se'l posava, perquè de vegades l'havien de posar nosaltres. I bueno, hi ha de més contestàvem. Ens teníem de prendre la millor senyora. I les campanetes? Les campanetes, això era molt... Les campanetes que rodulaven. Era fantàstics. Cada genoflexió, cada lavació, les feien amb les campanes. Sí, ara que he sentit això, perdó, he sentit això de les campanes, sí que és veritat, que per setmana s'ha entrat amb el feia. I abans, sí que s'acostumava a fer, a la hora de posar la taula, com ha dit la meva germana, doncs entrava-me dins, entrava-me dins a la segrestia, i amb les campanes del campana picaven. Picaven amb els botons, les campanes, i les feia amb sonar. Però això ja ha canviat una mica de normativa i ja no es fa. Però fixeu-vos-hi. Aquest noi parla, amb una edat de 13 anys, que ens acaba de confessar, parla d'una història, o sigui que ja ha canviat. Imagineu-vos de quan jo era petit, que tinc 76 anys, l'utrament d'o que és el canvi que ha fet. O sigui, és impressionant. Vosaltres, quan tingueu la meva edat o la nostra edat, també fareu història. O sigui, mireu enradera i podeu veure la història, com ha canviat les coses, com varien les coses. Torna a ser el mateix. Però el nostre senyor sempre és el mateix, i l'ajut que nosaltres, la gent, puguem fer, és molt bonic, està molt bé. Bé, si parlem d'història, quan jo era petit, que també fa molts anys, i anàvem a un col·legi de monges, i anàvem cada dia a missa, i teníem escolants, que eren nois, perquè en aquell moment les nenes no podien fer d'escolants. D'escolanes. O sigui que també en aquest terreny les coses han canviat molt, i és molt bonic que les nenes puguin pujar al presbiteri i ajudar al cap allà. Per una banda i per una altra, tu ens has dit abans, Lluís, i ara no ho dius, que a la missa es deia amb llatí, i es contestava amb llatí. Sí, sí, sí. És d'esquena, d'esquena al públic. I de d'esquena al públic. És que al públic i les casulles també eren diferents. Moltes coses eren diferents. Sí, sí, sí. Perquè no t'hi ves. Sí, sí, sí. Que podies ser una casulla. A més, ha de ser que una mica... Aquelles de guitarra, sí, sí. Però, a més, és que, si us hi fixeu, avançar a ser que una mica el cos del nostre senyor. Però és que, llavors, ho feien exagerdíssim, com que era d'esquena a la gent, ho el saben, però sobre el cap. I és clar que tenies de xacar la casulla. Perquè, si no se'ls enganxava. Se'ls enganxava realment. Ara, com que estan de cara, la leaven, doncs, vull dir, a l'alçada d'aquest micròfon. Eh? Hem de dir que la Colonia de Sant Josep Verre actualment està formada per tres membres, aquí, en la paròquia, té una llarga tradició a la Colonia. L'última generació, abans de la vostra, Anna i Daniel, bé, l'acabar, diguem-ne, viure junta amb el rector, mossèn Anton. Però, amb anterior rector, mossèn Ramon Grane, mossèn Josep Bertol, etcètera, hi havia numerosos escolants. Tants que s'havien de fer torns. És a dir, com millor, hi havia un cap de setmana que no s'actuava. Per què hi havia masses? En canvi, es feia una rigorosa lista feta per l'escolà major, que anava adjudicant unes misses. Hi havia més cara de misses, però també hi havia molt més escolants. I, simplement, hi anaven dos escolants per missa. A les temps més dursos, que jo recordo, la primera missa, toqueu fer-ho, a dos quarts de set del dematí. Llavors, tots creuen els dits per dir-los que és aquella hora. Perquè imaginau-vos sortir a l'hivern, en dies estampades, per ser a un quart de set, hi ha un rector, potser, més exigent que els uns que hem tingut nosaltres. Una altra nècdota, de llavors, és que en dies de gran solemnitat, com aquesta, jo, corpus, pàscua, etcètera, els escolants no simplement vestien una alba, sinó que, llavors, era un roquet, una mica més curt, amb una capalina de color vermell avallutat o blau. Tenien com tres vestimentes, l'ordinària, el roquet blanc, la de blau, el roquet blanc amb capalina blava, una faixa blava, o roquet blanc a tercera, amb aquest mantell i aquesta faixa vermella. Hi ha històries molt interessants i fotografies. Ara que havies comentat aquesta història, jo també volia comentar una que em va explicar el meu pare, que sí que era veritat que quan eren molts escolants, quan ell feia d'escolar aquí l'església i tot, el Lluís Segura diu que creuen els dits perquè no els hi toques aquella missa tan d'hora, però resulta que els casaments, ells també volien anar a la missa, perquè és veritat que després els donaven diners, els que es casaven, els novis i tot, els donaven diners, i per això es barallava una mica entre ells, una mica de competència, faranada als casaments. I els mateixos? I els mateixos, els mateixos. Els confits que estinaven els deus cèntims. Bé, concretament, us satisfa fer d'escolants i trobeu una satisfacció? O diguéssim, ho feu una mica perquè toca, rutinàriament? Sí, quan em diu que em sentiu que demanem perdó, si ho demanes, saps? Notes que et trobes un pes de sobre i que hi ajudes a poder amb la col·lecta, pots ajudar amb mossèn i cosa d'així. I està molt bé. T'ho t'agrada. I tu, Daniel, hi trobes sentit, hi trobes... Sí, hi ha satisfacció. No només és el que dit ella, també és perquè quan sortim per Sant Antoni Abat o per quan sortim per Diumenge de Rams o quan fem per Semana Santa que donem una volta per aquí, per les places de Sant Jus, un recorregut molt curtet. Doncs també fa una mica de gràcia i il·lusió que la gent també se'ns adhereix a nosaltres i dius, renoi, això sí que val la pena, perquè la gent també quan et veu allà amb la alba i tot diuen, si aquests ho segueixen, podré jo també... Un testimoni. Un testimoni legal. Escolteu, quina continuïtat preveieu? És a dir, us veieu fent d'escolants d'aquí 5 anys, per exemple, d'aquí 10 anys, fins a quina edat, o no us heu plantejat un límit? Doncs mira, la veritat, jo de moment no m'havia plantejat cap límit, però sí que és veritat que jo primer, quan jo ara faig segon d'Eso, i de moment no hi ha cap problema, perquè puc anar estudiant en temps lliures i tal, però això sí que és veritat que quan arriba a l'universitat o a una carrera que hagi d'estudiar, doncs poder no tinguir tant de temps per anar a missa. Però jo crec que algun temps del meu horari, jo crec que sí que podria treure almenys una hora o mitja oreta, perquè les misses de cada dia són de mitja oreta i tal, sí que podria intentar treure un trosset del meu horari per anar. Jo suposo que sí. No sé, no m'he plantejat gaire. No sé, poder d'un temps o un any o dos, perquè així, jo com que faig un esport bolívol, com que faig aquest esport, i després també faig un curs al casal de joves, doncs no tinc gaire temps i llavors, per exemple, jo als lliures ho tinc lliure, puc fer 10 hores i tot, però l'endemà, si ens fiquen justament 10 hores per mateix o un examen per dia següent, doncs és molt difícil de poder estudiar. Jo penso que és més que la quantitat, perquè tu almenys fes escolar, és anar a la missa que us toqui o que m'ho reconeguis. Més que això, que a més és concreta, simplement amb els diumenges, és una mica potser si us hi trobeu bé, i també si hi ha algú redera, si vosaltres poguéssiu aconseguir, i tots poguéssiu aconseguir, que hi haguésin altres incorporacions infantils i juvenils, segurament és més fàcil treballar en colla i sentir-se bé que no, o sigui, la colla va quedant molt reduïda. Perquè abans, aquestes escolenies que eren més grans, tenien alguna activitat conjunta a part d'ajudar les misses o les celebracions? Abans de la missa, ahir, la feina de l'escola, o la vida de l'escola era molt dura. Per què? A més, a més del que hem dit, de la missa que et toqués, i no podies massa protestar, era unes etapes bastant estrictes de formació, unes reunions com havíeu començat vosaltres, que llavors feia personalment el rector d'encinistrament i d'explicació litúrgica, i de contestació en lletí, etc. I en quant a coses més esbarjo, a mi em sembla que es feia una excursió anual de sortida per aquí a l'amora. A la colònia ho he dit per si em passaria el lloc típic. Aquí és veritat que a vegades, d'excursions i tot, ja hem fet alguna trobada d'aquestes escolans, ja vam anar a unes, Sant Llorenç d'Amunt, vam anar a una trobada d'escolans, vam veure més escolans i va estar molt entretingut, vam fer unes preguntes, i la setmana es va anar a una excursió a Sasteva-se-Rovires, era una excursió o confirmació que se'n diu. Es trobàvem tots els nois entre la meva edat i una mica més, que estàvem fent la catequesi o la confirmació, i llavors ens reuníem allà, vam fer moltes activitats, vam anar a missa, havíem de pintar una estrella molt maca, que se n'havia de fer unes varies proves, que tractaven d'això de l'Església, de preguntes del BEAT, del BEAT Peraterrés, perquè com que està allà Peraterrés i tot, va ser mogut, o sigui que està entretingut. Jo suposo que aquest tipus de trobades que feu, que ja no és a nivell paroquial, sinó a nivell diuces àbretes, fins i tot el bisbat de Sant Feliu, van encaminades a superar aquest perill que hi ha, que els nens es preparin per la comunió, facin la comunió i després oblidin, no solamente la pràctica religiosa, sinó la formació i la reunió i la col·lació del grup. Per tant, actualment les barroquies estan una mica fent aquest esforç de donar possibilitats al jovent de continuar unes formacions catequètiques posteriors i també unes trobades, que això seria el pas a el que se'n diu la col·litat. És a dir, és en certa manera, preparar per la confirmació, el pas següent seria la confirmació, però també desenganyem-nos que l'escolenia, a menys històricament, ha sigut germen i llavor de possibles vocacions sacerdotals i religioses. I l'església això no ho descarta, doncs serà sembrant a aquest sentit. No, jo el que pensava és que, clar, avui dia la Canalla ha sortit més amb els pares els caps de setmana i abans els nens eren més fàcils de reunir-los perfectivitats de lleure, d'esbarjo. Bé, Anna i Dani, us obriim molt. Hi ha alguna cosa que no us hagin preguntat en més minut i que vulgueu dir-ho? Us ha quedat alguna cosa al tinter? Doncs mira, doncs jo crec que una pregunta que podré, si que hauria sigut una mica interessant, és quina és la nostra... per dir-ho d'alguna manera, la nostra celebració favorita, la nostra missa del favorit. Doncs la meva és la festa major, perquè és molt maca, ens reunim tots molts dels... Molt bé, la festa major. I la teva. Quina és? Els tres toms, diguem, fes aquesta. Aquesta. Moltes gràcies, Daniel, moltes gràcies, Anna, i a tots els contrastolins. Serà, fins la setmana que ve, Adeus de la Perròria. Adéu-siau. Fes la llum que sigui l'aterna, si ets la tarissa que no estigui reseca.
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...