Veus Parròquia del 9/1/2019

I a més, el magasín fet per gent gran per a tothom, que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí, recordeu, xeixanta i més. Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Esteu a la sintonia de Radio Desvern, en el 98.0 de la Freqüència Modulada. Avui, dia 9 de gener de la setmana després de Pifania, seguirem escoltant-nos el lluc que ens convida a donar testimoni. Ho intentarem fer amb tota claridad i senzillesa, amb les veus de la Joan Algarra i en Pere Oliver, i en Carles Rius, a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge, dia 13 de gener, Festa del Baptisme del Senyor. I ara també, gràcies a les actuales tecnologies, poden escutxar-nos des de Nicaragua, Honduras, Guatemala i otros països de América Latina i del mundo. A tots, nuestra cordial salutació. La paraula de Déu ens fa tots nosaltres amics seus per oferir-nos la seva companyia i mostrar-nos el camí de la vida veritable. Jo sóc el Camino, la veritat i la vida. Jesus afirmó. L'actura de l'Avengelli segon Sant Lluc. El poble vivia en l'espectació i tots es preguntaven si Joan no fora el Macies. Joan responguer dient a tothom. Jo us batejo amb aigua, però bé el qui és més fort que jo, i jo no sóc digna ni de deslligar-li les correnyes de les sandàlias. Ell us batejarà amb l'esperit sant i en foc. Ja té la pal a les mans per ventar el gradalera i per replagar el blat i entrar-lo al seu graner. Però cremarà la palla en un foc que no s'apaga. Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova. Joan blazmava el Traterarca Herodes perquè convidia amb Herodies, la mulher del seu germà, i per totes les maldats que havia comès. A totes aquestes Herodes ni afegia encara una. Va fer tancar Joan a la presó. Tot el poble es feia batejar i Jesús també fóu batejat. Mentre pregava, el cel, sobrir, i l'esperit s'han baixar cap a ell en forma corporal, com un colom i una veu diguer des del cel. Tu ets el meu fill, el meu estimat. En tu m'he complegut. Què hem vist a la lectura d'aquest evangeli del proper diumenge? Doncs que Déu parla amb veu dolça i a l'hora exigent. Jesús és la paraula del pare, cal parar-hi l'orella del cor per escoltar, meditar, pregar i contemplar. Aquesta lectura ens recorda que Jesús també es feu batejar, i amb aquest gest ens va fer un regal esplèndi, el d'oferir-nos per mitjà del segrament el seu esperit s'han. En moltes religions trobem rituals de purificació després de la naixença d'un infant semblant al baptisme cristià. En l'església primitiva els catacúmens estreien la roba i baixaven-nos a la piscina baptismal. Després pujaven de la piscina, eren ungits i revestits amb túniques blanques. Avui es vessa aigua 3 vegades sobre el cap de l'infant o a l'eduït. De què ha de ser purificat un infant? A la teologia del passat es deia que l'infant havia de ser redimit del pecat original. Com ho hem d'entendre avui, això? La teologia actual entén que el pecat original vol dir que naixem en un món on estan a l'ordre del dia tots els vicis capitals, que des del naixement estem exposats als pecats de la societat. L'ambient de pecat es pot encomanar l'infant i embrutar els seus pensaments i sentiments. Quan el prevera es pargeix 3 vegades al cap del batejat, expressa amb aquest gest l'esperança que l'esperit del senyor l'enfortirà i el salvarà del mal que des de sempre evita aquest món. El prevera pronuncia aquesta fórmula. Advatejo en nom del pare i del fill i de l'esperit sant. En el baptisme, el neofit rep un vestit nou com a signa que s'ha revestit de Crist. En cada infant o en cada adult batejat, llueix la glòria de la belleza de Déu. Gratitud, pues, total aquests dies. Quan després de celebrar la epifania, renovem les promeses del bautisme i celebrem en la nostra parròquia. Al igual que en les iglesias de toda la Cristianidad, el agua que nos bendice y nos salva, junto a la palabra que proclamamos, el perdón que recibimos y la eucaristía que nos redime y nos hace avanzar junto al señor. Notícies d'Església. Aténs el que ens anuncia el catedràtic de Cilologia, Antonio Piñero. Aquest estudiós del nou testament es submergeix el segle primer, parla amb els personatges de les hores de tu a tu i en el mateix idioma grec que ells parlaven. És un like que ho sap tot, o gairebé tot de la religió cristiana, i ha investigat l'origen de cada detall mentre prepara una edició en els llibres del nou testament des de l'angla de la història i la crítica literària. El mes passat acaba de publicar aproximació al Jesús Històrico, de la mà d'edicions trotta. I ja que parlem de llibres, una vegada més, recomanem la pràctica de la l'etio divina, aquesta estona que podem dedicar cada dia a llegir, pregar i meditar amb el que ens diu la Bíblia. Paraula i vida 2019 vol ser aquest petit evangeli que podem dur sempre a la butxaca, perquè la paraula del senyor eviti sempre el nostre cor. L'Evangeli he comentat cada dia. És una publicació d'editorial Claret que, any darrere, a any, posa el nostre abast en reflexions ben properes a la vida diària dels homes i dones d'avui. L'any 2017, aquestes reflexions eren del bisbe de Roma, el papa francès. L'any passat eren dels monjos de poblet, i en guany, el 2019, són de les benedictines de Montserrat. Palabra i vida. L'Evangelio, comentat cada dia, s'edita també en lingua castellana per a tot Espanya i Amèrica Latina. A continuació, darem lectura de los comentarios que en la hoja informativa de nuestra parroquia explica el pàrroco Joaquim Rius en català i Jose Antonio Pagola en castellà. Jose Antonio Pagola és un sacerdot espanyol licenciado en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i diplomado en ciencias bíblicas. Su último libro, Jesús, aproximación histórica, ha generado vivas polémicas. Sus comentarios al Evangelio, siempre acertados, aparecen en el full informativo de nuestra parroquia. Festa dels Reis amb il·lusió i esperança. Il·lusió. És una paraula que caracteritza la festa perquè és el que més distingeix la diada en el món infantil. Entrats en la dinàmica de la mateixa, totes les persones, grans i infants, se senten unides pel caliu intern de cadascú que està a la perspectiva de quan es farà realitat la sorpresa del regal que li ha tocat. En el món dels infants és calcom evident, però resulta que tots us som una miqueta quan s'organitza el repartiment dels subsequis que es troben a pilats. Cal dir que és un moment en què l'adult es torna una mica infant, però com que l'estel de Nadal ens continua confirmant la gran notícia, que Jesús és nat, dominem la situació de veritat amb les ganes de que també es pronunciï el nostre nom. Mentre anem fent la reflexió de que la sorpresa no ens ha d'amargar el moment, si es converteix en una desil·lusió solemne pel resultat, d'allò que se'ns lliurarà. Això ens diferencia dels infants i ens demostra que com a adults, el que hem de valorar és el gest de delicadesa envers la meva persona, encara que l'obsegui sigui una ridiculesa, i amb el somriure cordial acollir el que se'ns dedica amb tot l'efecte. Això serà el millor regal per l'altra persona que ha organitzat la festa. L'esperança. Com a virtut teologal, que és, cal treballar-la sincerament amb una actitud d'acord que ajudi a comprendre que el gran regal que ens pugui fer el senyor, en motiu de l'estel que brilli per il·luminar el camí del nostre recorregut per arribar a trobar l'infant, Jesús encarnat, i poder retre l'hiomenatge amb els dons del nostre fer de cada dia, amb tot el goig i l'espera que tota la nostra vida sigui una ofrena a través dels germans que a més a prop ens envoltin i que necessitin del nostre efecte, ajuda, costat, donació, de la nostra manera de viure. L'esperança es concreta com a virtut cristiana des d'una fe convençuda i de la caritat, l'amor, molt encarnat en la realitat diària de tothom, concretament amb els que hi compartim el fer de cada dia. Amb el nostre actuar és com demostrarem que estem convençuts de la nostra identitat cristiana. La nostra manera de celebrar les festes ha d'anar acompanyada d'accions reals que manifestin les ganes d'acompanyar amb la nostra manera de fer allò en el que podem col·laborar cordialment. Esperança no vol dir espera, sinó acció que ja avança en el desig al que es vol assolir i fa viure en joia sigui el que sigui. Per aquest motiu l'esperança cal viure-la molt lluïdament per contagiar-la, ja que és fonament en Jesús. Signat Mohsen Joquim Rius Comentari a l'Evangelio del Passat Domingo Ante Jesús se pueden adoptar actitudes muy diferentes. El relato de los magos nos habla de la reacción de tres grupos de personas. Unos paganos que lo buscan guiados por la pequeña luz de una estrella. Los representantes de la religión del templo que permanecen indiferentes. El poderoso rey herodes que solo ve en él un peligro. Los magos no pertenecen al pueblo elegido, no conocen al dios vivo de Israel. Nada sabemos de su religión ni de su pueblo de origen, solo que viven atentos al misterio que se encierra en el cosmos. Su corazón busca verdad. En algún momento creen ver una pequeña luz que apunta hacia un Salvador. Necesitan saber quién es y dónde está. No conocen el itinerario, preciso que han de seguir, pero en su interior arde la esperanza de encontrar una luz que les guie. Su llegada a la Ciudad Santa de Jerusalén provoca el sobresalto general. Convocado por herodes se reúne el gran consejo de los sumos a cerdotes y los escribas del pueblo. Su actuación es decepcionante. Son los guardianes de la verdadera religión, pero no buscan la verdad. Representan al dios del templo, pero viven sortos a su llamada. Su seguridad religiosa los ciega. Conocen dónde anden a hacer el Mesías, pero ninguno de ellos se acercará a Belén. Se dedican a dar culto a dios, pero no sospechan que su misterio es más grande que todas las religiones y que tiene sus caminos para encontrarse con todos sus hijos. Nunca reconocerán a Jesús. El rey herodes, poderoso y brutal, solo ve en Jesús una amenaza para su poder y su crueldad. Hará todo lo posible por eliminarlo. Desde el poder opresor solo se puede crucificar a quien trae liberación. Entran tanto los magos prosiguen su búsqueda. No caen de rodillas, hanterodes. No encuentran en él nada digno de adoración. No entran en el templo grandioso de Jerusalén. Tienen prohibido el acceso. La pequeña luz de la estrella los atrae hacia el pequeño pueblo de Belén, lejos de todo centro de poder. A llegar lo único que ven es al niño con María, su madre, nada más. Un niño sin esplendor ni poder alguno, una vida frágil que necesita el cuidado de una madre. Es suficiente para despertar en los magos la adoración. El relato es desconcertante. A este Dios escondido en la fragilidad humana, no lo encuentran los que viven instalados en el poder o encerrados en la seguridad religiosa. Se les revela a quienes, guiados por pequeñas luces, buscan incansablemente una esperanza para el ser humano en la ternura y la pobreza de la vida. Firmado José Antonio Pagola. Doncs ja que vam celebrar, diumenge passat, l'epifania del senyor, en record de tants solemnes de veniment, us diem aquell poema de l'escriptor nicaragüent Rubén Darío, que va dedicar als mags d'Orient. L'os tres rellotjants, els tres regis de l'escriptor, els tres regis de l'escriptor, els tres regis de l'escriptor, els tres regis de l'escriptor, els tres regis de l'escriptor, els tres regis d'Orient. L'os tres regis magos. Jo sóc Gaspar, aquí traigo el incienso, vengo a decir, la vida es pura y bella, existe Dios, el amor es inmenso, todo lo sé por la divina estrella. Yo sóc Melchor, mi migra aroma todo, a ir la melancolilla. Soy Baltasar, traigo el oro, aseguro que existe Dios, él es el grande y fuerte. Todo lo sé por el lucero puro que brilla en la diadema de la muerte. Gaspar, Melchor y Baltasar, callaos. Triunfa el amor, ya su fiesta os convida. Cristo resurge, hace la luz del caos i tiene la corona de la vida. I encara per acabar, amb sabor de festes de delenques, total han acabat ara, s'assembla a felicitació que l'arquivisvat de Barcelona va dedicar a tots nosaltres. Si aquesta nit sents un remostranya que no saps com t'obliga a mirar el cel i t'enyores el gust de la mel i tens desitx d'una pau que no enganya. És que, a través dels aires de la nit, t'arriba aquell ressò de l'estabilia de quan l'infant naixia i se lavava un càntit, d'infinit. Si ja no saps sentir-ne la pastoret, ni sentir-te entendre el vell missatge, almenys tinguis coratge de seguir el teu camí amb el cor net. Que Déu ens veneixi, ens doni la pau i un feliç any 2019. Fè i actualitat. L'església catòlica a Catalunya. El mes de desembre passat, la Conferència Episcopal de Recondensa va fer públic un follador que recull de forma gràpica i sintètica la vida i l'acció de l'església catòlica a l'actualitat. És un tipus d'informació similar a una memòria d'activitats, com la que Nivell Diu Sassà van publicar el mes de novembre de l'any 2017, o com la que per centar cada any la Conferència Episcopal Espanyola. El follador es pot consultar online, al web del nostre visbat, i també al centre de formació litúrgica. Millor dit, a la Conferència Episcopal de Recondensa, l'oeb de la qual és terreconense.cat. Però, en resum, les dades principals són les següents. L'església a Catalunya s'estructura en 10 diòsses que integren 2.117 perròquies, a teces per 1.564 preveres. Els que cal afegir l'activitat de 6.700 persones religioses, religioses diàques permanents similès de l'aix i l'aiques. Hi ha també centenars de monestis i comunitats de vida consegrada que realitzen l'emissió de l'església des de camps com l'educació, la formació, l'assistència sanitària i social, i també la dedicació d'entitats religioses, com feries, associacions i moviments. L'església a Catalunya és una església que sobra l'emissió reu del món, que atén l'administració dels segrements a les perròquies a més de 4.000 celebracions de matrimoni cada any, quasi 20.000 baptismes, 10.0248 celebracions de primera comunió i 6.351 administracions del segrament de la confirmació. Hi ha 7.758 catequistes que atenen la catequessi a les perròquies. Es fa present als hospitals i a les residències d'ancients i també a les pressions. Presta atenció i acompanyament a famílies, joves, immigrants, refugiats, dones del carrer, gitanos, apostolat del mar, la pastoral de la carretera. Càrites, amb més de 13.000 voluntaris, atén persones en tots els àmbits caritàteus i assistencials, i a més altres institucions catòlics d'ajut als pobres, i marginats, fan que l'església sigui la institució que més treballa en aquest camp al nostre país. En l'àmbit de l'ensenyament, l'església presta un servei molt gran a través de 381 centres. Educatius catòlics que tenen més de 237.000 infants i joves. Té cura de les esglésies perroquials i les catedrals. Els monestis i els convents. Molts d'ells obres d'art de primer nivell, de dedicació a la cultura, arquitectura, escultura, pintura, música, programes de ràdio, des de l'església és impressionant i ho fa amb pocs recursos proporcionant importants estalvis a l'Estat i un gran servei al poble. L'església fomenta i purifica l'apietat popular. Milers de plecs, processons, trobades, jubileus... es fan al voltant de la devoció cristiana a Jesucrís, la mare de Déu o els sants. L'església realitza la seva tasca amb la dedicació de moltes persones. Gràcies a la X de la declaració de la Renda, arriba les diòseses catalanes al 22% dels seus recursos econòmics. És així com els catalans que ho desitgen destinen el 0,7% dels seus impostos a sostenir la tasca de l'església. La resta dels recursos de les diòseses provenen d'altres fonts, com les aportacions voluntàries dels Fidels i la gestió dels seus propis recursos. Les diòseses amb Seu a Catalunya agraeixen un any més el compromís de totes les persones que col·laboren, d'alguna manera, en la realització de la seva tasca. Lliuren el seu temps, el seu treball, el seu coneixement i els seus recursos i marquen l'eix a favor de l'església. Pellegrinatges a terra santa. Propes Pellegrinatges del 9 al 16 de maig i del 5 al 12 de setembre i del 10 al 17 d'octubre de l'any en corrent del 2019, organitzats per la comissaria de terra santa dels frades franciscans, Carre Santaló, número 80. Telefon 932-022-757. També el mateix lloc que el que fa a la santa. Ruta franciscana 2019, del 29 de julio al 5 de agosto, visitando Roma, Asís i lugares franciscanos. Esta ruta está organizada por la comissaria de tierra santa de los frailes franciscanos. Calle Santaló, número 80. Telefon 932-022-757. Las plazas son limitadas. Resés a la Casa de Espiritualitat Batània. Carre Bonavista, 37. Cornellà de Llobregat. Diomenge, 20 de gener, de les 10 a les 17.30 hores. En mossèn, Fernando Magistany, prevera. Bé, i amb aquestes notes de l'església, avui acabem la nostra audició Beus de la Barroquia. Recordeu que ens podeu escoltar a qualsevol hora del dia o de la nit a la web de Ràdio d'Esvern. Mentre s'han, us esperem, el proper dimecres o bé el dissabte, que tornarem a repetir aquesta audició. Fins a les hores, adeu-siau! Fins a les hores, adeu-siau!