Veus Parròquia del 16/1/2019

Tu desvern la ràdio de Sant Just durant de vuit puntuts. Bona tarda, amics suïdors de ràdio desvern. En tots vostès, veus de la perròquia. Primer dimetres de l'any, aquí estem amb el Montserrat Giró. Bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda a tots i totes. Hi ha una superamiga meva i molt amiga de sempre i de la Montserrat també. Bona tarda, Pilar. Hola, bona tarda. Com vostè recorden el nostre programa es diu Paraula Viscuda i és perquè li hem demanat a la Pilar, si és tan amable, que dins a alguna cosa, ella és molt llegida, com jo li he agradat molt llegir, i li vam demanar si hi havia alguna cosa, algun llibre, alguna punt, alguna cosa que li hagués agradat molt. I ens va triar un llibre que jo no l'havia llegit, tenia noció d'ell, però que és molt bonic, que es diu Wanda. Wanda, en inglés, vol dir meravella, i en realitat és una meravella de llibre, que ja els hi fa llegir amb els nanos bastant jovenets, i que és tot un ensenyant-se de la vida i de lo que és el tractat amb els altres. I ara la Pilar, després de que la Montser ens digui alguna cosa d'ella, ens dirà pel que el pot triar. Bé, jo el que us haig de dir de la Pilar, que és una, com diu la Lina, és una persona encantadora, perquè si la veia sigui la seva, que ara té uns ulls d'una expressió fantàstica. És la Pilar Lombarte. Potser el que està fent ara, en aquest moment, ens ho pot dir ella mateixa, perquè ara ja és una persona que de la seva professió està jubilada, i és sí que ens pot fer 5 cèntims de lo que vas ara. Sí, dintre de cuidar-se de casa seva, i els programes que hi ha al dintre de la casa. A l'edat que tinc, gràcies pel que les avances. A l'edat que tinc, què és el que es pot fer? Avui he llegit un xiste a la venguàrdia del Quico Jubilata, que em fa molta gràcia, i jo m'he sentit molt igual aquest. I em deia, de jove, no? Doncs faig aquí, faig aquests projectes, faré això, faré això. Diu, quan està jubilat. Ell em diu, mirar les pastilles, aixecar-te segons a quina hora. Jo m'he sentit, no em dic Quico Jubilata, però jo dic Quico Jubilata, càgica. Jo intento fer... A veure, intento, com ara, no? M'ho he dit si volia vindre aquí, parlant d'un llibre que em va agradar molt, i he dit que sí. O sigui, que encara m'atreveixo a fer aquestes coses. I també t'agrada molt la música. Molt, m'encanta, molt. Per conèixer, regolamentar-ho. Saps quan algú et diu, i això, pom, ja ets allà. Si a més m'agrada fer catequesis, jo diria que quasi m'agrada tot, potser. M'agrada la música moderna, el hip-hop, m'agrada tot. És una sort, perquè no puc estar avorrida. Sempre trobo coses. A l'altre dia la vaig veure ballant el reggaetón. Perquè les meves articulacions no ho permeten, però mentalment hi el ballo. Bueno, un moment. Com sabeu, nosaltres li vam demanar a ella, si volia, i he viscut abans, que era aquest, el llibre aquest, que es diu Wanda, i ella ens dirà, per què l'has triat? Per què l'has triat, Pilar? Més que triar-lo, em va vindre a les mans. És un llibre que no el vaig escollir jo. Vaig anar a la llibreria, i llavors vaig dir, a veure, quins llibres tens? El llibre té del meu barri, té molts llibres, i ell en llegeix bastant. Mira, aquest no l'he llegit, però he vist la crítica que està molt bé. Me'l vaig emportar. I realment, vull dir, li tinc que agrair aquest llibre, perquè és un llibre que segurament me'l repassaré a diverses vegades, algun dia. Potser agafaré algun capítol, me'l tornaré a llegir, i va ser un llibre si escollit d'aquesta manera, sense ser escollit. Però, que nosaltres això ho preguntem bastant, quines característiques et vam fer a part d'aquest llibre tot ell, que és molt bonic, perquè, a més, és d'un optimisme gran, i és d'una simplicitat gran, i és molt fàcil de llegir, doncs n'hi ha algun parell de coses que són molt interessants. N'hi ha alguna d'aquestes que ha d'haver acompanyat. Jo, quasi-casi, m'ho havia fet una petita xuleta, per no deixar-me res. Jo volia dir que l'Oander m'ha sorprès. És un llibre que em va sorprendre. Jo no sabia res sobre el llibre, però des de les primeres pàgines em va captivar. Davant meu, aquell llibre, d'escriu un nen que m'explicava tot el que sentia. Això des de la primera pàgina. Vaig obrir, vaig començar a llegir, i jo veia un nen que parlava amb mi. I aquest nen, l'August, és un nen amb un rostre de forme. El llibre està dividit en vuit capítols, i llavors hem relatat les experiències d'ell, amb els seus amics, la seva mare... Cada dia els seus pares se l'estimen molt. Però és curiós, perquè al principi hi ha d'escriu com és ell. O sigui que tu, quan està sentint-lo, tu et fas idea constantment que és d'aquella manera. I a pesar d'això, entres dintre de la seva ànima, que això ho vaig trobar dificilíssim. Ell explica l'experiència el primer dia d'anar a l'escola, després dels amics, la graduació, el premi final de carrera. Ahir de carrera, de curs. I llavors jo voldria fer referència sola amb una cosa. El capítol 6è, que es titula el cel. Cada capítol té títols. Aquest es titula el cel. I em va impresionar molt la conversa entre ell i la seva mare, que és d'una gran tendresa, el que tu deies. I a més ho diu a molt poques línies, això. I després també el que em va impressionar molt és que aquest llibre posa moltes dites cèlbres. El principi de cada capítol. I després també el que m'agrada són les receptes del senyor Brownie. Preceptes, no receptes. Preceptes, preceptes. M'agrada molt especialment el de l'octubre. Me l'he apuntat. El de l'octubre diu, els teus actes són els teus monuments. És una piràmide feta en lloc de pedres, està feta dels records que la gent té de tu. A mi això em va agradar moltíssim. I després, l'últim capítol, el dels premis, que li diu el més gran és aquell, que gràcies a l'atracció que ejerceix el seu propi cor, és capaç d'arribar a més cors. Això em va agradar molt. Et va agradar, o sigui, jo que m'he preguntat això, que és el que més t'ha fet, com si diguéssim, triar o a dir. Mira, si podem parlar, podem parlar d'això. I aquí, que tu acabes de dir aquesta cosa de la grandessa, si em permets, quan jo l'he llegit, que també és molt l'he llegit de pressa, perquè us dic que és molt, se'n passa molt bé, el director de l'escola, i al final, que és això que tu estaves dient en l'últim capítol, quan donen els premis, aquí tindrem que veure tota la reacció de totes les persones, i cada un dels personatges parla envers aquest nen, i cada un té les seves coses. I veus una mica aquells que són els pinxos, que diuen com és que dius mare, valora, pinxo, que li fa una certa gràcia, els que són de veritat el que se l'estimen i el que no li veuen aquella deformitat, que verdaderament el pobre nano, ell mateix diu mare, una de les vegades li diu mare, per què sóc tan lleig? I ell se n'adona. Però com ha trobat gent tan bona al seu costat, com és el amic Jack, la nena, la samar i tots aquests, doncs queda bé. I el professor, que és el director de l'escola, que sempre, com si diguéssim... El senyor Colet. El senyor Colet, que ha de fer la ironia de que es deia Colet i tota la mandanga, és el que ell troba que és molt bonic. Ara el diu perquè parla dels nens, que és clar, comencen un curs i quan acaben estan una mica més grans. I a la Sara es diu com se mira aquesta grandeza que s'ha fet. Diu, però la millor manera de mesurar quan heu crescut, que això és una cosa que els diu al final de curs, diu no són els centímetres, ni quantes voltes a la pista podeu ser capaços de fer. Ni tan sols que heu tret de mitjana, encara que sí, que són coses importants, és clar. Si no mirant, què heu fet amb els vostres temps? Com heu decidit que volia passar-ho? Aquí heu fet emocionar. Per mi, la millor manera de mesurar l'èxit és aquesta. I a la Sara es parla d'un llibre si fa exemples. Pots dir-ho a tu? Havies mirat amb aquesta cosa? Heu mirat. Hauríem d'instaurar, això ho diu aquest, el JTM Barret, que és el que va escriure Peter Pan i l'Ocellet Blanc i tot això. Hauríem d'instaurar una norma de vida que digués que hem d'intentar sempre ser una mica més considerats del que cal. I diu, en aquest punt es va xacar el cap per mirar cap al públic. I va dir, més considerats del que cal, va tornar a repetir. Quina frase tan meravellosa, oi? Més considerats del que cal. Per què no hi ha prou de ser considerat? Una de ser més considerat del que és estrictament necessari. I, bueno, aquí ara, vull llargar-hi molt, però aquesta és molt bonica, els ser considerats. Com sabem, i com sabem si m'està considerats amb els altres? És més, què és per a vosaltres ser considerats? I torna a fer un altre d'allò i parla de la grandesa d'aquesta, que és tan important, que és el que és important. I fa gràcia també diu, el que vull transmetre, nois, és la importància del valor d'aquestes coses tan senzilles que diem consideració. I avui només vull que us quedeu amb això. Ja sé que sou tristament cel·leg, per a mi va haver-ho re, i aquí t'ho em va riure, oi? Però el si diu sí, perquè molt que diu s'explico aquest rotllo, oi? Però un acte d'amistat, quina cosa tan senzilla de consideració? Quina cosa tan senzilla? Un acte pronunciat de Juan Cal, un acte d'amistat, un sonriure fusigé, fugisser, això a mi em va agradar moltíssim, això i al final, perquè li donen en bé, li donen un premi. Amb aquest nano, per què? Tu em preguntaves això al llibre que havia significat per mi, i jo, per resumir-ho d'alguna manera, cortet diria, que a part de la tendresa que es troba a cada capítol, m'ha fet mirar el diferent d'una manera diferent. Jo estic acostumada, clar, soc gran, i he vist molta gent amb molts aspectes, amb molts defectes, físic, sobretot, però tal com aquell llibre t'ensenya els pensaments i l'ànima d'aquest nen, m'ha fet quasi aprofundir més en veure diferent, a veure-les d'una altra manera, les persones diferents. Que poques vegades tens ocasió de fer-ho, això. I avui en dia diria jo que no sé per què no se'n veuen tant, quan era jove sí que recordo persones molt diferents. Molt. Jo havia vist una persona que hasta caminava estranya pel carrer i has de fer a pors nens, allà a la ronda universitat, recordo moltes coses. Però aquell llibre de veure això és curiós, per molt gran que siguis, sempre descobreixes coses noves. Quan és que el nano aquest és que està dintre d'un món que és llògic, quan el veuen el primer que fan els altres és... Uf! Uf! Com el que em diuen, és un or que és un ser estrany, una alienina, alienina. Vull dir, i ell, o sigui aquest tio, aquest nano, perquè en realitat té 10 anys, tot això, i se n'adona d'aquí té l'ànima més... Perquè sí que té una malaltia que és... La nascut amb la cara de forma. Exacte, o sigui que és genètica, no? No, però... No, però li han fet operacions, tot i figura que no poden. No hi arriben a fer abans d'anar a l'escola, ni a 27 d'intervenció. Exacte, 27. I llavors amb ells podíem dir que treballen logopedes i treballen maxifacials, tot una set neuròlegs, etc. O sigui que... que és un nen, un noi, que quan va a l'escola, ha passat per tot una trajectòria de vida. I... i... però té una intel·ligència i un sentit de l'humor. Sí. Que s'assembla al pare, que s'assembla al pare. Sí. El pare. És molt bonic, que altres li proposen que ha d'anar a l'escola, perquè fins i llavors la mare ha sigut la seva mestre. Però arriba un punt i això també és que la mare s'adona que ha d'anar a l'escola. Que el pare és una reticena amb aquest aspecte. El primer pare volia, però després hi és la mare. Jo no l'he llegit tot, però el que he llegit doncs penso que és molt bonic, perquè et treu, o sigui, et fa veure les persones amb totes les seves capacitats. Sobretot... Sobretot quan neix. Ell descriu com l'enfermera, quan el veu, que fa el que diu. És tot la germana, també, quan ha estat un mes fora de casa que ella està acostumada a veure, li no passa res. Quan torna, hi ha un capítol, que parla de la germana, i la germana diu això, quan ella torna el cap de un mes, el primer moment té com un sobte. Li sap greu aquest segon que ha tingut de sorpresa. I té un altre moment que ella es considera dolenta, perquè com ha canviat ella d'escola, diu que a la primera escola ens coneixien a tots, però a la segona sabran que hi ha un sobre de la germana. I quan el ve gent dirà, mira, la germana, i aleshores el col vol dir que s'avergoneix una mica del seu germà. I quan se n'adona, per això t'ho dic, que n'hi ha tants valors humans que queden molt bé. I aquesta altra cosa que us volia dir és quan aquest parla de la grandessa, ara que ho he trobat, diu la grandessa, va escriure a Vitja. No consisteix en ser fort si no ho sap la força. El més gran de tots és aquell que aconsegueix arribar a més cors amb la seva força. El més gran és aquell que, gràcies a l'atracció que exerceix el seu propi cor, és capaç d'arribar a més cors. I ara, sense més preambos, tinc l'orgull d'autorgar la medalla i li dona amb el nen. És que, ah, és bonic, i potser et fa treure una llagrimeta. No? Però bueno, a part de cara a la Pilar li ha agafat una tasca de tos, potser també emocionada. Doncs el llibre està molt bonic, el recomanem, no? Sí, tant, tant. Jo crec que tindria que ser obligatori. Sembla que és un llibre que es festigeix a les escoles. Ara riureu el meu net i ja sabeu que no les coses d'aquí no els diuen, però té el llibre és d'ell i ara acaba de fer, bueno, ara fa molt poc, pot tenir 12 anys, i aquest llibre ja està... i és un nano que li costa molt llegir. I dic, però que te'l van fer llegir a l'escola, a l'escola de Primària, com si hi haguéssim a l'escola que ningú. Diu, no, no, no, però com vas, es va posar de moda, tu tothom el vam llegir. Diu, tothom el vam llegir, és una cosa molt xula. Sí, no, no. Sí, també. Perquè aquest bullying que fan, és un llibre que també ensenya els nanos la cosa del bullying de l'hora que avui dia estén en plena d'allò. Tenies alguna cosa més escrita a pilar? No, no, no, ja, ja el que he dit ja era. A més, aquí s'ha resumit molt bé. A veure, s'ha mostrat el llibre amb tota la riquesa que té. Encara que qui lleseixi es quedarà parat de veure la quantitat de capítols i capítols que hi ha sortint de tot. Amics, personatges que diuen els seus pensaments en aquest moment. El contingut és més gran del que aparentment sembla pel resum que em té. Perquè a cada capítol, diguéssim, l'explico un personatge, no? No, cada capítol... No, per exemple, hi ha 8 capítols. Sí. I a cada capítol dintre d'aquests 8 capítols hi ha situacions diferents. Per exemple, ara surt el nòvio de la seva germana. Ara ell parla del seu coset. Ara, un altre amic parla d'ell. O sigui, que els personatges parlen tot. Tots estan relacionats... No solamente a ell. I això és molt enriquidor. Perquè veus punts de vista molt diferents. Crec que tindria que ser obligatori, no per aquest edat, sinó per més grans. Sí. Perquè augmenti la sensibilitat. Exacte. Perquè les diferències poden ser enriquidores. O són enriquidores i som capaços de mirar... O sigui, com diu l'autora, hem de triar ser amables. I això és el que ella vol reflectir en el llibre, no? Sí. El mapa són les diferències. Sí, amable, molt diferent. Exacte. O sigui, hi ha un punt que diu que sé que no es pot canviar el meu aspecte. Però sí que es poden canviar la manera... Podem canviar la manera de mirar. Exacte. A mi m'ha passat això. M'ha semblat... A mi m'han riquit molt aquest llibre. I a mi em semblava que jo ho tenia resolucionat. Doncs no, no. I he agafat una altra dimensió mirant això. Llesin aquest llibre. Una altra dimensió que no pensava que ja la tingués. Però potser el defecte d'aquest quan és gran et penses que tot ho saps ja. Ja has arribat a la cúspide mentida. Jo crec que la vida sempre és com una muntanyeta. Sí. Si tu vols pensar-ho així, que vas descobrir coses noves. Perquè penso que que es ve d'una cultura que era això, la persona que no estava prou bé o que era que li havia de retenir-lo a casa. Quants aloeis ens ensenyem? En formatats que estan estimatitzades. Tot això està dintre de la nostra cultura. Llavors, aquest llibre i altres situacions són el que fan descobrir la capacitat de les persones que ja no parlem de descapacitats, sinó de diferents capacitats. I això fan re aquí més que no pas quedar-se amb els tancats. No, però per mi una de les coses que verdaderament transpo el llibre i suposo que a Pilar que l'ha llegit també i tu a Parc que l'has llegit és l'amor en sentit gran, en majúscular. A l'amor que està imperant en tots els capítols. A l'amor que es tenen els pares, que estan condicionant amb els fills. A l'amor que l'amiga de la germana, que ara que tinguin totes les lius li tenen aquest nen, des d'un principi, el noi que arriba a la casa, que és nou, que és el nòvio de la germana, de seguida s'adapta, el director de l'escola, una de les professors i l'altre professor, i aquest que posa els preceptes, que és molt xula tots els preceptes que posa. És un mestre, tots els mestres s'haurien de ser així. El principi de mes fa un precepte i diu que penseu en això. La pissarra. El treballeu i quan s'acabi el mes parlarem sobre tot. És acusant a la pissarra els preceptes i un dels nens diu i deu i el mestre diu pos posem deu. A part del que et vagi posant, el mestre va agafant i acceptant el llibre. El llibre és una llàstima i és una llàstima dels propis nens. Cada cosa l'anirà desenvolupant. Aquest llibre és una llàstima, penso jo, no sé si ha tingut molta venta. Sí, molta, molta. A més, el llibre que no es pot acabar mai. No és que penso que estan sortint edicions. A més, està obert a les xarxes que les persones poden opinar. Hi ha un grup que es diu Capaces que han sortit moltes coses a partir d'aquí. De totes maneres, clar que sí que tenim encara les nostres mancances i les nostres idees fixes. Però avui dia les persones de les capacitades tampoc no estan tan malmirades com les de les ciutats. Estàs parlant de les ciutats? De les ciutats. Els pobles sempre és aquell estigma de que està així. Ha marxat això de l'herència o per les faltes de la família. Això ha marxat bastant. Però els pobles encara, encara, continua una persona així i la veu com sembla que no tindrà tanta intel·ligència. Això encara. Jo vaig amb un poble a l'estiu obre-nejar i us tindria que dir que això sí que ho he notat. És a dir, que hi ha dos per allà i com si no poguéssim pensar. Això mateix. Sí, però la vegada també els pobles els acullen que formen part del poble. O sigui, que formen part de la comunitat. O sigui, jo penso que això també s'està donant. S'està donant també. Això ja són les experiències de cada poble. Exacte. Que això ja és molt complicat. Però... Tu el recomanes, no? No el recomano. Casi obligatoriament el tindrien que llegir. A més, el tindrien que llegir. Que no li he llegit una multa. El tindrien que llegir. No sé, persones de 15, 18, 21... Clar, i si pot ser també... Adults i grats. Perquè els hi descoberia. A veure, tornarien a donar-se en compte que hi ha altres coses que ho establerem cotidianament. Hi ha altres persones. Perquè avui s'ha fet com un núvol al rededor, almenys de la ciutat, de comoditat, de tot estructurat, de tot el que costa. I llavors, això s'escapa totalment. Això s'escapa. Parla de sentiments. De sentiments. Llavors, clar, trobar això és potser quan es trobin tot un grup potser vorant que també és important veure què deu pensar aquest, perquè no hi ha temps. I jo el diferenciaria d'un llibre d'autosjuda. No té res a veure. És d'aquelles coses que... Sí, s'ho va fer en seu. Autosjuda, no vull dir que vagi en contra, però a vegades no els hi veig gens d'utilitat. Exacte. Aquest, si va posant la... la pròpia temàtica, va posant a dintre del cor, per dir-ho així. Ara el llibre aquest, ja sabeu que nosaltres fem aquest programa que som veus de la perroca i, per tant, tenim les nostres creences. I en el llibre fixeu-se que és una mica coménig, perquè surten totes les coses, perquè el president de Calçans que va en aquella escola, una escola que és privada, més aviat, i molt així, però també surt molt déu en el sentit de allò. Bueno, senyors, moltes gràcies, Pilar, per haver vingut. I ara ens queden 5 minuts només per acabar la missió. I, com vostès ja saben, hem de llegir la lectura de l'Avengelli que es farà aquesta setmana amb la Coristia, tant el dissabte com el dimenge. Hem acabat el cicle de... d'una dalt, de l'epifenia i de tot això. I ara, fins no arribar a l'Aquaresma, tenim uns dimenges que corresponen a el que es diu el... el temps ordinari de les lectures litúrgiques. I, aleshores, doncs, aquest dimenge és el segon dimenge d'aquest, del temps ordinari, i recordin tots vostès que estem en el cicle C, que això ja sabeu que canvia A, B i C. I, aleshores, anem a llegir l'Avengelli, una miqueta de l'Avengelli, i que veureu que encara que no s'assembli amb el llibre, com on se diem que n'hi ha una relació, sí que veiem una mare aquí que també mana el fill. Ja veureu. Aquest és la lectura de l'Avengelli segons Sant Joan. En aquell temps s'ha celebrat un casament a Canada Galilea. Hi havia la mare de Jesús, també Jesús, i els seus deixebles i foren convidats. Veiem que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu, Jesús li respond, mare, per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora. Llavors, la seva mare, això que fem les mares, li diu amb els serveis, feu tot el que aquell us digui. Hi havia llars sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de 4 a 6 galledes. El si diu, Jesús, ompliu d'aigua aquestes piques, i ells les ompliran fins d'al. Llavors, se'ls digui, ara traieu-ne i porteu-ne el cap del cervell. Ells les portaren. I el cap del cervell t'està aquella aigua que s'havia tornat vi. Ell... No sabia d'on era, però ho sabia molt bé els que servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de cervell, doncs, cridar el núvi i el diu, i li diu, tothom serveix primer els millors vins. I quan els convidats ja han begut molt, serveix els vins més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor. Així comença Jesús els seus miracles a Canada Galilea. Així, manifestar la seva glòria. I els seus deixables creaderen amb ell. Després, baixar a cafar-ne un amb la seva mare, els seus germans i els seus deixables. I s'ha quedat, però no gaire dies. I aquí s'acaba l'Avenjali, que vostè s'escoltarà aquesta setmana. I a nosaltres ens escoltaran el més que ve, no? Exacte. I venem les gràcies a la Pilar i si vols dir alguna cosa, amb els nostres suients, per què esteu? Estic molt contenta que m'hagi convidat a vindre aquí per poder parlar d'aquell llibre, sobretot. I després també de sapiguer la labor que feu i la divulgació que feu de l'Avenjali de tot. T'encantava. Moltes gràcies, i fins la propera. Fins ara. Ara ve. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Tiquetes ni dades de caducitat.