Veus Parròquia del 23/1/2019

S'escapeu. S'escapeu. S'escapeu. S'escapeu. Bona nit de tothom. Bona nit, Jesús. Bona nit, Dani. Bona nit. Sí, com ha començat tot? Bé, tot comença... tot comença amb un final, aquest final del 2018 i amb l'inici d'any 9. I bé, doncs, any 9 amb noves coses, amb noves projectes, amb noves places, amb noms nous. És veritat. Em refereixo a la plaça del part de la Rambla, que és la nova plaça d'aquí de Sant Just, entre altres coses que, bueno, que van sorgint, no? O sigui que estenem places, estenem... al municipi, ja sabem que sempre estem activs. Com ha anat tot? Les festes bé? Heu passat tranquil·letes? Sí, tranquil·les, sí. Sí? És perfecte. Suposo que també, mai et preguntem. Suposo que tot bé, no? Sí, tot tranquil·la. Han sigut unes festes tranquil·les, hem pogut gaudir de la família, dels amics, que això ja és lo bo, hem pogut fer de Vergemaria, i vaig canviar el pare pel fill aquest any. Sí, sí, és així. Però ha estat molt bé. Sí, la màgia dels nens és una cosa que no hauríem d'oblidar-la mai, nosaltres, quan som adults, que ella mirada innocent del nen, o d'una nena, no l'hauríem de perdre per més que hi posem anys a sobre. Correcte, és així. Doncs bé, va, comencem ara, sí, allà amb tota serietat. L'altre dia vam tenir la reunió de Justícia i Pau, com cada mes que sabeu que la tenim, i vam parlar sobre els drets de les persones o dels homes. Com deia la declaració de l'any 48, els drets de l'home. Nosaltres diem els drets de les persones o dels drets humans. I res, vam parlar-ne i avui hem decidit que el programa més o menys anirà per aquesta línia. És a dir, que anirem parlant sobre un dels drets més fonamentals que tota persona ha de tenir i també les obligacions que veuràs també tenim els drets humans respectant el que ens envolta. Tranquilament, per què ens ho expliquis? Sí, aquest any celebrem el 70 aniversari de la declaració universal dels drets humans. Els drets es va es va proclamar per Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre del 1948. Per tant, ja fa 70 anys. Bé, llegirem una re, molt poca cosa, el motiu del per què es va fer. La declaració té 30 articles. I tots 30 articles són molt, molt interessants que els puguem conèixer tots a través de la informació que puguem tenir a la base. Considerant que el respecte a la dignitat inerena a tots els membres de la família humana i als drets iguals inalienables de cadascú constitueix el fonament de la llibertat de la justícia de la pau del món. Això és el considerant inicial els articles a més d'altres que n'hi ha. I l'article primer, a part dels altres 30 que hi ha, tots els éssers humans neixen lliures iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. Això és l'article 1. Després hi ha 20 nals més. Una de les coses que ens diu l'article que m'ha dit el Jesús, és que les persones han de viure dignament. I de pregunta que ens fem nosaltres és que, què considerem ja la cosa primordial que tota persona ha de tenir, que és una llar? Si agafem el informe de càvites que aquest mes de gener ha publicat, que va en relació i que es va estar en fort veure que un 36% de les persones de la diòsia es troben afectades per a l'exclusió residencial. Nosaltres quan arribem a casa la casa és com en el nostre refugi. Arribes a casa, és el teu lloc de tranquil·litat, trobes a la família, trobes amb la gent que t'estimes, estan allà, en el que és la casa. Tens el teu espai per dormir, per menjar, on la pots reunir, si plou, deixa plugges. Ens donem compte que el nostre voltant hi ha gent que això no ho té. L'habitatge hem de pensar que no és una mercaderia, sinó que és un bé, perquè el fet de tenir una llar també ens dona que ens fa pensar, ens fa posar projectes que tenim en ment, perquè allà ho podem fer de tot, que no ens passa res. Una de les coses que no tenim actualment és que tenim molta gent que no pot viure, perquè els prisos estan abusivament cars. Si ens partim ja només amb els de lloguer, veurem que... Partim d'una base que la ciutadania tindrem, jo crec durant molt de temps, tots milauristes, i els pisos estan a un 700, 800, 1200 euros. A mi que em pregunting, que em pregunting com es pot viure així, perquè la veritat és que ja no ho sé, perquè si has de pagar la llum, has de pagar el gas, has de pagar el menjar, pagar un desorbitalment d'aquest tipus, i la pregunta és, es pot fer alguna cosa a nivell polític? Podem regular? Perquè sí, els pisos públics se'ls pot regular, perquè els fa l'administració pública, els fa l'Ajuntament, si té un pla d'habitatge, però la pregunta és, i el privat? El privat, allò és el Bedrió. Tinc 10, els poso 1.100, a veure, 5.200, puc una miqueta més. Doncs aquí hem de començar a arreglar. No sé què em penseu, aquí tenim el més jove, que és el Dani, no sé com ho veu, ells que estan caminant a la llarga, i hem de dependitzar. Com veu el tema? El tema serà complicat. Es veu d'una hora lluny que el tema no serà fàcil, i tampoc les solucions tampoc estan a la cantonada del carrer, les solucions estan anys lluny. Serà complicat, serà una fita complicada, perquè tampoc hi ha aquell recolzament, no hi ha... no hi ha tampoc cap egne amb la que puguem recolzar-nos, tot i que hi ha alguns ajuntaments, alguns municipis que sí que fan esforços, per recolzar els espais més per joves, els juguers per joves, etc. Però és una cosa complicada. S'està posant molt de moda aplicacions amb les quals pots compartir pis, per exemple, hi ha una aplicació per mòbils o tauletes, que és a Badi, que a Badi pots trobar llogues de pisos, compartits, pisos d'estudiants, pisos de tot tipus, i allà tu trobes el més adient possible per tu, però no us penseu que són pisos que tu pagues 150-200 euros al mes. La gran majoria d'aquests pisos estan al torn els 300-400 euros al mes. I és una habitació. Estem parlant d'un lloguer compartit. Estem parlant d'un lloguer compartit. Per tant, és el que tu dius, és una habitació on tu pagues aquella habitació i les zones comuns. Perquè aquella habitació sí que pertany a tu per xidir-ho, però després tens les zones comuns, que serien la cuina, el lavabo, etc. Per tant, estem parlant que amb 300-400 euros estàs tenint un lloguer compartit. La casa tampoc és teva el 100% en el sentit que... No te la fas teva? No te la fas teva. És un espai com aquest estudi, més o menys com aquesta habitació en la que estem ara mateix. És un espai reduït. Per tant, estem parlant que poden tenir aquests espais on començar, on tenir la seva pròpia intimitat. És una cosa bastant complicada. I ara estem parlant d'estudiants, però és que la cosa des de fa uns quants anys no és només d'estudiants, estem veient gent de 40 anys, de 50, de 60, que econòmicament no els hi surt factible, tenir espais rentables per... que no poden pagar-ho, no s'ho poden permetre, i endanar en llocs aquests. Feia qüestió d'un mes, també vam veure una notícia al periódico, m'agradaria no confondre'm, que parlava de dos persones que vivien en un blue space. Sabeu el que és el blue space? Un trastell. Un trastell d'aquests que portaven mesos i mesos vivien en un trastell d'aquests. Clar, estem parlant de metres quadrats, no sé quants metres quadrats, però és super petit, és un espai molt reduït, i aquelles persones estaven vivint allà perquè el seu sou era de 600, 700 euros, que no els hi arribava per llogar un pis. Perquè llogar un pis no només és el que tu dius, l'aigua, el gas, la llum, després has de pagar altres coses que necessitaràs, doncs que sigui roba, que sigui el que sigui. Recordem que llogar un pis no significa només pagar, perquè l'entrada de la fiança que has de donar són 3 mesos de la mensualitat, és a dir, que imagineu un pis que dius, va, ens aventurem. Si poden agafar 700 d'entrades de donar 3 mesos de fiança, que són 2.100 euros, més el 700 de corresponer aquell mes, has de tenir 3.000 euros per poder llogar un pis. No és gens fàcil. Estem en una situació molt complexa, és a dir, amb tots els items corresponents, és a dir, amb tots els items ara estem parlant del tema de llogues de pisos, però estem vivint una situació complicada. Per tal, en un punt, és a dir, estem en un punt que ara el més normal és estar a casa dels pares fins als 30, 30 i pico d'anys, i en moltes situacions estem vivint. Els pares són els que mantenen els fills fins als 30, 30 i pico d'anys, que teòricament ja pots més o menys muntar-t'ho per tenir un pis digne. Però clar, estem dient que la franja d'edat dels 20 als 30, que podria ser una edat molt plausible per poder-te independentitzar, i mentre estàs estudiant hauries de tenir una feina per poder. Per tant, hi ha gent que no s'ho pot compaginar i li escau millor a quedar-se a casa, a casa dels pares, i fer allà tota la vida escolar, i quan s'acaba aquesta vida escolar, hi ha mirar-se d'independitzar, però estem parlant d'una situació molt complicada. Jo penso que qualsevol persona podria escollir com viure, no que ens obliguin a viure d'una manera determinada, que és el que ens està passant ara. Vivim amb els pares fins que som a l'entrada de molta edat, no perquè nosaltres volem, és que la situació econòmica no ens permet donar el salt de viure. També és veritat que ningú no tingüem això, però potser no hem analitzat prou la societat que ens ve. Els nostres pares s'han de viure sols. La parella, la teva dona i tu, o tu i el teu marit, potser vivia amb els pares, perquè se'ls convertia en casa, però ara no és així. Ara tenim gent que no es vol casar. A la qual ja tenim parelles que no es volen casar, però pot ser que vagis amb parelles, però hem de pensar que hi ha una família monoparental. Tenim molta gent que s'assepala, tenim una mama amb nen, un papa amb nens, o que aquests nens van d'un cada 15 dies a casa d'un o casa de l'altre. Tenim gent que vol viure sola i vol ser mare, sense tenir cap recolzament de cap pare. Tenim una societat que va canviant i hem d'habituar i hem de tenir la percepció que aquests canvis canviaran fins i tot en la nostra forma de comprar. Però és que també de viure. És a dir, l'habitatge és necessari tenir pisos de 150 metres quadrats. Potser no. Clar, al principi, si ens posem així en una moda científic, el ser humà, el que fa és decidir la fórmula més senzilla. És la que ens comentaves tu. Dos mesos són quatre. Per tant, agafem i quan ens casem ens independentitzem. Però ara estem en un punt de la nostra vida, en un punt de la societat que dos mesos no només fan quatre. També a vegades fan sis. O dos mesos a vegades fan dos. Per tant, amb això el que vull dir és que ara hi ha situacions super diferents, cada casa és un món i abans també ho era, però no amb tanta freqüència. Era tot més normal i ara a cada casa és un món diferent. Per tant, fins a quin punt l'estat o el govern ha d'acuadar a tu. Hauria de fer l'esforç. Hauria de fer l'esforç, però també tenim els medis per poder-ho fer. Això estem parlant d'un tema una mica més complexa. És curiós, perquè el passem d'Joan Pau 23, l'any 63 ja posava que qualificava l'habitatge com a un mitjà necessari per una vida digna. Comentàvem fora de micròfons i ens deien que estem parlant de coses de fa més de 70 anys i no ho solucionem. Tot la societat evoluciona i hi ha coses que no hem volgut o no s'han volgut evolucionar. I una és aquesta. L'habitatge i el treball digna s'havia d'estar preparadíssim. T'has de delar els polítics o l'estat o qui sigui s'ha de delantar els possibles canvis. Que ens acumbodem a tenir... Per exemple, tens una taula. I si tu tens una taula de la teva, tu ets l'únic que t'has de delar. I això és més d'un. És a dir, acollim, la societat s'hi acollidora molt bé. Acollim a la gent que ve de forma. Però tenim els de sense sostre que tenen el mateix problema. No tenen casa com els que venen de fora. Com que no tenen cas. Com que no tenen cas. Com que no tenen cas. Ara estem tots preocupats amb la collida. Sí, però els de sense sostre que ens ho diguin els voluntaris de la Fundació RELS, quan ens porten lluitant amb això. Diguéssim que aquí s'ha de fer la feina abans, que passi, aquí, i després fer la va fora, no? Perquè ara ja tenim molta gent sense sostre, els que venen perquè fugen d'una carrera, fugen d'una precarietat, etcètera, però li hem d'assumar la gent que ja teníem precari aquí, que era la gent que dormia al carrer, que aquesta gent també els hi havíem d'haver donat, aquesta sortida d'habitatges, i de treball digne i de buscar solucions, és a dir... De fet, la solució hauria de ser per tots dos col·lectius. Col·lectius, per això? Jo només voldria dir, aprofitant la declaració dels 70 anys, que aquesta declaració es va fer fixeus a l'època, quan recien acabada la Segona Guerra Mundial, que van haver 50 milions de persones mortes i totes les ciutats europees destruïdes. Llavors hi havia un gran sentiment, els que van sobreviure, un gran sentiment de culpa personal, perquè no s'havia pogut evitar aquesta massacra. Fuït d'això va sortir la declaració dels 70 anys, que la finalitat que té, és la de... La finalitat que té la declaració dels 70 anys, és de... De... Ara no surt la paraula. La de... La de defensar les situacions de justícia i els abusos de l'estat. És a dir, a l'estat, pràcticament fins ara, fins abans de la declaració, havia decidit fer el que fos, sense comptar amb els ciutadans, per exemple, els causes com les guerres. Però esclar, a partir d'allà, ens va veure una necessitat que hi hagués una postura universal de drets per evitar els abusos dels estats. I aquest és el motiu pel qual s'ha de fer, evitar els abusos de l'estat. Per conseqüència, el... El no tenir una vivenda digna i no poder facilitar una vivenda que aculli en tot el que ho ha explicat, doncs és un abus. És un abus. I va comptar la declaració de drets humans, universal. És a dir, no se'ls venia l'acostiètica i moral i de justícia, sinó que va comptar una declaració que es va fer en un moment que la població mundial va fer un examen de consciència a fons, sobre la posició dels estats. Per tant, a veure, els estats que nosaltres vivim, igual com tots els que hi ha a Europa, tenen la obligació de, tot a vegada, que ens haignat la declaració, ser conseqüents. Per tant, facilitar les vies perquè puguin tenir vivenda les poblacions que tenen. Sí, sí, i d'aquí, si... Mirem, amb el tema de l'habitatge, veurem que, amb el tema ecològic, és l'apartat que porta sempre el Dani, també hem anat enrere, és a dir, ens estem carregant la planeta. I amb això et dono ja la veu, perquè puguem parlar sobre el nostre apartat d'ecologia, no? Clar. Començant amb el que acabes de dir, em va superbé perquè així he lligut amb un altre tema, que és el tema de l'aixaca social. Sabem que l'aixaca social són un gran pes, ara, avui dia, en el món que vivim, en la societat, tenim el Facebook, tenim el Twitter, tenim l'Instagram, l'Instagram diríem que són pels més joves de la casa, a partir d'uns 10 anys, ja comencen a fer servir l'aixaca social, després tenim el Facebook, que ja és pels més adults, a partir d'uns 17, 18 anys, ja comencen a fer servir aquesta aplicació, i el Twitter, que és per la gent més intel·ligent del món, o això ho sembla, el Twitter sempre sol ser allà on s'ajunten tots els intelectuals i on aprofiten per fer les polletes, no? Però, en aquest cas, centrant-nos en aquesta primera, amb l'Instagram, tenim ara una moada que es diu 10 years challenge, que seria 10 anys... Bueno, sí, el... Sí, és com una... Com una comparativa de 10 anys. Són com uns reptes que es fan a l'aixaca social, hem vist reptes bastant ridículs, com aquell de punt de tirar-te els glaçons de gel, entre d'altres reptes que s'han fet a les xarxes, i aquest repte és de posar dos fotos, una foto del 2009, teva, i una foto del 2019, de l'any en el que estem ara. I bé, és un repte bastant... Bé, potser és dels reptes més coherents que han tret a les xarxes socials, perquè tenint en compte el del gel, tenint en compte el de la cervesa, que el de la cervesa també tenia tel, avui dir... És un dels challenges més coherents que han tret a les xarxes socials, però bé, no només s'ha fet servir per persones, sinó que també s'ha fet servir per països, s'ha fet servir per espais del nostre planeta, amb el sentit que consisteix. Aquest repte consisteix en penjar una foto teva de fa 10 anys i un actual, com ho han fet altres entitats o gent reivindicativa, com ho ha fet, per exemple, veiem una imatge d'un ospolar fa 10 anys i una imatge d'un ospolar d'ara. Aquestes imatges són esgarrifadores. No hi ha el glas. No hi ha el glas, per tant, estem veient un ospolar del 2009 nutrit, fort, musculat... Fins i tot podríem dir la paraula gras, és a dir, amb bona consistència. Però veiem un del 2019, que és tot el contrari, ossos desnutrit... Per tant, i amb això també amb els marts. Veiem una foto d'un mar del 2009 i una foto del mar del 2019, i són fotos esgarrifadores. Vull dir, més que mar, és plàstic. Per tant, amb això volia ensetar una mica la secció d'avui, que, com vam començar a principi de temporada, vam dir que voldríem fer unes seccions en cadenades sobre el medi ambient. I llavors començarem amb aquestes propostes senzilles per reduir la quantitat dels residus. Comencem parlant de quan anem a comprar. En el moment que anem a comprar, nosaltres hem de ser conscients que hi ha uns productes que hauríem d'intentar evitar. Primer, són les bosses de plàstic. És una cosa que s'està conscienciant cada vegada més. És una cosa que s'està posant més incapie. S'està... Cada vegada més obligant a la gent que s'està pagant una tasa. Vull dir, si vols una bossa de plàstic, has de pagar entre 5 i 10 cèntims, en funció de la bossa. També hi ha 2 cèntims, en funció del supermercat. Però ja has de pagar la bossa, que això també hi ha gent que li puja la mosca al nas. Per tant, en el sentit de dir... Doncs mira, ja que em fan pagar la bossa, la porto de casa. I aquest és el repte, aconseguir-ho. Aconseguir que cada vegada més ens emportem les bosses de casa, perquè sí, perquè triguen molts anys en desapareix. Per tant, és una cosa molt important. També hem de tenir en compte els embolcalls necessaris, aquelles safates de plàstic, o hem dit diverses vegades en el programa, el tema dels productes amb besats en plàstic, amb besats en plàstic, i en una safata de plàstic. Vull dir, aquests productes també és molt important, anar-los descartant. Els embassos d'un sol ús, el serió sols, el paper malversat, etcètera. Després també tenim els que hem d'escollir. Aquesta llista que us he dit ara era els de evitar, i llavors anem al descollir. Què hem d'escollir quan anem al supermercat? Doncs, per exemple, hauríem d'agafar el carro i el cabàs. Per exemple, l'equip ens deia abans que ella era de carro. Potser el Jesús és de cabàs, de quan vas al súper anant amb el cabàs. Carro també. Sí, perquè ho incidim a vegades. Després, una cosa molt important són els basos reutilitzables, els embasos que podem reciclar. També és una cosa... Com sabem tots, quan fem festes, tant en les entitats com a l'Ajuntament, fem servir el tema dels basos. Els gots. Això està genial, perquè hi ha gent que ho aprofita per fer col·lecció de gots de totes les festes majors. Ja en tinc uns quants. I hi ha d'altres que no. Jo, per exemple, soc d'aquells d'endur-me el got. Jo m'agradenció també. No el torno. M'enporto el got, me'l deixo a casa, agafo aquell mateix got i el torno a fer servir. Després, també una cosa que és molt important d'escollir, els pulvoritzadors, els productes a granel. Ara cada vegada, aquí, a Sant Just també es va incrementant les botigues a granel, que també és una cosa molt important. Allò a la Via Joussanza, amb aquella bossa de paper, que es posen si les mongetes, si les llenties... Després, també tenim el paper reciclat, que en consta que molts equipaments de Sant Just també fan servir paper reciclat, a les impresores, etcètera, que també és una cosa molt... molt a tenir en compte. I després, els embolcalls mínims. És a dir, si fem servir, no sé si anem a la fruiteria i hem d'agafar, per exemple, només una peça de mango, per exemple, un mango o una poma, doncs potser no fa falta la bossa. Posen una etiqueta a la poma i ja està. Després rentem bé la pell i prou. Després, una cosa molt important és el tema del cavàs. Ara faríem una mica de estructuració de tot el que hem anat dient. On anem sense cavàs? Hem d'anar amb cavàs, amb carro, amb el que sigui, perquè les bosses del plàstic representen aproximadamente el 6% en pes i el 22% en volum de les escombraries. Substituir-les és bastant senzill. Aquestes dades que us acabem de donar són unes dades que venen de la font. Estudi composició de la brossa, de la cepa, el 92. Us ho dic perquè, si el 92, això era així, imagina't ara. La veu més duplicant. Sí, sí. Llavors, què podem fer, doncs, ben senzill? Anar a comprar amb cistell, carretó, bosses de roba, etcètera. Rebotgem les bosses i les safates de plàstic, les caixes de cartró i les caixes plegables també són una bona solució en supermercats i grans superfícies. I quan anem a comprar el pa, no oblidem la bossa de roba. La bossa de roba, jo recordo la meva àvia, que sí que ho fa, no? El de la bossa de roba. Tu fas la bossa de roba quan vas a comprar el pa. És una cosa que s'ha anat perdent, eh? Sembla que no, però s'ha anat perdent una mica. Jo no tenim 3 a casa d'aquestes bosses. Dilluns una, dimarts una altra, dimarts tres. I bé, doncs, ara no sé com anem de temps. Més que repareixer-li una mica d'espai amb el meu company Jesús. Però, bueno, ara sí, se diríem l'espai... La paraula del Jesús, perquè ens parli una vegada més del corredor Mediterrani, sabeu que aquest any és un dels temes que estem parlant-ne. I fins i tot estem intentant fer una conferència, que ja us avisarem si la podem acabar de realitzar. Jo us donarem més informació i que parlaríem sobre el corredor Mediterrani per una persona molt més experta que nosaltres junts, no? Sí, que li passem la paraula del Jesús, perquè ens expliqui el Mercador Redom Mediterrani 3. És una continuïtat dels dos corredors que hem fet ja. I simplement nosaltres, el que continuem treballant per poder explicar les avantatges tan econòmiques com de servei que poden portar... i de llocs de treball que poden portar la seva post en marxa. Com que és un tema que ens afecta, no se'ls ha vingut a tot l'Estat, sinó, a més a més, en aquest cas, a tot Europa i fins i tot amb altres continents, allavors us explicarem una miqueta a uns punts dels que hem treballat. Doncs no ens diuen que l'ADN dels Estats i les seves constitucions figuren les finalitats administratòries riquesa que tenen en funció d'ampliorar el poder adquisitiu i la qualitat de vida dels seus ciutadans. I per fer-ho, disposem dels seus pressupostos, que són les activitats per al Congrés de Diputats. Doncs, vist això, la Caixa de l'Estat disposa d'entrades, bàsicament riqueses produeix per al PIP, i també de sortides que són les despeses acordades pels pressupostos aprovats. En parallel hi ha el tema de les inversions que porten a terme en particular les del Ministeri de Foment, i també les inversions privades de participació. I així entrem amb les inversions, que és el tema, un dels temes, és els transports i les mercaderies. Viatges i despossaments de les seves poblacions, les dins de transport, a través del primer de camins, carreteres, autopistes, ferrocarrils i aeroports, que han estat coincidint, necessàriament, amb els ports que, històricament, és on han entrat el comerç i la cultura, i a través de les quals s'ha desenvolupat les bases de l'economia. Doncs, vist això, ens queden 30 segons, és a dir, que el Jesús prometem que en el següent programa serà el Jesús qui començarà ell, amb el corredor Mediterrani, i nosaltres us deixem aquesta nit ja, si ens voleu tornar a sentir, ens podeu sentir amb diferit els dissabtes a les dos quarts d'onze, i així que us durem les gràcies per haver estat amb nosaltres, i una abraçada. Moltes gràcies, Jesús, moltes gràcies, Dani. A vosaltres. Bon vespre. Gràcies. Gràcies.