Veus Parròquia del 30/1/2019

El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar, actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins els racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Veus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Justesbert. Amics joidors de Ràdio d'Esvern, amb vosaltres, el judaísme, tradició i modernitat. Ben trobats, amics joidors de Ràdio d'Esvern. Aquest veus de la parròquia que va tractant cada mes d'aquest espai del judaísme. Avui ens acompanyen la Rosé Perez, ben trobada. A mi em diu festa. És una cançó que sempre acabem ballant. La Rosé és una senyora que, si poguessis explicar una mica la teva trajectòria, la meva mare era xoeta. No sé si sabeu el que són els xoetes. Són els joeus de Palma de Mallorca i a la península. Hem estat sempre discriminats per el fet de ser joeus, tot i que érem cristians. La meva mare em va dir que era de Mallorca i em va dir que era xoeta. Nosaltres som joeus però no podem dir. És una trajectòria que passen tots els xoetes de Mallorca. Aquests que ens acognoms van estar penjats al claustre de la inquisició. Vam estar senyalats sempre com a joeus. Intentaven demostrar que eren més cristians, més catòlics que ningú. Aquests noms van mantenir Mallorca. L'endogàmia va ser fins a principis del 160. Fins que es va obrir la illa al turisme. Era per dos motius. A veure, amb moltes famílies, no totes, algunes es van assimilar totalment i altres van practicar criptojudaisme. Dins de la meva formació cristiana, vaig estudiar amb un col·legi de monges a les teresianes de Canduixer. La meva mare anava a totes les esglésies però tenia molta relació amb el catòlicisme. M'havia ensenyat costums i coses que no tenien res a veure. Ell creia en la reencarnació i el catòlicisme. El moment en què vaig fer un canvi i d'investigar, va ser quan ella va morir. Va ser un problema perquè la seva voluntat en els tenatoris no la tenien. Quan es va morir la mare, ella va començar a conèixer el judaisme, conèixer anar a la sinagoga, conèixer gent que estava amb el judaisme i ens van poder entrar a sinagogues. A mi particularment el judaisme, jo he tingut educació cristiana sempre, però el judaisme ha sigut coneixal i m'ha fascinat, m'ha fet canviar. M'agrada molt, l'entenc molt bé, m'hi sento molt còmodo. Per fer una reflexió el judaisme és més que una religió, vol dir més coses. Quina és la llogatat? Quina és la qüestió més característica que fa a les altres religions? La llibertat i la vida. La llibertat perquè sempre recordem, per exemple, amb la festa de Pesach, que vam ser alliberats de l'esclavitud, la mateixa manera que tenim la llibertat de recordar aquest fet, en tota la nostra vida i en totes les nostres converses, sempre la llibertat té el més important, igual que la vida. Jo, per ser forçat a convertir-se al cristianisme per a la inquisició, va preservar la vida. És una obligació de fer preservar la vida. Vosaltres heu passat, o joveus han passat, molts moments difícils d'expulsió, càstic, inquisició, etc. Però també aspectes que mencionaves ara, com les celebracions de la Pascua, no són tan diferents de la religió catòlica, sobretot perquè hi ha una part comú que és tot l'antic testament. Clar, és que l'antic testament i el judaisme són l'origen. De fet, les altres religions que s'han anat fent com el cristianisme van ser a partir d'un jueu, que era Jesús, i a partir de la seva figura, el poder va voler establir una religió per a tothom, i com així, en pau, va fer que tothom pogués passar sense dificultat per a aquesta religió, i els romans la van establir com la seva religió com una. Oficial. Oficial, exacte. Constantí, no? Em sembla un emperador romà. Constantí, té odosi. Oficial, sí. Llavors, tu deies, Rosé, que li vas haver de preguntar a la mare, són xuetes o són junts? Sí, què vol dir? Vol dir que la mare no practicava fins aquell moment? No, no, la meva mare practicava el cristianisme, el catolicisme, més que el cristianisme, el catolicisme. Però tot i així, ella sempre tenia com a llibre de tauleta de nir la Bíblia, l'antic testament. Vull dir, ella practicava i les seves paraules i tota la seva vida anava al voltant de Déu. I de les paraules de Déu. Però de l'antic testament. Llavors, exigeix molt la pràctica, ja no a creença, sinó la pràctica jove. Us exigeix molt de celebracions, de res, de lectura. Exigeix com qualsevol cosa que t'agradi o t'il·lusioni. A mi m'agrada fer-hi... Hi ha les festes, que ja les hem dit, les de pèsec, les de purim... Hi ha festes que són les festes religioses, i doncs aquestes les compartim amb la comunitat, amb la sinagoga. Això és un primer compromís, de compartir les festes. Després hi ha un compromís semenal, que és... Tins el judaïsme hi ha el xàbat, que és el dissabte, que és no fer feina. I així ens exigeix el divendres a la nit, començar el xàbat i fer-lo a la comunitat, o si no pots anar a la comunitat fer-lo a casa. És un compromís semenal que tens. Però realment el judaïsme és estudiar sempre, aprendre, qüestionar-ho tot, pot sempre arrabar-te. No hi ha dogmes que et vinguin donats i ja és això. El xàbat molt estricte o no? Nosaltres no. Nosaltres no perquè estem en una comunitat reformista. Abans era reformista, ara som conservadors. No estem en una comunitat ortodoxa. Però sí que el seguim. A veure, l'orthodoxia diria no pots agafar cap transport, no pots moure. Vull dir, nosaltres no, sincerament, sinó no podríem anar a la comunitat perquè vivim a Sant Just. Nosaltres agafem el transport. Després hi ha el tema de la caixrut, que és una manera de menjar, un hàbit alimentari que sembla que és molt millor, molt més saludable. Aquest menjar és pròpid el dissabte? No, sempre. Sempre és de menjar a coixer. Perquè l'aliment forma part de l'aliment de l'ànima. L'aliment del cos forma part de l'ànima. I per als jueus el cos i la vida, ja t'he dit, el cos és molt important. Heu parlat de comunitats joves, fins i tot de comunitats joves, amb una certa característica diferent de les altres, si són reformistes, conservadores, etc. Quantes comunitats hi ha? En el nostre entorn, que seria Barcelona, l'àrea metropolitana, per entendre-s'hi. Suposo que ha sentit l'edita que diu, que hi ha dos joves, tres opinions, que són molt pocets els joves que hi ha a Barcelona i a Catalunya, uns 5.000 posen, molts, que són israelis, no van a cap comunitat, ja tenim molta gent a Israel i que ha vingut a viure aquí perquè s'hi troba bé. I ja ho teniu com a religió oficial? O la Jota? La majoria són laics, no són religiosos. Agafarem aquest fil després d'un petit descans musical, que també agrairà els nostres ullets. Moltes gràcies. I només s'han o la llefet. I només s'han o la llefet. I només s'han o la llefet. ...la nova geleta. ...de l'Eixada, l'Eixada, l'Eixada... ...la nova geleta. ...la nova geleta. ...la nova geleta. ...la nova geleta. Estaven parlant de les comunicats juves a Barcelona i a la seva àrea d'influència. Continuem. Geies que n'hi havia en quantes, aproximadament? Aproximadament, unes 4 o 5. A veure, la més antiga és la del carrer Avenir, la CIP, la Comunitat i Realitat de Barcelona. Vam tenir aquí algun dels seus educadors. Ah, el Jorge Burman. Sí. I després hi ha a TIT, que és la nostra, que vol dir Futur, a Mabreu. Després hi ha... que som conservadors. Després hi ha a Betxelom, que és reformista. I conservadors, en quin sentit, que on s'ha d'entendre això de conservadors? Conservadors vol dir que complim tots els preceptes, però els homes i les dones són iguals. És la única diferència. A la CIP les dones estan... no sé si heu vist la pel·lícula, el Balcón de les Mujeres. Bueno, és una pel·lícula molt maca. Les dones estan amb un balcó a dalt i els homes són a baix. No res en junts, perquè tenen la teoria que llavors els homes es treuen. Sempre... no, no, saber veure és... És una teoria? És una teoria. A l'ajudaís mala dona sempre és importantíssima. Vaig estar infravalorada per... no té res a veure. Bueno, si ja se para, sí. No, no, perquè els consideren que l'home està més lluny de Déu. I necessita arrasar més i concentrar-se més que no pas la dona. Perquè les dones estem més a prop. Per quina raó esteu més a prop? Per natura. Per naturaleza. Les dones són més emotives. Les dones són més a prop de Déu, com les dones. Sí. Per l'ajudaís massa, sí. Tu volies dir a veure? No, no. Només volia complementar el que explica la Rosé, que la CIP és la comunitat la més ortodoxa. I és la que compleix més el judaís, el que agafa el més estricte i fa els compliments més estrictes amb tot. Però tot i així ens movem tots entre totes les comunitats. D'acord. No és que nosaltres siguem de tuit, no vol dir que no tinguem amics a la CIP, que ja anem a la CIP, que fem activitats amb ells i fem moltes activitats conjuntes. Estem parlant del que és tipus de comunitat reformista, ortodoxa. Hi ha alguna organització mundial, hauria de ser l'esclegi catòlic, o a tu? En quant a marcar el que és el credo oficial del judaís, el doble que de fer, de manera que el que s'aparta ja no és ortodox, etcètera. Què és aquesta autoritat mundial? Hi ha el gran ravino de Jerusalem, Serferdi i el gran ravino Esquenazi. Nosaltres som Serferdis, perquè això era Serferat. Però tot i així els ravins els contracten a la comunitat. Si no t'agrada, el fas fora. Li diuen llibertat de càtidre, de pèradi que tenen llibertat, aquests senyors? Sí, però clar, si la comunitat no està contenta, no t'han de tenir contenta i satisfir la comunitat que els ha contractat. Si és una comunitat ortodoxa, ha de ser un raví més estricte. Si és una comunitat més l'acce, un raví més generós. Mira, a la CIPA va en canviar de ravir. No li van renovar el contracte. Una comunitat d'aquestes té pròximament quants components? Podem parlar, per exemple, no em vull equivocar. La CIP, que tenen uns 300. 300 famílies. I la nostra 150. Correcte, la nostra 150 famílies. Veig l'home, no em vull equivocar, però el meu són... No ho sé exactament, però 90 cent també seran. Potser menys, però vamos. Tota manera, la comunitat més propera a Sant Just, en segona, hi ha alguna cosa d'inigitiva jove, aquí, Sant Just, Sant Feriu... No res, no res. Particulars, potser? Fes-te-se a casa, em fem. Però aquí, Sant Just, jo no conec gaire jove. Sé que n'hi ha... Organitzat, no, però els famílies... Sí, sé que n'hi ha, però... Però molt pocs. I en tot cas, deuen anar bé, ni relacionant amb el poble. Quina és la transmissió de la fe, que passa de pares a fills? La mare. La mare, per aquella roca deies, potser? A veure, tu et joveu, si ets fill de mare jove. Si ets fill de pare joveu, segons la Jant, no et joveu. Bé. Perquè la mare saps que l'ha tingut el ventre, i saps que segur que és la mare. Però, bueno, també és la mare, perquè la mare s'ha sobrentent, que és la que està més propera al nen, la que passa més hores amb el nen, amb l'infant. I és el que pot transmetre els valors. Però això també forma part de la manera de ser de la dona, perquè la dona és més emotiva, és més sensible, l'home està més avinat. Correcte. Enric, s'ha de passar un procés de conversió, per casar-se amb una persona jove? Sí, efectivament. La Rosé és jove, tots els efectes, jo no... No ho eres, abans de conèixer jove? No, no ho eres. Ara vaig a classes, vaig a les activitats, comparteixo la vida comunitària jove amb la Rosé, amb la comunitat, tot, perfecte. L'únic que no tinc el títol de joveu, m'explico. Que el títol de joveu... No el tinc gràcies. Ara estic amb un procés que se'n diu de conversió. Perquè jo he sigut batejat, jo tinc tota l'educació cristiana, perquè m'admetin el judaïsme, m'admetin oficialment, perquè ara estic admès sense cap problema. Però per tindre el títol de joveu, has de fer el que se'n diu el procés de conversió. I el procés de conversió requereix estudiar la Torà. Els llibres del Pentatego, els primers llibres? Això, els primers llibres. Coneix els estudiar-los, tot. Després també et demanen que sèpigues una mica d'abreu, que estudis d'abreu, no que tinguis un nivell avançat, ni molt menys, ni una voluntat de prendre, i que puguis, i hi hagi alguna frase. Però vosaltres heu casat fins i tot abans de la conversió total del Nou Enric? Sí, estem casats. Sí, per l'Ocivil, com tothom. Clar, no ens podem casar per l'Ocivil. Ell ha de passar un tribunal que es diu Betdin, i no és fàcil. Hi ha tres revins que han de decidir si passa la conversió o no. I què és un jueu laic? Doncs un jueu que no és creient. Que no té religió? Sí. Que no té religió, que no creu amb la transcendència de l'ànima. O no practica? També pot ser que no practiqui, però que no creu. Si no practiques... Bueno, suposo que deuen haver de creure en la practica. Si no creu, sembla que deixi de ser automàticament juvent. Ser jueu no és una religió. Ser jueu és una identitat, és una cultura. Mira, saps què? És jueu quan hi hagi persecució i ja et perseguiran. Per tant, només que tinguis un avi jueu, ja et jueu. Penses el que pensis. D'acord. Heu estat l'Estat d'Israel? Sí, m'hauries vegada. Què us he portat, això? Bueno, jo m'hi trobo bé. M'ha portat a veure que es pot ser jueu amb normalitat. Perquè en lloc més hi pot ser. Aquí ets una cosa estranya. A més, la gent no ha vist mai el jueu. S'abans encara es pensen que tenim cuau o banyes. O fins i tot que som gent molt estrany o que som molt rics. Bueno, tota aquesta mitologia que hi ha cap al jueu, no? No, volia afegir això, que per exemple es perdia d'allò. Doncs la Rosè, quantes vegades has estat? 4 vegades a Israel? 5. 5 vegades. Jo una, eh? Molt bé, molt bé. És que ens agrada molt que la... I no ho vas trobar un país... Molt interessant. Molt normal. Sí, però visiblement, externament, és un país que s'ha de defensar tant. Oh, clar. Però és que és la nostra història. Que visualitza molt, visualitza molt, els soldats en carrer, gent jove que... Tu saps la seguretat que dona? El nave aeroport, revisar equipatges... Per anar a Estats Units, tu, mirant igual, eh? No sé, estàs parlant tot, sembla? Sí, ara estàs parlant... Que hi ha estat 5 vegades i jo he estat 3 vegades. 3 viatges a Israel, 3 vegades, i molt maco. Jo és un país que animo a veure'l, a veure'l. Hi ha una història dels quívuts, no? També. També. El que sí diria és que fugir una mica de... Bueno, no ho sé, conèixer a Israel, i inclús és un país que s'hi pot anar tranquil·lament sol. S'hi pot anar sense agència de viatges, sense d'allò perquè és un país còmoda amb tot. I segur? Segur, sí. I per descomptat, si joveu no vol dir ser realita, perquè vosaltres sou catalans, diguéssim. Si joveu vol dir ser realita, el que no vol dir ser irrel·li. Irrel·li, com va tenir... Irrel·li són tots els joveus, religiosos, no religiosos, jacídics, ortodoxes, tots són irrel·lites, perquè som els que vam sortir d'Egypte. Ja, ja. Ara irrelis... No, hi ha araps israelis. Hi ha cristians israelis, hi ha ortodoxes de la cristianisme, ortodoxes irrel·li. I al revés, irrelis que practiquen, o que tenen... No, tenen diverses revisions. Això que t'estic dient, que hi ha irrelis cristians, irrelis, ortodoxes... A Irrel hi ha llibertat de culte. És a dir, és un país... una democràcia castellà, un país demòcrata castellà, té llibertat de culte i la resta de tot hauria en mitjà no hi ha llibertat de culte. I joveus, que són espanyols, o joveus d'un alemany, o que són argentins... Clar, clar, joveus, mira, i els falassa, que són joveus etiópes. Ja, ja. I en joveus de totes colors i de totes països. Molt bé. Què podríeu dir? Què voldríeu afegir, en aquesta petita entrevista que hem tingut, que no us hagin preguntat? De cara als oïdors de Raios Asvern i a la gent de Sant Just. La visió de cara als joveus. També hi ha... s'ha de tenir en compte que, de vegades, la gent no sabem massa distingir entre l'actitud, doncs, jove de la raó i jo, que ens sembla molt proper el cristianisme, etcètera, i després la postura política de defensa o d'atac al món àrab, al món de l'entorn. De veritat, això no se'n distingirà. Podreu aportar una mica de llum, això? Jo només et dic que a Israel, al Parlament, hi ha àrabs. I, en canvi, el que és Palestina, el que és Cisjordània, i Gaza, a tot l'entorn, sí, bueno, es posa a Síria, l'Ibanó, tot l'entorn, però dic que els més propers no poden haver joeus. No hi ha llibertat de culte, no hi ha llibertat de campmena. Però seria possible arribar a un acord? Que no sé com hauria de ser. Ojalà. No, no, ojalà. Tu creus que si tu no et vols posar d'acord amb mi em podrem arribar algun acord? Ho deus dir? No, no, clar. Però això mateix d'on dius d'altres? No, els altres no ho diuen, els altres viuen d'això. Els altres estan vivint de totes les subvencions de la humra, de la ono, de tot arreu. Suposo que saps que la ono, qui defensa els drets de les dones, em penso que actualment és de l'àvia Saudí. Tu veus així d'en Ric, també? Sí, no, jo crec que aquest és un altre debat. Vull dir, jo... És un tema que necessitem més temps. M'explico, més temps. M'agradaria portar algú que contrasti les idees. I ja ho deixaria per un altre programa, això. Molt bé, doncs ho deixarem per un altre programa. Aquí hi ha veus de la paròquia. Hem tingut molt de plaer de tenir aquesta trobada amb l'en Ric i el Mar Roser. Sant Justencs, ella jove ja, i ella amb procés de conversió per ser-ho aviat, no? Això, que són un any més? Jo ben bé porto un any i mig estudiant. I això falta quan? No, ja falta, pel juliol ho tinc programat, pel juliol. Doncs, el judaïsme, tradició i modernitat, hem pogut portar la versió més propera i més moderna, que són els Sant Justencs Jueus. Moltes gràcies, amics joïdors. Aquest programa repeteix sempre els dissabtes, i fins la setmana que ve, aneu-vos a la paròquia. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.