Deus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts, 12 del matí. Avui podreu escoltar notícies d'església i fer-hi actualitat. Un moment. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Lluc. Jesús, ple de l'esperit sant, s'ha entornat al Jordà i durant 40 dies l'esperit el conduia pel desert i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedava extenuat de fam. El diable li digue. Si ets fill de Déu, digues aquesta pedra que es torni pa. Jesús li va respondre. Diu l'escriptura que l'home no viu només de pa. Després el diable s'aldogemon, li ensenya en un instant tots els reialmes de la terra i li digue. Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes. Tot m'ha estat confiat a mi i ho dono a qui jo vull. Adorem i tot serà teu. Jesús li respongue. L'escriptura diu, adora el senyor al teu Déu, dona culte a ell tot sol. Després el conduia a Jesús Salem, el deixar de la cornissa del temple i li digue. Si ets fill de Déu, tira't dalt avall des d'aquí. L'escriptura diu que he donat ordre als seus àngels de guardar-te i que et duraran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ens supeguin amb les pedres. Jesús li respongue. Diu l'escriptura, no temtis el senyor al teu Déu. Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyar d'ell esperant que arribés l'oportunitat. Notícies d'Església. Continua la parròquia L'Itinerari de Renovació Cristiana. Després de la bona acollida de la trobada del passat gener, sota el Lema d'Anguany, Vine i Veuràs, us convidem a assistir el proper divendres a una nova sessió d'espiritualitat en bona companyia, des de les 9 fins a les 10 de la nit. Una hora per pregar, per dialogar sobre temes de fer, per reformar-nos en les nostres creences, per compartir experiències espirituals, per retornar-nos a vivències de fer que potser teníem una mica oblidades. Si sents aquesta inquietud, et proposem unes trobades per escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova. Són trobades obertes, de lliure assistència. No hi tens res a perdre, perquè no ho proves. Bé, aquí hi ha el calendari de trobades a Sant Jos d'aquest moviment, Vine i Veuràs. És a la perroquia del Sant Justi Pastor, com tots vostè saben, a la plaça de l'Església número 4. Bé, després d'aquest 15 de febrer, el proper divendres, tenim les properes reunions al 15 de març, el 19 d'abril, el 17 de maig i el 14 de juny d'aquest any. La més informació podeu adreçar-vos a perroquia del Sant Justi Pastor, telèfon 933 711 297. O bé, escriure a veniu i veureu a robagemail.com El viacrucis durant la cuaresma. La pràctica d'aquesta devoció aquest any, de moment, es reduirà a 3 ocasions durant el temps cuaresmal. El tercer diumenge de cuaresma, el monestir de Montsió, esplugues. El diumenge de Rams, a la residència llar, Nostra Senyora de l'Hordes. I el divendres Sant, al voltant de la nostra església. El diumenge que ve al dia 17, a les 20 hores, 8 del vespre, acció d'esberreaccions, ha organitzat un concert amb Coral i Orga a l'església. La portació econòmica és de 6 euros. I recordem que avui és dimecres de cendra, o sigui, els que hi pugueu encara i sou a temps d'anar aquesta tarda a la celebració de les 8. Perquè aquesta tarda, precisament, a la parròquia s'ha fet el dimecres de cendra per qui ha volgut, i sobretot pels nens. Pels nens ja ha estat més d'hora, ja no... Clar, seria massa tard quan acabis aquí. Ja no podem donar la informació, perquè ha estat a les 4 de 6 de la tarda, penso. Però pels grans sí, ja celebració ara a les 8. Nosaltres no podem, estem aquí a la ràdio fins a les 9. Que pugueu a les 8 en punt a la parròquia. Els diners recaptats al passat diumenge a la campanya contra la fama en el món, Mans Unides, seran destinats a l'ampliació d'un internat situat a la parròquia de Bembereke, al nordest de Benin, límit entre Niger i Nigèria. Aquesta ampliació compren 4 dormitoris, cuina, menjador i magatzem. El responsable del projecte és Alejandro Rodríguez Catalina, de la missió catòlica de Bembereke, i el cost respostat és de 39.415 euros. Aquesta és la tasca assignada als Sergi Prestats de Bruguers, que s'envoy, s'enfaliu, s'envicens i m'ho ensarrat. És pronuncia Bembereke. Perdoneu que jo he pronunciat Bembereke, m'he oblidat d'un accent a l'esquena. Com realment no coneixem ben bé l'idioma d'aquell país, aquí està accentuat el Bembereke. No conec la pronuncia del millor possible. Recordem que la campanya contra la fam, com ja sabeu, és la tasca que porta terme, mans unides, com ja hem dit abans, i aquest any amb el lema no hi ha justícia sense igualtat. Si desitgeu fer-vos col·laboradors, podeu dirigir-vos a la seu, a Barcelona, Pau Claris, 190, primer, primera, a qualsevol banc o caixa d'estalvis. Primer diumenge d'aquaresma, 17 de febrer a les 7 de la tarda, durant la Eucharistia, presidida pel Visva Agostí, tindrà lloc també el rito de l'acció que s'inscriu dins del procés catacomenal per adults. Aquest rito es fa a la Catedral i consisteix a que el Visva diucessar aprova el camí formatiu dels catacúmens i són escollits per iniciar la darrera etapa que culminarà amb la recepció dels Segrements del Baptisme, confirmació i Eucharistia a la Vella Pasqual o bé en el període de Pasqua. Ahir, dia 12 de febrer, memòria de Santa Aulàlia, patrona de Barcelona i cotitular de la Catedral. Jova barcelonina, que mori màrtir l'any 304, quan només tenia 13 anys. La seva relíquia reposen a la cripta de la Catedral de Barcelona, instal·lades en un majestuós sarcòfac. I en la seva memòria tenim les 13 hoques blanques de la Catedral de Barcelona, recordant l'edat de Santa Aulàlia i que ella, Aulàlia o Aulàlia, es pot dir de les dues maneres, i que ella doncs... Olaya? Olaya, ella guardadora d'oques i d'aquí ve que molta gent no sap el significat i el sentit d'aquestes hoques, però que sempre, sempre n'hi ha 13, que és l'edat que ella tenia. Molt bé. Heu escoltat notícies d'Església. Fè i actualitat. El voltant de migdia del passat dilluns, en una reunió amb Cardenals sobre noves canonitzacions, el sant pare Benet XVI va conmocionar el món anunciant al llatí la seva decisió de renunciar al papat. Segons deia en titulars el periódico, Giovanna Quiri, de l'agència ANSA, va donar la primícia tot traduint-la del llatí, que és l'idioma oficial de l'Església Catòlica. Aquest és un recull de la crònica d'en Rosent Domenec corresponsal del periódico a Roma. Diu així. El papa renunciarà a finals d'aquell mes perquè considera que no té la força física i mental necessària per exercir adequadament el càrrec que li va ser confiat en la seva elecció l'any 2005. Es tracta d'un acte d'un radès intelectual i de coratge, potser d'una revolució en la història futura dels papes, però el mateix temps del reconeixement de la seva incapacitat per governar 1.200 milions de catòlics en els temps actuals. Un historial mèdic propi de l'edat, una salut fràgil en cançament, hipertensió, artrosi i diabetes. La disminució de les forces físiques a què va el dia i al papa, a l'anunciar a la seva dedicació, no és nova, encara que les últimes setmanes ha donat signes que la seva salut pateix un notable deteriorament. Des de fa un mes, Benet XVI avança sobre una plataforma mòbil fins arribar al lloc on hi imparteix la missa dominical al baticar. La seva fatiga és evident. Com ja va dir el dia del pontificat de Radzinger, l'abril del 2005 el seu germà, George, s'assordot de 89 anys que viu a Ratisbon a Alemanya, va donar-hi una justificació humana a les decisions del papa. L'edat colla, va dir. Fa set anys, George es va declarar molt espantat al saber que el seu germà era el nou pontífex. No sé si tindrà prou salut, va dir. És molt gran. Creia que aquestes serien raons suficients perquè no fos a l'Egip. Radzinger va patir el 1991, als 64 anys, un accident bascular que li va causar una hemorràgia cerebral per la qual li va quedar afectat l'ull esquerre. La crisi va ser superada, però van persistir les seqüeles, recorrents merejos i un cançament intens entre les principals. Les escasses informacions que l'udeixen a la salut del papa parlen que té artrosi, hipertensió i una mica de diabetes, res d'estrany en un home de la seva edat. Tot forma part del procés natural, va puntair George, que va assegurar que coneixia la decisió del seu germà que va dir que Josef vol més tranquil·litat a la seva vida. Arran de la renúncia de Josef Radzinger el Baticà haurà de fer front a una etapa extraordinària en la seva història. Amb un papa encara viu i que es retirarà a la vida privada, l'Església afronterà aquest delicat moment adoptant les regles previstes en cas de mort d'un pontífex i donarà inici després de la renúncia papal a l'anomenada fase de la seva vacana, que preveu que la pràctica totalitat dels ministres i consellers de l'anterior govern pontifici d'imiteixin en bloc. Exceptió només d'un grup de cardenals i visbes que seran els unis sexems d'edimitir immediatament. Recullim ara l'anàlisi que sobre la figura del papa Benet XVI fa Arman Puig, que és de Gà de la Facultat de Teologia de Catalunya. El coratge d'un papa. El dilluns 11 de febrer al migdia el papa Benet XVI ha fet pública la seva renúncia a la seu de Pere. Aquesta renúncia serà efectiva el dia 28 de febrer. El visbe de Roma i cap de l'Església Universal ha sorprès el món sencer amb un anunci que es justificava des de la seva consciència lliure davant de Déu i des d'una certesa que era resultat d'una reflexió madurada i també amb la pregària. Josef Rassinger sortia de la història com hi havia entrat, amb la sabiesa i la discreció d'un professor, amb el coratge i la lucidesa d'un gran intèrpret del temps present, i amb la força espiritual del visbe de Roma. El vell docent de teologia donava la última lliçó no des de la càtedra universitària, sinó des de la seu de Pere. I la donava com a pastor i home de fer insubornable en el Déu de l'amor. Era una lliçó exemplar fins a ser puna anunciada però de gran trem i solidesa. Benet XVI haurà estat el papa teòleg, pensador profund entre els millors de la seva època, home del concili Baticà II, amic del diàleg amb el món, amb la cultura i amb l'art. Autor de milers de pàgines, entre encícliques, homilies, cartes apostòliques, discursos, obres científics i de divulgació, interlocutor d'avermes, articulista de Financial Times, escriptor d'una biografia sobre Jesús en tres volumes que s'ha difosa reu, palagri els cinc continents com a pastor i guia de milions de persones. I, alhora, haurà estat un home senzill, humil, de paraules afables, un xictímit, que ha defensat la causa de la dignitat de la persona, que ha viatjat també a les regions pobres de la Terra, que ha dit una paraula carregada de sentit en tants moments. Benet XVI haurà estat un dels homes que millor ha representat la consciència moral del nostre món en una època de gran fragilitat en el terreny ètic, concretament en el camp del comportament personal, social i polític. L'Església, que paregrina Catalunya, ha rebut una atenció particular per part del papa, la rebu de gràcies al cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistak, el qual ha mantingut una relació estreta i cordial en Benet XVI. El papa ha conegut de prop el nostre país, sobretot a randa la seva visita a Barcelona als dies 6 i 7 de novembre del 2010, cal dir que el papa va voler venir a la nostra ciutat a consagrar la basílica de la Sagrada Família. No és un fet habitual. El papa, home de fer i de gran percepció històrica, va voler deixar clar que la Sagrada Família no era tan sols un gran monument arquitectònic, sinó que, per damunt de tot, era la Catedral d'Europa, una icona de la presència de l'Avengelli de Jesús en mitj de les ciutats seculares. Aquell dia el papa va anar més enllà del que gaudir havia anat. Aquest havia volgut vestir en paraules seves la Gran Església. Venet XVI la va convertir en un símbol del misteri cristià plantat al vell mig de la ciutat i dels afans de cada dia. Se'n va discretament, un papa profund i curatjós, després d'un pontificat curt i intens, no excep de qüestions ruents dins l'Església, el tema dolorós de la pederàstia i, en el món, la crisi econòmica, que, particularment, el nostre país, colpeix tantes persones. Se'n va un defensor civitatis, un defensor de la fe cristiana i de l'humanisme, empaltat en l'Avengelli, cridat a contribuir a la construcció del món del segle XXI. Arreu del món, l'anunci de la renúncia del Sant Pare ha tingut un enorme ressò. De tots els països que han fet palès a la seva impressió, testaquem la dels Estats Units, on Obama no es catima a logis ni pregòries. El president Barack Obama va demostrar ser conscient de la transcendència de la renúncia del papa, tot i que el país que lidera no és majoritàriament catòlic. 77 milions de nord-americans, cosa que suposa el 24% de la població, davant de més del 50% de protestants. Obama, que va rememorar la trobada càlida, que va tenir en Ratzinger el Vaticà, el Juliol del 2009, no va es catimar en agraïments i pregàries per a Benet XVI. Aprecio el treball que hem fet junts aquests quatre anys, va dir Obama. Recordem també que entre els papables hi ha l'arcabisba de Nova York i cap de l'església catòlica als Estats Units, Timoti Dolan. Després d'aquesta amplia recenya sobre la decisió del Sant Pare, continuem amb temes d'actualitat religiosa. Santenari de la benedicció abacial d'Antoni Maria Mercè, una de les personalitats que han fet possible la vida i la projecció del Montserrat d'avui. Reportatge de Oriol Domingo sota el títol Unabat Providencial, publicat a la venguàrdia en la secció de religió. La vida i la projecció del Montserrat d'avui ha estat possible gràcies al poble creient i a personalitats com Antoni Maria Mercè i Poal. De vida relativament curta, Antoni Maria Mercè tingui una etapa abacial intensa i llarga, del 1912 al 1946, o sigui que fau avar 34 dels seus 68 anys de vida. Ara es commemora el Santenari de la seva benedicció abacial. La seva obra és ingent en els àmbits eclasial, monàstic, litúrgic, cultural i cívic. Una actuació gigantina realitzada en una època d'habitalitat extraordinària però sacsejada per greus esdeveniments socials, econòmics i polítics. Els esdeveniments s'assucceen durant 7 dècades vertiginosament, renaixença, milenari del monestir de Montserrat, moviments rabassaires, bases de manresa com el projecte d'autonomia de Catalunya, setmana tràgica, primer congres litúrgic de Montserrat, començament de la publicació de la Bíblia de Montserrat. Creació de la Federació de Joves Cristians, actuació de personalitats com el Bisbe, Tors i Baixes, Enric Prat de la Riba, Pumpeu Fabra, Nicolás Dolbé, Francesc Macià, la dictadura de Primo de Rivera, supresió de la Mancomunitat, segona República Espanyola, Guerra Civil, dictadura de Francisco Franco, prohibició del català fins i tot en el culte. Execució del president Lluís Companys, nacional catolicisme i mort, del cardenal Francesc Vidal i Barraquet a l'exili. Déu-n'hi-do per dir-hi això en tota una vida. Ara Montserrat conmemora el centenari de la vanedicció abacial del pare Marcet. Ho ha fet amb una missa conventual al monestir presidida per l'abat Josep Maria Soler. El pare Abat Marcet va ser l'home providencial que deu donar el nostre monestir en moments crucials. El seu lema abacial va ser indòvino confido, o sigui, en Déu confio. Ell va confiar en l'ajut del senyor i actuar amb l'aportació dels seus col·laboradors, segons el pare Soler. L'abat Soler es refereix a les actuacions impulsades per Marcet. Renovació monàstica a pertura de la Comunitat de Monjos a les noves idees que es vivien a Europa, impuls a la cultura enviant els monjos a estudiar l'estranger, renovació arquitectònica del recinte monàstic amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Puigicadafalc, ampliació de la ració, de la biblioteca i de la impremta. Reculsament a l'obra del pare Bonaventura Obat a Terra Santa amb la creació del Museu Bíblic. Promotor del primer Congrés Litúrgic, catalanització de la vida de la Comunitat i promotor i defensor dels drets de Catalunya. Com tants catalans catòlics, Marcet va ser perseguit per bàndols enfrontats abans, durant i després de la guerra. Soler recorda que l'abat Marcet va tenir dificultats amb les autoritats civils i militars durant la dictadura de Primo de Rivera i també amb els superior saclesiàstics. I no diguem durant el regim franquista, l'abat Marcet constatava que ell no era una persona grata degut al seu catalanisme. Un homenatge a l'abat Marcet, organitzat per diverses entitats vinculades a Montserrat, es va celebrar a la teneu barcelonès el passat dia 7. Van intervenir l'abat Josep Maria Soler, el món Josep Massott i Montaner, autor del document llibre Els Creadors del Montserrat Modern i l'historiador Francesc Fontbona. La coral d'antics escolants de Montserrat va cloure l'acte. ... Bé, hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de Joanna Algarra i Pérez Oliver. Ha controlat el so i les musiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern, al proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Moltes gràcies i adeu-siau. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...