Veus Parròquia del 20/2/2019

Deus de la parròquia, la finestra de Justícia i Pau. Hola, què tal tots? Molt bones. Com estem? Doncs bé, dius tots, però avui... Avui el Jesús no ha pogut venir, així que estarem al Dani i jo acompanyàvem-nos en aquesta mitjoneta de Dimecres al vespre i en Diferit, com sabeu, els dissabtes. Què tal, com ha anat aquest mes que fa que no ens hem sentit per l'entena, perquè sí que ens hem vist? Doncs bé, bé, bé, com sempre, amb moltes coses, un mes de febrer bastant tòpidet. I bé, bé, bé, la veritat és que bé, disfrutant d'aquests dies de sol, d'aquests dies que s'està molt bé pel carrer. I bé, doncs, anar fent, anar fent, molt bé. Sí, sí, perquè cap de setmana hem tingut com una espècie de mini estiuet o mini primavera. L'estiuet de Sant Martí, no? Que se'n diu? Sí, sí, no, la veritat és que sí, ha estat molt bé, i bé, bé, molt bé. Comencem una... No fa falta dir res més, és... Perquè acabem el mes de febrer, ens haurem menjat ja el segon mes de l'any, així que què vols que comencem, per el teu o pel meu? Per tu, per tu. A mi m'interessa ficar-li collada del tema que ens portes avui. Doncs avui parlem d'una cosa que, com sabeu, entre que hi ha eleccions anticipades i hi ha hagut molts canvis, i a vegades, quan les persones parlem, a vegades tenim la tendència de no escoltar-nos, fins i tot de faltar-nos el respecte. I llavors hem de comportar avui el diàleg, és a dir, com sabeu, hi ha el diàleg interreligós, i nosaltres parlem avui del diàleg, tant, del diàleg, sense que sigui interreligós i del diàleg normal. I per començar, l'altre dia, buscant a les xarxes, vam trobar el decàleg del diàleg. Què és això d'un decàleg del diàleg, no? I et diu la primera cosa que et diu, ja et deu punts, i et diu que el primer, quan escoltes algú, el propòsit és de aprendre. Si escoltem, et prendrem de l'altre. L'altra cosa que et diu és que el diàleg aquí del religiós o interdiàglic ha de ser un projecte amb dues cares. En cada comunitat, i entre elles, la tercera cosa que ens diu és que assistia el diàleg en plena una estatat i sinceritat. És a dir, hem d'escoltar els altres sense tenir cap perjudici, ni fer cap judici abans d'escoltar. A vegades veiem les persones i ja pensem o ja pensem en alguna cosa. Ens arriba una persona que no coneixem de res, el primer que hem de fer és esperar. Ens digui hola i a veure què passa. No comparar les idees ni les pràctiques d'uns ni dels altres, ni unes són millors, ni unes són pitjors, són diferents. Cada participat ha de definir-se si mateix, és a dir, quan parlem, una manera de definir una mica com som. L'altra és que cal que participem dels diàlegs. Podem participar sempre i quan sigui amb respecte. Podem escoltar, podem posar la nostra cullerada. L'altra cosa és que el diàleg ha de ser sempre entre iguals. No pots pensar que la meva opinió és millor que la d'un altre o jo sóc superior a un altre. Diàleg és per a tothom igual. L'altra cosa és que quan comencem un diàleg ha de tenir confiança. Com que no tenim perjudicis de res, tenim una confiança en moto entre nosaltres dos. Per exemple, al dia com parlem, no ens hem jutjat prèviament ni què farem ni què direm, ni res. La novena és que hem de tenir una capacitat mínima d'autogrítica amb nosaltres mateixos, no cap a l'altre, sinó que nosaltres hem de ser crítics amb nosaltres mateixos amb el que diem o com ho diem. I per últim cal que siguem empàtics cap a la creença i les conviccions a l'altre. I això és el que és un decàleg del diàleg. Això m'agradaria començar una mica a desbodallar aquest tema, a tractar-lo, perquè m'ha recordat molt els típics dinars, els típics sopes de Nadal, que estem tots allà reunits fent els torrons, el copet de cab, el que sigui, i comencen a sortir uns temes a tractar sobre la taula el cunyat que fa aquell comentari que clar és que aquests polítics o la sogra que comença a parlar que ha anat a missa i s'ha trobat amb això. Aquests temes, aviam, sempre hi ha el que posa pau, i diu sobre la taula no es pot parlar ni de política ni de religió ni d'esports, hi ha com uns temes tabú que són els que no es poden tractar perquè passa això, discusions, baralles... Em va molt bé que hagis tractat d'aquest tema per comentar-ho d'aquesta manera, que si portéssim a pràctica aquest decàleg que ens acabes de llegir, tot això no faria falta, vull dir, aquest batatemes per no parlar-los, perquè sabem que no acaba bé la cosa, no faria falta. Una de les coses que més detesto, i que segur que molta gent també ho detestarà, és que no pots parlar d'una cosa sense que algú digui alguna cosa negativa, algun punt negatiu, et reserves coses o temes a parlar per aquestes raons. I ara hem posat l'exemple dels diners de Nadal, però també pot ser una tertúlia en una ràdio, pot ser una cadena entre amics quan sigui. Al moment que nosaltres mateixos diem no, aquest tema no el podem parlar, automàticament sabem que hi ha un problema, però no és un problema que el tema sigui tabú, simplement és que hi ha temes que cadascú tenim una visió, i aquesta visió és la nostra i la d'una altra i la d'una altra, i ens hem de respectar. Jo crec que això ho hem trencat, i si ara que tu que has fet el tema polític, és veritat que amb el tema polític la gent s'escalfa moltíssim, fa anys potser no s'escalfava tant, però ara s'escalfa molt. Jo els dius, ens val de pena escalfar-nos, no, escoltem-nos, on pot ser d'una manera, on pot ser d'una altra, però em respecta, podem fer-ho tot, no? I et dones compte que és curiós el que has dit, que batem temes. Per què batem temes? No podem batre. No, prohibit parlar d'això perquè ens discutirem. No, escoltem-nos, respectem-nos, i podrem parlar de tot. Clar. També hi ha hagut programes de televisió que també hem fet mal, vull dir, hi ha hagut programes de televisió, com per exemple un salve meu, alguns programes d'aquest estil que han fet mal a la societat, vull dir, que al veure això ja no sé com que aquella gent es discuteix i es parla així, cridant i dient les coses com les diuen, i tractant els temes com els diuen, podem arribar a pensar que això també es pot fer sobre d'una taula o amb els amics. Jo crec que això ha d'anar més enllà. És a dir, si hi ha una cosa que jo que sé que has estat aquest cap de setmana veient una sèrie i a tu t'ha encantat i tu pots mostrar la teva il·lusió, allò de dir, ostres, és que visc una sèrie aquests dies i és que tu amb un cap de setmana me l'hem estregat sencera perquè estava genia d'aquella sèrie. I llavors et ve el hater que se'n diu i et ve i et diu, no, no, és que aquesta sèrie és una caca perquè no sé què fas amb les contes. Clar, en aquest moment que és trencar el respecte entre amics, o entre companys, o entre qui sigui, de dir, tu pots dir si aquesta sèrie és tal, és qual, però és que a mi no em va fer el pes o a mi no em va agradar, però clar, en tot moment el respecte. Allò que els diuen als nens de petit, jo me'n recordo que a mi quan era petit em deien, no diguis que un menjar no t'agrada si no l'has provat. Exacte. Digues, no, no, és que no l'he provat, però és que no em ve massa de gust perquè tal, no sé, argumentem les coses, però sense feria els demés, no? Ara estem posant un exemple fora de la religió, perquè és com més fàcil, i si ens avuquem i entrem dins d'aquest decàleg del diàleg, clar, aquí comencem a entrar en un terreno pentenagoso, perquè com a la política hi ha dretes i esquerres, hi ha colors, dins de la religió també hi ha colors, dins d'aquestes i esquerres, sense dir-se dretes i esquerres, però hi ha la catòlica, la budista, dins de la catòlica hi ha moltes branques, hi ha moltíssimes religions que, entre elles, han d'aprendre a conviure. Tot i que hi ha religions que avuquen conflictes entre elles, han de trobar una mica la pau, i hem de trobar aquell punt d'unió, perquè sempre hi ha un punt d'unió, sempre, amb les religions iguals, sempre hi ha d'haver un punt d'unió, i de ben segur que hi ha. Barcelona, per exemple, va fet el que es diu als grups de diàleg, i n'és per la cohesió social per fer això, fer un diàleg interrel·ligós per favorir la bona convivència, la cohesió i la participació i la coneixència de la diversitat del territori, actualment, amb la globalització, és veritat que ens movem. Ara ja no només som gent catalana, castellana, vinguts del nord i del sud, ara ja tenim persones que venen de Xina, persones que venen d'altres països i d'altres continents, llavors, hem engrandit culturalment, perquè tenim altres cultures a la societat, però, clar, aquestes cultures, el que no podem fer és que al final es converteixin en aquests. No sé per dir-vos alguna cosa. Tot el rebar és de musulmans, perquè tenen la seva vida muntada a ells tots allà. Han de sortir i moure'ls per tot arreu, però hem de favorir que puguin fer això. Em va bé que parlis dels musulmans, perquè per exemple és un tema que ens està costant, vull dir, és un tema que està costant. Una de les coses que a mi m'ha costat una mica digerir i acabar-ho d'entendre és el tema del mocador, el tema del mocador de les musulmanes. L'altre dia, veient un capítol d'una sèrie, que potser molts de vosaltres coneixeu, una sèrie de Netflix que es diu Eliter, vaig entendre una cosa que potser no hauria arribat mai a aquesta conclusió, sinó que hagués sigut gràcies a les sèries. Amb això, sortint una mica el tema, vull dir que a vegades les sèries i les pel·lícules també ens poden ensenyar. I ara tornant el tema, em va ensenyar una cosa molt interessant, que és una de les alumnes d'aquesta sèrie, és musulmana, porta mocador, i a l'escola li diuen que se l'ha de treure perquè no pot portar-lo, perquè els alumnes són tots molt pijos, i és com trencar una mica esquemes, que no encaixa en el col·legi. I com que no encaixa, li fan treure el mocador. Clar, aquest moment és quan jo em vaig adonar que ella, la noia que li fan treure el mocador a la Nadia, és que jo vull portar-lo, no perquè la cultura m'ho digui, sinó perquè jo crec en això, i jo crec que l'has d'adonar, no, no, traient que els obliguin, que segur que hi haurà gent que es sent forçada i obligada, però hi ha gent que és com ho sent, és com ho creu, i a part també a casa reben una educació, i els pares com ho trobarien, si es treu el mocador a classe, perquè no trobarien bé i tal. I a part d'això, hi ha també la creença d'un mateix, no, no, és que això és el que a mi em representa, jo m'ho crec i ho vull portar com no sé com... Com nosaltres portem la creu de Cris, que la podríem portar penjada, i que el vingués algú, i en fi és que ens l'hem de treure, no? Doncs perquè no és correcte, no? Portar-lo una creu... Escolti, jo puc portar la creu si vull, no? Doncs perquè no deixem que una altra cultura pugui portar el seu mocador, o una altra cosa que representi el que creiem, una altra simbolisme, no? És una mica escoltar-nos entre nosaltres, això és més que parlar entre religions, és parlar entre persones, perquè una persona de la religió musulmana no pot creure el mateix que una altra persona de la mateixa religió, hi ha debats entre ells, no? Per tant, una persona que creu que sí que ha de dur el mocador perquè ell ho creu, potser hi ha una altra que no vol dur el mocador, perquè ell ho obliga i no se sent còmode amb aquell simbol, per tant, és més que escoltar-nos entre religions, ens hem d'escoltar entre nosaltres, no? És una de les coses que aquest diàleg interreligiós que Barcelona està treballant molt i que hauríem de fer les persones com tu dius, no és que ha de sortir d'algú, és a dir, de voler que les persones creen aquests diàlegs, és curiós perquè preguntes, aquest diàleg interreligiós què fa? Una cosa fa visible dir una escenari de cooperació diàleg que fa molt més fàcil sumar i integrar les energies de les diferents tradicions religioses d'un territori, tant en projectes socials, per uns que ja poden estar engegats, a dir, alguna cosa que ja funciona, les parelles lingüístiques o el que sigui, o bé per condicionar-hi i desenvolupar-los. Clar, el diàleg interreligiós també ens ha d'afavorir l'educació, la diversitat de diàleg. És a dir, que el diàleg interreligiós, o la paraula diàleg a les escoles, hi hauria de ser com una forma més d'educar, d'educar per saber-nos escoltar. I és curiós perquè l'UNESCO considera que aquest tema o aquest diàleg interreligiós, l'UNESCO és una de les entitats que vol que això succeixi, i la veritat és que està intentant que la religió és una expressió tant de cultura com de diversitat, que el diàleg interreligiós forma part d'aquesta diversitat cultural, intercultural, i que, clar, entre tots ho hem de fer. Llavors l'UNESCO està treballant aquí, Barcelona ho porta a una de les entitats que, juntament amb l'UNESCO, és l'Audir. Llavors entre elles dues, entre l'associació UNESCO i l'Audir, intenten fer aquests diàlegs interreligiosos. Intentem, entre tots, fer diàleg, escoltar-nos uns als altres i respectar-nos. Abans de voler escoltar les altres religions, ens hem de saber escoltar entre nosaltres. És molt important, perquè vols tenir un diàleg amb una altra religió, em sembla perfecta, em sembla molt bé que vulguem parlar amb altres religions i que vulguem tenir un contacte i veure els nostres punts de vista, però abans de saber això cal tenir en compte que ens hem de respectar entre nosaltres, que hi haurà envisions diferents, perquè això és el que ens fa rics. El que fa rics, el ser humà, a parlar de tot els coneixements que sap, no són els diners, sinó la diversitat, la diversitat de persones que podem arribar a ser i la diversitat de coneixements que poden tenir moltes persones en un mateix àmbit. Per tant, abans d'escoltar altres religions, aprenem escoltar-nos en altres mateixos i també els que ens fan de nosaltres un grup religiós, un grup de política, un grup del que sigui. Tot el que sigui un grup, escoltem-nos, escoltem el nostre acord i escoltem els altres. I així podrem arribar a tenir bons diàlegs amb altres grups. I veure bona convivència. I la nostra convivència, a part del diàleg, últimament també intentem posar un granet de sorra per millorar aquest món de medi ambient. Com sabeu d'aquest any, el Dani ens ha portat aquest apartat que ens agrada molt i continuarem avui. Doncs sí, és una secció que ja portem tota la temporada dedicant-la i jo crec que és una proposta que ho acabarem aconseguint, vull dir, és una cosa que s'ha d'acabar aconseguint, fer un canvi també en el món amb gràcies als noves propostes per tractar els nostres despojos. Ara ens ho han català. Aquelles coses que... Estic pensant, eh? Sí, despojos. És que en castellà només sale, però en català no. Però bueno, totes aquelles coses que no fem servir al llarg del temps, aquelles coses que aquella bossa de plàstic, aquells embasos, per tant tot això s'ha de tenir en compte, perquè s'està apilant i són molts milions de persones en aquest món. Per tant hem de tenir en compte. Doncs mireu, la setmana passada, perdoneu, el mes passat, parlàvem de propostes senzilles per reduir la quantitat de residus i aquest més el que volem dedicar és el tema dels embasos. Perquè diguéssim que avui ho titularem com no t'equivoquis d'embàs. Seria el títol de la secció d'avui. Ja que parlarem d'aquests embasos reutilitzables i de la paraula reutilitzar. Reutilitzar vol dir que es torna a fer servir tot allò que pot complir la mateixa funció. D'aquesta manera podem evitar molts residus necessaris. Una ampolla de vidre retornable permet estalviar fins a 40 obrics o 40 ampolles de plàstic d'un llitre. Per tant estem parlant de molts embasos de plàstic. A Catalunya encara trobem botigues en embasos retornables a l'aigua mineral a l'aigua amb gas i bixí el cifó i la gasosa el llet, el cacaulat els refrescos, cerveses, vins, etc. Què podem fer? A la botiga, bars i restaurants demanen sempre embasos retornables. Sabeu que podem demanar la típica llauna o podem demanar l'ampolla de vidre que ara s'està tornant molt i aportar molt els grans restaurants i els grans espais. Sabies que fer servir una ampolla de vidre retornable permet estalviar l'energia necessària per funcionar un ordinador portàtil durant 10 hores o un de sobretaula durant 5 hores? Per tant, sí. Això és a dir, fer servir una ampolla de vidre retornable permet estalviar aquesta energia necessària. Perquè entenem que clar, tota l'energia permet fer servir tu per crear aquests embasos de bric o tots aquests productes s'evita ja que tornes a aquest embas. Els embasos reciclables tenen un criteri. A quins criteris respon cada tipus d'embàs? El vidre retornable és un embàs resistent i amb una forma estanderitzada. Només és viable fer una de retorn de l'embàs en circuits locals. I els embasos d'un sol ús tenen circuits internacionals de producció i distribuïció mentre el residu es queda en el lloc de consum. Es fabricen en material lleuger per abatir el cos del transport a llargues distàncies. Llavors, la imatge de marca tendeix a la desestanderització dels embasos escollint embasos retornables contribueix a fomentar la indústria local i a treballar amb aquests embasos reciclables. Llavors, tenim els tipus d'embasos. El més conegut i el que fa més anys que es fa servir és el vidre. El vidre és l'únic embàs reutilitzable per a usos alimentaris. Els embasos retornables, un cop buits i nets, es poden tornar a fer servir aconseguint així un important estalvi d'estalviària energètic i de matèries primeres. Les característiques del material, el vidre és un material molt estable i impermeable als gasos i resistent a la corrosió. És més fràgil, això sí, però i també pesa una mica més que altres productes, és més pesant. Com a regídu, en reciclar-se no perd la qualitat i permet estalviar energia. Estalviar d'en reciclar una ampolla de vidre a l'ús d'una bombeta de 100 vats durant 4 hores. És tot això, és un cercle. És allò de l'ampolla aquesta de vidre que ens pensem que... Que no res, no és un vidre. Sí, sí que és. Què podem fer? Podem comprar l'aigua, els refrescos, la llet, el vi, el cava, en embasos de vidre retornables sempre que puguem. Retornem les ampolles de vi cava als circuits de recuperació i participem en la recollida selectiva del vidre. Aquests són els 3 passos que podem fer amb el vidre. Després també tenim un altre tipus d'embàs que és les llawnes de ferro i alumini. De llawnes n'hi ha de ferro i d'alumini. És important recuperar aquests materials mitjançant les recollides selectives. Ara bé, el reciclatge no justifica un consum necessari malveratament d'energia i materials. El millor regidó és el que no es produeix. La característica del material, el ferro, per exemple, és abundant, però pesa més que l'alumini. L'alumini és un material molt valuós, estret de la bauchita per fer una sola tona d'alumini, que l'extreure és de bauchita. Aquesta extracció causa greus impactes ambientals i socials. Els països tropicals s'obten amb un elevat consum energètic. Per tant, estem parlant que és molt més farragós que no pas el vidre. És curiós, però quan nosaltres... Tu no, perquè ets molt jove, el dali és molt més jove que jo. Jo recordo que anàvem al colmado d'un fos i donaves amb l'ampolla de vidre. Si fons eren de vidre, les gasoses eren de vidre, tu veies la gasosa i anaves a retornar aquella amb vas i te la tornàvem plena. I les coca-coles, perquè existien, també. Llavors, és curiós que ara veiem la importància de tornar a reutilitzar el vidre quan ja fa anys que anàvem nosaltres amb el carret o el que vas a portar el vidre una vegada. Però és la lletat que jo recordo més. Veníem amb vas de vidre. És clar, és curiós que ara ens donem compte que el que feien els nostres pares i avis era el que era correcte, perquè estalviàvem. És veritat que altres països jo sempre ho he explicat. Jo he viscut a Noruega i a Noruega, per exemple, que això ho portes, portes el vidre i el plàstic. És curiós que ara aquí sembla que hagin descobert que, oi, reciclés això. I ho feien els nostres avis. Potser que ens llegim la història abans de tornar a fer els errors, per algú tenint tanta informació, que funcionava abans, modernitzem-ho, però ens ho carreguem perquè al final hem de tornar com abans, és a dir, és curiós. Doncs sí, és molt, molt curiós. És tornar una mica el que fèiem abans. Doncs avui us deixarem que no hem fet mai, i avui ho sí que ho farem, després de parlar del diàleg, parlar de medi ambient, avui us deixarem la cançó amb la banda sonora d'una pel·lícula, que és la missió, que jo crec que molta gent l'hem vista, i hem decidit que la deixarem posada, perquè creiem que la missió és diàleg, i jo crec que la imatge que recordem tots, és la imatge que una persona arriba intenta ensenyar, intenta prendre, intenta escoltar, però tot i així, acaba com acaba. Així que us deixem amb la missió, que passeu molt bona nit, si ens voleu tornar a escoltar, ens veiem, ens escolteu el dissabte, i ens veiem el més que ve. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.