Veus Parròquia del 6/3/2019

Béus de la parròquia! Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, dia 6 de març, dimecres de cendre. Iniciem l'aquaresma, que és temps de conversió. Temps de seguir més a prop cada dia el camí de Jesús. Ho intentarem fer amb tot aclararà dissens i llesa amb les veus de Lina Santa Bàrbara i Pere Oliver i en Carles Rius a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avangeli del proper diumenge dia 10 de març i primer d'aquaresma. I ara també, gràcies a les actuales tecnologies, poden escutxar-nos des de Nicaragua, Honduras, Guatemala i otros països de América Latina i del mundo. A tots, nuestra cordial salutació. La paraula de Déu ens fa a tots nosaltres, amics seus, per oferir-nos la seva companyia. I mostrar-nos el camí de la vida veritable. Yo soy el camino, la verdad y la vida. Jesús afirmó. Lectura de l'Evangelio segon Sant Lluc. Jesús, ple de l'espritxan, s'ha tornat del Jordà. L'esperit el va conduir pel desert durant 40 dies i era tentat pel diable. En tots aquests dies no va menjar res i, quan s'hagueren acabat, va tenir fam. I el diable li digueix. Si ets fill de Déu, digues aquesta pedra que es torni pa. Però Jesús li va respondre. L'escriptura diu, l'home no viu només de pa. Després, el diable se l'enduguer la irà. Li va mostrar, en un instant, tots els realmes del món i li digué. Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests realmes. Me l'han confiat a mi i jo la dono a qui vull. Adorem i tot serà teu. Jesús, li respongueu. Diu l'escriptura, adora el senyor al teu Déu. Serveix-lo només a ell. Després, el conduia a Jerusalem. El va posar al punt més alt d'un temple i li digueix. Si ets fill de Déu, tira't del tabaix. Diu l'escriptura, donaré ordre als seus àngels de guardar-te. I encara diu, adorant a les palmes de les mans, perquè els teus peus no en supeguin amb les pedres. Jesús li contestarà. Diu l'escriptura, no temptis el senyor al teu Déu. Un cop el diable hauria acabat tota mena de tactacions, s'allunyar d'ell fins al temps ho porto. Comentem què ens diu la lectura d'aquest avengelli del proper diumenge. Ple de l'esperit, Jesús va del Jordà, que l'ha proclamat fill de Déu al desert on serà un home temptat. En l'escriptura hi ha d'escrits dos programes diferents pel Macies, el gloriós de convertir les pedres en pans o de poder, adorant falsos déus o de miracles espectaculars. I l'altra programa és el viure de la paraula de Déu, tot adorant-lo amb ells sols, sense temptar-lo, demanant-li miracles exitosos. En la lectura hi ha dos camins, i Jesús durant tota la vida tindrà la temptació d'escollir-ne l'un o l'altre. El que fa tants miracles, i què és proclamar en Macies i rei, escollirà sempre el camí de l'entrega, sense aprofitar-ho o en profit seu, ni a favor dels seus amics o del seu poble. Ell buscarà sempre la glòria del pare, el seu Déu, i el bé de tots els germans, la humanitat, i tot això ho farà impulsat per l'esperit. Notícies d'Església Recordem la importància que ha tingut en guany la campanya Demants Unides. L'acte de presentació va tenir lloc el més passat al centre de cristianisme i justícia del carrer Llúria número 13 de Barcelona. En guany aquesta campanya ha tingut la dona com a protagonista. L'esloven del cartell recollia aquestes paraules. La dona del segle XXI, ni independent, ni segura, ni amb Déu. Va introduir l'acte en Joan Martí de l'Egat Demants Unides, Barcelona. El filòsof i teòleg Francesc Torralba full encarregat d'exposar el tema de la dignitat de la persona. Creiem amb la igualtat i amb la dignitat de les persones. Va centrar la seva exposició en aquest reconeixement i, com si es tractés d'una instal·lació, va exposar aquests punts. La persona subjecta de tots els drets, marexadora de respecte, un fi i mai un mitjà, portadora d'un valor incalculable i que cal respectar com un tot íntegre, fràgil, inestable i vulnerable. El bisbeuxiliar Montseñor Sells i Gordo clausurarà l'acte recordant les dones de l'acció catòlica que es van comprometre i van plantar cara a la fama. Aquest any, Mans Unides retomanatge aquestes dones i a totes les dones del món que encara avui treballen pel desenvolupament integral de les persones. Una molt bona notícia és també que ha tornat el culte de l'ermita de la mare de Déu de Sales, patrona de Vila de Cants. Aquesta ermita es va tancar el culte l'any 1995 perquè amenaçava ruïna. Llavors es van començar les obres de restauració a càrrec de l'administració pública, que van permetre descobrir unes pintures gòtiques especialment voluoses que provenen de l'època en què l'ermita estava a càrrec d'una petita comunitat. La dificultat de la restauració i la voluntat de preservar bé les pintures han allargat el temps de tancament i, de fet, és previsible que encara duri un parell d'anys més. Tot i això en guany es va decidir que volia la pena d'anar-hi a celebrar la festa de la Candelera, tradició que tenia lloc a l'ermita des de l'edat mitjana i fins al segle XIX. Aquest any, doncs, ja hem pogut tornar i celebrar-ho amb goig, aconseguint un acte molt viscut i joyós amb l'esperança de continuïtat futura. A continuació, darem-nos lectura de los comentarios que en la hoja informativa de nuestra parròquia explica el pàrroco Joaquín Rius. Cuaresma i joia desperit. Només el títol ja ens fa intuir el sentit de la reflexió que ofereixo ara que ens disposem a viure el temps de cuaresma. Si no estem atents, ens pot passar, com si res, aquest temps oportun que tenim en la nostra pràxia religiosa per convertir-nos una mica més en el nostre estil de viure cristià més conseqüent amb l'Avengell. Posant el títol vinculades a la cuaresma i la joia desperit, sembla contradictori, però és perquè no ens hem de quedar amb la primera, sinó com un camí que ens condueix a la Pasqua, que és, precisament, la causa de la joia, que ha d'abraçar tot allò que fem i com hem de viure. Tampoc no es tracta d'una manera de fer que el camí cuaresmal estigui envoltat d'una actitud trista. Els mitjans que puguem fer servir per mantenir l'esforç i domini de nosaltres mateixos per anar superant la facilitat amb què restem tancats sobre nosaltres donant gust a tot el que ens sembla més fàcil, més compliant, més satisfactori pels nostres interessos. Tot això no ho hem de viure en un context de tristó i de resignació pel que ens hagin proposat, sinó que cal posar-ho en pràctica amb el convenciment que és una ajuda que assumim per assolir en les nostres capacitats un lillurament en el nostre viure de fidelitat cristiana a l'acció de l'esperit en nosaltres. Això ha de ser viscut en profunda joia. Han de surgir del nostre cor les ganes per fer un recorregut en el camí de la nostra vida que sigui liberador i que ens faciliti construir la nostra escala personal de valors per viure amb la dignitat que per toca els fills i filles de Déu. Amb aquesta actitud, la joia estarà present en el nostre fer, encara que sigui d'esforç o de renúncia perquè serem conscients del que volem en posar en pràctica durant el temps cuaresmal. A més, sabem que tot el recorregut d'aquests 40 dies ens menen a gaudir de la festa de la Pasqua. És la gran celebració cristiana pel missatge que comporta la promesa de la nostra recorrecció i de la nostra vida per sempre gràcies a l'amor i recorrecció de Jesucrist. I va morir com nosaltres, perquè en venia el món es va fer com nosaltres i calia que morís també com nosaltres. Però en ressuscitar ha fet a la humanitat participar de la seva gloriosa ressorrecció perquè com a fill de Déu, que és vida, es venia a dia tots que viurem per sempre i que la mort no és el final, sinó el principi del que per sempre que ho direm amb Déu, que és Déu de vius i no de mort. Tot plegat fa que l'aquaresma ens faci tocar de peus a terra en el que som, però mateix temps que amb la certesa de la fe en Jesús ja podem viure amb la joia de que ja tenim el que esperem un dia gaudir plenament perquè forma part de la nostra condició humana i cristiana. Gràcies. Fe i actualitat. Refermant el compromís amb la justícia davant els abusos a menors. És un comunicat de Baticat Neus. Fins i tot un sol cas de bus a la Iglesia representa i en si mateix una monstruositat i serà afrontat amb la serietat més gran. Alhora, el ressor d'aquests crits silenciosos dels petits que en comptes de trobar-hi paternitat i guies espirituals han trobat els seus butxins farà tremolar els cors anestesiats per l'impocracia i pel poder. Cap a bus no ha de ser mai encobert, ni infravalorat, insistir el papa diumenge passat. I reiterarà, reiterarà, que la Iglesia no es canserà de fet tot el necessari per portar davant la justícia quan s'ha volgues i comés aquests crims. L'església mai no intentarà d'encobrir o de subestimar cap cas. Són algunes idees de l'extens discurs del papa francès que va pronunciar diumenge després de la celebració de la missa conclusiva de la trobada sobre la protecció dels menors en l'església. El pontífex condemna aquests crims abominables que involucren milions de nens en el món, formes de bus i explotació, darrere de les quals s'amaga la mà del mal i no perdona ni tan sols la inocència dels infants. El seu pare també demana el just equilibri, habitant els extrems provocats pel sentit de culpa dels errors passats i de la pressió del món mediàtic. O, en el de pols, ha posat una autodefensa que no afronta les causes i les conseqüències d'aquest greu de defecte, delictes, d'aquests greus delictes. Francesc es va referir avui tàmbits de treball inspirats en l'organització mundial de la salut, UNICEF, Interpol i Europol, protecció, serietat, purificació, formació, directius clares i acompanyament de les víctimes al món digital i al turisme sexual. Intenses dies a Roma. La trobada va començar amb l'escolt de diversos de soledors testimonis de víctimes dels sabulsos clericals de cinc continents. En una reunió amb la Prensa Internacional es va dir que l'escolt de la commoció pels testimonis hauria de ser la primera motivació per actuar en el futur. També, el cardenal René Herr Max es va reunir en 16 víctimes de bussos. Diversos experts en dret canònic van intervenir a l'aula en què van convidar a assumir la responsabilitat dels sabulsos en totes les seves conseqüències, tant penals com de prevenció. Es va tractar del problema del clericalisme, com una distorsió del ministeri serdotal, i es va replantejar el tema del secret pontifici. Una liturgia penitencial va obrir la tercera jornada amb intervencions d'una religiosa que ha demanat afrontar sense por els abusos per una qüestió de credibilitat i amb intervencions sobre el tema de sinodalitat la responsabilitat de tot el cos eclasial. Pel que fa a la comunicació dels abusos es demanarà la màxima informació als mitjans de comunicació. I ara mirem d'una altra manera la qüestió que va fer el president de la Generalitat d'Espanya i la majoria de la CUP. La qüestió que va fer el president de la Generalitat és que la qüestió era la quaresma. I tant com diu aquí en aquest llibre informatiu. És del visbat de Sulsona. Vinc als de Mísca Sulsona. Avui se'l acabarà la festa. Està molt en concionància. Amb l'ava, amb les idees del Papa Francesca, que ve tota la cosa d'ecologia, eh? Doncs bé, ens diu així. Avui, dimecres, comencem la santa cuaresma, aquest temps de conversió, perquè el bon Déu faci més pesquat la nostra vida. Ens hi pot ajudar el missatge per la cuaresma de 2019 del Sant Pare. Cadascú sap allò de la seva vida que no està finat amb l'Avengelli, però es boca sentint amb l'Església, ens plantegem aquest treball de conversió personal i comunitari, també en la direcció que ens demana l'Església. El Papa Francesc mostra com una vida lluny de Déu destrueix a la persona, els que els envolten i la mateixa creació, perquè qui nega Déu acaba fent-se ell mateix amo i senyor de tot. El qui auto-divinitza dona vida lliure els seus desitjos i es devia un explotador de la creació de les persones i del medi ambient, segons una cobdícia incisable que considera tot desitj com un dret. Seguint les tres pràctiques cuaresmals clàssiques, el Papa ens convida a dejunar per allunyar-nos de la temptació de devorar-ho tot, per s'aciar a la nostra navidesa, per agar, per renunciar a la idolatria i a l'autosuficiència del nostre joc i fer el moine per escapar-nos de la dinàmica d'accumular-ho tot per a nosaltres mateixos. Aquestes actituds bàsiques convé que no es queden en simples intencions, sinó que es concretin en actes que ens facin viure l'alegria del projecte que Déu ha posat en la creació i en el nostre cor. No podríem enganydejonar d'aquells productes amb assets en plàstic? Tant impossible seria anar a comprar el pa amb les bosses de roba de tota la vida? Evitar les bosses que compren fruita, verdura, llagums? Comprar la carn, el peix, el formatge i el sou rebujant d'agafar-lo amb safates de plàstic dels grans refrigeradors del supermercat? És veritat que comprar així davant de més temps i renunciar productes i establiments que abusen de la planificació. No passa res, el de Juni també vol dir renunciar a menjar i a veure determinades coses i a consumir en determinats llocs. No podríem fer pregària de la carta del papa. Laudato sí, meditant cada dia un parell de números dels dos primers capítols. Hi ha un munt de dades sobre la situació del nostre món i sobre el projecte de Déu per al cosmos i per a la humanitat que podem estimular-nos una relació amb Déu que inclòqui la Casa Comú on vivim. Recordem que el Sant Pare sempre parla de la Casa Comú, que és el nostre estimat planeta Terra, en laudato sí. No seria també bo aprofitar per pregar i reflexionar en grup algun document que ofereixi idees i propostes per la conversió ecològica de les parròquies? No podríem repassar allò que guardem i no fem servir? Roba, mòples, separells, estris de cuina i donar-ho a càrites o petits negocis d'objectes de segona mà? Habitar l'acumulació de coses i donar-les o vendre-les en el temps suportú permet l'ajuda dels que ho necessiten, un aprofitament més complet de les coses i un estalvi de consum de matèries primeres i de generació de deixalles. Xavier Novell, visba de Solsona. L'església catòlica des de temps immemorial, a través de la predicació i de la catequesi, ha denunciat els accessos de la salvació del Carnaval. Els peixos catalans ens solen dir Carnes Toltes, pel fet de construir un periodo de divertiments públics que precedeixen la austeritat pròpies del temps cuaresmal. Durant el Carnaval, de manera molt confusa, es barregen costums ancestrals, rituals i festes paganes, força heterogènies procedents d'estats i cercàics, previs a la cristianització de la societat, que cada any surten de nou en aquesta ocasió, la qual, d'alguna manera, va ser una mena de continuació de les festes paganes dels setornals romans. Un dels actes més destacats dels dies de Carnaval és el popular enterrament de la sardina, que té lloc al mateix dimecres de cendra. És una mena de clóent de burlesca de les festes de Carnes Toltes amb una berenada popular i la cerimònia grotesca d'enterrar entre dos plats de terrissa una sardina o veu narangada. Aquest costum, marcadament anticlarical, pel fet de fer-lo coincidir amb el primer dia d'aquaresma, té el seu origen en una paròdia de processó, amb la qual acabaven les festes carnavalesques, on entre cans i burles s'enterrava una sardina, eufemisme popular, per a referir-se a l'espinada del porc, costum que comença a introduir-se a Catalunya, procedent de l'acord de Madrid, vers la meitat de la 18ena Santúria, i a solir un gran increment durant els segles 19 i 20. Per Carnes Toltes es feien nombroses paròdies i cans burlescos, aduc amb una interpretació jocosa dels gojos de Sant Patatum, amb una de les estrofes de les quals es cantava, de la santa sardina salada no podem sentir parlar, ni tampoc de les senxobes, les trufes el va callar, un cà que manifesta el rebuig popular a la dieta quaresmal, marcada per l'ingesta cotidiana de naps, patates i va callar. Signat, fra valentís Serra de Manresa, Caputxí. Avui estem per les comarques de Catalunya, Manresa i Sulçona. Sí, hem anat pel vergadar. Ara ens en anem a recórrer tot això, vinga. I ara arribem al final, no hi ha? Estem arribant al final del nostre programa, i fins aquí el nostre programa d'avui, entre Carnaestoltes, Quaresma, i que ens estem allà. De totes maneres, sí, ens queda una mica de res, però jo amb la Quaresma, el que passa és que això deu de Juni, doncs és clar, el de Juni sempre ha sigut una mica raro, perquè la gent deia que de Juni després s'atipaven de coses que són verdaderament cares com eren els peixos i els mariscos. Ara vull dir no, de Juni pot ser, per exemple, un que li agradi molt el cafè, a veure si tinc força de voluntat i no m'aprenc un cafè, tu, i puntó. Doncs vinga, austeritat, fins aquí el nostre programa. Vinga, ja sabeu que ens podeu tornar a escoltar a qualsevol hora del dia o de la nit per la web de Ràdio Desver, on trobareu tots els programes d'aquesta missora. Us hem parlat la Lina Santa Bárbara i en Pere Oliver en bancar la Rius Hernández a la part tècnica. Per antena tornarem a sortir el proper dissabte, dia 9, en segon audició. Veus de la perroca i tornaran vosaltres al proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre si Déu vol, a rebeure. I abans de dia 10 saludem a la Joana, que per als seus motius jo estic aquí en el seu lloc, però que el lloc li correspon en ella. A millorar-se aviat, Joana. Adéu. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.