Veus Parròquia del 20/3/2019

Deus de la parròquia, la finestra de Justícia i Pau Bona nit! Hola, bon dia! Hola, bon dia! Hola, Jesús! Aquest més sí que ens acompanyes, que el més passat, pobra, no va poder venir. No, no es pot venir. Què tal estàs, Dani? Bon dia! Bon dia! Bona nit! Bévinguts, també vosaltres tu també. Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Yes... Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! Bona nit! però és una de les coses que podem comprovar, que tot allò que fem malbé o que manipulem de la mare natura ens repercuteix amb el nostre dia a dia. I en aquest cas tenim una primavera anticipada, que no sabem per on anem, no sabem si per setmana s'han d'explorar o no, vull dir que és una cosa de la incertesa total. Avui volem començar primer de tot amb que l'equip de Justícia i Pau, tres dels que estem aquí presents i els que no els sentiu habitualment, però que evidentment treballen al darrere, que és la Dolors, l'Angelina, el Joan, l'Ester, és fins i tot el mossèn, la Teresa, que és la nostra secretària. Doncs aquesta setmana, que és el divendres dia 22 a dos quarts d'avui del vespre, a les escoles hem organitzat una conferència amb una reconeguda persona, de la qual ja hem portat més una vegada, que és l'Arcadi Oliveres. I el Jesús ens farà 5 cèntims del que podrem escoltar el divendres a dos quarts d'avui de les escoles. Així que et passo la paraula. Bé, nosaltres hi hem demanat a l'Arcadi que ens faci una introducció del tema de la situació econòmica i social que tenim actualment a nivell europeu, també el mateix econòmica i social a nivell de Catalunya i també econòmica i social a nivell de l'estat. Una miqueta, perquè aquest any és evident que hi ha tot un assè des de veniments, el qual necessitarem d'alguna manera una informació que ens pot ajudar a decidir la nostra postura, primer davant de les votacions que s'hauran de fer per les eleccions que hi hauran, però també per saber una miqueta en quin punt estem en aquest moment històric. Doncs si voleu saber molt més i volem veure què passa i què ens depara a tots aquests canvis que poden venir, alguns són canvis que ja formen part del nostre dia a dia, però que segons com poden ser majors, l'Arcadi ens farà 5 cèntims una vegada més aquí a Sant Jose. Tots els que vulgueu venir esteu convidats a les escoles a dos quarts d'avui, t'hi vendràs dia 22 de març. És el carrer Montserrat, número dos, al redet de la Teneu. És el que era l'antica escola Montserrat. Sí, les escoles. D'acord, doncs ho farem allà i així que com més serem, podem dir que més riurem, però no sé si riurem, però com a mínim passarem una bona estona. Doncs aquest mes, com que és el mes de la dona i casualitats de la vida, aquest any la nostra, una de les entitats amigues que el Justici Pau col·labora cols a cols, cada any, és els mans unides. Com sabeu, mans unides juntament amb Justici Pau, cada any presenta els projectes que fem a la diòssis i sempre fem el sopar de la FAM, aquest any el sopar de la FAM serà el dissabte 6 d'abril, després de la missa de les 8, podrem assistir a les instal·lacions de la paròquia on farem una explicació dels projectes de l'any anterior, el projecte que aquest any farem i com que aquest any mans unides ha fet 60 anys de la seva existència. Com sabeu, mans unides va ser creada per dones, les dones religioses, les dones de normals i corrents i van decidir crear una entitat per lliure els drets, sobretot fonamentals, de les persones i a mica a mica aquesta entitat, sense anar més lluny, aquest 2017 ha aconseguit 148 milions d'euros i han fet 519 o 509 projectes humanitaris. I llavors hem pogut aconseguir que també ens portin, ens assedeixi l'entitat, una petita exposició sobre la dona del segle XXI, ni independent, ni segura, ni em veu. I és el lema de, com sabeu, justícia mans unides, perdó, sempre fa 3 anys de fer un triani, durant 3 anys seguim una temàtica concreta, fa 3 anys vam començar el tema dels aliments, com plantar, com poder recollir i com no malvararà els aliments. Doncs aquest triani que ara començarem del 2019 al 2021 anirà sobre la dona del segle XXI, que no és ni independent ni segura, ni em veu. I bé, doncs aquesta exposició estarà al dia 6, a les instal·lacions de la parròquia, encara no sé si es podrà si es farà fora a la plaça, o bé les farem a dins, segons com siguis, perquè si no tenim massa llum no es vol a bé, però, bé, intentarem que sigui el més maco possible per veure'l, només la podem tenir, suposo, que aquell cap de setmana, així que tot aquell que vulgui doncs podrà veure que una de cada 3 dones d'avui no és com te l'imagines, així que us convidem també si voleu, tant el sopar de la fam que, com sabeu, el sopar consisteix en menjar panboli per una nit i intentar, i intentar, perquè evidentment posar-se l'apell d'una persona on ens, o joves, o infants, que no menja ni és difícil, perquè nosaltres haurem dinat bé i menjar panboli ja és un gran què. Vull dir, hi ha gent que no té ni un vas d'aigua per veure, no? Doncs bé, per intentar sensibilitzar-nos una miqueta fem el sopar de la fam. I ens va molt bé, perquè, com sabeu, el que veiem el mes de març ha sigut el més de la dona, és el més de la dona, vaja, i aquí en el nostre poble, les dones són molt reivindicatives, i s'han fet diferents actuacions, i com heu vist, hi ha llassos de color l'ira per tot el poble, s'ha fet el sopar de la dona aquest dia, endarràs passat, uns infinits d'activitats, però és preocupant que, a dia d'avui, que ara estiguem parlant, doncs que hi ha dones que són maltractades, dones assassinades, tenim una bretxa salarial important, no tenim les dones en les carreres de tecnologia, vull dir, sembla que no evolucionem gaire, suposo que hem evolucionat alguna cosa, envers fa anys, però ens queda molt de camí per recórrer. I aquí tinc dos homes de diferents edats, per no tant podeu donar la vostra opinió, però encara ens hagin de manifestar per reivindicar uns drets que no hauríem de reivindicar, perquè en realitat, quan a vegades parlem de la dignitat de la persona, de tothom, però què en tenim per dignitat, és el reconeixement de drets, una dona o un infant, té els mateixos drets que un home, o que a dia d'avui encara hagi de donar-li voltes, o hagin d'estar treballant tots nosaltres amb aquests temes, però evolucionem molt a poc a poc, sí que correm molt entre internet, el 5G i no totes les històries, però amb la cosa tan essencial ens queda molt, o que hi hagi feines que més puguin fer les dones, tot el tema de cuidar, sempre mirem a la dona, dius, perquè no pots fer un home o no, pot tenir la mateixa vocació de ser cuidador, i a casa seva, carinyo, t'ajudo en les coses de la casa, no m'ajudes, vius en aquesta casa, no m'ajudes o no col·labores, és que vius aquí, a vegades dius, avui he menjat els nens, són de tots dos, són frases que a vegades potser algunes les es sentim menys, però que encara es resonen i dius, perdona, aquesta igualtat no sabem arribar a fer-la, palet, no sé com ho podrien fer, que opineu vosaltres que sou homes. Diguéssim que aquí, fent una mica l'escronològic de aquesta festa, tot comença, tot parteix en el dia 8 de març, que sempre es fa des de ja fa alguns anys aquesta vaga a Barcelona, aquesta manifestació, i on pla carrers, on pla ciutats, on pla places, i la gent va, participa d'una manera ludicòfestiva, d'una manera molt oberta, i on podem veure també talls de trànsit, talls importants a diferents empreses que deixen de fer els seus horaris, fins i tot escoles també deixen de fer les seves classes per poder estar-hi a aquestes manifestacions, que dir que aquest any les escoles de Catalunya, els instituts de Catalunya, han sofert molts problemes curriculars per això mateix, per fer no només per aquesta vaga, sinó hem tingut moltíssimes vagues aquest any, moltíssimes, l'última va ser la manifestació que es va fer de vendres passat dia 15, que va ser una manifestació pel tema del medi ambient i tal i qual, una manifestació estudiantil, i clar, el que és l'educació catalana ha patit un altibaix molt gran, els instituts estan preocupats, perquè hi ha ocasions que no saben ben bé si podran donar tot el currículum, és a dir, estem parlant de coses molt greus, tot i que val la pena, això no vol dir que no valgui la pena tallar el país, aturar el país per aquestes coses, no em vulgueu confondre, però sí que és veritat que això està passant, i el 8 de març era un dia molt important on s'hi havia d'estar, on va haver-hi moltíssima gent que va ser-hi en aquella manifestació del 8 de març, on m'agradaria ressaltar diverses coses. Primer de totes i potser la menys important, però la que sempre triomfa, les pancartes, les pancartes és un tema que sempre triomfa moltíssim amb aquestes manifestacions perquè la gent realment s'ho treballa, i fa aquelles pancartes per obrir consciències, perquè la gent vegi i amb les pancartes s'ocuren molt. Jo tinc un element que deia que Harry Potter s'havia de mort en el primer llibre si no havia sigut per Hermione, i pancartes d'aquestes moltíssimes, vull dir. És molt interessant, perquè aquí també comença el tema comunicatiu, com comunicar la situació que s'està vivint. Llavors, una altra cosa que també passa en aquestes manifestacions és el tema dels homes. Hi ha dones o hi ha grups col·lectius que diuen estrictament que és una manifestació només per dones, una manifestació on el gènere masculí no ha de ser-hi, no ha d'estar representat. Aquí deixareu que discrepi, més que res, perquè jo crec que l'home també és una qüestió de l'home, que l'home també ha de fer el canvi. Si no li introdueixes en tot això, no pot ser mai participatiu i no pot entendre mai el canvi que cal donar a la societat. Tampoc no entenc, perquè moltes vegades es clou quan estem parlant d'igualtat de vegades sí, igualtat, però no vull els homes. L'explices, l'has de fer, l'has de veure i l'has de treballar conjuntament, perquè si no és molt difícil que l'altra persona ho vegi, ho entengui. M'estàs demanant que hi ha breig acelerials, que hi ha problemes en l'estructura, que s'està inferioritzant al gènere femení, que s'ha de lluitar per haver-hi una igualtat, però també diguéssim que si un home no vol fer mal, sinó que el que vol és recolzar l'initiativa, i jo crec que també ha de ser-hi en aquest sentit. Però són coses diverses que passen en aquestes manifestacions i en aquestes trobades que són, repeteixo, festives, que són en l'àmbit molt oberta a tothom, on la gent va amb famílies, on van famílies senceres a fer aquestes festivitats, i realment doncs és per això, a part de la festa, que he repetit molt la paraula festa al llarg d'aquesta conversa, és més que això, és trencar fronteres, trencar barretes, i dir, escolta, que aquí estem, que lluitem per això, i això és molt important. Jo ara recordava que, com sabeu, el Consell Comarcal de l'Àgil Bregat, el seu observatori de les dones, i era curiós perquè va treure, no fa gaire, una informació per aquest 18 de març, que era l'espancions contributives, és curiós perquè la mitjana de l'espancions contributives en els homes del Basc Llobregat està sobre uns 1.315, mentre que el de les dones no supera els 730 euros, és a dir, existeix una bretxa salarial, una bretxa en teva de pensió d'un 45%. Clar, et fa pensar que dius, bueno, el problema ja no és només que cobris menys que aquesta persona, sinó que quan aquestes dones han de viure sols perquè no estan casades o perquè han enviudat, no poden fer front, i dius, per favor, és a dir, no som capaços de veure que la bretxa salarial, i en aquest cas toquem la bretxa de pensions, i ho feia perquè, com que tinguem el Jesús, que està molt bé però ja és més gran, el qual ell ens pot parlar de les pensions, és una greu, ja és a dir, quantes dones no veiem que quan es mora al marit les veuen canutes per poder arribar al final de mes. Dius, ostres, i això no podem arreglar-ho, ara que estem, la generació, que estem treballant, que podem cotitzar d'una manera, dius, arregla-ho, perquè quan arribis a una certa edat no tinguis aquest problema, i això sembla que no els vulgui arreglar. No sé, Jesús, jo no ho acabo de veure perquè no som capaços de voler aquesta igualtat de salaris. Bueno, la veritat és que d'entrada això és una cosa que és una injustícia, és a dir, no és just que això passi o vindia, no? Perquè hi ha molta riquesa en el món, de manera que a mi seran bé la riquesa que hi ha es podria trencar aquesta desigualtat, que és molt just que es trenqui. Ara, jo penso que aquest tema de la desigualtat és un tema que ve de lluny. De sempre, de sempre, si irem amb la història recent de fa cent anys o així, o docents, potser el tema de les zones ha sigut una reivindicació constant, igual com a altres temes, és a dir, hem anat avançant, s'ha anat avançant la societat, però molt lentament, potser s'ha avançat més últimament, en aquests últims 50 anys, aprendre més consciència a mida que al món, fins i tot amb el sistema econòmic mundial, s'han posat els problemes més a la vista. Ara, el model, el exemple d'aquesta història, si nosaltres pensem que el 1798, la revolució francesa que hi va bé, la representa una dona amb una bandera, com a líder de la revolució, que això és universal, veiem que la llibertat, la igualtat i la fraternitat ja empanien en aquest aspecte, imaginem com estaven abans les dones d'això, per tant, a partir d'aquí hi ha bé un sal, va bé un sal, perquè després va haver altres revolucions, el 1848, el nivell d'Europa, la bogersia va tirar endavant els seus projectes, i va replacar l'aristocràcia, en aquest sentit va haver també un abans, bueno, això és una cosa que encara continua. Ara seria bo que amb aquestes coneixements que tenim actualment i la riquesa que tenim al món, encara que està molt mal repartida, es pugui fer un pas endavant, definitiu. Doncs per enllasar el que deia el Dani, com sabeu, el 15M, que és recotat ara i el 15M per la tema de conogista, que va passar la setmana passada, que deia el Dani, doncs qui està promovent que els joves llencin el carrer i reivindiquin que si no vigilem ens carregarem a plet en el que vivim, és una nena, o una noia, és una noia sueca, que la volen nominar fins i tot el premi inóvel, si no recordo, malament, perquè és ella la que va començar a parlar d'aquest tema i és la que ha aconseguit moure tot el món. A través de la xarxa, això que diumam, es treballa amb xarxa, doncs aquesta noia ha treballat amb xarxa i ha fet que el dia 15, que li han repassat tots els joves, i tots els joves d'arreu del món, sortissin al carrer a dir prou que el planeta ens l'estem carregant. I d'aquí que el Dani, en la seva secció, cada mes ens porta una miqueta, uns petits consells perquè nosaltres, com a mínim, s'enjustem, no ens carreguem al menys el planeta o, com a mínim, el nostre voltant més pròxim. Correcte, abans de començar amb la secció que tinc avui preparada, jo crec que va bé també llançar les dues seccions, perquè parlàvem de les dones, del dia de la dona treballadora, i parlàvem també de qui s'enjust, havíem posat els llasos liles, i havíem posat unes... clar, això a mi em sembla molt bé, em sembla perfecte que facin aquestes decoracions per reivindicar, perquè es vegi que s'enjust també està per la igualtat. És un poble feminista. Em sembla perfecte, com també ho han fet els grups independentistes amb els llasos grocs, etcètera. El que vull dir és que sempre que es facin aquestes coses, si potser hem material reciclat millor, perquè això ho hem parlat moltes vegades i això era plàstic que em rotava el poble. I clar, això a una cosa més elegant, a una cosa més jo que sé un tros de cartró pintat, que faci més reciclat, fins i tot unes llawnes pintades, unes llawnes pintades en forma de llas, no sé, una cosa que faci que ens podem sentir també orgullosos de la nostra implicació amb el medi ambient. Ara sí, ens anem cap a les propostes que us porto avui, que són per reduir la perillositat dels residus, perquè en els nostres residus que tenim, que fem el nostre dia a dia, hi ha una part petita de la brossa que conté elements molt perjudicials pel medi ambient i també per la salut de les persones. Estem parlant de les piles, els insecticides, les pintures, els disvolvents, els productes de neteja, els aerosols, les coles, etc. Tots aquests productes porten símbols o pictogrames de riscos, ja que poden esdevenir residus perillosos, nocius o problemàtics pel medi ambient. I els podem reconèixer amb diferents pictogrames, que evidentment aquí a la ràdio se'n fa molt difícil ensenyar-vos els pictogrames, però sí que us faré un petit repàs. Tenim el pictograma de nociu, el de tòxic, que potser és un dels que més recordem, perquè és aquesta calavera típica pirata. Després també tenim el corrosiu, l'inflamable, que és aquesta flama. També tenim el pictograma de irritant o sensibilitzant, que seria el mateix que el nociu, que és una X. Tindríem el convorent, també perillós per al medi ambient, que aquest també és un pictograma molt curiós i molt conegut, que és aquesta calavera amb aquest peix tirat al terra, i tenim el d'explosiu que ens fa entendre amb aquest pictograma que pot arribar a explotar. Aquí ara ens vindríem una mica a veure quin nivell de perillositat tenen cada un d'aquests pictogrames. El tòxic o molt tòxic ens pot ocasionar la mort si s'introdueix el nostre organisme. És a dir, si l'inserim, si ens veiem a llegir, per exemple, podria causar-nos la mort. El nociu és perjudicial per la salut, és a dir, que si ho fem amb una regularitat ens podria perjudicar. El irritant provoca irritació a la pell i a les mucoses, a les foses nasals, etc. També el sensibilitzant pot provocar una reacció d'hipersensibilitat per contacte o per inhalació. Després tenim el corrosiu que pot destruir els nostres teixits vius o altres matèries, és a dir, la nostra pell, les mans, etc. També fàcilment inflamable o extremadament inflamable, sigui el nivell que sigui, pot inflamar-se amb la presència d'una font de calor. Moltes vegades hem vist alguna cosa, jo reconec que també ho he fet alguna vegada per experiment, i alguna vegada els nanos, quan estan a l'estuari, que s'estan posant desodorant, fan aquesta broma de treure el machero i fer la flama, i això és molt perillós. No només que et pots clamar, sinó que la flama pot entrar dins de l'aerosol i explotar-me. No ho fem. Després també tenim el convuret que accelera la combustió, l'explosiu que té una combustió ràpida i violenta, que pot provocar aquesta explosió, que comentàvem, i el perillós per al medi ambient, que és molt tòxic per la nostra fauna, per la flora, i per els organismes aquàtics i la capa d'uso. Per tant, són aquests els nivells que tenim de perillositat en els productes que tenim al dia a dia. És a dir, hem d'intentar comprar productes que no apareixin cap d'aquest estargetet d'aquests en pictogrames, perquè llavors significa que el producte que tenim a les mans és ecològic o és bo. I ara ens queden uns 5 minutets, els casos, i llavors el Jesús, com que la setmana al més passat, no va poder-nos parlar del tema que el Jesús està desenvolupant tot aquest curs, que és el Corredor Mediterrani, i ens farà un petit 5 cèntims de com tenim aquest tema. El Corredor Mediterrani és un projecte que està en fase de construcció apujat financerament per la Unió Europea. Es tracta de poder construir una línia ferroviària que vagi, per dir d'alguna manera, des de la costa de Uelba, fins a passant per Andalusia, Múrcia, València, Catalunya, i Capedal a través de França, Alemanya, Dinamarca i arribi fins a Suecia i Noruega. Aquesta línia és per poder suministrar aliments a tot Europa des del nostre geografia. Aliments que tenen qualitat i que poden donar vida i feina als països productors, que són nosaltres, els nostres països de la península. Aquest Corredor Mediterrani podia ampliar donar una riquesa al nostre país, a part de l'agricultura, també tots els altres aspectes de l'indústria, de la ramaderia, de l'indústria làctea, de l'edifici alimentària, de l'indústria de la construcció, podria donar una riquesa afegida entre un 3 i un 5% del PIB que tenim actualment a l'Estat. Això comportaria la construcció d'aquest Corredor Mediterrani, sobretot comportaria una cosa molt clara. Per poder construir, requereix la contribució d'un nivell variable de coneixements que van des de la desprecidible madobra, així que la gent que ampliaria per construir-la i servir-la i fer manteniment seria madobra, enginyers, arquitectes, tècnics de tot tipus, geògrafos, urbanistes, tècnics de mitjambient, professional de l'electrònica, mecànica, alcricitat, automatismes, fustés, fontaners, territoris, territorials i nationals, instruments financiers i polítics, de relacions amb l'Unió Europea, també en les universitats i un lloc, etc. O sigui que realment seria una injecció de hores de treball, que podien ser centenars i potser milers, que en aquest moment necessitem per poder injectar el sistema de treball, perquè tenim encara una turca molt alt i molt poca recepció amb salaris. Per altra banda, hi ha una cosa, el món és salglaritzat, i actualment les línies de forquerils creixen en una importància extraordinària. Per exemple, la línia de forquerils que hi ha que va des de Moscú a Vladivostok, és a dir, connecta tota Europa, pràcticament tota Europa, a partir de Moscú, per un cantor i fins a Vladivostok, doncs, China i Àsia, no? Clar, però aquest corredor del Mediterrani suposaria, evidentment, una pujada de feina, una pujada també de que celebrarien més, posem, per exemple, una fàbrica d'oli, que faci oli, celebrarien més llitres d'oli, per tant, es vendrien més, però també els costos baixarien, és a dir, es vendrien més econòmics i, per tant, tindríem treballs més precaris. Una meva pregunta. En principi, el fet de poder colocar la producció que tenim nosaltres en preu més justos, ja seria un lòbru més immediat, perquè els productes agrícols estan subestimats, estan molt castigats. Pràcticament tot el que és agricultura des de fruites, fins a verdures, estan pagats a l'agricultor per sota de la preu de cost. El que vol dir que la primera reivindicació ja és que aquests productors puguin recuperar el preu de cost, més una petita, plus vàlua, d'acord amb les seves necessitats, i una justa equitativa producció. Per altra banda, oferta de feina. És molt important que hi hagi oferta de feina en aquest mercat agrícola. Per exemple, la UELVA ha plantat milers de mandarines fa 5 anys, amb l'idea de vendre mandarines durant 7 mesos a tot Europa. Què vol dir això? Que són milers d'hores de treball que donen els seus productors a la seva gent i de passo a l'economia de consum per a la pròpia població. És evident que l'augment de la producció hauria de portar amb l'augment d'una baixada de costos per a la producció en cadena. Això ja es produeix, però de moment encara el diferencial va en contra dels productors. No va a favor. Per tant, aquí el que passa és que, al estalviar temps a un transport i guanyar en qualitat, surt beneficiat tothom. Doncs, bé, amb aquesta reflexió d'avui ens hem de descomiadar, doncs perquè ja hem arribat a la nostra hora. Recordar-vos que si ens voleu sentir de nou ho podeu fer amb diferit els dissabtes a dos quals. I moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies, Dani. Moltes gràcies a tu. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Jens. I fins al mes. Vine, un abraçada ben forta. Adéu. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies.