Veus Parròquia del 20/2/2013

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'esper. En tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, o cap al mes, el programa és nostre de Montserrat. Giró, bona tarda Montserrat, qui us parla a la lina. I sempre tenim uns amics, i en aquest cas els estimem molt. Són dos joves macos que ens explicaran les seves experiències. I com vostès recorden, el nostre programa es diu paraula viscuda. Però aquí no solament és la paraula viscuda, sinó també és la vivència viscuda, i l'etotologia que diuen els inglesos. Ells ens parlaran d'una experiència que la fan amb una certa prioritat, i que cada vegada el s'encanta més. Després ja parlarem de què va. Podríem dir l'esperit de T.C. Tenim l'Oriol. Bona tarda. Tenim el Manel. Bona tarda. Són veus que vostès potser la veu no la coneixen massa per la ràdio, però que sí que l'han sentida moltes vegades. Aquí també, per la ràdio també, feu algun programa. Jo estic amb el Jordi Domènec, fem una secció d'història de Sant Just, i ara amb la Carme hem començat una d'economia pel matí. Doncs molt bé, a veure si les coses fan més bé. Us fiquem per acorientar el poble i els dirigents de l'economia del país. La Montse ens dirà qui són aquests dos joves. Bueno, Manel Ripoll i Regedel és fill de Sant Just. Des de petit, jovenet i tal, ha estat el casal perroquial. A partir d'aquí va ser quan va descobrir-lo de T.Z. Ell, ara, o sigui, treballa com economista. Per tant, és una persona que, en aquests moments, suposo que tot això de l'economia, tal com va el país, deu tenir la seva opinió molt ben definida. També participa, com acabava de dir, en un programa de ràdio, però també en un programa que en podríem dir educatiu, que el més puja en la penya del moro i explica la seva història. I tant les restes ièriques que hi ha de les dues unitats habitacionals, com la Torra de Guaita, tothom qui passa per allà fem aquesta explicació un cop al mes. Fantàstic. Com veieu, la seva trajectòria i el seu fet, i sobretot, és aquest participar amb les trobades de T.Z. I també, juntament, amb l'Oriol Pasqual-Fapata, que és l'altra persona, l'altra jove que tenim al costat, que també és filla Sant Just. Ella és mestre de primària. D'educació infantil. D'educació infantil. D'educació infantil. P3, que tant. P3, imagineu-se com deu disfrutar. Molt, molt, molt. I després també està amb un grup de Sant Feliu de Bastonet. Correcte, sí, sí. I els dos, juntament, amb quatre persones més, per les que esteu en el grup de joves que participeu. De missa jove, sí. Exacte. Llavors hi ha un cop al mes. Una vegada al mes. Abans fèiem un parell de dissabtes al mes, però anem avançant, la gent m'ha trobat feines, i ens anem carregant molt, i ara aprofitem i exprimim el dissabte que podem. Llavors toquen diferents instruments, també les seves veus, és un goig poder-los estar quan ells acompanyen la celebració. Gràcies per ser aquí i per fer tot aquestes tasques que feu. Ells han estat arrumant. Primer ens expliqueu molt braument, com si estiguessis fent sintetitzant tot això, que significa aquest esperit de tecer. Què és el que és? Tecer vindria a ser resumint molt perquè és complicat, perquè són moltes coses. Moltes coses, en manera pot anar completant també. Jo diria que bé a ser, la definició seria pregar a través del can. O sigui, l'auració i a través del silenci, també. O sigui, és la congregació de molta gent, de diferent... O sigui, tenim catòlics, tenim protestants, tenim... És un cos tipocomènic. Correcte. I hi ha jovent, que és el Pilar, el que vagis seguint, aquestes trobades, però també ens trobem moltes vegades a membres de família, mares, a pares, inclús a algun avi que hi ha per allà. Vull dir que és fantàstic. I gent jove. Sobretot sent jove. De vosaltres diríeu que potser una de les coses més importants ha de ser aquesta crida, la gent jove, per reunir-se i posar en compte una sèrie de vivències, una sèrie de creences. De fet, aquesta va ser l'idea quan això va crear el germà Roger a l'acabada de la Segona Guerra Mundial. Doncs la seva idea va ser que la religió no fos motiu de separació, sinó que fos motiu d'unitat, i per això va crear aquest tipus de pregàries, aquest tipus de funcionament, de formàu comènica, perquè la religió fos motiu d'unitat en aquells moments tan necessària. La paraula tercer ve del lloc, o la paraula tercer ve d'un edifici en comú, o la paraula tercer exactament del test. Jo crec que és el lloc al lloc. El que va començar, que a més és on va començar, no? El primer us reuníeu en una espècie de casserols, o no ho sé, en unes casernes, per dir-ho d'allò, no? Sí, nosaltres ja hi hem estat uns quants anys. És una zona molt tranquil·la, a la qual vas... Que es presta el silenci, i també és una de les coses importants. Està al mig de la campanya, és una zona molt silenciosa, llunyada de qualsevol núcleo urbà gran de França, i llavors invitar tot això a la meditació, a l'abració, al silenci... Això és l'esperit, el que trenca una mica els molles, que pot ser una missa, per exemple, és una miqueta això. Si tu segueixes un ritual, una celebració, el que sigui, però fas a través del cant, a través del silenci, de petites oracions, no és el típic tòpic del que pot ser una missa, sinó que el cant, l'abració, el silenci... Ostres, és una manera diferent d'enfocar la fe, i aleshores, clar, vulguis o no, això enganxa. És arribar a Déu a través de molts tements. I tant, i tant. És un aspecte que també ho caracterista, és la humilitat, la senzillesa, l'humilitat, i també, o sigui, que no hi ha cap cosa superflua, no? Sí, és la igualtat entre tots. Allà és... tots som el mateix, tots som en el mateix rang, tots estem allà dintre fent la pregària, i tots junts cantem a l'hora, tots junts estem a l'hora en silenci, els germans, com un mes, estan allà al mig de la zona de duració, i són uns tempos totalment diferents de quan és una celebració que ja ve més marcada, més pautada. I després l'austeritat, l'austeritat que es respiren, no? Sí, és també una forma de ser germans, quan entren allà, renuncien a tots els seus vents i a totes les seves possessions. Ja saben a què van. Renuncien a tot els seus vents, i no donen ni a la congresió ni a res, renuncien a tot el que tenien, i entren allà sense res. És la manera de funcionar. Entrenis. El que s'entreiguen són ells mateixos. Jo diria que possiblement no heu viscut el que es diu la comunió. Aquesta comunió entre persones. El sapia compartir alguna cosa. O sigui, si ets a conèixer la gent, et trobes en comunió amb ells. Això és un altre punt, un altre pillar de l'esperit. No només és anar a meditar, per agar a través del camp, del sedenci, del que sigui, sinó que, a més, conèixer gent d'altres cultures. Com ara suposo que anireu vosaltres comentant la jugada. Una miqueta és això. Conèixer gent d'altres cultures, veure com vivenci en ells la fe, que això també està curiós, posar en comú. I, ostres, el que dieu, fer pinya. Et trobes cada vegada que hi vas amb gent nova, que també t'has anat trobant amb altres trobades, amb altres mitjans, amb altres trobades. Alguns d'ells també venen. No només trobes gent nova, sinó que també trobes una miqueta gent coneguda. Un retrobament. I les cartes que es feien abans per Roger el feia, es continuen. Sí, el germà Lóix, qui va agafar el càrrec. El relleu, sí. El relleu segueix escrivint-les. De fet, cada any hi ha una carta. I la llegeixen. I és motiu de treballar-la. En diuen workshops als tallers que fan pel matí. I es treballen aquesta carta. I propostes que fan sempre relacionades amb el que escriu. A més, la gent que ve com ve de diferents països, en què ho s'entreu? Perquè el latí no crec. No, el latí no. Una mica de tot. De francès, espanyol... Sí, el que es pugui. I d'Espanya n'han anat més gent? Sí, sí. De diferents legions, diferents coses. D'aquí a Barcelona, aquest any vam muntar un... No hi havia una, perquè anàvem per separat amb avió. Per motius personals anava més bé. Però vam muntar un vaixell de Grimaldi i anava ple el vaixell de Grimaldi de gent de Barcelona i altres països de Catalunya. Sí, sí. De algú que venia fins aquí, anava amb tot el vaixell i tornava. Un crucero. Un crucero a la oració. Bueno, escuteu. El mossèn, en el full dominical, que sempre fa sobre la parròquia, va escriure un resum una mica de la vostra estada a Roma. Correcte. Jo, si us sembla, llegeixo una mica, però vosaltres és clar, molt donat una altra, que és molt més... que potser més estents, perquè és clar, per cosa de... suposo que de ubicar i tallar tot el que és el full. Ha quedat una mica més escuet en el full, però... Bueno, mireu, que hi ha una part que és molt bonica per dedicar el grup de la parròquia, doncs ha anat a tercer. Quants eren d'aquí, de Sant Just? Quatre. Està bé. Tenien en compte que hi havia 37, em sembla que era de tota la marca, o sigui, del bisbat de Sant Feliu, que eren 37, vull dir. Ja heu mirat el senyor Contable, mirat alguna proporció, entre 37, vale, una mica més del 10%, no? Sí, per so. Molt bé. Aquí n'hi ha un tros que m'agrada molt, diu tot, i que per alguns dels integrants, era la primera vegada, altres, hi ha més veterans, era la cinquena o tercera trobada. Aquesta manera de pregar, a través del camp i el silenci, reconfort a nivell personal i espiritual. I si és bona acompanyar, encara millor. Aquest esprit té ser és el que ens enganxa. I mentre puguem seguir fent-ho, no faltarem. Ja que és una manera de recarregar les piles, de tornar a agafar energia per anar fent el dia a dia durant l'any i tenir les bateries de la fe recarregades al 100%. Comentaris? És una frase que va començar l'Oriol i jo després li vaig afegir, perquè ell va fer un primer escrit i llavors li vaig anar afegint coses. Jo explico la meva part, que és el que jo sempre explico, que és això de recarregar les piles i la bateria, perquè a mi sempre, quan alguna altra vegada havia vingut a explicar-ho aquí o fem alguna xerrada, o intento explicar la gent el que és. Jo sempre explico això, que l'objectiu, sobretot, quan jo hi vaig a TZ, és per això, durant tot l'any, un va cremant-se i va fent feina a dia. Va trofegat, va trofegat. Va fer feina, però quan vas allà, que el teu dia a dia, són els 4 joves de la parròquia. Potser fas una trobada amb el bisbat i són els 30 joves del bisbat, però vas allà i veus 40.000 persones i dius, no som els 4 de la Sant Just. Són 40.000 a tot Europa o 80.000 quan vam anar a París ja fa molts anys i això vulguis que no et dona molta energia i molta força interior de dir no estàs sol, hi ha molta més gent com tu que cadascú a la pròquia són 4, però 4, 4, 4, som aquests 40.000 o aquests 80.000. Molt bé, n'hi ha una altra para, que és molt maco i aquest no el diu el mossèn en el full, diu. En guany, a diferència d'altres trobades, l'obligació de les pedregàries no eren un pavelló situat en un espai dedicat a fires, sinó que cada dia podies gaudir de les celebracions a diferents vacíliques de Roma, tot un luxe i una al·licient, ja que et permitia observar amb tot detall, cada una de les vacíliques, on et tocava anar a fer la pregària. I et permitia pregar amb un entorn més òptim, tot i que de vegades en tant d'art, el davant et podies distreure. Anem al camp, però això també és molt interessant, no? Si esteu en el camp, mira la floreta o la veriposa que vuela, però si no en aquí, doncs és clar, és una riquesa també cultural. Home, està bé, jo crec que ja de per si poden pregar Roma, ja és el sum d'els sumos, però, clar, poder-ho fer en una varia amb vacílica, perquè m'hi toca, ja és la bomba. Això és la diferència, és una de les diferències que ens hem trobat amb altres trobades, que per exemple, aquesta era la meva cinquena, el veterano, que diem. I clar, a Barcelona, que és quan vam començar a conèixer tot el que és el moviment TZ, ja veies que es munta tota la fira de Barcelona, llavors després, no cada any, però sí, cada dos, tres anys vam anar a París, a Milà, a Ginebra, el que sigui, i allà sí que és això, les pregàries tothom es congregaven a la nit, en diferents... en un mateix pavelló, i allà anaven distribuint en diferents zones, però era pregària comunitària, tothom anava allà, clar, en Gany, ha estat completament diferent, segons la... l'organització, la logística, la nacionalitat, la nacionalitat, exacte, segons la nacionalitat, portaven a una o una altra vesílica, i d'aquesta manera tu podies anar... anar rotant d'un lloc a un altre, i no només el que diuen aquí, no només és anar a pregar i tal, sinó que és disfrutar d'una pregària dintre. No hi va haver cap trobada, que es trobessin tots tots a la pregària. L'únic dia que igual hi podien anar tothom, però no sé si també ho vam fer per idiomes, és el dia que vam fer la pregària a la vasílica de Sant Pere a fora, a la plaça Sant Pere, que va sortir. Sí, va venir, va venir, va venir a participar, va estar allà al mig de la pregària, igual va ser una de les últimes trobades que vas amb el jove, sí, amb el jove serà l'últim que ha fet. Sí, sí, i va estar allà i això, i aquest és el que ell deia, aquesta diferència de... en vez de fer-ho en un pavalló, com es feia sempre, i acondicionava anar al pavalló, que de fet a TZ són també tots uns garatges acondicionats, doncs... Aquí van trencar... van trencar amb com ho feien sempre, i doncs aquest goig de poder estar un dia a cada una de les vasíliques, Sant Maria la Major, Sant Joan del Laterà, doncs aportava... aportava molt. Sí, aquí diu també, diu, hi ha coses que trobada, arrer a trobada, et resulten familiars, i que et creen sonriures a la cara, i aleshores fa... les acolides i les perroquies on t'esperen amb esmorçar o berenar, depèn de l'hora que arribes, hi ha molta il·lusió d'estar amb ells. En el nostre cas, ens van acollir a la perroquia de Sant Léonep Primo, Primo, no? Prego, vale. Diu, i ja des del primer moment, van voler que participéssim del dia a dia, i ja fos a les celebracions diàries, fent d'animadors dels grups, dels patins, etcètera, etcètera, etcètera. O sigui, això ho feia. Us deien, va, ara avui me'n porteu vosaltres o com? Bueno, aquí... O sigui, és el comandament de la carta, no? A través de la carta... O sigui, tot el que perdona una cosa comunitària per tots és aquesta carta treballar-la. Exacte, llavors es treballen cada matí. O sigui, cada matí doncs el que es fa a la perroquia amb tota la gent que conviu en aquella perroquia, o sigui, el que fan és fan diferents grups, intenten que hi hagi diferents nacionalitats en aquest grup, i aleshores cada grup d'aquests se'ls proposa, això, treballar la carta a través de diferents maneres, diferents preguntes, tal qual. Aleshores, bueno, és una miqueta això, perquè aquí veient el que quan anàvem abans, diferents punts de vista, la opinió de la gent, que no opina de la fe, de la trobada de TZ, i això està bé. I una cosa que és diferent, que és el Manel i on se'n troba d'aquest any, és que sempre anàvem com ahuyents, nosaltres, d'aquest grup. I en guany ens hem trobat com actors, actors, actius. Actius, actius. Ens ha tocat fer de moderadors de dos grups diferents, d'animadors. Sí, d'animadors. És que ja és la cinquena, a la tercera, també, ja sou veterans, quan vam arribar al primer dia i ens vam veure d'aquests dos que diuen que han anat a tant el lloc, diuen que cadascun grup, aquí, i animeu el grup, està molt bé perquè arribaves i et deien, diuen, vosaltres que us va de tranquil·litat la marxa i tal, diuen molt bé. Per rock hi ha música, per rock també i tal, perquè es veu que hi ha per rock és que la gent d'allà és molt animada i són molt macos, i volen crear ambientillo, i hi ha també anar per rock, és on pots cantar, on pots tocar, nosaltres al matí hi havia un grupet de joves que, per exemple, tocava amb les pregaries dels matins i cantaven els altres, que també la gent d'allà, si posa de la seva part, hi anima, et penses, et toca fer de moderador, però una vegada et posa amb el paper i participes, i tu també et fas volguis una miqueta amb la gent de la parroquia. Sofeu més vostra. Sí, i ho veus des d'altre perquè, quan anaves a això, hi havia un que moderava i deia, de parlar sobre tal cosa, dius, tu dius la teva frase i els altres diuen, però aquest cop havies d'estar atent el que deia un, el que deia l'altre, intentar que tots parléssim, que tu estàs atent a tothom i a totes les opinions i a tothom de qui diu la gent i dius que tu no has dit res, digues alguna cosa, encara que et costi molt, o tu dius amb el teu idioma i el teu company, que és de la mateixa nacionalitat, ho tradueix amb anglès perquè ho entenguem tots. Llavors, doncs, això... T'actiu 100% I el tema de la carta, quin era aquest any? Ostres, no t'ho sabria dir perquè, en ves de ser una carta única d'un any sol, el germà no ha fet una com... l'any que ve i crec que farà... O d'aquí dos anys 75 és? Si crec que farà 75 anys de què es va creant. De què es va creant el germà, el germà. Ho va fundar, es farà 75 anys. Llavors, ha fet com una carta des del 2005 o des del 2000... No, des de fa uns anys del 2000 de una cosa així, que és com una carta de uns quants anys que cada any afegis un trosset, és la mateixa carta que està fent com aquest camí per arribar a aquesta celebració. Però aquí, per exemple, aquesta any està la cosa de l'esperança i de la fe, sobretot. Suposo que aquesta any això és, com si diguéssim, un missatge universal. Sí, sí. L'entrada de la carta també és... La fe era... una de les 3... De les 3 punts passis. De les 3 dies que el vam dedicar, era dedicat a la fe en el... Com la vivia, eh? I llavors no t'explicaven la gent de Croàcia, com feien les seves celebracions, com s'ho feien ells per pregar, com feien per el seu grup de joves de la seva paròquia incentivar-los a pregar. Una altra que et deia, doncs jo, el que faig, soc mossèn, i vaig a tal hospital i ajudo a pregar els males que anaven allà, l'altre explicava, i llavors, clar, anaves enriquint de com ho feia cadascú i com funcionava cadascú. L'esperància dels demés serveix per tots. D'aquí és que hi ha... Fa 30 minuts per tu, eh? Vull dir que deies que tenies que anar una mica abans. Aquí n'hi ha una cosa també bonica, que diu les pregàries a cada matí, a la paròquia, les costaries trobades xerrades amb gent de diferents indrets. El camp i el silenci en prats a cada pregària, hi ha fos dels matins, com de les tardes. Són els trets que fan tan especial aquesta mena de trobades. Coneixer gent d'altres països i veure les seves cultures i les addiccions, i tradicions. La gent que t'acoll aquesta vegada ens va tocar viure amb unes famílies i hem d'intentar compartir el màxim d'experiències possibles. I aquí posa al final de tot... Bueno, avui encara és molt més llarga, no, no tenim temps, és veritat. Finalment és que s'ha de agafar la caba amb mossèn, eh? Diu, en guany com a novetat ens van encarregar, bueno, això jo vol que... Sí, exacte. Doncs a les hores és per no xerrar jo, que no tinc ganes de xerrar res. Que no sabia de Canava. O si no m'ha donat temps de llegir-ho. Voleu comentar-ho? Aquí veig que diu això. Quan es fa les pregàries aquestes, és el fet de compaginar la pregària que vas, la pregària primera del matí, quan estàs a la parròquia. I fins a la tarda que no hi ha la pregària comunitària, que cada una de les vesílices, el fet de que puguis gaudir d'una ciutat, dinar-la, visitar-hi, i això també és una cosa que a la gent i sobretot la gent jove, li enganxa molt i t'agrada que un any puguis anar a Roma, un any puguis anar a París, un any puguis anar a Hamburg, un any puguis anar com ell ha anat a Ginebra, és un plus afegit, que també enganxa molt. Aquí hi ha una cosa, perquè el que els vulgui canxar molt a altra vegada, té que saber-ho. La cosa crematística que cada uno lo suyo, i arribar el que es pugui de quedar ja era aquells, o sigui, us heu tingut que pagar el viatge. No és que hi hagi camina de subvenció. No, però molt a l'avant. És fins que no tens... Sí, fins als 33 o 34 anys, 34 o no, però fins als 34 anys són 75 o 80 euros. A partir de les hores ja puja una miqueta més. Puges en 10 o no queda així. Encara ens queden 4 o 5 anys, per arribar-hi. No, hi estem, està molt bé. No, perquè més i més després aneu a cases particulars. O a pavallons. I a les hores no teniu que pagar res. No, exacte. Un altre punt de l'esperit és la confiança, que et diposita la persona amb la qual tu vas a viure, o sigui que tu vas a viure aquests 4 o 5 dies que estàs allà. O sigui que tu vas a viure aquests 4 o 5 dies que estàs allà. O sigui, perquè, a més, sempre que hem estat allà, la gent... El Manel es diu adeu. Però, bueno... És que queda molt lleig, no que digui que me'n vaig a menjar. No, però te'ns has d'anar-te'n, tu. Escolta, el de ver, obliga, no? Moltes gràcies, Manel. Moltes gràcies. Ara l'Oriol mira. Ara tindrà que estàs l'any sol. Digues, digues. Doncs re, dèiem una miqueta això, que la gent d'allà... una miqueta... i tu ja es vas predisposat a passar uns dies, tu no saps mai si tocarà pavalló, tocarà casa, però que sí que, tant si toca pavalló, com si toca casa d'algú, la gent d'allà... Molt maca, la gent t'acolla de la millor manera possible... Amb el mateix esprit de les que van. Exacte, correcte. Clar, i aleshores... Doncs això el que deia és com una comunió entre uns i uns altres. És això, és això. És que són moltes coses, però, bueno, només jo crec que hem fet un resum ben maco. Sí, sí, sí. No, i sobretot l'entusiasme que heu tornat. I tant, bueno... Les càrregades. Sí, les càrregades, això reconforta... Sí. I, bueno... Tu recomanaries a tots. Recomanable, el 200%, ha anat tots... Un petit acusat, tal... Bé, escolta'm un viatge. Hi ha mangis a Roma, també, va quedar pel pes amb un dels membres que hem patit una nit, però, bueno, en general... Perquè vols dir que alguna vegada s'afegeix algun d'aquells que podríem dir el traïdor. Sí, bueno, és que... Va haver-hi un... Sí, exacte. Però, bueno, en general, és el que dèiem, eh? O sigui, pregària al matí, experiències i tal, la pregària comunitària a la tarda, i entre matí i tarda, poden... Abans que deies que la paròquia de Sant Just sou 4, veniu, sou nois i noies... Sí. Bé, som 7. El que coincidim tots ja és un altre... 6, 6, però el que coincidim tots ja... Llavors, el grup, diguéssim, també està oberta, tinguin altres persones... Sí, això... Donem... Vamos, una cosa que... Tant de bo, tant de bo. Perquè cada any, ja l'any passat, quan vaig venir també aquí a fer la... La post-trobada, també ho vam dir, i ara ho tornem a dir una altra vegada, des del grup de joves, que... Quants més siguem a riure, em vull dir, es tracta de passar una estona en comunió i de la millor manera possible. També ens interessa que a la missa de sopa vinguin més joves. A la missa de joves vinguin més joves, no? Bueno, sí, sí. Tinc que dir, bueno, tinc que dir, tallar això, perquè ja el Marc m'està renyant, des de l'altra banda del vidre, perquè queden més que un minut senyors. A l'Evangelica, sí, em tinc que llegir aquesta vegada, que és el segon del dimenge de... Ah, dimenge d'en Guaresma, del ciclo C, que és de Sant Llu. Aquí, a l'Evangelica també tracta de que Jesús se'n va del de la muntanya i en allà es troba a Elias i Moisés, i aleshores volen fer una tenda. És a dir, també és com si fos notecer, però també una trobada. Per trobar la pau. I ara, si tenim que dir adiós, ens estan despedint fins al dissabte, si volen tornar a escoltar aquest programa, a dos quarts d'onça. Moltes gràcies, Oriol Manel, que no hi és, i li donem les gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.