Veus Parròquia del 24/4/2019

Deus de la parròquia, la finestra de Justícia i Pau. Hola, molt bona nit de tothom, com esteu? Hola, Jesús, aquest mes sí que ens acompanyes, que el mes passat, pobre, no va poder venir. No, no, és poc. Què tal estàs, Dani? Bona nit. Molt bona nit i benvinguts, també vosaltres tu també, benvinguda al programa, que sempre ens presentes i no et donem la benvinguda. Bé, bé, bé. Què ha passat aquest mes? Aquest mes, amb la grip, una miqueta. Una miqueta, no? Bueno, ja espera, perquè entre el quantitat de polen que tenim, que no ens plou, anem pelament, eh? Doncs sí, la veritat és que ens comença aquesta primavera molt, molt ràpid, molt abans del que esperàvem i bé, doncs ja està aquí. Doncs mira, en llestina amb l'uteu, el canvi climàtic estem vivint ara, perquè el mes de març no és un normal perquè en aquestes temperatures tenim ara un canvi climàtic que cada dia se'ns fa més patent, més pelent, no? I tu, amb els teus temes de la medi ambient, però això és una de les coses que podem comprovar, no? Que tot allò que fem malbé, o que manipulem de la mare natura, doncs ens repercuteixen amb el nostre dia a dia, no? I en aquest cas, doncs tenim una primavera anticipada, que no sabem per on anem, no sabem si per setmana s'han d'explorar o no, vull dir que és una cosa de la incertesa total. Doncs bé, avui volem començar primer de tot amb que l'equip de Justícia i Pau, 3 dels que estem aquí presents i els que no els sentiu habitualment, però que evidentment treballen al darrere, que és la Dolors, és l'Angelina, és el Joan, és l'Esther, és fins i tot el mossèn. La Teresa, com? La Teresa, que és la nostra secretària. Doncs aquesta setmana, que és el divendres, dia 22, a dos quarts d'avui del vespre, a les escoles hem organitzat una conferència amb una reconeguda persona, de la qual ja hem portat més una vegada, que és l'Arcadi Oliveres. I el Jesús ens farà 5 cèntims, el que podrem escoltar el divendres a dos quarts d'avui de les escoles. Sí, que et passo la paraula. Bé, nosaltres ens hem demanat a l'Arcadi que ens faci una introducció del tema de la situació econòmica i social que tenim actualment a nivell europeu, també el mateix, econòmica i social, a nivell de Catalunya, i també econòmica i social a nivell de l'estat. Una miqueta, perquè aquest any és evident que hi ha tot una sèrie d'esdeveniments, el qual necessitarem, d'alguna manera, una informació que ens pot ajudar a decidir la nostra postura, primer davant de les votacions que s'hauran de fer, per les eleccions que hi haurà, però també per saber una miqueta en quin punt estem en aquest moment històric. Doncs, si voleu saber molt més i volem veure a veure què passa i què ens depara tots aquests canvis que poden venir, i alguns són canvis que ja formen part del nostre dia a dia, però que segons com poden ser majors, l'Arcadi ens farà 5 cèntims una vegada més aquí a Sant Jose, així que tots els que vulgueu venir esteu convidats a les escoles, a dos quarts d'avui, el divendres dia 22 de març. És el carrer Montserrat, número 2, Alredella de l'Alteneu. És el que era l'antica escola Montserrat. Sí, les escoles. D'acord, doncs sofarem allà i així que com més serem, doncs podem dir que més riurem, però no sé si riurem, però com a mínim passarem una bona estona. Doncs aquest mes, com que és el mes de la dona i casualitats de la vida, aquest any la nostra, una de les entitats amigues que Justícia i Pau col·labora cols a cols a cada any, és els mans unides. Com sabeu, mans unides, Juntsament de Justícia i Pau, cada any presenta els projectes que fem a la diòsia 6 i sempre fem el sopa de la fam. Aquest any el sopa de la fam serà el 17 de 6 d'abril, després de la missa de les 8, podrem assistir a les instal·lacions de la parròquia on farem una explicació dels projectes de l'any anterior, el projecte que aquest any farem i com que aquest any mans unides ha fet 60 anys de la seva existència. Com sabeu, mans unides va ser creada per dones, les dones religioses, és a dir, dones de normals i corrents, i van decidir crear una entitat per lluitar els drets, sobretot fonamentals, de les persones i, a mica en mica, aquesta entitat, sense anar més lluny, aquest 2017 ha aconseguit 148 milions d'euros i han fet 519 o 509 projectes humanitaris. I, llavors, hem pogut aconseguir que també ens portin, ens assedeixi l'entitat, una petita exposició sobre la dona del segle XXI, ni independent, ni segura, ni en veu. És el tema de, com sabeu, mans unides, perdó, sempre fa 3 anys de fer un trienis, durant 3 anys seguim una temàtica concreta, fa 3 anys vam començar el tema dels aliments, com plantar, com poder recollir i com no malvararà els aliments. Aquest trieni que ara començarem del 2019 al 2021, anirà sobre la dona del segle XXI, que no és ni independent, ni segura, ni en veu. I bé, doncs aquesta exposició estarà al dia 6, a les instal·lacions de la parròquia, encara no sé si es podrà si es farà fora a la plaça, o bé les farem a dins, segons com sigui, perquè si no tenim massa llum no es veurà bé, però bé, intentarem que sigui el més maco possible per veure-la, només la podrem tenir suposo que aquell cap de setmana, així que tot aquell que vulgui doncs podrà veure que una de cada 3 dones d'avui no és com te l'imagines, així que us convidem també si voleu, tant el sopar de la fam que, com sabeu, el sopar consisteix a menjar panboli per una nit, i intentar, i intentar, perquè evidentment posar-se la pell d'una persona on ens, o joves, o infants, que no menjen és difícil, perquè nosaltres haurem dinat bé i menjar panboli ja és un gran què, vull dir, i a gent que no té ni un vas d'aigua per veure, bé, per intentar sensibilitzar-nos una miqueta fem el sopar de la fam. I ens va molt bé, perquè com sabeu aquest, el que deia, amb el mes de març ha sigut el més de la dona, és el més de la dona, vaja, aquí en el nostre poble són, les dones són molt reivindicatives, i s'han fet diferents actuacions, i com heu vist, hi ha llassos de color lila per tot el poble, s'ha fet el sopar de la dona aquest dia en drast passat, en uns infinits activitats, però és preocupant que, a dia d'avui, que ara estiguem parlant, doncs que hi ha dones que són maltractades, dones assassinades, tenim una bretxa salarial important, no tenim les dones en les carreres de tecnologia, vull dir, sembla que no evolucionem gaire, suposo que hem evolucionat alguna cosa, envers fa anys, però ens queden molt de camí per recórrer, i aquí tinc dos homes de diferents edats, per no tant podeu donar la vostra opinió, però encara ens hagin de manifestar per reivindicar uns drets que no hauríem de reivindicar, perquè en realitat, quan a vegades parlem de la dignitat de la persona, però què en tenim per dignitat, és el reconeixement de drets, una dona o un infant té els mateixos drets que un home, o que a dia d'avui encara hagi de donar-li voltes, o hagin d'estar treballant tots nosaltres amb aquests temes, evolucionem molt a poc a poc, que correm molt entre internet, el 5G i les històries, però amb la cosa tan essencial ens queda molt, o que hi hagi feines que més puguin fer les dones, tot el tema de cuidar, sempre mirem a la dona, dius, home, perquè no pots fer un home o no, pot tenir la mateixa vocació de ser cuidador, i a casa seva, allò que, carinyo, t'ajudo en les coses de la casa, home, no m'ajudes, no vius en aquesta casa, és a dir, no m'ajudes o no col·labores, és que vius aquí, en aquestes frases que a vegades dius, ostres, avui he menjat els nens, són d'altres dos, són frases que a vegades potser algunes les sentim menys, però que encara es resonen i dius, perdona, aquesta igualtat no sabem arribar a fer-la, palè, no sé com ho podríem fer, que opineu vosaltres que sou homes. Diguéssim que aquí, fent una mica el es cronològic d'aquesta festa, tot comença, tot parteix en el dia 8 de març, que sempre es fa des de ja fa alguns anys, aquesta vaga a Barcelona, aquesta manifestació, i o un pla carrer, o un pla ciutats, o un pla places, i la gent va, participa d'una manera lúdica o festiva, d'una manera molt oberta, i on podem veure també talls de trànsit, talls importants a diferents empreses que deixen de fer els seus horaris, fins i tot escoles també deixen de fer les seves classes per poder estar-hi aquestes manifestacions, que dir que aquest any les escoles de Catalunya, els instituts de Catalunya, han sufert molts problemes curriculars per això mateix, per fer, no només per aquesta vaga, sinó hem tingut moltíssimes vagues aquest any, moltíssimes, l'última va ser la manifestació que es va fer d'Ivendres passat dia 15, que va ser una manifestació pel tema del medi ambient, i tal i qual, una manifestació estudiantil, i clar, el que és l'educació catalana ha patit un altibaix molt gran, els instituts estan preocupats, perquè hi ha ocasions que no saben ben bé si podran donar tot el currículum, és a dir, estem parlant de coses molt greus, tot i que val la pena, això no vol dir que no valgui la pena tallar el país, aturar el país per aquestes coses, no em vulgueu confondre, però sí que és veritat que això està passant, i el 8 de març era un dia molt important, on s'hi havia d'estar, on va haver-hi moltíssima gent que va ser-hi en aquella manifestació del 8 de març, on m'agradaria ressaltar diverses coses. Primera de totes, i potser la menja important, però la que sempre triomfa, les pancartes, les pancartes és un tema que sempre triomfa moltíssim en aquestes manifestacions, perquè la gent realment s'ho treballa, fa aquelles pancartes per obrir consciències, perquè la gent vegi, i amb les pancartes s'ocuren molt. Jo tinc un element que deia, que a Harry Potter s'havia de mort en el primer llibre, si no havia sigut per Hermione, i pancartes d'aquestes moltíssimes, vull dir. És molt interessant, perquè aquí també comença una mica el tema comunicatiu, com comunicar la situació que s'està vivint. Llavors, una altra cosa que també passa en aquestes manifestacions és el tema dels homes. Hi ha dones, o hi ha grups col·lectius que diuen estrictament que és una manifestació només per dones, una manifestació on el gènere masculí no ha de ser-hi, no ha d'estar representat. Aquí deixareu que discrepi, més que res, perquè jo crec que l'home també... És a dir, també és una qüestió de l'home, també és una qüestió que l'home també ha de fer el canvi. Si no l'introdueixes en tot això, no pot ser mai participatiu i no pot entendre mai el canvi que cal donar a la societat. Jo tampoc no entenc, perquè moltes vegades es clou, quan estem parlant d'igualtat a vegades sí, igualtat, però no vull els homes. L'expliques, l'has de fer, l'has de veure i l'has de treballar conjuntament, perquè si no és molt difícil que l'altra persona ho vegi, ho entengui. M'estàs demanant que hi ha breixes salarials, que hi ha problemes en la estructura, que s'està inferioritzant el gènere femení, que s'ha de lluitar per haver-hi une igualtat, però també diguéssim que si un home no vol fer mal, sinó que el que vol és recolzar l'iniciativa, i jo crec que també ha de ser-hi en aquest sentit. Però són coses diverses que passen en aquestes manifestacions i en aquestes trobades que són festives, que són en l'àmbit molt oberta a tothom, on la gent va amb famílies, on van famílies senceres a fer aquestes festivitats, i realment és per això. A part de la festa, que he repetit molt la paraula festa al llarg d'aquesta conversa, és més que això avui, és trencar fronteres, trencar barretes i dir que aquí estem, que lluitem per això, i això és molt important. Jo ara recordava que el Consell Comarcal de l'Àgil Obregat, el seu observatori de les dones, era curiós perquè va treure, no fa gaire, una informació per aquest 18 de març, que era l'espancions contributives. És curiós perquè la mitjana de l'espancions contributives en els homes del Basll Obregat està sobre 1.315, mentre que el de les dones no supera els 730 euros. És a dir, existeix una bretxa salarial, una bretxa en tema de pensió d'un 45%. Clar, et fa pensar que dius, bueno, el problema, ja no és només que cobris menys que aquesta persona, sinó que quan aquestes dones han de viure sols, perquè no estan casades o perquè han enviudat, no poden fer front, i dius, per favor, és a dir, no som capaços de veure que la bretxa salarial, i en aquest cas toquem la bretxa de pensions, i ho feia perquè en que tinguem el Jesús, que està molt bé però ja és més gran, el qual ell ens pot parlar de les pensions, és una greu, ja és a dir, quantes dones no veiem que quan es moren al marit, les veuen canutes per poder arribar al final de més. I això no podem arreglar-ho. Ara que estem, la generació, que estem treballant, que podem cotitzar d'una manera, dius, arregla-ho, perquè quan arribis a una certa edat, no tinguis aquest problema, i això sembla que no es vulgui arreglar. No sé, Jesús, no ho acabo de veure, perquè no som capaços de voler aquesta igualtat de salaris. Bueno, la veritat és que d'entrada això és una cosa que és una injustícia, és a dir, no és just que això passi a 20 dies, no? Perquè hi ha molta riquesa en el món, que administran bé la riquesa que ja es podria trencar aquesta desigualtat, que és molt justa que es trenqui. Ara, jo penso que aquest tema de la desigualtat és un tema que ve de lluny. De sempre, de sempre, si irem amb la història, recent, de fa cent anys o així, o 200, potser, el tema de les dones ha sigut una reivindicació constant. Igual com altres temes. És a dir, hem anat avançant, s'ha anat avançant la societat, però molt lentament. Potser s'ha avançat més últimament, en aquests últims 50 anys, aprendre més consciència a mida, que al món, fins i tot, amb el sistema econòmic mundial, s'han posat els problemes més a la vista. Ara, el model, el exemple d'aquesta història, si nosaltres pensem que el 1798, la revolució francesa, que hi va haver, la representa una dona amb una bandera, com a líder de la revolució, que això és universal, veiem que la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ja empanien en aquest aspecte. Imaginem com estaven abans les dones d'això. Per tant, a partir d'aquí hi ha bé un sal. Va bé un sal, perquè després van haver altres revolucions, el 1448, a nivell d'Europa, la bogersia va tirar endavant els seus projectes, i va reemplar la aristocràcia. En aquest sentit va haver també un abans. Això és una cosa que encara continua. Ara seria bo que amb aquestes coneixements que tenim actualment i la riquesa que tenim al món, encara que està molt mal repartida, es pugui fer un pas endavant, definitiu. Per enllaçar el que deia el Dani, com sabeu, el 15M, que és recut ara, i el 15M per el tema de conogista, que va passar la setmana passada que deia el Dani, qui està promovent que els joves llencin el carrer i reivindiquin que, si no vigilem, ens carregarem a plenets en què vivim, és una nena o una noia. És una noia sueca, que la volen nominar fins i tot el premi inóvel, si no recordo. Per què és ella la que va començar a parlar d'aquest tema i és la que ha aconseguit moure tot el món? A través de les xarxes, això que diem que es treballa amb xarxes, aquesta noia ha treballat amb xarxes i ha fet que el dia 15, l'hi han repassat tots els joves, i tots els joves d'arreu del món sortissin al carrer, a dir, prou que el planeta ens l'estem carregant. I d'aquí que el Dani, en la seva secció, cada mes ens porta una miqueta, uns petits consells perquè nosaltres, com a mínim, s'enjustencs. No ens carreguem al menys el planeta o, com a mínim, el nostre voltant més pròxim. Correcte. Abans de començar amb la secció que tinc avui preparada, jo crec que Vòvia també enllaçà les dues seccions, perquè parlàvem de les dones, parlàvem del dia de la dona treballadora, i parlàvem també de qui s'enjust, s'havien posat els llasos liles, s'havien posat unes... Clar, això a mi em sembla molt bé. Em sembla perfecte que facin aquestes decoracions, com també... Decoracions per reivindicar, perquè es vegi que s'enjust, també està per la igualtat. És un poble feminista. Em sembla perfecte, com també ho han fet els grups independentistes amb els llasos grups, etcètera. El que vull dir és que, sempre que es facin aquestes coses, si potser hem de tenir el reciclat millor. Això ho hem parlat moltes vegades, i això era plàstic que em rotava el poble. I això, alguna cosa més elegant, alguna cosa més, jo que sé un tros de cartró pintat, alguna cosa que faci més de reciclat, fins i tot unes llaunes pintades, unes llaunes pintades en forma de llas. No sé, una cosa que faci que ens podem sentir també orgullosos de la nostra implicació en el medi ambient. Ara sí, ens anem cap a les propostes que us porto avui, que són per reduir la perillositat dels residus. Perquè en els nostres residus que tenim, que fem el nostre dia a dia, hi ha una perpetita de la brossa que conté elements molt perjudicials pel medi ambient i també per la salut de les persones. Estem parlant de les piles, els insecticides, les pintures, els disvolvents, els productes de neteja, els aerosols, les coles, etc. Tots aquests productes porten símbols o pictogrames de riscos, ja que poden esdevenir residus perillosos, nocius o problemàtics pel medi ambient. I els podem reconèixer amb diferents pictogrames, que evidentment aquí a la radio doncs se'n fa molt difícil ensenyar-vos els pictogrames, però sí que us faré un petit repàs. Tenim el pictograma de nociu, el de tòxic, que potser és un dels que més recordem, perquè és aquesta calavera típica pirata. Després també tenim el corrosiu, el inflamable, que és aquesta flama. També tenim el pictograma de irritant o sensibilitzant, que seria el mateix calnosiu, que és una X. Tindríem el convorent, també perillós per al medi ambient, que aquest també és un pictograma molt curiós i molt conegut, que és aquesta abra amb aquest peix tirat al terra, i tenim el d'explosiu que ens fa entendre amb aquest pictograma que pot arribar a explotar. Aquí ara ens vindríem una mica a veure quin nivell de perillositat tenen cada un d'aquests pictogrames. El tòxic o molt tòxic ens pot ocasionar la mort si s'intudueix el nostre organisme. És a dir, si l'inserim, si ens veiem en llegiu, per exemple, podria causar-nos la mort. El que és nociu és perjudicial per la salut, és a dir, que si ho fem amb una regularitat ens podria perjudicar. El irritant provoca irritació a la pell i a les mucoses, a les foses nasals, etcètera. També el sensibilitzant pot provocar una reacció d'hiper-sensibilitat per contacte o per inhalació. Després tenim el corrosiu, que pot destruir els nostres teixits vius o altres matèries, és a dir, la nostra pell, les mans, etcètera. També fàcilment inflamable o extremadament inflamable, sigui el nivell que sigui, pot inflamar-se amb la presència d'una font de calor. Moltes vegades hem vist alguna cosa, jo reconec que també ho he fet alguna vegada per experiment, i alguna vegada els nanos, quan estan a l'estuari, que s'estan posant desodorant, fan aquesta broma de treure el machero, i fer la flama, i això és molt perillós. No només que et pots clamar, sinó que la flama pot entrar dins de l'aerosol i explotar-ho. No ho fem. Després també tenim el convuret, que accelera la combustió, l'explosiu, que té una combustió ràpida i violenta, que ha provocat aquesta explosió, que comentàvem, i el perillós per al medi ambient, que és molt tòxic per la nostra fauna, per la flora, i per els organismes aquàtics i la capa d'usor. Per tant, són aquests els nivells que tenim de perillositat en els productes que tenim... És a dir, hem d'intentar comprar productes que no apareixin cap d'aquest estargetet d'aquests pictogrames, perquè llavors significa que el producte que tenim a les mans és ecològic o és bo. I ara ens queden uns 5 minutets, els casos, i llavors el Jesús, com que la setmana al mes passat no va poder-nos parlar del tema que el Jesús està desenvolupant tot aquest curs, que és el Corredor Mediterrani, i ens farà un petit 5 cèntims de com tenim aquest tema. El Corredor Mediterrani és un projecte que està en fase de construcció, apujat financerament per la Unió Europea. Es tracta de poder construir una línia ferroviària que vagi, per dir d'alguna manera, des de la costa de Uelba, fins a passant per Andalusia, Múrcia, València, Catalunya, i Capedal, a través de França, Alemanya, Dinamarca, i arribi fins a Suècia i Noruega. Aquesta línia és per poder subministrar aliments a tot Europa des del nostre geografia. Aliments que tenen qualitat i que poden donar vida i feina als països productors, que són nosaltres, els països de la península. Aquest Corredor Mediterrani podria ampliar, donar una riquesa al nostre país, a part de l'agricultura, també, tots els altres aspectes de l'indústria, de la remaderia, de l'indústria làctea, de l'edifici alimentària, del ministre de la Construcció, podria donar una riquesa afegida entre un 3 i un 5% del PIB que tenim actualment a l'Estat. Això comportaria la construcció d'aquest Corredor Mediterrani i, sobretot, comportaria una cosa molt clara. Per poder construir, requereix la contribució d'univers variable de coneixements que van des de la desprecidible madobra. La gent que empliaria per construir-la i servir-la i fer manteniment seria madobra. Engenyers, arquitectes, tècnics de tot tipus, geògrafos, urbanistes, tècnics de mitjambient, professional de l'electrònica, mecànica, alcricitat, automatismes, fustés, fontaners, territoris, territorials i nacionals, instruments financiers i polítics, de relacions amb l'Unió Europea, també en les universitats i un lloc, etcètera. O sigui que realment seria una inyecció de hores de treball que podien ser centenars i potser milers, que en aquest moment necessitem per poder injectar el sistema de treball, perquè tenim encara una turca molt alt i de molt poca recepció amb salaris. Per altra banda, hi ha una cosa, el món està valoritzat i actualment les línies forokerils creixen en una importància extraordinària. Per exemple, la línia forokeril que hi ha que va des de Moscú a Vladivostok, és a dir, connecta tota Europa, pràcticament tota Europa a partir de Moscú, per un cantor i fins a Vadíastok, doncs China i Àsia, no? Clar, però aquest cordó del Mediterrani suposaria, evidentment, una pujada de feina, de que celebrarien més... posem, per exemple, una fàbrica d'oli, que faci oli, celebrarien més llitres d'oli, per tant, es vendrien més, però també els costos baixarien. És a dir, es vendrien més econòmics i, per tant, tindríem treball més precaris. Una meva pregunta. En principi, el fet de poder col·locar la producció que tenim nosaltres en preu més justos, ja seria un logro més immediat, perquè els productes agrícols estan subestimats, estan molt castigats. Pràcticament tot el que és agricultura, des de fruites fins a verdures, estan pagats a l'agricultor per sota de la preu de cost. La qual vol dir que la primera reivindicació, ja és que aquests productors puguin recuperar el preu de cost, més una petita, plus vàlua, d'acord amb les seves necessitats i una just equitativa producció. Per altra banda, oferta de feina. És molt important que hi hagi oferta de feina en aquest mercat agrícola. Per exemple, la UELVA ha plantat milers de mandarines fa cinc anys, amb l'idea de vendre mandarines durant set mesos a tota Europa. Què vol dir això? Que són milers d'orots de treball que donen els seus productors a la seva gent i de passo a l'economia de consum per a la pròpia població. És evident que l'augment de la producció hauria de portar amb l'economia un augment de baixada de costos per a la producció en cadena. Això ja es produeix, però de moment encara el diferencial va en contra dels productors. No va a favor. I aquí el que passa és que el estalviar temps o un transport i guanyar en qualitat surten a fer ciutat tothom. Doncs amb aquesta reflexió d'avui ens hem de descomiadar, perquè ja hem arribat a la nostra hora. Recordar-vos que si ens voleu sentir de nou podeu fer-ho diferit als dissabtes a dos quarts d'onze. Moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies, Dani. De gràcies a tu. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Julien. Sí, fins al mes. Vinent, un abraçada ben forta. Adéu. Moltes gràcies. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.