Veus Parròquia del 27/2/2013

Veus de la parròquia. Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes, com són la societat, la religió i l'humanisme, de reu on es produeix la notícia. Recordeu que veus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'11 del matí, sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, iniciem la nostra audició amb la lectura de l'Avengelli. Diu Sant Lluc. Per aquell temps, alguns dels qui eren precedents contaren a Jesús el cas d'uns galileus com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que ho farien en sacrifici. Jesús el respongueu. Us penseu que aquells galileus van ser malament tractats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no. Si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells 18 homes que van morir quan els caigués a sobre a la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jesús Alem? Us asseguro que no. Si no us convertiu, tots acabareu igual. I els digués aquesta paràbola. Un home que tenia una figuera a la viña, anar a cercar-hi fruit i no ni trobar-hi. Em veuré això, digués el viña té. Fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no ni trobo. Talla-la d'una vegada, perquè la tinc si no fa més que ocupar-me la terra. Ell li contestarà, senyor, deixeu-la encara aquest any, que barrer la terra i la femerer, a veure si fa fruit d'ara endavant, sinó ja la podreu tallar. Gràcies. Notícies d'Església. Gràcies. Sortida de l'Arxip Restat de Sant Feliu, el dia 16 de març d'aquest any 2013. Visitarem el Sant Crist de Piera, on celebrarem l'Eucaristia. Anirem a dinar a l'hotel El Bruc. El preu tot inclòs és de 25 euros. El pagament s'ha de fer en efectiu. La sortida serà des del paradó i ja ho servissarem l'hora. Segons el que ell mateix va anunciar el passat 11 de febrer, el proper dijous, o sigui, demà, dia 28 a les 20 hores, finalitzarà el pontificat de benet 16. El Visva Agustí, valorant la seva portació com a teòleg i com a pastor, considera que aquestes dues dimensions en el paper Ratzinger no han anat mai en paral·lel, sinó perfectament engalsades en un encaix profund. Això està possible, segons el nostre Visva, perquè Benet 16 ha posat sempre al davant la seva missió com a pastor, mentre que la seva condició de teòleg s'assituava al seu servei. Preguem per la nova fase que ara sobra a la vida de Josep Ratzinger i a la de l'Església, en fer ferma amb l'amor de Déu. Taula Rodona aténs el món en temps de crisi. El 6 de març, a les 19 hores, l'equip de pastoral obrera del Visva organitza de nou una taula Rodona de contingut social en aquesta ocasió a Vilafranca del Penedès i sobre els problemes de l'habitatge. Intervindran Joan Torrent, conseller de Càrites, Joan Valle, representant de la Generalitat, Carme Trilla, programa habitatge de Càrites, algú del Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Visva Agustí Cortés. La moderadora serà Raquel Aviles, treballadora social de Càrites, a Calfigarot, seu dels castellers d'Vilafranca, al carrer General Prim XI, a Vilafranca del Penedès. Fins aquí, Notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau. Molt bona nit, Dolors. Molt bona nit, Joan. Bé, ja tornem a ser-hi. Ja esteu disposats a parlar d'aquells temes que sempre ens queden curts, perquè són tants i tan importants que val la pena d'explicar-ho. Comencem. Nosaltres ara, a l'última reunió, vam parlar de tres temes, entre altres que nosaltres considerem importants, de fer una reflexió. Una és que farem una conferència el dia 15 de març. Volem explicar d'alguna manera que hi ha molts joves que ja ho saben, inclús ja hem posat els diners, però altres no ho sabem. El trio dos van. I d'ells ens vindrà una persona explicant-se com s'ha de fer, quines facilitats tenen, quines és la seva ideologia. I penso que és un tema que pot interessar. Ho farem el casal de joves el dia 15 de març. Ja posarem la propaganda adequada i aquesta nit ens trobem per acabar-ho de preparar. Però m'ha cridat l'atenció del tema, l'emissió o l'ideal que persegueix aquest banc. En d'alguna manera hi ha 3 aspectes que val la pena anunciar-los, que és contribuir a una societat que treballi la qualitat de vida i es centri en la dignitat de la persona. Nosaltres els bancs que hem estat actualment, els diners que hem invertit aquí no sabem exactament com han quedat invertits. Moltes vegades, un dels temes que nosaltres tocaven, quan tocaven més el tema de la guerra, que molts diners ens ha servit per pagar fàbriques d'armament. Finançar l'armament. Això arriba al moment que et preocupa. El que ha passat és que els diners de forma transparent saps com són utilitzats, que es dediquen, i això també busquen la qualitat de la persona. Un altre dels punts és facilitar persones, empreses i organitzacions, un responsable del diner, que és el que comentava Mara, i fomentar d'aquesta manera un desenvolupament sostenible. És a dir, mira de cara al planeta, mira que hi ha una cultura ecològica, de tot això. I l'especte que també va a la pena és proporcionar al client uns productes financers sostenibles i un servei de qualitat. És a dir, no sentins enredat com molta gent que va fer tot això dels preferents que s'ha trobat, els seus diners no han pogut disposar i té verdades problemes per aconseguir-ho. I sabem que molt jovent amb això ja hi té posat l'ideal d'aquest canvi que tothom esperem que el món faci un canvi, que sortim d'aquest capitalisme salvatge i anem cap a alternatives. Això és una alternativa. Aquest seria un dels punts que nosaltres en parlarem aquesta nit, que tenim reunió per preparar la xerrada. Molt bé, no és molt interessant. Després també hi ha un tema, clar, sobre el que ens fa burri més el que és tot el tema de la política i els polítics i tot aquesta cosa. En cas d'àliga, a l'any 2008, amb una gent que es van promocionar d'aquestes anuals, ell fa una reflexió. M'ha semblat que no hem de generalitzar tant. Perquè si ens carreguem els polítics i la política, ens podrem carregar indirectament la democràcia. Naturalment. Vull dir, hem de fer net, s'han de dir les coses, però a vegades de mirada no he generalitzat tant. I ell, d'alguna manera, en el seu moment va fer una reflexió. Vull dir, si us sembla bé la llegejo. I tant, i tant, que sí. Diu, política sí o política no, és la seva pregunta. Diu que el reconeix que la decepció que ha vingut provocant la política, pràcticament a tots els països, creia una actitud de desconfiança, de menys preu i fins i tot d'indignació envers la política. Els escàndols de corrupció i nepotisme, la falsetat de les promeses electorals, les aliances espúries, la inèrcia interessada de les oligarquies nationals i la submissió del govern i polítics a la macroditadura del capitalisme neoliberal, aquesta política sí que cal que mori. Mundialment, hi ha una política morta. Denunciant aquesta política i nicua, reivindiquem la veritable política. Diversos especialistes escriuen a la nostra agenda, que és això per què va fer aquest comentari, proporcionant informació i pistes d'acció particularment en les àrees més profanades o més oblidades política i drets humans, dona, mitjançada comunicació, moviment popular, cultura, religió, la política i l'economia. És a dir, aquesta agenda donava una visió i alternativa per sortir d'aquesta política neoliberal. S'ha de somiar caminant. Volem i hem de ser polítics i fer política. Ens auto-convoquem per entrar tots compromesos i esperançats en aquesta gran mobilització d'objectius, de fòrums, de campanyes, de realitzacions. Demanem somiant al que la política sigui un exercici d'amor, la celebració diària d'una convivència veritablement humana, una política veritablement fraternal i sonora, un culte diària a l'humanitat i el millor culte Déu, el Déu viu. Volem ser polítics i fer política sense neutralitats possibles, sense equidistancies hipòcrites. Aquesta edició de la nostra agenda vol ajudar a pensar, assumir allò que cal fer per tal que la política visqui ressuscitada lluny dels apuntres blanquejats i sigui una política humana i humanitzadora. Jo, en el seu moment amb aquesta agenda, ell feia una crida. Cal entendre de política, cal que siguem tots compromesos. Tots són polítics. I cal escollir que els nostres polítics siguin més transparents. Tots som polítics. No podem posar-nos d'esquena la política, perquè la política som tots. És el funcionament de la polis, de la gent. I clar, bona o dolenta o mitjana, però tot és política. Ningú no pot renunciar a aquesta política i intentar fer-la la més humana possible. Més humana, impossible. I d'intentar sortir d'aquesta cosa que ho ha podrit tant. I per últim, només farem una pinzallada, el dia 9 de març, en la missa dels nens, d'un familiar, que segurament, Joan, et informaràs més, hi haurà el famós sopar, aquest sopar de la FAM, per recollir diners per mans unides, que aquest any el projecte va dedicat... A veure si trobo... El projecte va dedicat a l'ampliació d'un internat. Ah, sí, ja ho hem comentat. I costum... Sí, quan vam fer l'altre recapte de diners, ja ho vam comentar. Nosaltres animem, si algú està interessat, al dia 9 de març començarà amb la missa, després ens trobarem dins de la parròquia, i es farà una situació del lloc on es farà aquesta portació. I animem... Per què s'ha d'ampliar? Sembla que són quatre habitacions, una cuina menjador i un magatzem. Exacte. Doncs a veure si podem col·laborar amb... És una gran cosa, perquè les poques coses que poden tenir aquestes persones. Exacte. Doncs, apa, animem-nos. Aquestes notícies que estem treballant des de justícia i pau. Ampliant la notícia que ha donat la dolors, la xerrada, aquesta del dia 15, es fa el casal de joves, que ens accedeixen al local, d'una manera espontània, i en ganes que fem una... Sí, alguna vegada ja ens ho havien deixat, ja havíem anat a fer allà les coses. I la persona que vindrà a fer la consultència, explicar, es diu Isabel Sánchez, que és directora territorial de triodes bancs. Ahà. Us invitem a tots els que estigueu interessats amb la banca ètica, perquè, com a mínim, és interessant conèixer, diguem-ne, els punts en què es mou aquesta entitat, els interessos d'aquesta entitat. I, bueno, us esperem que vingueu. És molt interessant. Sí, un altre dia també hem parlat, 60 i més sobre la banca ètica, que si volen canviar una mica el nom, perquè sembla que els altres bancs no siguin ètics. És clar. És que parlar de la banca ètica és un oximoron, perquè la banca no té massa ètica en general. No, només per guanyar. És per guanyar. Ara, clar, depèn, com deia l'adolós, en què aquests guans serveixen per fer què? Desgraciadament, allò que dona més cèntims són en aquestes coses tan horroroses, com són els armaments, i altres temes que també són de cara, no a la no bondat amb el gènere humà. Sí, amb això de la qüestió que ens trobem en la banca, en general, els concedents crèdits, els fàbriques armament, que protegeixen armament, que fan servir amb les guerres. Sí, perquè les fàbriques d'armament donen uns guans d'avui per demà. I donen uns interessos. I per això vencen en guerres a tot arreu. El gran capital l'interessa que hi hagi en guerres a tot arreu, perquè Àfrica es mora de fam. Per què es mor de fam? Perquè entre ells es maten. Qui els dona les armes? És clar. És clar. És que les coses són així. Llavors, és molt convenient que hi hagi una banca que controli allà on fan servir aquests guans. Està molt bé. Llavors, avui tenim un altre tema que està passant actualment als hospitals. Els hospitals tot sabeu que tenen una divisió, una secció d'urgència, que són les que tenen, en primer lloc, a les persones que necessiten ser teses d'una manera ràpida. Llavors, nosaltres hem fet una mica de reflexió sobre aquesta qüestió, que en diem crisis, crisis que tenim tots en aquests moments, i d'anys colaterals. Els anys colaterals són aquelles coses que passen, que perjudiquen, amb una sèrie de persones, en què la primera intenció no era aquesta, sinó que ha passat a més a més, que passa a més a més a les altres coses, que a vegades no ens en donem compte. Nosaltres hem tingut ocasió de veure i reflexionar la activitat que hi ha en els hospitals, en les seccions d'urgència, d'apartament d'urgència, i hem fet aquesta reflexió. Aquesta crisi econòmica financera i de valors està provocant molts d'anys colaterals que afecten múltiples aspectes de la nostra societat en totes les seves variants. Estem veient com l'atenció a les persones grans que van per urgències als hospitals són tractats en la màxima atenció, com sempre hem estat, per part del personal sanitari, metges, infermeres i ajudants. Però el que passa és que es nota la manca de recursos com manca de personal sanitari i llits per atendre. De manera que les sales d'urgència s'amuntegen, la gent esperant l'atenció mèdica i la permanència a les sales s'allarga en el temps. Ara segueixes tu, Dolors. Els malalts són moguts en camilles, que no n'hi han per tothom, i en canvis continuous en els cups d'assistència manques de cadires pels acompanyants, de llits pel tancament de plantes completes, i que en conseqüència no permeten allargar el tractament de permanència a l'hospital a partir de les urgències. Les persones grans són una majoria de les que arriben a urgències, i tot el trasvals que s'origina als centres perjudica amb l'atenció d'agudar aquestes persones que han treballat tota la vida cotitzant als impostos, la Seguretat Social i el IRPF, principalment, i que veuen que finals de la seva vida, quan més atencions precisen, se'ls inega en part aquesta prestació per a aquesta manca de mitjans materials de l'administració. Creiem que les administracions estatals i també les autonòmiques han trastocat els valors essencials i la justícia de les persones. És a dir, posen els interessos als èficits privats financers, que és la majoria del dèficit que actualment té el estat espanyol, i públics, que és la minoria, a sobre de les atencions sanitàries. Aquesses diners transpassats per retallades de sanitat i ensenyament van aparar a la banca, que amb el versat per avarícia i especulació, la seva funció d'estar al servei creditici de les empreses, que són les que creen llocs de treball, i que en lloc de demanar-los, demanar-los i comptes, i jutjar als especuladors, s'obta per donar-los diners del conjunt dels ciutadans per retallades. Per tant, si han perdut els valors, com a mínim, haurien de marxar de les administracions i deixar pas a noves persones honestes i honrades, i, sobretot, molt professionals en la seva feina. No cal dir que el personal dels hospitals denuncia la situació de retallades que pateixen, amb notes que apareixen a les parets dels hospitals explicant el problema que tenen, i, a més, amb manifestacions al carrer dia sí i dia també. Esclar, els mitjans, cada cop són més minços. O sigui, la professionalitat dels... en valgui, la redundància dels professionals, el que han dit, metges, infermeres, personal ajudant, és magnífica, perquè treballen més hores, posen tota la seva bona a fer les coses, però, esclar, a vegades els mitjans són molt justos, són minços. I, mira, que van perdent estoc, a vegades no es renoven. I esclar, és que és molt difícil. Està tot basat en la bona voluntat del personal. I per molt bona voluntat que tingui, si no tens els mitjans a la mà, doncs, esclar, per altra banda, on són els diners que ens ha de transpassar al govern central a la sanitat d'aquest país, a les autonomies. Ells, a totes les avantatges que poden rebre, de banda que han donat un demà de milions a la banca per netejar-la, o sigui, la resta d'avantatges de la resta d'Europa, que Europa els hi dona per allargament de pagar-la, el que es deu o el que sigui, és que el govern central s'ha de transpassar a totes les autonomies, tant en senyament com sanitat. I, a llavors, què? Per què volem un ministeri de sanitat del govern central si tota la sanitat està transpassada a les diferents autonomies? Doncs bé, sembla molt bé que es transpassi. Tothom vol que a casa seva no li mani ningú i fer-ho a la manera que ell ho vol fer. Però els diners també els necessita. I això i el ensenyament, tres quarts del mateix. Sí, sí, és molt preocupant el que està passant. Per què volem un ministeri de cultura i d'ensenyament si estan transpassats, si cada autonomia té el seu sistema molt respectable a totes? Doncs escuteu, comencem a tallar per dalt i no retallis el lloc que és més feble, que és el final de la cadena. No, i és el que parlàvem fa uns dies enrere, que, per exemple, hi ha un... s'arradallen els propostos socials, però en canvi, la cosa militar no fa cap reis. És el que dèiem abans. Després tot aquell diner, que és el que ara em deies, que arribava d'Europa, s'ha distribuït molt malament, s'ha fet barbaritat... Si estan allargant els terminis, perquè per no atucigar el govern, perquè tingui temps de poder tornar a menys pressa al deute, que no es pagarà mai, perquè és immens. Però, vaja, les condicions s'allargen, però s'allargen a l'estat central, a les autonomies s'han de complir immediatament. I això, escolta'm, és molt trist. Bueno, diuen que estem en una lluita econòmica. Sí, és una guerra econòmica, és una guerra econòmica. A més de Catalunya, doncs és enfonsar-la econòmicament. Sí, i ja no és Catalunya sol, eh? Les altres autonomies també comencen a estar. I són molts, diguéssim, del color del govern central, gairebé totes. És curiós, perquè aquí ja s'ha retallat molt, ja no sé quantes retallades portem, i ens vam avançar una mica agafar aquesta política austera. I dius, ostres, però vull dir que més volen, no? Perquè és que vam tenir una invasió, una vinguda de persones que, en molt poc temps, vam augmentar els habitants del nostre país, aquí, de Catalunya, amb un milió de persones. El pressupost era el mateix. I amb tots els haig dius, i ben atesos, i continuen sent ben atesos. Encara que no... Mira que realment la nostra sanitat és una de les més avançades de tot el món. És un benestar extraordinari, perquè el seu universal, que va ser la gran obra d'Ernest Lluc, doncs tothom tenia dret a aquesta sanitat. Però esclar, de cop i volta, amb tot el boom de la gent que va entrar, perquè es necessitava per la bombolla de la construcció, doncs és clar, va venir molta gent, tothom va treballar, però, noi, quan s'ha desfet a la bombolla, tenim les persones, molts han marxat. Però, escolta'm, una persona que porti aquí treballant i visquen 4 o 5 anys, que més o menys, ja té la seva vida formada, com ha de marxar? És clar, és que és un problema molt gran. I sembla que els de dalt, els del centre, el govern central no sap veure aquestes coses. De fet, nosaltres avui hem volgut reflexionar una miqueta, en el sentit, de posar-nos en un lloc de les persones grans. Oh, les persones grans oles que pateixen més? Perquè aquestes persones resulta que, en el moment en què han perdut qualitats físiques per l'edat i que són més febles, haurien de ser cuïades en tots els aspectes amb una cura especial. Clar. Perquè aquestes persones, després de la guerra civil, són els que van aixecar el país amb el seu esforç. I tant que sí. I van donar peu a la riquesa que hem gaudit fins abans a la crisi. Per tant, hi ha un deute amb aquestes persones. No és gratuït la qüestió, no. Se'ls ideu alguna cosa. Se'ls ideu molt. I això ens donem en compte els fills, aquestes persones que les acompanyem en el hospital. I si no fos per les famílies, què passaria en aquestes persones? Per tant, la veritat és que no és admisible que aquestes retallades que es fan a càrrec de la gent, aquesta, com petit, i entre la gent molt... La gent gran i dels patufos, també, dels nanos, també. Es facin a càrrec de treure'ls aquesta necessitat, aquesta atenció que han de tenir. Clar, i quan hem passat una bona vida, que amb la medicina, amb el tracte amb les persones, hem aconseguit viure més anys, doncs, realment, ara, també durant més anys, ells han contribuït. Per tant, això se'ls ideu. I no es pot fer omís aquest deute. És a dir, si els valors els es toquen fins a aquest punt, llavors, senyors, els que els hi toca decidir com a ministre en el país han de reflexionar, i si no es veuen en cor de fer-ho d'una manera justa, ho han de deixar. També seran grans ells, eh? I tant. I tant. Si no es morren abans també seran grans. Per tant, no hi ha volta de full. La qüestió està clara. No es pot aportar en aquest cantó. I no s'ha de pensar que això no existeix. Existeix i és visible. No, no, i tant que existeix. I tant que existeix. Per qualsevol que vulgui anar a urgències per necessitat, ho captarà immediatament. Sí, sí. Bé, torneu a recordar aquestes dates d'aquesta conferència. Sí. Perquè ja són el 58 i ens queda un minutet. El dia 15 de març, a les 8 de la tarda, el Casal de Joves, el Carre Indústia, que han col·laborat d'una manera molt generosa, tant en la preparació de l'acte en allà, en preparar l'escenari, sinó amb les ganes que han tingut de buscar una data, que ens anés bé a tots nosaltres. Molt bé. I l'altra. El sopar de la FAM, que es farà a La Perroquia el dia 9, després de la missa de... De la missa familiar. De la missa familiar, cap allà a les 9 del vespre, ens reunirem als locals de La Perroquia i farem una mica el panbòlia explicada que es tracta el projecte. Molt bé, perfecte. Bé, hem arribat als moments finals de veus de La Perroquia. Avui en les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro, una servidora, Joan Algarra. Ha controlat el so i les músiques en Mar Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau.