Veus Parròquia del 29/5/2019

Veus de la parròquia, la finestra de Justícia i Pau. Hola, bona nit a tots, com estem? Bona nit. Hola, Jesús, hola Dani, benvinguts, com anem? Bé, bé, bé, no tanta energia com tu, però bé, bé, bé, sí, sí. I tu, Jesús, què feia molts dies que no venies amb nosaltres? Que tenies moltes coses i demés? Sí que han cavit en la vida. Però ja és molt, no? Molt i tant. Molt bé, molt bé. Doncs què expliqueu, companys? Doncs bé, ha sigut un mes una mica diferent, perquè ha sigut un mes bastant excepcional, dos eleccions bastant juntetes. Una primera que han sigut les eleccions espanyoles, i després les europees i les municipals. Ha sigut tot molt juntet, i bé, doncs hem tingut un mapa molt polític en el nostre calendari i en el nostre municipi, però tot i així, bé, vull dir, jo crec que a pesar dels resultats, que això ja és una altra història, jo crec que han sigut unes eleccions on, no sé, tot ha anat transcorrent, tot ha anat evolucionant, i ja crec que ja hem passat una etapa. Ja veurem si a l'octubre o el setembre ens torna una altra cop, però de moment ja tenim aquesta etapa feta. Per tant, pel que fa el mapa polític, diríem que ja ho tindríem fins al curs que ve com a les escoles. Doncs bé, nosaltres avui no sabíem ben bé que us ho diem així amb tota naturalitat. Quin tema podíem ser? Evidentment, parlar de les eleccions, jo crec que la Ràdio de Sant Just ja ho ha fet, hi ha hagut programes específics d'això, i creiem que a Justícia i Pau no anàvem a fer ni cap anàlisi, ni res, cadascú és ben lliure de fer el que cregui, i nosaltres avui hem decidit que parlarem de les donacions de les grans fortunes, no? Fa uns dies, entre aquest avoratge, que ha dit el Dani de polític que hem tingut, va sortir que la Mancio Ortega, el propietari d'inditecs, el de Zara, espereu l'altre que és Massimo Dutti, també és d'ell, crec que és d'ell, té tot aquestes grups d'empreses, va fer una de les donacions a la sanitat pública, va donar 350 milions d'euros per la sanitat, i un dels partits polítics va protestar perquè no el trobava alíssim, perquè deia que era una manera d'abadir impostos. Aquí ens queda què volem, és a dir, sabem que hi ha gent que abadeix impostos, i hi ha gent que diu que potser creu una fundació i en aquesta fundació de don, o faig projectes cap a la ciutadania o cap a les persones, doncs no pago aquests impostos, però jo, com a mínim, sé que els diners que hauria de pagar amb els impostos els estiguen amb una fundació, amb projectes als idóngs. Està bé o està malament? No ho sé, aquesta és la conversa que podíem donar a l'Escola la nostra opinió. Hem entrat fins i tot a la fundació de la Manciol Teca. Aquest senyor té moltes àrees, perquè té el programa de recolzament a l'Encologia Pública, té programes de beques per als estudiants, té un màster de producció, de xornelística i audiovisual, té escoles que ha creat a Galícia i a Vigo són a l'Escola Esbersol, i té també el centre d'educació especial i atenció terapèutica. Aquest senyor, per exemple, amb programes de beques educatius, ha vacat 2.325 joves i joves. I dius, ostres, ha posat 40 milions d'euros per vacar en teves educatius. Fins a quin punt està bé, fins a quin punt està malament? Clar, en el moment que un partit polític ho porta al Congrés de la Diputat, dius, home, no sé, si llegies, dius, clar, una de les, dels comentaris era, confia molt més en la prudenta generositat filantropes desinteressades com Ortega, que la maquia bélica set del poder de polítics ambiciosos com la de Unidos Podemos, doncs no sé, clar, aquí queda... Què heu pintat tots, no? Clar, aquí entrem en un gran debat, que és el debat de està bé, està malament. Quins... Què fem servir per determinar que està bé i què fem servir per determinar que està malament? Quins són els criteris que nosaltres fem servir per prendre aquesta decisió? Doncs, des de l'àmbit ètic i moral, podríem determinar que aquesta acció és una acció per bé, no?, perquè és una acció que el que vol, doncs, és senzillament ajudar, no?, des de fora el que es veu és ajudar, sense mirar els interessos ni polítics, ni econòmics, el que es veu des de fora és que està ajudant, al cap i a la fi el que està fent és ajudar, perquè està donant beques, està donant ajuts a l'educació, a les persones, per tant, el que està fent és bo, i quan una cosa és bona, vol dir que està portant unes ajudes a la societat. Però, clar, si ho mirem des de l'altra perspectiva, que seria la perspectiva més com a ciutadà, més... veure-ho més com... no tant des de la ètica, no tant des de la moral, sinó de vista més social, què passa? Veiem una cosa que no és normal, que una persona aporti aquestes quantitats de diners, perquè sí, desinteressadament, no estem acostumats, vivim en una societat, que tot és a canvi d'una altra cosa, per tant, què és el que vol, no?, si mires des de la vista social, dius, hep, ojo, que aquesta persona, si està fent això, és per una altra cosa. Per tant, pensem, què és aquella altra cosa, que vol voler la Manci Ortega, per donar aquestes quantitats de diners, per voler fer aquests tipus de tasques, perquè ho està fent desinteressadament, perquè sí, per la seva cara bonica, perquè vol bona publicitat pel negoci, o simplement vol pagar menys impostos. Aquí és on entraríem el debat. Per tant, jo crec que no hi ha una resposta lícita, jo crec que no hi ha una resposta de dir si ho està fent bé, si ho està fent malament, perquè s'ha de mirar des de diferents punts de vista. Si ho veiem des de diferents punts de vista, podem veure que des del punt de vista ètic moral, sí que estaria fent una cosa bona per la societat, però si ho mirem des d'una perspectiva més social, una perspectiva més de ulls, de persona, podem veure que aquesta persona que està fent és donar uns diners altruïstament, i no sabem si ho està donant per algun pacte, per alguna raó que nosaltres desconeixem, o senzillament per avedir impostos, per tenir bona publicitat. Per tant, és allò de dir... Què? Si t'ho mires, per exemple, com sabeu, el gran... Jo crec que el gran problema actual de les informatats que tenim al nostre món és el càncer. Amb un any detectem més de 200.000 persones que tenen càncer. Això significa que un 60% d'aquestes persones necessiten efectament de radioterapia. Si us hi fixeu la sanitat, si us hi fixeu la sanitat tant, com per mantenir tot aquest serveis puntés en aquestes tecnologies. Aquest senyor, des del 2015, fins al 2021, va fer el programa de recolzament a la concollogia pública. És a dir, és dotar d'equips per detecció i diagnòstic de càncer i, a més, d'equips de tractament. Són 300 milions d'euros que ell ha posat. Quina és ara mateix la Generalitat o l'estat espanyol que posa 310 milions d'euros simplement en investigació en comprar màquines d'aquest estil? És el que deiem, no tenim una resposta, però aquest senyor, si la vista dius, ajuda a que les persones... una de les màquines és aquí a Barcelona. Una de les màquines més punteres de Barcelona. Tu què dius, Jesús, que estarà aquí molt callat? Bueno... Interessant el tema, però hi ha una cosa que està molt clara per mi. La Mància Ortega, o l'empresa de la Mància Ortega, o el que sigui, hauria primer de pagar els impostos que li toquen el 30% dels seus beneficis, primer a la Caixa Pública, que és la de l'Estat. Per què? Perquè és el que fem tots els mortals. Però a més a més, a veure, fa unes donacions, però és un gran de les fortunes del món, dels primers, del rànquing dels 30.000 rics. Per tant, podria fer les dues coses tranquil·lament. De sobres? Pot fer-les tranquil·lament. Llavors, no justifica... per mi no justifica aquesta manera d'actuar. D'acord? Que a vegades ens trobem en què l'Estat no arriba a determinar els llocs, però precisament no arriba, perquè no recull els impostos que li toquen del 30% de les empreses de l'IBAX 35, la banca, les empreses grans, i llavors, clar, per això no arriba. Per tant... Serà 1.300 milions d'euros, imagineu-vos. El Jesús pot fer les dues coses de sobres. 1.300 milions d'euros en dividents de la multinacional. El benefici fiscal és més gran, perquè això són dividents. Clar, això són dividents, és una part. Exacte. Per tant, aquesta qüestió, per mi, està molt clara. Llavors, llavors, posem a plantejar que, per exemple, quan es va cremar la Notre Dame, va passar el mateix. I llavors, per construir la Notre Dame, tindrà, no tindrà beneficis fiscals especials, és a dir, els aduiran, no els aduiran, perquè clar, en poques hores, allà van sortir una quantitat de diners, que va ser brutal, que dius, si tothom podien donar tants milions d'euros per construir una catedral, a mi, amb tot el carinyo, perquè com sabeu, Notre Dame depèn de l'Ajuntament de París, i allà, qui té els edificis, normalment, d'aquesta vergadura, d'esglésies i, a més, qui ha de fer el manteniment d'aquestes, és a l'Ajuntament de París. Aquí, per exemple, hi ha moltes congregacions, que són les responsables de mantenir el patrimoni de les seves esglésies, algunes no, però, normalment, o són elles mateixes, les que s'autodefinen, si en per poder mantenir el seu patrimoni, jo ve demana una subvenció a la Generalitat d'això, a Catalunya i a Espanya, és el polpí ajuntament, clar, dius, estic pagant una donació, estic donant diners, perquè l'Ajuntament no l'hagi de desfer, però, clar, si jo tinc aquesta possibilitat de donar diners, per què no puc donar jo diners per al tercer món? És que amb la quantitat de diners que han donat per fer Notre Dame, la fama en el món d'alguns països potser les ràdiques, i han sortit, no, ha sortit allà una quantitat de diners brutals, quan fa certes campanyes, veieu els resultats que veiem, per obtenir fons per fer qualsevol projecte humanitat. I no només han sortit diners desorbitats, sinó que també han sortit idees desorbitades, és a dir, s'estava parlant de tot una piscina a la Notre Dame. Vull dir, fins a quin punt... arribem, no, amb el gastar els diners, perquè jo l'altre dia vaig llegir un article, que hi ha salida idees i tal, de fer coses allà a la Notre Dame, i una d'elles era una piscina. A veure, perdona, una piscina. No te sentis? No sé, al final arribo un moment que dius, a veure, prou d'idees descaballades, anem a fer una cosa senzilla, perquè jo crec que l'església, el que és un edifici, parlant de l'edifici, l'edifici de l'església, jo crec que ha de ser un edifici que demostri veritable senzillesa, que demostri veritable un espai senzill que sigui apta per tothom, que pugui obrir-se a tothom, i no una cosa tan exagerada com en alguns llocs es trobem, aquests caríssims de moments que al final dius, és l'església de tots, però hi ha gent que no es podria permetre, ni una quarta part del que hi ha aquí dins, és allò de dir, fem un espai de tots, i una manera fàcil de fer-ho és amb aquests diners que han aconseguit per Notre Dame, no sé, arreglar l'espai, perquè evidentment Notre Dame és una església molt i molt reconeguda, i que és el cor de França i el cor de París, però potser també hauríem d'agafar aquests diners i una part d'ells aprofitar-los per un bé comú. Sí, sí, estic totalment amb la reflexió del Dani, estic totalment d'acord. Tu què dius, Jesús? La veritat és que a mi costa entendre com es tanca la porta als immigrants a nivell francès, a nivell europeu, a nivell espanyol, a nivell italià, a nivell d'alemània, perdó, a nivell d'àustia, a nivell d'Ungria, i llavors, per què es tanca la porta? Perquè no es vol posar mitjans econòmics perquè puguin desenvolupar dintre del continent europeu. Llavors, és a dir, hi ha una escala de valors que a mi no m'encaixen. No m'encaixen perquè si realment en Atredam és el cor religiós que té un simbolisme dintre d'Europa, igual com el té en altres aspectes, en Carlo Magna, que va ser el que va donar la idea d'una Europa Unida, doncs llavors en els altres valors no, no, no. Va en contra de més, va en contra dels altres valors. És a dir, Itàlia ha creat una llei amb el qual intenta que els immigrants o refugiats que rescaten el mar, els que els rescaten, paguin una multa de 3 a 4.000 euros. S'ha arribat fins a aquest extrem. Llavors, a veure, hi ha una distorsió de valors que a mi no m'encaixen. No, no, no encaixen. I per enllaçar-me això, avui comentàvem amb el Dani, a Mikro Tancat i a Man Jesús, que bueno, que possiblement amb un canvi polític a la ciutat de Madrid, possiblement tindrem una altra vegada els circs amb animals. Us en recordeu que quan nosaltres... que el Jesús i jo, però anàves al cirque i veies llavors, veies animals, però també hi havia una problemàtica, que aquests animals moltes vegades no estaven ben cuidats, ni estaven en els llocs que els hi correspondia. Tenien unes mancances, que clar, són cers vius, en el moment que són cers vius, vols tractar-los el millor que puguis. Llavors es van radicar dels circs i vam passar que si veníem a qualsevol circ, ara d'animalots no en trobem. I resulta que ara comentàvem el que ara us comentarà el Dani, sobre aquest tema. Doncs sí, avui fem un canvi, ja sabeu que aquesta secció costuma parlar de temes més de medi ambientals, però hem cregut que era convenient parlar d'aquest tema, que és el tema dels animals. El títol, la capçalera, és que és bastant bèstia. El títol d'aquesta notícia seria Gràcies Madrid. Vol ver el circo amb animals. Clar, d'on he entès això? Doncs hi ha una associació, que és l'associació de circos reunidos, que està a les xarxes socials, entre elles l'Instagram, i fa poques hores, farà cosa d'un parell de dies, una cosa així, va posar un missatge públic en el seu perfil d'Instagram, que deia, gracias Madrid, el cambio ya ha llegado. Ahora sí que sí, os garantizamos que al menos en los próximos 4 años, tanto en la Comunidad de Madrid, como en la Ayuntamiento de Madrid, va seguir habiendo circo tradicional, el de verdad, circo con animales. Gracias por haber echado a la persona que quería prohibirnos nuestro trabajo. Adiós, Manuela Carmena. Aquest va ser el missatge que va llançar l'associació de circ reunits i que ha portat molta crítica, perquè no només ho va llançant a l'Instagram, sinó també al seu Facebook, i va portar molta crítica. Per exemple, hi ha gent que diu per fer un bon espectacle, no fa falta animals, sinó tenir una bona idea, i sobretot talent. Fins a quin punt? Fins a quin punt hem arribat, que no només això, sinó també han arribat a fer boycott a pel·lícules de cinema. Fa molt poquet s'estrenava una pel·lícula de Disney, que era la pel·lícula de Dumbo. La pel·lícula de Dumbo, dirigida per Tim Burton, és un remake de la pel·lícula antiga de la pel·lícula de dibuixos animats. I al passat més d'abril, Circos Reunidos, aquesta mateixa associació, volia aconseguir una estranya prohesa que era la de no omplir les sales de cinema. Fer un boycott contra Tim Burton i contra el cinema per el desprecio d'animals, perquè és molt embassada la idea que va tenir Circos Reunidos. Circos Reunidos va tenir la idea que la pel·lícula feia que despreciéssim el circ d'animals. A favor del circ amb animals, van voler fer aquest boycott perquè no se n'és a veure la pel·lícula. No sé si m'he explicat. Jo en la vaig veure quan era petita, tenia 8 o 9 anys, o potser menys, no recordo ara, però recordo que una de les coses que posava de manifest era això, que aquest animaló li treuen la mare, primer de tot, i llavors la porten en un circ. Aquest animal li fan de tot, per aconseguir que aquest animal faci coses, per tenir més gent i que els altres animals no el tracten com a set view, sinó que és una màquina de fer entre cometes diners, no és el que posava d'animals a aquesta pel·lícula, en els de dibuixos, d'adueixo que els remakes de la mateixa manera que van fer la bella i la bestia, d'adueixo que deu anar per aquí, que deu ser igual, per tant posava de manifest que el circ d'animals moltes vegades els animals no han estat ben tractats. Doncs el primer dia del mes d'abril, aquesta associació posava un missatge que és al següent. Des de Circos Reunidos recomendamos a todos los amantes del auténtico circ con animales el circo tradicional, el de siempre, que no vayáis a ver ni fomentar la pel·lícula que actualmente está en cartelera Dumbo, que aunque parezca una divertida historia de circo, es un mensaje animalista absoluto y un total desprecio al circo con animales, con mensajes como creemos que los animales salvajes no deberían estar en cautividad en ningún circo. Pedimos a todos nuestros seguidores que no apoyen esta pel·lícula para así defender el verdadero circo con animales. És a dir, aquest missatge és horrorós. El missatge que ens està donant aquesta entitat és horrorós. Està dient que no anem a veure una pel·lícula perquè està lluitant pels drets dels animals. És que és molt fort. Això és el que varia posant als polítics, els que han entrat nous o els que ja hi són o els que siguin, hauríem de fer una llei per primera vegada contra l'alfactament dels animals. Aquí estàvem parlant del Dumbo i de més, però tenim els galgos, que aquí en el poble, són un poble on, si passegeu, els carreguin gossos, el delijo, en veiem més perquè, clar, quan vas amb algú parles amb gent que té gossos, però aquí hi ha molta gent que té adopcions de gossos, de galgos. I la veritat és que quan els adoptes arriben molt amb molt mal estat. Amb pallissats, amb ferides, potser que avui ens ho fem mirar i, entre tots, lluitem perquè hi hagi una llei contra el maltractament d'animals. En definitiva, són éssers vius. Per tant, dius, ostres, no siguem, perquè si en animals no es puguin queixar com un adult, com nosaltres, que podem tenir la paraula, ells no deixen de ser animals que tenen sentiments i que una pallissa els fa mal. Llavors dius, potser els nostres encantadors polítics han de començar a posar lleis, perquè aquest dilema o aquesta notícia que avui estem comentant no s'hauria de donar perquè hi hagi una llei que ho frena. Però aquí tenim, per exemple, l'imatge de l'Ajuntament de Madrid que va prohibir els ciutadanimals amb el recolzament d'hora a Madrid, PSOE i Ciudadanos, però la firma oposició del Partit Popular que ha presentat la seva enmenda amb totalitat. Per tant, resumint una mica tot, el nou govern, és a dir, ara un govern municipal de dretes a capital que ha sortit després de les eleccions del 26 de maig, podria revertir l'ordenança com en alguns dels possibles membres, ja amenaça a fer un Madrid més central. Per tant, a què podria passar? Anirem veient-ho durant el transcurs. Ens queden com 5 minuts només, el que li donaríem veu en el Jesús, que ens parli un momentet del corredor, si li sembla bé. I abans de plegar, també us donarem una activitat que hi ha aquest divendres dia 31, però així t'assem la paraula i després acabem explicant l'activitat del divendres 31. Molt ràpidament, perquè hi ha partits de temes que ens fan pensar, per tant, serà molt ràpid. El corredor Mediterrani és un tema que hem estat treballant al grup d'exercici pal de Sant Just, i hem donat a conèixer, a través de la ràdio i també de la Vall d'Avers, el número actual de la Vall d'Avers, aquest mes, hi ha dos articles, que és el dos i el tres. Ara parlaré una miqueta de l'article número 5, perquè és important el corredor Mediterrani. El corredor Mediterrani és important primer, perquè portarà els ingressos a la Caixa de l'Estat d'entre 30.000 i 50.000 euros l'any, és a dir, un 3% i un 5% d'ingressos del seu pit. Cada any, això vol dir que en 10 anys seria 10 vegades el que he dit. Què es podria fer amb aquests diners per simplificar? Mireu, reduir-ho sensiblement el temps, espera de visites mèdiques, a les especialistes, a la societat social, pel fet de poder augmentar el personal, que no és poc d'això ens queixem o patim la majoria de filiats. Millorar els salaris del personal sanitari d'acord amb la seva condició de treball, que també tenen uns salaris que en competència amb els salaris europeus, fa que marxin del país. Situar a les pensions de manera que no perdin el poderquisitiu a través del temps, el qual vol dir l'increment anual en funció de la infecció al llarg de l'any, que no és poc. També adequar les pensions baixes al nivell que precisen les persones d'acord amb les necessitats bàsiques, sobretot el tema de les persones viudes. En forma de càrites d'aquest mes, han denunciat que no poden donar l'abast de totes les necessitats que els hi arriben, perquè ja han sobrepassat els seus mitjans. Per tant, aquesta activitat que intenta suplir al màxim les eficiències, ja es veu impotent per poder cobrir les necessitats que tenim de la gent necessitada. A veure, les ONGs que ho perden per diverses causes al territori i a fora, reben moltes menys aportacions, per tant, poden fer menys incidències en la societat que feien sins ara, perquè està saperdent el poderquisitiu de les classes treballadores. Després, un altre punt important, la recerca biomèdica, que, bàsicament, fan els laboratoris fernoseútics, si no rentabilitzen les seves inversions, no les comencen. Això suposa que una part de les malalties rares no seran investigades per la manca d'aquesta rentabilitat. Per tant, es podria fer a través de les hospitals i entitats públiques aquesta recerca amb uns ingressos superiors els que ara tenim. Per altra banda, un altre avantatge que no s'ha de menys tenir és que la disminució del CO2 i el diòsic de sofre i les partícules dels PPM de l'aire baixarien moltíssim i, per tant, evitarien la mort, formatura de ciutadans per l'aire que respirem. Bueno, hi ha altres coses, però, un altre dia, ja complementaré. Els nostres també polítics haurien d'estudiar-se molt a fons el tema del currador i posar-li per fi un remei ràpid i aconseguir com a mínim algunes de les coses que ens ha nombrat el Jesús avui. I per dir-vos aquest divendres el dia 31 de maig, una de les entitats del poble, que és Sanchu Solidari, que, com sabeu, moltes vegades col·laborarem, fem coses conjuntes, Sanchu Solidari aquesta setmana, el divendres, a les 9 del vespre, fa el concert solidari de Prinevera amb benefici del projecte de beques de secundària que tenen a Camuapa. I llavors, bé, tots aquells i aquelles que vulgueu guanyar el divendres 30 de maig a les 9 del vespre, a les escoles, a les escoles, i si el temps ens ho permet, es farà un concert allà i els diners recaudats seran per el projecte de beques, que, com sabeu, té Sanchu Solidari des de ja fa un temps. El preu és si sou socis o socios de l'entitat seran 8 euros i si no sou socis o socios seran 10 euros. Així que quin pla millor que el divendres en escolta música en el... Jo veig que el claustre de les escoles li tinc molt de carinyo perquè m'agrada molt i és un lloc molt xulo, doncs jo crec que és una bona opció. I llavors també el 15 menja tenim una de les col·laboradora, bueno, una de les persones que porten el programa d'ajust a la furta. La Núria també el diumenge del dos quarts de set estarà a la Teneu amb l'escoratxo i una altra entitat que farà un espectacle de ball, que som el Somi, així que, com veieu, aquest cap de setmana tenim diverses coses i és veritat que dos quarts de set o... No, dos quarts d'avui, del 17 d'i a u, al Barri Sud tenim la festa de primavera. Per tant, tenim uns dies que, bueno, després de les eleccions, ara tenim una mica d'esbarjo, així que tots aquells i aquelles que vulgueu disfrutar i gaudir del vostre poble, doncs, de moment, tenim aquestes activitats. Així que, si no, tenim res més a dir. Doncs, companys i companyes, moltes gràcies per haver vingut aquesta tarda a Bespre. Que serà el nostre penúltim, diria, programa. Jo crec que s'acosteix el final d'aquesta temporada, així que ens sentim re, dintre de pocs dies, i per real, quasi-cas i desitjar-vos un bon estiu, així que ens veiem dintre de poquet. Un abraçada a tothom i moltes gràcies, Dani, moltes gràcies, Jesús, i ens veiem aviat. Moltes gràcies, Quima i Daniel. Adéu. Adéu. Adéu, bon vespre. Adéu-siau. Bona tarda. Bona tarda.