Veus Parròquia del 19/6/2019

Bona tarda amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la parròquia. A l'espai d'avui, com vostès recorden, un cop al mes, anomenem paraula viscuda. La paraula viscuda la fem junt amb la Montserrat Giró i una persona amiga, que després se'ls hi presentaré, que vostès també el coneixen, però la Montserra no pot venir per problemes físics, o jo diria més aviat de malalties freqüents en aquest temps, que són unes alèrges en ordres. Esperem que escuri i ens trobarem ben aviat. La persona que ens ajuda en paraules viscudes sempre és un amic, una persona apreciada, molt estimada, i la Montserra és la qui presenta amb un 3 o 4 ranglons, una mica qui és. Vostès el coneixen per la veu, el coneixen per el poble i per què ha treballat pel poble. Per mi és un ple que estigui amb nosaltres o que estigui amb mi, el senyor Abra Agulló Iguerra. Bona tarda, Abra. Bona tarda, tota gent de pau i de bona voluntat. Molt bé. Per aquí ja ho començem molt bé. Pau a tots vosaltres. Bé, l'Abra és un enamorat, i és de lo que parlarem, que els sabres, encara que sembli una totòlogi que diuen els inglesos, és a dir, tornar repetit, és un home tan implicat en la natura que s'ha fet unes passejades, o sigui, un passejant pel poble, i ens ha fet uns camins, i ens ha fet moltes coses que el poble té que estar molt agraïda. Bé, tots tenim que estar-li molt agraïts. Jo podria dir coses d'ell, que per això som amics, per el seu sentit de la pau, de ser universal, d'estimar tothom. Però el si vull llegir solament una petita cosa que crec que seria la millor presentació de l'Abra. I és en un llibre que ella ha fet que diu passejant per la Vall de Sant Just, la seva filla la contraportada li va fer un petit poema, però què és gran? I diu així, de reels fortes i profundes, branques llargues, fins al cel i fulles d'un ver intens. El meu pare és com un abra, que el vent mou, però mai no tomba. És un niu per als sucells i un troc ferm per abraçar-hi. I això ho diu l'Anna Gulló, la seva filla estimada molt per ell. Jo crec que aquí està la presentació millor de l'Abra. I ara vostè què diràs, senyor Abra? M'has tocat la fibra, però no t'hi he fet plorar. No, però estic molt tendre. Ahir en tenim els arbres, fa 22 anys, en el torrent de Can Cortés. Tenim, des de fa 22 anys, arbres plantats, grup ecologista. Jo he sigut el responsable de la cura més directa, perquè tenia prejuvil·lació. I em van fer una festa sorpresa i em vaig demoronar de tanta emoció. Digues-hi molt tendres, sí. Però la gent té que saber el que tu has treballat per tot aquest camí. Jo ho disfruto, ho deixo moltíssim, vaig a domències, per cert. Igual com a la gent té la seva fe i van a la missa o a altres van a tal, el que sigui, els cults, jo vaig a cuidar els arbres. Tu tens com si fos una religió a l'estimació dels arbres. És per tu un camí de vida, no? Exactament, sí, un camí de vida. Jo li vaig dir si ell volia ser tan amable i contestar una mica i participar amb nosaltres. Ell va dir, esclar, vam dir, ja ho sabeu vostès, ja ho saben vostès, que nosaltres sempre intentem trobar un text que amb ell l'hagi emocionat i que d'aquí després ens explicarà el que. I ell ens ha buscat un llibre molt bonic que està en castellà, però és igual que diu la vida secreta de los árboles que li van donar. I jo em permeteu que llegiré un tros de la contraportada, en la qual potser dona una manera molt reflexant, molt bé, tot el que ell sent, per aquesta afició, per aquest camí que el porta. I diu, en los bosques suceden cosas sorprendentes, árboles que se comunican entre sí, árboles que se aman y cuidan a sus hijos y a sus viejos y enfermos vecinos, árboles sensibles, con emociones, con recuerdos. Increíble, pero cierto. Això ja ens dona una idea de on tenim. I el senyor que ho ha escrit és un guarda forestal, el Peter Wall Leven, suposo que és alemà, no ho diu exactament, és amant de la natura, i diuen-nos, narren este libro fascinantes historias sobre insospechades y extraordinarias habilidades de los árboles. Ja se mismo reúne por una parte los últimos descubrimientos científicos sobre el tema, y por otras sus propias experiencias vividas en los bosques. Y con todo ello nos ofrece un emocionante punto de vista, una manera de conocer mejor a unos seres vivos, con los que creemos estar familiarizados, pero de los que desconocemos su capacidad de comunicación y su espiritualidad. Y gracias en aquell llibre descubrim un món completamente nou. I bé, un cop llegit això ara et toca tu parlar, Abra. Bueno, el que més em va impactar el coneixement és un científic, i apassionable als arbres, i treballa de guarda bosc. No és una qüestió isotèrica, perquè hi ha en el món també alguna corrent molt isotèrica d'estemes, que és algo que està més allà de la raó, és realment científic. Perdó, que se n'anirien pels núvols. Sí, i que en algunes coses podien dir que pissen fora de test, en algunes coses. Està bé que s'ho creguin i no fan mal a ningú, i tal. Però és realment científic. I ell demostra en el llibre, el llibre senzill, no és un llibre d'universitat, que per sota els arbres es comuniquen a la risoma, i l'abre que no li arriba ve a la glucosa, perquè la gent, el propi arbre, li dona glucosa. Els comuniquen a través de les risomes, que es diuen que són l'especia de cetes, que van per sota dels arbres, i li transmet la glucosa que necessita. Aquestes coses impacten. I això és un fet científic, que l'hagit en aquest llibre i en altres últimament. No, no és que subventi ningú, sinó que podríem dir que n'hi ha una intercomunicació entre els arbres. Hi ha una ajuda d'uns dels arbres. El que fan és quan surten dos que estan junts, en la part que estan junts no creixen, creixen per l'altra banda, per no competir, perquè si l'abre creix natural, i ets un a l'altre, s'atropellarien, les branques i tal. Doncs aquesta banda no creix, l'abanda que té un arbre com de l'altre. La deixen perquè et puguin entrar al sol a... Li donen el seu estall. Inclus en les selves i amb les coses... No ho sé, on siguin més tupits, en els boscos. I tu, qui has experimentat alguna cosa una vegada, parlant fora d'aquí de micro, em vas dir que n'hi ha aquesta costum, que ara s'està posant molt de moda, o almenys s'està parlant més, que és aquesta d'en el bosc, ha fet passejades pel bosc i habrassat els arbres. Això en el Japó li diuen... Un home japonès que ara no en ve, això és un problema de l'edat. És un problema del japonès. Sí, també. I és medicina clàssica i tradicional. La medicina convencional accepta esta teràpia, de fer baix de bosc cura a la gent, cura de pressions, cura de moltes enfermedats, dona estímuls, dona estímuls, que és un altre aspecte que parlen al llibre, és que en el bosc... Jo no tinc, quan vaig a esdomenges, que jo per el matí estic una mica depressiu, per el que sigui, perquè la vida és així, i la realitat està dura, per tot. I quan surto, surto eufòric. I és que aquí explica que hi ha elements que desprenen els arbres, que els donen vigor, que tu els respires i donen vigor, que això és un fet científic, també, que no és una cosa isotèdica. I deu ser, perquè havíem passat anys i anys, surto i arribo allà, em pego la pallissa, trencant els barzefs i lióts arreglant, tallant arbres invasors, arbres invasors, el bosc lamentablement contó, també té arbres invasors. I llavors me'n vaig i torno a casa eufòric. Bé... És com si haguessis anat a veure una comèdia, eh? Sí, sí, sí. I dius, bueno, aquestes qüestions, que jo som el racionalista, eh? Sí, sí. Però ara tu que, bueno, nosaltres ja saps que és un programa de l'església, i moltes vegades parlem de coses teològiques i tal i qual, però en realitat el que ens interessa tot és aquests efectes, aquesta espiritualitat, i ara tu has trobat també espiritualitat amb els arbres, perquè almenys m'ho vas dir. Sí, sí, exacte. Parla una mica d'això. Bueno, el... l'abre que surt aquí en el llibre, passejant per la Valle de Sant Just, que estigui avançat i que has llegit el poema, avui ha estat, està molt a prop de casa, està en l'ITUV. És un arbre, és un roure majestuós, que està ahir perdut. És monumental, aquest que diem roure monumental. Sí, sí. Està ahir perdut en una zona tant, tant de l'Ars, zona industrial, l'ITUV i tal. I, sin embargo, és magnífic. I persones com són gent de tota la vida en el poble, que han escolt en el poble, no l'havien ni observat. No. I tu vas descobrir i està el entorn una mica degradat, una mica, no molt. I la zona està a l'arriera, en l'espitada, és i tal. I ara porti anys que he d'anar a visitar-los, un parell de vegades de la setmana, a visitar-lo, l'abraço, dos minuts i noteu una corrent. Una corrent. O sigui, que, al més, això no tu estàs inventant ni moments, que és ben veritat. No té res a dir en situació. Però, senyor, que escribo el llibre, és que la corrent per dintre van centenars i milers de litres, en aquell roure tan gran, que pugen construir les suïs. És possible que siga aquesta corrent de la lliure. Sí, com una transmissió de l'aigua que passa per dintre de l'abra. Però milers de litres passen, eh? Per arribar a totes les suïs, fer les creixers... I mantindrem-les, perquè, si no, no m'entendrien. Ja s'acarien, això. Ja s'acarien les fofulls. Jo t'he entès que aquí, això sempre és tu molt més que jo, que aquí entés tota la cosa friàtica, és a dir, a sota del dilló, és molt ric amb aigües. És a dir, que potser per això el poble també és molt... Sí. Molt prestig, segons com. A menys que no hi hagi una saquera molt gran, com aquella vegada, i vostè s'ho han de saber, que no hi havia, i ell agafava garrafes d'aigua per regar aquests sabres, que ara estan per què camí tan xulo, que s'ha de dir, no? El torrent de Can Cortés. No hi continua, eh? La hiverba es tindrà que pujar cinc vegades en dos garrafes per als arbres petits. Els petits, perquè les algines i els roures, i en general, els arbres, el que fan és forar de la roca. És impressionant, eh? Forar de la roca, una mica, de l'escàrder. Plou, i és d'aigua, oxida a la roca, i facilita que es serecione. És com una cosa de la noció. Sí, i en tornen els rails, entrem per aquí, i tornen a l'escàrder més, tornen a entrar més aigua, i en això l'aigua que arriba a l'estiu, és en una zona que tu vas a la roca, la roca del primari. De primaris són amb pisarres o granits, però pisar els granits a base de temps i tal, l'abre, l'esforada, i penetra. I els alzines i els roures, tenen això de que entren dos i tres vegades les rails més fons que l'altura de l'abre. El qual vol dir després que té substància suficient per poder créixer. Sí, perquè queda, crea com a coves, petites coves, avais, que són plens d'aigua, tot i que ha plogut, i això dura tot l'estiu. Però en aquest cas, jo trobo aquí, ja que busquem sempre coses de tipus, de, no sé, de solidaritat, és generós, perquè un abre és generós. Mireu, quan parla del roure monumental, això també ho has d'escriure a tu? Sí, sí. Més de 30 metres d'alçada, el tronc l'abrassa en tres persones, les branques solides, acullen els sucells. Els fruits alimenten la fauna, es relaten un indret de contrast entre la ITUB, nous industrials, i una mica d'agricultura residual. L'estiu fas una ombra collidora, a l'hivern una catifa de fulles, monument natural, a l'inici de la Riera de la Vall. Molt bé, eh? Jo el que veig és això. Jo vull que m'expliquis, que t'ho vaig dir també, que et diguis a tots, aquesta passió d'on t'ha vingut? Aquesta passió, bueno, és construir-ho apagapoc. Anem construint-nos. I van vindre, dels joves en un món, diguem, negre, escurt del feixisme, del nacional catòlicisme, i dintre del catòlicisme va començar el... que on s'hi va ticar, segon, i que va obrir portes. I aquestes portes porten a... que la gent les repanteixi, i que és el que s'anime, i tal, i qüestionen, que és la gran por que tenen tots els regents, que és a qüestionar. A qüestionar, clar. Però jo dic, faig la reflexió, i si no són capaços de qüestionar, vol dir que traguem tot el que es diuen, totes les mentides que es diuen se les traguem. I al cotxe amb el cap, ja està. I d'aquí, jo em vaig fer ben... convençut de la no violència, tant d'aquells com a Martin Luther King, com a Gandhi, quan la gent va ciutadana per pouv i, d'aquí, ve tota l'evolució. I si tu eres net attacha a la natura, i a l'any 80 ja érem els primers... ecologistes. Windows de Barcelona del 80! Ja deien que el Maria podia donar llum a tota Europa, en plaques solars. Ja ho deien, que les solucions... Ja deien que l'Ave era una bestiesa, una tirada de diners. I sobretot per onir unes coses que en realitat no tenen cap benefici per a la resta. No només per anar una mica més de pressa i que a vegades van buits. Els anar més pressa, la gent d'elit, que eren partidaris i hi ha estudis que els presentàvem, hem fet doble via en tot el país, en tot Espanya, en aquest cas. Doble via costava un 10% i perquè el tren pogués anar a Cesperora. Trens a Madrid té 3 hores, és directe. I a Madrid podien anar alguns directes i alguns que paren en altres zones i per tant, aquí entre Rosa i Mitja, el 4. Sobre, era un 10% del cost. El cost que han tirat diners i diners i diners d'una manera bèstia i brutal, està ahir, que no... Bueno, el que has dit abans primer del Mèria, que diu que podria donar llum a tot Europa, en les plaques solars, però la gent a vegades sembla que siguin una mica obsecades amb coses que no tenen d'allò. Per exemple, el mateix, que els molins de vent, tenim matèria prima i, a més, que no és contaminant. Però esclar, segons com i segons qui, doncs fa lleig perquè aquelles moles són massa... Dius, bueno, al tanto, voleu llum, no voleu llum, les plaques solars, també és a dir, és a dir que sembla que l'humanitat està a ser punt a comptes de dir anem a millorar la natura, no. I després, que això també a vegades s'ho han parlat, que encara n'hi ha més... encara n'hi ha més pena, perquè jo només que diria la paraula pena, quan a vegades els capitòstis de Mons, com per exemple el senyor Trump, diu que no, que ni canvió climàticos, ni ecologisas, ni res de res, que l'interès és una altra cosa. Bueno, que el liberalisme capitalista obsecat en el mediat... benefici inmediat ho arrasa tot, i això és el gran drama que ha tingut la humanitat. Sí, sí, sí. De totes, tornem una altra vegada, els sabres. Quina podríem dir, quina similitud podries tu comparar, quina comparació podries fer, entre els humans i els sabres? No sé si t'estic posant... Bueno, els humans són plurals, contraeditoris, plurals, contraeditoris, i els altres, doncs, compreixen el seu paper de saber que són natura, i per això el grup ecologista aquí vam agafar el celebració dels 10 anys, el 2007, vam agafar, som natura. La gent ha de ser conscient que som natura. Aquí hi ha persones d'estats liberals que es pensen que l'amo i senyor de tot és l'ésser humà, l'home o l'ésser humà, com vulgui dir-li, i que tot està somés a la seva tal. El l'home també és part de la natura, és natura i ha de respectar la natura. Els animals, els seus cicles, els els seis, els sabres... Ja nosaltres, no, no, tu ho has dit. Perquè... i és tan elemental, tan elemental, perquè jo us diria que... Mira, i teniu tot març per vosaltres, m'agraden que la terra. Allà el teniu. No es pedra, tot es pedra, perquè és el que defineix la vida. La vida la defineix els arbres, la capacitat de l'aigua, la capacitat de crear plantes, boscos, d'alimentar, i això és molt fi. La capa d'Àfrica, es diu en termes tècnics, que en algun lloc són 3 metres, ja el més gran, i... La capa què, perdó? La capa d'Àfrica. És la que s'ha format de l'humus, perquè aquests arbres, que faran en la muntanya, no solament farà de la muntanya, i que decideix sinó que fan humus. I aquest humul va fent un terreny que és... Que és el que després produeix. Sí, sí, sí. Però aquí són les de muntanya, es veu, quan hi ha un tallant, tu veus que és roca, i a partir d'allà ve hi ha un pam o dos pam, i això és la capa d'Àfrica. Això és el que defineix la terra viva, de mar, la lluna, que són roques, que són pura roca. I aquests senyors es pensen que són pura roca, jo que se trobaran els aliments directament del despedre. No sé què et pensen. No sé, a vegades et fa una mica de somriure, però per no plorar, si és que mirem les coses així. Però encara si tot, doncs jo crec que, i sempre, no sé si és que soc molt optimista, però crec que la gent, i sobretot els que aniran creixent, hi haurà en els quatre, però que potser cada vegada tenen més tendència a donar-se, de que foment part d'un tot, que no són mallats, que nosaltres, i sobretot la gent jove, que sí, que sí, que sí, que sí, o no. Este matí, justament per el WhatsApp, que me l'ha d'imposar, que tinc a WhatsApp i tal, la família. Estàs molt modern, eh, caballero, estàs molt modern. M'ha arribat un petit pel·lico documental d'un senyor de la Índia, que ja sabeu com és allà, plàstics, contaminats, una plaia de quilòmetres, eh, degradada, absolutament. De anys i anys... De n'ha tirant-hi sense... De barlocatx, enterrat ja entre la sorra i tal, que no estava en la superfície. Va començar a netejar. Va dir-li que tothom vol, això és impossible, el quilòmetre de plaia. Se li va adjuntar gent, i cada vegada se li va adjuntar més, i ara grups escolar i tot, i que prometen la guerra contra el plàstic. I tot. M'he quedat emocionat, i això sí que és una obra impressionant. No, no, també tenim ara... És un senyor que no ho tenim, ni els 40 no. No, no, i la noia d'aquesta sueca, que també va pujar... Ha començat a ser gent. Per això dic que la pulser a l'home, dins de tot és més intel·ligent, i ara veiem, encara que a vegades és tot el contrari, però accepta els 4, que són els que més cliden, 4 i el 14 vol dir 4 millons, però a la resta gent que estima la natura. I no sé, jo trobo que... Són bona companyia, el sabràs? Ja ho has pegat abans, i són molt bona companyia. M'ho passa molt bé. A vegades ho veig, que mira, que em faig de les garrapades. Em faig de també ells, perquè t'estan les garrapades. No, són els avarsets. Són els avarsets que està molt bé, que també n'hi ha que n'hi ha en la zona de trànsit, o sigui, en marges. Sí, perquè la gent no es faci molt bé. No, perquè preserva, i també acuï a certa fauna, que poden viure allí protegits, dintre de l'esponga. Perquè he fixat que jo protegeixo els avars petits, que ara n'hi ha uns 10 plantats, d'un any o dos anys, que costa molt de créixer, i si no es protegeix, es trepitja, no tal. Però a protegir això és el mateix que tallo. I això, el propi... Potser en galà no li té pani. Ja no hi ha l'hi té pani, clar, perquè... No ho veieu, oi? Se'ls garrapa. No en tirarà res, no sé què... A vegades la natura en sí. La veritat és que no s'alçaments són els humans, que potser tenen una intel·ligència una mica més malevola que els sabres, en sí, o els animals. Però en tota la natura n'hi han aquestes lluites per sobreviure, per d'allò, inclús dintre dels sabres, també, tu el que deies. N'hi han espècies invasores. I aquestes espècies perjudiquen molt, que són d'aquí, de senyors. N'hi han aquí, en aquest poble? Sí, molt de sí. L'island és una de les pitjors. ¿Com sí? Island. Island, i què és island? És aquella canya... Ah! No sé, ara, mira'm, ara no se t'hi diu. És provenient del tròpic. Sí. I té una cap... És una cosa invasiva. Sí, que ha vingut en els vaixells i tal, que van de la tal. En vaixells, so menja tot, menja el terreny, so menja... I és una fusta dolentíssima. No es ponen ni utilitzant ni per cremar. Ni per cremar, perquè és tòxica. Sí, el carai. I costa d'eliminar, perquè li han de parlar amb dici a la banda de baix. I abans era temps, se lluga i puc. I solament viu quan troba terreny... Avorat. A la posentàcia. Si la natura d'aquí funciona, no hi ha problema. Per això, quan han de forestar... Sí. ...en terrenys Herms troba terreny. Després la Càssia, que a vegades és un arbremaco, també és invasor. I la fúria de Llorell. Llorell també i tal. O sigui, ahir en la zona on estan els arbres, si vegués... Mira, comencen a caure aquí, aquí, aquí, aquí. I en creixen... Dels altres, sí. De les gals que estan invadint, sí. Sí, de càssies. En un tros d'un metro quadrat, en creixen 10 o 15. De primits, morts, no sé què, que ho fèiem al terreny, que no deixen ni passar, ni creixi altres tipus de tal. I ara et faré una altra pregunta. Quan tu vas si estàs al mig de la natura, quan estàs disfrutant de tot aquest paisatge tan bonic, quan estàs, com si diguéssim, veient-ho tot, penses sempre que n'hi ha algun poder superior? Que n'hi ha... Alguna cosa que ha estat per sobre de nosaltres? Sí, segurament que n'hi ha. Ara el gran problema és quina és. Quina és. Per mi, com ha de ser bona persona, doncs intento... Quan tu ja ets bona persona d'allò, saps que dintre de tot portem algú que és bo i que estimarem molt a la natura, no? Sí, sí. Si diem a to, si diem als ullens. Que això, que perseguir la bondat, i l'amistat, i els valors positius, ahir està, perquè vulgui posar, ahir està Déu. Ja es podríem abraçar monabra per rebre les vibracions positives que tenen, no? Bueno, a tots els que s'agraden la natura, aquí ens tenen, sobretot amb l'abra, ell s'estima tant que s'ha agafat aquest nom. Ell es deia d'una altra manera, vostès també el coneixien, però s'ha referma amb les seves idees. Doncs fins... Moltes gràcies, saps? Fins a la propera. I per vostès, el dimic, el dissabte, si volen tornar-nos a escoltar, de dos quarts d'11... De Déu. Dos quarts d'11. Dos quarts d'11. Hauríem d'allegir l'Avengelli, com sempre, però ja no es dona temps. El senyor Carlos, ens hem entusiasmat massa amb els arbres i ja no ens ha donat temps. És el sisè de totes maneres, és el sisè del temps ordinari. Ficlo C. Bona tarda i moltes gràcies, ara. Bona tarda.