Ves de la Baròquia. Aquesta és l'audició de la Baròquia dels Sants Just i Pastor, a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podem escoltar notícies d'Església. I fer-hi i actuar-hi. Com sempre, iniciem la nostra audició en la lectura de l'Avengelli. L'actura de l'Avengelli segons Sant Joan. En aquell temps, Jesús se n'anarà a la muntanya de les oliveres, i l'endemà, de bon matí, es presentarà de nou el temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i l'hi digueren. Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisés, a la llei, ordenà de pedregar-les a aquestes dones. I vos, què hi dieu? Li feien aquesta pregunta incidiosament, buscant un predex per acusar-lo. Però Jesús s'ajupi i s'entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaran insistint en la seva pregunta. Llavors, Jesús alça al cap i els digue. Aquell de vosaltres, que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres. Després s'ajupi i continua dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, se n'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es queda sol i la dona era allà al mig. Jesús alça al cap i digue a la dona. On són? Ningú no t'ha condemnat. Ella contestarà, ningú senyor. Jesús digue. Tampoc jo no et condemno. Vesten i d'ara endavant no pequis més. Sempre la mateixa falta. Tractar la persona com un objecte i enlagar-me barilladíssima que aquest pecat pren, el cas de la dona sorpresa en adulteri, posa en evidència el còmplice o qui sap si el veritable culpable que s'asmuny en l'anonimat. Calguer que Jesús s'ajupis i s'entretingués dibuixant a terra perquè ens adonéssim que, massa vegades, el feble paga el pecat del fort i plou sobremullat. Però Jesús vinguer a actuar, alliberar el culpable, ajudar el còmplice a esmunyadir, a condemnar els qui volien condemnar. Aquest amor de Jesús reflex d'amor del pare feu caure de les mans les pedres que volien matar i fins i tot els rocs de recambi guardats dins de la faixa. No és que Jesús anomenés bé el mal o viceversa, sinó que mentre amb una mà dibuixava a terra les inicials dels pecats amb l'altra les esborrava. O potser simplement intentava dibuixar amb tot el seu comportament el missatge que el pare volia que ningú no esborrés. Que el perdó era oferta a la humanitat i que calia avançar-se a recollir-lo. Ningú no el podia prendre aquest perdó. Però no per això era indiferent rebre'l o no. El perdó era la garantia de la bondat i de la justícia per la qual Jesús donava la vida. Així les noves oportunitats ofertes per l'incansable generositat de Déu anaven confirmant la certesa del futur. D'aquí també la importància de no considerar el misteri pasqual de Jesucrís com una realitat merament històrica. La Eucharistia uneix en un dinamisme de eternitat divina, el passat, el present i l'esdevenidor. És magnífic el que el senyor fa a favor nostre. Amb quin gotge us celebrem. Aquest és l'Evangeli. Ara us oferim el comentari que sobre aquest evangeli podeu llegir el missal festiu de Montserrat. És el que acabem de llegir ara mateix. Un comentari molt profund i que realment a mi m'ha cobsat molt. Per això he pensat que era dient de denunciar-ho. Aquesta lectura sempre ens fa reflexionar. El que estigui lliure de pecat, que tiri la primera peda. I cada un quan s'interroga si mateix, sempre li arriba molt a fons això. Vés tenir, no pequis més, perquè sabem que humanament és pràcticament impossible. Només els sants ho aconsegueixen. I els sants, en la mala seva vida terrenal, també havien pecat. Sí, i mort. La gran avantatge de molts sants i l'exemple que ens donen és precisament el de la seva conversió. I tant. Però si tenim el primer apòstol, Pere... En Pere? I en Sampao? Sampao i tot, sí. Són éssers humans, amb les seves flacadats, i amb les seves intel·ligències. Quan havien conegut personalment a Jesús, fins i tot tenen por i el neguen pel que pugui passar. Fins que no arriba la força de l'esperit i els ajuda a ser valents, la seva covardia humana és com la nostra. I tant. Estraordinària és aquesta reflexió. Durant aquest temps de paresma, ens porten cap als misteris, al dolor, i, finalment, la joia de la resurrecció. S'acosta la pàscua. Cal que ens preparem amb l'esperit ben receptiu, a rebre com cada any aquest temps, que nosaltres, com a cristians, sentim en el lloc més pregó del nostre esperit. Escoltem ara notícies d'Església. M'ha passat, divendres, a dos quarts de vuit de la tarda, us convidem a assistir a la interessant conferència de debat sobre un tema que convé que coneguem tothom, sobretot en aquests temps tan difícils que ens toca viure. La banca ètica. El grup de Justícia i Pau de la Perròquia ha organitzat aquesta conferència de debat, el que sal de joves, per divulgar els projectes i la finalitat d'aquesta banca, que no aconsegueix els seus guanys ni de la fabricació i ben d'adarmament ni de negocis contra el medi ambient. Recordeu que serà demà passat, a dos quarts d'avui del vespre, el casal de joves. Continuem l'itinerari diocessà de resurrecció i de renovació cristiana en motiu de l'any de la fe. Pots venir a la Perròquia, el proper divendres, demà passat. Des de les 9 de la nit, fins que s'acabi, on hauret i mig sol durant o gaire més, celebrem una nova trobada la corresponent el mes de març. Espiritual. Espiritual, evidentment que sí, on pregarem, escoltarem la paraula de Déu, dins d'uns espais de silenci i d'intercanvi de testimonis de fe. Sota l'Emma, vine i veuràs. Recorda, serà als locals de la Perròquia, el proper divendres, dia 15, a les 9 de la nit. El proper dissabte farem la sortida arciprestal de Sant Feliu de Llobregat. Es visitarà el Sant Cris de Piera, on se celebrarà l'Eucaristia. Els que no hi hagi ho estan mai, veureu una església preciosa. En acabar la celebració, farem el dinar de Germanó de tot l'arciprestat, al hotel El Bruc. La sortida serà des del Parador, sobre les 9 del matí, aproximadament. Però cal ser puntuals. Ah, això mateix. Paraules entrenyables de Benet XVI a la seva última audiència. Tenim ben present la imatge del Papa Ratzinger dirigint-se als fidels amb el cor a la mà, en un to d'extrema confiança durant la seva última audiència pública. 150.000 persones a la plaça de Sant Pere van escoltar en diverses llengües la seva salutació, també en castellà. A l'església es troba, o més trobava fins fa un instant, en situació de seu vacà. Ara, en aquest moment, hi haurà sentit repicar campanes. I dins d'una estona sabrem el nom del nou Sant Pare. Ha dit que trigarien sobre uns 45 minuts a saber-ho. Sí, però com ja fa gairebé mitja hora. Si no dins aquest programa, ho direm en el programa següent. Si seguiu després, fins a les 9 estarem aquí, ja ho sabrem. Segurament. Jornada de formació per agents de pastoral. De mar i jous, 14 de març, des de les 10 del matí, fins a les 5 de la tarda, a la Casa de l'Església. Ho diré en el programa següent. Si seguiu després, fins a les 9 estarem aquí, fins a les 9 abans segur, ho sabrem. Segurament. Jornada de formació per agents de pastoral. A la Casa de l'Església. Organitzada per la Delegació de Pastoral de la Salut, sobre la funció de la gent de pastoral. A fi de profundir sobre quin és el seu treball i la relació amb els professionals de la salut. Els voluntaris, l'acompanyament, actualització, etcètera. Quarta trobada diucessana d'escolants. Desafiam. La Delegació de Pastoral vocacional convoca els nens i nenes que fan d'escolants. A la quarta trobada diucessana d'escolants. Que tindrà allò que el proper 20 d'abril. L'aplec, sota el títol Desafiam, reunirà els escolants a les 9.30 a la casa de l'Església. A Sant Feliu del Llobregat. Per anar després a Torrelles del Llobregat, on es visitarà Catalunya en miniatura, a més d'altres activitats. La Diada esclourarà amb la celebració de l'Eucaristia, amb el Visva Agostí, a la Catedral de Sant Llorens, per acabar a les 18 hores 6 de la tarda. Trobada amb els conductors de les celebracions Ada. 16 de març, de les 10 a l'1 del migdia. La Delegació Pastoral Segramental i Liturgia convoca els laics i laiques, i religioses i religioses. No ordenats que digueixen celebracions dominicals en absència de prevera. Després d'haver publicat la segona edició del ritual, i després de 6 anys del decret, que instituïa aquestes celebracions en el nostre Visvat, es vol fer una revisió de l'experiència. Prèviament s'ha repartit un qüestionari a l'exerciprestos per recollir les dades de les parròquies, on tenen lloc a aquestes celebracions. Amb quina periodicitat, qui les dirigeix, o quina valoració en fan. La reunió permetrà compartir les experiències, valorar-les conjuntament, veure'n els pros i els contres, i preveure reptes o propostes de millora. Heu escoltat notícies d'església. Fer i actualitat. Els fulls informatius de la parròquia, durant aquest temps d'aquaresma, hem pogut llegir diferents textos, uns signats pel senyor Rector Joaquim Rius, i d'altres donant a conèixer un document dels visbes del País Vas durant l'aquaresma Pascua de l'any 1987. Trobem molt adient a metre aquests textos pel seu profund sentiment religiós. En primer lloc, les reflexions de mossèn Joaquim Rius. Crec en un sol senyor Jesucrist. Durant aquest aquaresma, i fins a la celebració de la Pascua, volem centrar la nostra atenció en Jesucrist. El mateix nom que li atribueix a Jesús, el de Jesucrist, ja ens defineix com la professió més senzilla de la fe. Jesús, fill de Maria i de Josep, el fuster, home com nosaltres, i a la vegada, Cris, l'Hongip, l'enviat com a fill de Déu. Aquell en qui creiem és home i Déu a la vegada, per poder-nos revelar el que Déu és per a nosaltres i com porta a terme tot l'obra redentora de la humanitat a través de la mort, resurrecció i glorificació del seu fill Jesús. Jesús és el mateix parlar de Déu perquè entenguem el seu missatge i comprenguem els valors de vida i sentit de la mateixa que ell ens va anunciar i que els que vulguin seguir-lo, després d'escoltar-lo, visquin amb el sentit nou que ell ofereix de part de Déu el nostre pare. La fe predisposa treballar perquè el regne de Déu que Jesús va iniciar el continua notificant els cristians explícitament, col·laborant amb tothom que no és sent cristians, visquin amb valors profundament humans o oferidors de vida, treballadors per a construir un món més humà, més just i en contra de tot el que el pugui destruir. Perquè comprenguéssim qui és Déu i com volia la nostra salvació. Obrim la nostra vida a l'eternitat més enllà de la mort. Ella havia d'assumir la nostra condició humana i des d'aquesta oferir-nos la transcendent participació de la vida amb Déu com ell, que ressuscitant ens ha obert les portes de l'eternitat a la humanitat sencera. Tota la intercessió de Jesús a favor nostre, tot el missatge del seu evangeli, proclamant tota la revelació de la veritat de Déu, tot el sentit desglésia com l'actual poble de Déu, alliorament del do de l'esperit sant per a continuar en nosaltres la seva presència amorosa com a ressuscitat i força dinamitzadora de la gràcia de Déu, amb els dons que cadascú ha rebut. Tot plegat és el contingut de la nostra fe en la persona del fill de Déu. Una fe que ha d'anar acompanyada de l'amor en vers ell i en vers els germans com a presència seva en la nostra vida. No es tracta tant de les definicions doctrinals sobre Jesús com de l'amor en vers ell i creure'l en el que ens diu a través de l'anunci de la bona notícia que ens arriba a través dels escrites dels evangelistes, signat mossèn Joaquim Rius. Escolta'm ara, el document publicat pels visbes del País Basc, l'Aquaresma Pasqua, de 1987. Déu amb nosaltres. Nosaltres creiem que l'home no estava endonat a les seves contradiccions projectes impossibles o somnis inassolibles. Déu és amb nosaltres, compartint la nostra condició humana crucificat per causa del mal i de la injustícia sempre actius en la història humana, transformant les nostres derrotes i la nostra mort en vida i ressorrecció final. Creiem que Jesucrist és la clau del misteri humà, veritable lliberament de l'home, única salvació oferta a la humanitat, l'home que es vulgui comprendre si mateix a fons, ha d'apropar-se a Christ amb les seves inquietuds, les seves incerteses i fins amb la seva debilitat i el seu pecat. En llarg de la història, no sempre els creients hem sabut descobrir en Jesucrist tota la llum i l'alè, que són necessaris per il·luminar i salvar l'home. El concili batica segon va afirmar. En realitat, el misteri de l'home sol se clareix en el misteri del verb encarnat. En Jesucrist has devingut que el com tan gran i juillós per l'home que resulta difícil de creure i només es pot explicar per amor. Déu ha volgut fer-se home a partir de la nostra condició humana i viure la nostra pròpia espaciència. Déu ha volgut ser home d'una vegada per sempre i amb totes les seves conseqüències. Ara, sabem que la nostra pobra història no transcorre el marge de Déu. Déu no és que el com tancat en si mateix, aïllat i inaccessible. Déu és precisament obriment a la humanitat. Déu és amor a l'home. Déu, fet home en Jesucrist, és per nosaltres, als creients, l'aconteixement decisiu per la història humana. No es devingut ni és de vindrar res més important. Déu és ara un dels nostres i ja no pot deixar d'estimar-nos ni de preocupar-se per la nostra humanitat en la que s'ha encarnat i en aquell mateix pertany. És història sumida per ell, història que, d'alguna manera, forma part de la història del mateix Déu. D'aquesta manera, Jesucrist se'ns ofereix com l'únic on s'aclareix el misteri de l'home. En ell se'ns il·lumina el projecte humà i se'ns revela com dinamisme vers la plenitud mateixa de Déu. En ell podem descobrir la dignitat última dels humans, cridats a compartir tots la mateixa vida de Déu. Coneixent a Jesucrist, podem anar aprenent que és l'home i que se li pot donar el nom d'humà. En ell descobrim les nostres possibilitats i limitacions en el que podem ser i el que hem de ser. La darrera veritat closa en nosaltres i també com viure el que ens sembla més inhumà i cruel, el sofriment i la mort. La història dels humans ja no pot fracassar. Déu mateix està compromès en la seva sort final. Déu ha donat en Jesucrist el sí absolut i incondicional el projecte humà. La història de la humanitat, l'humil història del nostre poble, la història de cada home i dona està facondada per la presència amorosa de Déu. Tants esforços, lluites i treballs, aparentment inútil, no es perdran. Està amb nosaltres, amb tots i cadascun dels humans. Ja tenim un nou papa. Mentrestant s'esperava el resultat final del conclau que s'ha estat celebrant el Baticà. I cansar de donar dintre d'uns minuts el nom del nou senpare, lligirem l'article escrit pel Cardenal Arquedísba de Barcelona, Lluís Martínez Sistak, publicat a la venguàrdia del passat diumenge en l'espai de religió, paraula i vida, i que porta per títol la Iglesia i la Seu vacana. I que molts també l'haureu llegit en el full dominical si ha anat a qualsevol parròquia de la ciutat de Barcelona. Doncs bé, tituleixi l'Església i el Seu vacana. L'Església té previst què cal fer quan el papa mor o renuncia. Uns dies després de l'inici de la Seu vacana, se celebra el conclava que reuneix els cardenals que tinguin menys de 80 anys per tal que mitjançant l'escrutini, alegeixin el nou senpare. La funció de l'acció del senpare és una responsabilitat molt gran i es demana els cardenals electors que ho facin cercant en consciència el que consideren que deu vol per al bé millor de tota l'Església estesa d'Orient a Occident. En el conclava, els cardenals han d'escollir el visba de Roma i succesor del senpare. I del senpere, que realment és la pedra sobre la qual es va edificar l'Església. El senpare succeix l'apòsto al Pere a la Seu de Roma i ha de fer un servei a tota l'Església. En expressió de Sant Ignasi d'Antioquia, aquest servei consisteix en el primat en la càtedra de Pere que presideix l'assemblea de l'amor que és l'Església. Aquesta expressió ignaciana fau incorporada pel concili Baticasegon en els documents sobre l'Església i sobre les missions. El papa succeix l'apòsto al Pere, que acessaria de Filip a la pregunta de Jesús dirigida al grup dels 12 apòstols sobre els qui deien que era ell responguer. Vossa o el Masies? El fill de Déu viu? Resposta que mereix que aquestes paraules del mestre. Surtos tu, Simó, fill de Jonas. Això no t'ho has revelat cap home de carn i sang, sinó el meu pare del cel. I Jesús li confiarà a aquest encàrrec. I ara també jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església i les portes del reialme de la mort no li podrán resistir. Et donaré les claus del regne del cel. Tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel. I tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. Aquest servei importantíssim del succesor de Sant Pere ha d'involucrar tots els nombres de l'Església que han de participar en els treballs del Conclava amb la seva pregària constant, tot demanant a l'esperit sant que il·lumini el treball dels cardenals electors per tal d'escollir després del Gran Do, del Papa Benet XVI, un nou Sant, un nou Sant Pare, segons el cor de Déu, un pastor que ens gui el coneixement de Cris i el seu amor. El treball que farem els cardenals en el si del Conclave i reunits a la capella cistina contemplant l'apsis del fresc del judici final de Michelangelo, la pregària de tots els membres del poble de Déu i l'assistència de l'esperit sant, ànima de l'Església, faran possible una fumata blanca del nou Papa per l'Església i el món d'avui. En motiu de l'any de la fe, l'Arxidiósici de Barcelona organitza un palagrinatge a Roma per Pantacosta del XVIII al XXI de maig per participar en el pontifical presidit pel nou Sant Pare. Signat Lluís Martínez Cistach Cardenal Arcavisba de Barcelona. I bé, la fumata blanca ja s'ha produït. Ja estem a l'espera. El programa és a punt d'acabar gairebé, es queden un parell de minuts, però ja dic si seguiu vosaltres en aquesta misora, 98.1 de la freqüència modular de ràdio d'Esvern, en el programa següent seguim la Joana Jo fins a les 9 i suposo que dins d'aquesta hora sabrem i podrem dir el nom del nou Sant Pare. El nom del Sant Pare. Doncs posem ara ja la sintonia final. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perròquia. Avui amb les Beus de Joana Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les musiques en Mar Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, al proper dimestres a dos quarts d'avui del vespre. Recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom, adeu-siau. I ja sabeu si s'equiu aquí escoltant-nos d'aquí una estona... Podrem donar el nom si realment el publicen. Sí, suposo que sí, que ens oferem. Fem aquí a punt amb internet engegat. Aviam, si sabem el nom del Sant Pare. Si és abans de les 9, des del programa següent, que és 60 i més, us ho diem. Us ho direm. Bé, fins a les hores, adeu-siau. A rebeure.
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...