Veus Parròquia del 9/10/2019

Béus de la parròquia. Avui, dia 9 d'octubre, us hem preparat un breu remake de solemnitats viscudes al cor de l'estiu. Sense oblidar que avui és Sant Dionís, patró dels pasticers, que té a València el mateix significat que el dia de Sant Jordi a Catalunya. Desitgem de tot cor els valencians que gaudessin de la festa dels marcaders... No, no, la festa de la Mocahorà. Ah, ara jo, és que això de la Mocahorà no entenia gairebé. Mocaor, mocador. Sí, sí, dels mocadors. Tradició que consisteix en que els que regalen, els xicots que regalen a les seves nòvies, un mocador ple de dolços de màssapar de diferents formes i colors que representen les fruites de l'horta valenciana. Buu, aquesta hora, ja quasi com hem de sopar aviat, fa ganes de menjar-se un mocaor d'aquests. I més avui que t'has deixat les ulleres, que si hi ha algun problema a la dificultat de lectura és a causa de les ulleres. Bueno, no té importància. Tot a totes maneres ho intentarem comunicar amb tot actor d'edat i senzillers amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver i en Carles Rius a la part tècnica. De la Diada del País Valencià, que és avui mateix, i en citat un màrtir, Sant Dionís, que va morir de guanyat al segle III, passem a uns altres màrtirs, els patrons del nostre poble, exemple també d'innocència i santedat. La festivitat del Sant Justi Pastor queda un xic enrere, però com que tots els anys el venarem, recordem amb goig la celebració del passat 6 d'agost d'en guany molt participada i concelebrada pels preveres i fidels. I ja que durant un mes i mig, no fem programa, hem fet un resum de com és t'intenses, tio, en celebracions litúrgiques. Ja que tant si ens trobem al poble, com lluny d'ell, no hi ha ciutat ni llogarret on Jesús s'ha agramentat, no sigui present, perquè anem a trobar-lo. No podem oblidar el dia 15 d'agost, amb la presència discreta i activa de la Verge Maria, que ens mostra a través de les cites que parlen d'ella, els evangelis, que és des de sempre i per sempre la nostra mare del cel. Ens fa goig comprovar que les seves set vocacions són precents arreu del món, i són moltes i molts els autors i autores que li han dedicat poemes, gojos, llances i cançons. Et memoritzem avui alguns fragments. Noia del poble, Maria, d'un poble de vinya i blat. Si tens morena a la cara, és del sol que t'ha colrat. Déu per vor a teu passava, vor el camí et va trobar. Noia del poble, Maria, mare de l'amor més clar. Maria de l'esperança, cabelles grasolen mà, la llavor d'onces colgades que l'esperit es va cubar. Déu-te guard, noia del poble, que tan blanc llisques el pa. Noia del poble, Maria, mare de l'amor més clar. Aquest poema d'en Soler Amigó el tenim sencer als nostres canturals, però en trobem d'altres advocacions germanes que diuen, per exemple... Salve, señora, de Tez Morena, virgen i madre del Redentor, nuestra señora de la Almudena, reina del cielo, madre de amor. Aquests i altres hymnes a la patrona de Madrid els podem trobar al moció de Sant Isidro a la plaça de la Villa i Corte. I per als nostres veïns, en deutera i arreu del sud, els germans, Seraphim i Álvarez Quintero, ens van deixar escrit. Virgen de la consolación, la del barquito en la mano, perdive la sítimó navegando en mar lejano. Dame en Dios la salvación. I també al sud, encara, Juan Ramon Jiménez ens convidava a participar de les rumeries populars. Ya están aquí las carretas, lo ha dicho la María el Viento, lo ha dicho la Luna de Oro que sabe a madre y a Heno. Son las carretas que traen del monte los troncos nuevos. I aquí podeu posar la Salve Rociera, la Salve Regina, o la Rosa de Abril Morena de la Serra, de Montserrat Estel, o la Princesa de Barcelona, Vèrgia de la Mercè, la del Ramey, la que vulgueu d'arreu del món. Perquè, per més i més, que els homes i dones d'Església siguem assenyalats a vegades. Per causa de delictes i pecats, els evangelis són sempre el nostre bast per redimir-nos i fer-nos de llum i guia. I amb l'ajut de la mare de Déu i nostre senyor tot és possible. I per això, amb molt d'encert, ens recomana mossèn Joaquim Rius, que fem nostres les paraules de la primera carta de Sant Pau a Timoteu, que tenim el full dominical dels diumenges 15, 22 i 29 de setembre. O sigui, un fragment. Estic agraït a Jesucrist el nostre senyor. És ell qui m'ha donat forces. Li agraeixo que m'hagi considerat profidel per confiar-me en un servei a mi, que primer blasmava contra ell i el perseguia i l'injuriava. Però Déu es va piadar de mi, perquè quan encara no tenia a fer, no sabia que feia. La gràcia del nostre senyor ha estat pròdig amb mi, juntament amb la fe i la mort a Jesucrist. Això que ara et diré és cert i del tot digne de crèdit, que Jesús vingui al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo sóc el primer. Però Déu s'ha napiadat perquè Jesucrist pogués demostrar, primerament, a mi, tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi un exemple del que es compartiran i tindran així la vida de tèrna. El rei de tot el món, Déu uni, inmortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amen. Notícies d'Església Per motius tècnics, el programa El Fem en diferit no van poder haver-te el que teníem a punt per comentar la festivitat dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael al passat 29 de setembre. Per això anem a un debat no. Hem deixat un tast. Això, les meves ulleres també s'han deixat a casa. Tot fent un cop d'ull a la història dels nostres abans passats. Com vivíem i participàvem del fenomen religiós i com hem avançat en aquest aspecte. Forts escriptors han deixat testimoni, com en Riera Llorca, descrivint Vic a Laura i la ciutat dels sants, o en García Lorca, sempre tan representat, parlant del culte a les imatges, que li van inspirar poemes tan curiosos com el dedicat a l'arcàngel Sant Miquel, el que deixen, encara, vull vocabedats, els que contemplen el cambró de l'ermita de Sant Miguel el Alto a la ciutat de Granada. De memoria, en recordem un fragment. Sant Miguel, lleno d'encages, en l'alcova de su torre, enseia sus bellos muslos, ceñidos por los faroles. Arcàngel domesticado en el gesto de las doce, finge una cólera dulce de plumas y ruiseyores. Sant Miguel canto en los vidrios, efebo de tres mil noches, fragmento de agua de colonia y lejano de las flores. El mar baila por la playa, un poema de balcones, las orillas de la luna pierden juncos, ganan voces. Al Obispo de Manila, ciego, de azafrán y pobre, dice Misa con dos filos para mujeres y hombres. Curiós detall, el de les vises celebrades molts anys abans del Consili Batica Segón, en què homes i dones participaven separats a banda i banda del temple. Tot i així, en el mateix romancero, Federico García Lorca, mostrava que la fe plenament viscuda sempre, sempre l'inspirava. Bendito sea, por siempre, la santísima trinidad y guarde al hombre en la tierra y al marinero en el mar. Textos avui de lectura obligada per als nostres estudiants i que podeu trobar sencers al romancero gitano, publicat per l'aliança editorial, El Libro de Bolsillo. I del teu present, us recordem que les aules obertes de filosofia i humanitats són cursos adreçats a Norari, de Tarda i Vespre, a l'abast de tothom. Per informació o inscripcions, podeu adreçar-vos a la Secretaria de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull al carrer Diputació 231 de la ciutat de Barcelona, de 11 divendres de 11 a 13 del matí, o bé de 11 dimecres de 5 a 7 de la tarda, o bé a la pàgina web Actetep, dos punts, dues barres, filosofia.url.edu. El programa és d'allò més interessant. El trobareu detallat al Fund Dominical de l'Església Arcidiocesana de Barcelona i a la web de la Facultat. L'entropologia de la interioritat, poètiques de la lectura, art i bellesa en la història. Veritat, veritat si pos veritat. Les paraules i les idees, la qüestió metafísica o el nihilisme modern i les seves respostes són alguns dels temes que trobareu detallats a càrrec de professors de prestigi com en Francesc Torral i en el llibre de l'Ajuntament. Que trobareu detallats a càrrec de professors de prestigi com en Francesc Torralba, Carles Llinàs, Jaume Aymar, Joan Albert Vicens i molt d'altres. I ara, la millor notícia? L'Avangeli, sempre Vicent, que escoltarem el proper diumenge 13 d'octubre. 28 d'octubre, durant l'any i festivitat de la mare de Déu del Remei. L'actura de l'Avangeli segons en Lluc. Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Senòria i Galilea. A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos que aturaren un tros lluny. I es van posar a cridar, Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres. Amb veure'ls, Jesús els digueu. Aneu a presentar-vos els sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purts de la lepra. Un d'ells, quan se llunyar i se n'adonar que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits. Es prosternar els peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús, digueu. No eren deu els que han quedat purts, on són els altres nou. No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu, fora d'aquest estranger. I encara digueu. Aixeca't i vesten. La teva fe t'ha salvat. Certament una persona agraïda és una persona que glorifica Déu. Tots tenim motius per donar-li gràcies. Només la vida mateix ja és un gran d'or, un regal, un motiu de joia. Sabem també que les malalties, patiments i dificultats intervoleixen sovint el gotge de viure. Però Déu, no deixa de ser al nostre costat, fins i tot en les hores més fosques. Mantinguem viva doncs l'esperança, la flama de la fe. Sapiguem ser humils i demanar ajut com van fer els deu laprosos que sortirem a l'encontre de Jesús i fem com el que de debò li va saber donar les gràcies. Fem i actualitat. 130 anys després, el temple de la Sagrada Família de Barcelona ja té llicència d'obres i encara la seva recta final. Cap a l'any 2026, si tot va com està previst, es completarà la bacílica. Les feines es centren ara en les torres de les evangelistes. La de Sant Marc, representat per un lleó, símbol de força, coratge i reialesa. La de Sant Lluc, remetada per un bou, un animal tranquil, mans i humil. Sant Mateu el representa un home que ressalta la humanitat divina. I la torre de Sant Joan, amb el símbol de l'Àquila, que veu el món des de dalt. Els evangelistes difonen el missatge de Jesús per tot el món, per això aquests terminals projectaran llum cap a la gran creu del simbòri central. I, mentre creix, avança la sagrada família. Cada vegada hi ha més joves estrangers atesos a la parròquia de Santana. Gran dilema, el de fer, creixer i mantenir els temples de culte i tenir cura a la vegada dels temples diferents que som les persones. I aquí hi ha un dilema molt gran, sobretot amb la gent de la Sagrada Familia que viu al entorn. Què hem de fer, fer créixer el temple o abans tenir cura de les famílies que viuen al seu voltant. Perquè tenen el gran problema de la gran escalinata, que obligaria a caure a terra alguns edificis. I això és molt, molt, molt feixut. És un problema greu, perquè aquí hi ha unes làmines, hi ha uns projectes, hi ha uns treballs, que uns diuen que és tal com que ho diu, va deixar escrit, i altres ho qüestionen, altres diuen que aquí... Que t'esculgui arribar les qualsos sardines. Exacte, exacte. Seguim amb notícies. Twitter afegeix l'odi contra la religió a la seva llista de contingut prohibit. Atenció a les xarxes socials. Molts hi troben el lloc idoni per difamar, però també són font de cultura i sabiesa si la volem cercar. Ah, això? Si la volem cercar. La pel·lícula documenta l'enigma Berdaguer, amesa per TV3, i que encara poden veure TV3 a la carta, han s'obligar a revisar les diverses bibliografies de la història del nostre poeta i sassardó. Molt recomanable, per exemple, la de Josep Miracle. Hi ha moltes d'altres on veiem la cara i la creu del personatge, i també dels personatges que el van apuntar. Perquè el bisbe Moragas, que la pel·lícula de sèrie, sembla que fos el malo de la pel·lícula, se les va tenir amb Berdaguer, i es veu que era un home autoritari, però també en uns temps molt difícils va defensar la llengua catalana del culte. Cosa que en aquells temps es veu que estava mal vist. Anem a la cultura o anem a la persona. Aquest és un dilema, també. Clar, es barregen les dues coses. Sí, es barregen les dues coses. Pot ser un defensor de la cultura, i no acabarà de ser tot el bueno que el corazón té pide. Això mateix. Ah, molt sol. Aquí. Tuit del pontífex Papa Francesc. En aquest sisè aniversari de la meva visita a l'Empedusa, penso en els últims, els més pobres entre els pobres, que cada dia clamen el senyor demanant ser alliberats del mal que els afligeixen. L'activitat humana està alterant de manera tan severa el sistema climàtic del planeta, que podrien canviar per sempre les condicions que fan possible la vida a la Terra. Ens va deixar dit el reconegut científic Stephen Hawking. I, si tant l'església com la ciència coincideixen en les seves afirmacions, té tota la raó del món, la jove activista sueca Greta Thunberg, amb els seus discursos i els seus fridei for futur. Ja ho veig, això del fridei for futur, que tu domines l'anglès. Sí, divendres pel futur. Divendres, exacte, molt bé. Que han fet sortir els carrers de les nostres ciutats milers de joves. Potser que els hi fem cas, perquè ara és la generació dels nostres nets, la que està clamant i la que ens està dient, ep, quin món ens esteu deixant. Sí, i la que treballa també per vegades, replagar deixalles i fer excursions, per aconseguir una miqueta de neteja a la natura. I tant, que sí. I seguim. Les ecoparròquies, de les que totes i tots formem part, es fan resò del temps de la cre... de la creença o creació. Temps de la creació. Temps de la creació 2019. La xarxa de la vida. La diversitat com a benedicció de Déu pregàries que seguim dia a dia, setmana, darrere a setmana, seguint les petjades de l'encíclica l'Audato si, del Papa Francesc. D'actualitat sempre, els fulls dominicals al nostre vest i les webs correspondents ens posen el dia amb el ressò de la paraula el bisbat de Sant Feliu. La carta dominical a l'Arxiriòsasi de Barcelona. La neu mare en dins el bisbat de Terrassa o les paraules de vida el bisbat de Tortosa, per citar-ne només alguns. O sigui, que trobareu la web de tots els vifes que vulgueu, de totes les parròquies, de totes les catedrales... O sigui, totes les humilies. Pots escollir l'humilia que vulguis. Pots escollir l'humilia que vulguis o pots escollir l'article que vulguis que ens apropen sempre? Bé, llegim el que diuen els nostres pastors que ens porten sempre a la font, que són les segrades escritures. Exacte, aquí hi està la font. Les podem llegir per lliure, però està bé que, si seguim el que està previst per cada celebració, tenim més clar el que toca en cada moment. Perquè de vegades, si llegeixes el que toca, cuaresma i esletment, hi ha alguna cosa que no lliga. No coincides, no coincides. Bé... Quarto. Llegim ara un fragment de Catalunya i religió titulat La Vangeli té un criteri molt clar de veritat. Cal revisar els nostres criteris de veritat, i la Vangeli té un criteri molt clar, els pobres com el lloc de trobada de la veritat. Aquesta és, per a xàviques noves, director de cristianisme i justícia, la conclusió més important de la jornada de pensament, fer i justícia celebrada l'estiu passat. Segrestar la veritat és exercir violència sobre aquesta, deia Jaume Flaquer, a l'obertura de la tercera edició de les jornades. Joan García del Muro, llei de 1961, va recollir l'encarreg de desvallar algunes de les violències que s'apliquen sobre la veritat. García del Muro és professor de filosofia a la Universitat Ramon Llull, i autor del llibre Good Bye Veritat, que li ha valgut numerosos premis entre ells, el Premi de Sats Josep Vallverdú. El filòsof va defensar que amb la desaparició de la veritat també s'esveig la mentida, convertint la veritat en una mercaderia més, quelcom que jo puc comprar segons els interessos individuals. Aquest fet, sostenia García del Muro, s'afegia al tribalisme epistemològic, és a dir, assumir la veritat dels meus, només dels meus, els que pensen com jo, i no plantejar-me la resta. La tesi del ponent sostenia també que aquest segrés de la veritat va acompanyat d'una exaltació dels sentiments que no es tradueix en una acció racional. Va posar, com exemple, les imatges d'immigrants morts al Mediterrani, amb gran capacitat de generar molts sentiments solidaris, però que no ha significat una resposta més hospitalària com a societat. I aquí es va obrir un gran debat, perquè veiem cada dia més desgràcies, més gent que necessita sucors, però si no es tradueix en que cada família tinguem una persona d'acollida, si no es tradueix en que fem algun acte que realment generi hospitalitat, ara no sé si ho dic bé, ser hospitalaris, o sigui, ser realment coherents amb el que està passant, es queda tot en notícies... Això és el que diu sempre, mossèn Joaquim, que ja no és que no hem de ser cristians només perquè anem a missa. Hem de demostrar fora de les portes del temple que ho som amb el veí, amb el germà, i comportant-nos i ensenyant l'Avengelli amb les nostres obres. Evidentment que sí, perquè si prediquem molts, si llegim molts, si fem molts llibres i el reproduim, ho expliquem... Això és teoria. És teoria. No, no, no. No som cristians així, eh? Hi ha gent que ens diu que sembla cap allans aficionats. Clar, a les hores hi durem aquesta imatge malament rei, perquè vol dir que estem... És allò de si tens un abric i el teu germà no en té, talla-lo per la meitat i dona-li aquesta meitat. Almenys la meitat del fred passarà. Evidentment que sí. I ara em sembla que estem arribant els minuts, ens empaïten. Tenim 3 minuts, potser amb aquests 3 minuts els dediquem a acomiadar-nos, els dediquem a recomanar, que els nostres companys també ho fan molt bé. No és el que veus col·lutar. No, i el dimec que has passat el programa Mord i Vida, tema molt pel·liagut i que... És molt punyent. No tothom l'accepta aquesta circunstància. No estem acostumats als cristians, això. Però està bé perquè hi ha moltes persones convidades que en parlen. Llavors, a la pregunta que hi ha després de la mort fa segles que la humanitat se la fa, i cada parapsicòleg, cada persona que ha fet estudis sobre això, es veu una versió diferent. Jo ho estava escoltant perquè ho vaig escoltar. Això va bé per també que recordar-ho. Que podeu veure el dia i l'hora que vulgueu, a través d'internet. O sigui, encara que s'hagi donat avui el programa, el podeu trobar per internet el dia que vulgueu i l'hora que vulgueu, qualsevol programa de radio d'Esvern. Molt bé. Doncs ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui, veus de la parròquia. Us esperem el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre amb l'espai paraula viscuda a càrrec de Montserrat Giró i Lina Santa Bàrbara. També tots els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, adeu-siau. Adeu-siau. Bona nit.