Veus Parròquia del 23/10/2019

I don't need to get up, Tyler Come on, you little fighter Don't get back up again It's raining again I know my love's out of hand I know it's raining again Too bad I'm losing a friend I don't need to get up, Tyler Hola, bona tarda, oidós, al sinistre de Justícia i Pau de Sant Just, de Ràdio Sant Just Bona tarda a tothom Avui hem de demanar que la dispensem, la quima, perquè tenia molta feina i moltes obligacions en les tasques que fa, entre d'altres coses, a l'Ajuntament de Sant Just per ser la setmana de festes, de tardor, que s'estan fent actualment Per tant, la meva veu serà la que sentireu en aquesta mitjora A veure nosaltres, Justícia i Pau, tenim dos temes ara per parlar amb vosaltres, per parlar Un fa referència a un concepte de drets humans que són emergents Això vol dir que a part de la declaració dels drets humans a l'any 48 de Nacions Unides Hi ha una declaració posterior que se'n diu també declaració universal de drets humans emergents aprovada en la Conferència de Monterrey a Califòrnia el 2007, en el marc del Forum Mundial de les Cultures Bé, per què una declaració universal de drets humans emergents? Perquè la declaració de l'any 48 continua siguent, la base és sobre la que s'hi asustenta aquesta nova emergent, però ha adaptat en els temps més actuals perquè la societat evoluciona a anys, reia d'any, es pot dir que més, reia de més, i fins i tot dia, reia dia Per tant, de l'any 47 al 2007, del 1948 al 2007 i han passat molts anys Bé, així d'una manera simplificada, les noves característiques dels nous drets humans emergents a afegir els que ja tenim a l'any 48 aquests drets nous són més o menys aquests Dret a la renta bàsica, dret a la renta bàsica universal això és una cosa que vol dir que tot els habitants que hi ha en els pobles del planeta nostre, segons la declaració de drets humans emergents té dret a una renta bàsica per poder viure amb una dignitat mínima d'acuada això és una declaració d'un llarg cabàs, perquè si un es para a pensar, què vol dir? Doncs no és fàcil que la realització pràctica d'aquest principi és que en un moment com un dret reconegut universalment ja està fixat, per tant, diguem-ne que avui per avui sembla una utopia, però les utopies serveixen per anar caminant per tant, és això. Tenir un altre principi de drets humans emergents, que és el dret a una mort digna, el dret a una mort digna s'ha manifestat en molts casos que hem anat seguint a través d'informació visual i escrita de casos que han estat concretament donats ja per definitius amb la seva citació de malaltia. És a dir, es parla molt de l'autonàcia, es parla molt a favor i en contra és un tema de molta discussió, hi ha pocs països, però hi ha alguna Europa que l'ha acceptat dintre del dret, però és una cosa que és un camí que s'ha de recórrer per tant, també aquest dret a una mort digna ja forma part d'aquests drets humans emergents, nous. Un altre dret human emergent, que també és important a tenir en compte, és el dret a emigrar, el dret a emigrar aquest el coneixem bé, tant a Justici Pau de Sant Just com a nivell social, el coneixem perquè ho tenim a casa, ens implica tots, els països que tenen guerres de l'Olient o de l'Àfrica i els països que no poden viure perquè no tenen, no hi ha una renta bàsica, sinó que no tenen ni renta, llavors els pobles emigren, se'n van a on a buscar territoris on puguin viure i tenir un futur. Després en parlarem del tema dels immigrants perquè és un dels temes que hem preparat per la sessió d'avui. Un altre dret human emergent que també és molt interessant i és relativament bastant nou però que ja és un tema que ve de lluny, al mateix temps, són els drets relacionats amb l'orientació sexual. De fa uns anys s'està posant en el còdic civil i s'accepta el matrimoni homosexual. I també s'accepten, comencen a acceptar si costa més les tendències sexuals dels denominats LGTBI, que són diferents orientacions que es consideren que són objectes d'anàlisi per poder acceptar i promulgar un dret universal. Els drets relacionats amb l'orientació sexual. També hi ha uns drets que en diuen estejos a col·lectius que en un moment no els han gaudit, un és el dret al matrimoni de col·lectiu homosexual que ja l'hem anomenat abans, aquest ja és un dret acceptat, i dret al vot de la persona emigrant. Aquest també és un dret que hauria de figurar amb el projecte de futur i present de Carles Migrants. Després hi ha unes noves interpretacions amb aquest concepte de drets humans emergents que poden ser interessant recordar-les. Es reinterpreta i s'afilma el dret a la salut, el dret a l'assistència sanitària, el dret a l'assistència sanitària i també als medicaments. Això nosaltres ja ho gaudim, però evidentment el remarcar-ho aquí ja anem a un punt de qualitat en el cas dels drets. Anar a més qualitat, per exemple l'assistència sanitària per a unes intervencions quirúrgiques determinades que no siguin d'urgència immediata, s'allargen i s'allargen i s'allargen, i en algun cas mesos i mesos i mesos abans no es practiquen l'assistència. Això és millorable, per tant ens ho recorda la concepte de drets humans emergents. Un altre concepte que ens recorda el dret a l'educació, el dret a l'educació, el saber i el coneixement. També, i això és important, a la formació continuada i inclusiva hi ha la erradicació i l'alfabetisme. Això què vol dir? Vol dir que tothom dret a tenir una educació. I hauria de ser també gratuïta o hauríem d'apuntar que fos gratuïta no se'ls havent a l'educació bàsica, sinó també a l'universitat. En realitat, aquí hem anat una mica enrere amb el temps, des de la transició, perquè ara resulta que per poder validar i donar valor a uns títols necessites fer uns cursos posteriors de graus que tenen el problema o màsters, que tenen el problema de que són cars, durant dos o tres anys o un any, i són caríssims. És a dir, que no estan a la base de la gent treballadora o la gent de classe mitja en molts casos. Per tant, també és una millora de qualitat important. Això de la declaració aquesta de drets humans i emergents ho tornarem a parlar amb d'altres ocasions perquè l'important seria que vosaltres us assamentessiu de la lectura d'aquests drets, que no n'hi ha gaire, són curs, això està editat per l'Ajuntament de Barcelona i també ho podeu trobar a internet. Per tant, també ho podeu trobar si coneixeu o teniu relació a l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que també són els que han editat aquest informació a través de l'Ajuntament. I l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Pau Clarís, 92 entre sol, Telefono, 93, 301, 77, 10. I ara passarem a l'altra tema que us havíem preparat, que té relació amb el que hem dit ara també una mica, és el tema de les migracions actuals, les que tenim ara i el seu futur. A Justícia i Pau de Sant Just ja fa molts anys que treballem amb el tema de les migracions, i és un tema que sempre el tenim obert perquè sempre hi ha temes continuament, i a més a més és important que tinguem informació del que pot succeir en el futur. Per això ho titulem, aquesta finestreta, migracions actuals i el seu futur. Nosaltres, a Justícia i Pau de Sant Just, fa uns 25 anys, el grup, i la primera acció que vam fer va ser, davant d'una urgència forta que hi havia al cor distant, una emergència que consistia en recollir roba d'abric pels habitants de cor distant que els esplaçaven per les muntanyes navades del nord del país, i la població es esplaçava per allà i no tenia roba d'acuada per allà amb el fred que feia. Per tant, nosaltres, Sant Just, vam fer una recollida de roba i la vam enviar allà, a través de la Creol Roger. Aquest va ser el primer activitat que vam fer. I l'últim activitat que hem fet fa dos anys, quan vam fer una recollida de roba, i juntament Sant Just, amb altres entitats al poble, per dotar de roba el poble, el gent que havia emigrat a França i que volia passar a Anglaterra, a través del canal d'Alamànica, al campament que ens en deien la Selva. Aquest campament de la selva hi havia uns 3.000 migrants i que vivien allà, provisionalment, amb barraques que s'havien construït ells mateixos. És un lloc que plou molt, que fa molt de fred a l'hivern i des de Sant Just van fer una recollida, que van portar amb una pròpia furgoneta des de des de Sant Just, fins a el campament denominat de la selva. Van recollir, recordo, encara 1.500 quilos de roba i la va portar al poble de Sant Just voluntàriament. Bé, això va ser per recordar una miqueta la... entre mig hi ha hagut altres activitats, també de recollida de roba o aliments. Bé, continuant amb aquesta línia us donarem a conèixer el nostre treball que hem fet sobre el tema dels migrants i el seu futur. Àfrica fa 250 milions anys, fixeu-se que són molt bilions, 250 milions anys. Un grup d'homanoides, que són els... el grup d'homanoides és el grup dels cimis. Salten dels arbres, van baixar dels arbres i es posen en posició vertical per cercar els aliments a des terra. Són coneguts com homo erectus. Segur que havien evolucionat aquesta branca de dominis per poder fer aquest salt, no va ser d'un dia per un altre, però sí va arribar un moment en què ho van fer. L'homo erectus, l'homo erectus, es movia en el territori cercant els aliments i aquesta activitat el va portar a expandir-se per tota Àfrica, Europa, Àsia, Mèrica i Oceania. A partir dels 250 milions anant davant van anar evolucionant i es van trasladar a expandir-se. Per què? Perquè cercaven l'aliment, havien de trobar l'aliment i no sempre l'aliment estava en els mateixos territoris, sinó que anava evolucionant segons el clima i les estacions i la demografia. Per tant, el moviment era una cosa normal. Mentre continuava l'evolució com a espècie, fins arribar a l'homo sapiens-sapiens, o sigui, de l'homo erectus, ara ha arribat els sapiens-sapiens que som nosaltres, com els actuals, però han hagut de passar, han hagut d'arribar als 40.000 anys que va començar l'homo sapiens. El que vol dir que fa 250 anys comença l'evolució i fins a 40.000 anys després dels actuals no comença l'homo sapiens-sapiens, és a dir, nosaltres. Des del més anticomanoides que tenia un cervell de 750 centímetres cúbics hasta l'actual de 1250 que tenim ara nosaltres han passat milions d'anys. Aquí reflexionem sobre l'evolució que necessita temps i temps i temps, però que és efectiva que existeix. En la nostra terra, és evident, existeix un ordre natural que segueixen els pobles, un ordre natural que sempre han seguit i els segueixen els animals i també les plantes. La cerra constant d'aliments i millores de vida ha donat lloc a les migracions i m'agrad que l'humanitat ha millorat molt en les condicions de vida de cada poble, debut als avanços tecnològics i els transports, l'instint de canvi de territori forma part de l'ADN dels pobles. L'home i la dona han viscut el 99% de la seva vida anlegat de pedra. És evident que ara nosaltres, quan necessitem aliments, ens anem al mercat i els comprem o anem als botigues o anem al camp i el comprem al pagès. Però això no és una cosa que sigui generalitzada, perquè aquesta situació de pobresa i de cataclismes que existeixen al planeta continuen existint. Per tant, hi ha regions i pobles i estats i continents que continuen tenint aquesta situació perquè no han pogut arribar ni adaptar-se a l'edat moderna o no han tingut ocasió d'arribar a l'edat actual. L'emigració es manifesta actualment en els pobles per manca de no poder acobir les necessitats bàsiques d'alimentació. Això és el comotiu a la marxa. Necessitats bàsiques són alimentacions sanitàries, ensenyament, treball, guerres i actualment el canvi climàtic sense perspectives per a lliurs fills, ni per ells. Això és el que motiva actualment l'emigració. Àfrica, tan a prop d'Europa, té aproximadamente 1.200 milions de persones. En 10 anys més arribarà als 1.400 milions i en 25 anys més als 1.500 milions. Algú pot pensar que la seva població es quedarà en el seu continent en aquestes mancances? Es pot pensar que l'home sàpia en sàpia en europeu no té més solució que blindar les seves fronteres i aïllar-se de la realitat, com està fent actualment l'Unió Europea, o més cercar una solució que llarg termini pugui solucionar definitivament el problema. Àfrica, amics oidós, és un continent banyat pel Mediterrani, a l'Atlàntic i a l'Índic, en milers de quilòmetres de costa i més de 50 estats, en diversos climats, Mediterrani, tropical, equatorial, desertic i subsejarà. Hi ha abundants minerals, com el còlsem, el tantal, el ràdio, de gran valor per la indústria electrònica. Així és com a mundant patroli. L'energia fòssil de l'acol Galdim, majoritàriament, hi ha que les altres energies alternatives comencen a tenir importància, però comencen, encara no estan desenvolupades, com podien estar-ho al 100%. L'Unió Europea, pròxim a l'Àfrica, que estem pròxim, al sud de la Mediterrània d'Europa, ha tancat els accessos de les persones migrades i refugiades de l'Àfrica i del òriem proper, per motiu de guerres. Fins i tot tancant els ports el desembarcament d'embarcacions i bateres i vaixells d'on és és, per recollir refugiats marítims. Hem de dir que Alemanya ha estat un gran receptor, en un primer moment, va recollir un milió de refugiats i també el Canadà 50.000. Aquesta política que porta l'Unió Europea arriba fins al punt que les embarcacions que són vaixells i embarcacions d'Ònege o Benmercansc, que per la seva voluntat, pesquès que per la seva voluntat, recollin refugiats i els portin a ports europeus, del Matitarrà, són amenaçats amb moltes milionàries i fins i tot requició dels vaixells. Fixeu-se, fixem-se, fins a on arriba la política europea en aquest sentit. Un tancament absolut i també hem dit, amb l'excepció d'Alemanya, en primer moment, i del Canadà. Llavors, ens preguntem quines alternatives té l'Unió Europea que no sigui el refús i tancament de fronteres? Tornem a fer la reflexió. Ens preguntem quines alternatives té l'Unió Europea que no sigui el refús i tancament de fronteres i podem afegir la criminalització dels immigrants? En això, sabem que hi ha els campaments aquests en la grupa dels migrants sense papers, que són els cies, que estan en condicions pràcticament totalment deplorables, els internats, i s'hi passen mesos, mesos, mesos i mesos sense resoldre la seva situació. Les societats avançades i riques al primer món ara en viure en Europa, en l'Àmèrica del Nord, que anà a Austàlia, a Nova Zelanda, als països asiàtics d'emergents, Corea, China, Japó, Malàcia, la Índia, Brasil, inverteixen... Aquestes societats avançades i riques al primer món funcionen, entre daltes, per inversions, en rendiments, als i ràpids. És a dir, rendiments als i ràpids vol dir que l'estar, les empreses i els inversors busquen col·locar els seus capitals en llocs que donin rendiments molt ràpids i només els possibles. Un exemple el tenia amb la banca. Pràcticament el 95% de la banca espanyola i catalana inverteixen en preces que fabriquen i comercialitzen armament i que donen interessos als dels inversors. Sí que a més a més fixeu-vos en el detall. Donen interessos als pels inversors amb un clima, amb un negoci que és, des del punt de vista ètic, molt qüestionable. Ara és un negoci segur i bon rendiment. Però quin és el resultat final d'aquesta activitat? Probablement el negoci de les armes és l'activitat, és probablement les guerres. És a dir, les guerres, les guerres, que si no fos pels armaments, continualment, que reben i reben i reben, doncs no es provocarien ni tampoc amb la intensitat que fan. Probablement les guerres, és a dir, fan despertar el que la història, les legendes ens parlen, vosaltres no heu sentit parlar també, i també d'algun llibre, dels quatre genets de l'apocalipsis. Els quatre genets de l'apocalipsis són la guerra, la pesta, la fam i la destrucció. I ara hi ha un cinquè que s'ha afegit, que és el canvi climàtic. Per tant, aquesta... aquesta qüestió dels quatre genets és una qüestió que ja es parla des de l'antiguitat, perquè des de l'antiguitat, des de l'època que va començar l'agricultura, l'etapa de l'agricultura comunació de vents, ja van començar la guerra. Doncs, els pobles ho saben. Guerra, pesta, fam, destrucció, hi ha el canvi climàtic. En aquest punt, com ve recorre a la cita del papa francès que en l'Eulàdo si, l'Eulàdo si XIII, diu el desafiament urgent de protegir la casa de tots inclou la preocupació d'unit tota la família humana en la recerca d'un desenvolupament integral i sostenible. Com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l'ambient i els sofriments dels esclosos? Aquesta fita és interessant perquè la promou un papa que, partit d'alguna manera, a part del papa que van tenir abans, el Joan XXIII, que va començar el concili bàtica segon, està situat en una posició realista i possibilista, en el sentit que s'ha adonat compte que el problema és la diferència de justícia i de repartiment de recursos i de riquesa que hi ha al planeta. I després també parla dels sofriments perquè el migran, quan marxa del seu país, ha d'estar molt malament, molt malament, molt malament per deixar la seva terra, perquè si no això no ho faria. Per tant, hi ha molt de sofriment amb això. Hi ha molt de sofriment quan passa un fenòmeno com són les inundacions que han succeït en aquests anys, com són les... un minut. Bueno, al llavors només afegirem una cosa ja per acabar. Aquesta primera part és una part d'introducció. La pròxima vegada que ens trobem, ens sentim a la ràdio, donarem pass a l'alternativa. Per tant, com que tot això ens afecta, l'activitat humana, si a financera econòmica, us explicarem la segona part que hem estat treballant sobre una possible posició de reclo per arreglar el problema de les migracions, una solució pel seu futur. Gràcies per l'audició Radius Bern i el Carlos. I gràcies per escoltar, que sempre s'ha de tenir un esforç per fer-ho. No és fàcil escoltar.