Veus Parròquia del 6/11/2019

... Beus de la parròquia. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.0 de la freqüència modulada. Avui, dia 6 de novembre, tornem a ser amb vosaltres molt agraïts de que ens escolteu i ens trobem de nou. Ens va agradar força que una senyora ens comentés que ens va escoltar el dia 9 del passat d'octubre quan vam parlar de la Bèrgia, però que ens vam oblidar de dir la seva, la Déu Ada Lupe. Doncs bé, com que ens agrada consultar les amirotecles, ens trobem en que les advocacions a la mare de Déu, dins del culte catòlic, són més de 20.000 arreu del món. Desitgem de tot cor que cadascú trobi en el seu cor la devoció preferida i el mantell d'Estels de la Bèrgia d'Ada Lupe ens hi ajudi. Intentarem, com sempre, expressar-nos amb total claredat i senzillesa amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver i en Carlos Rius a la part tècnica. Seguint comentant la religiositat popular ens hem trobat en cinc fons d'informació de les diverses formes de Bèrgia. Les que veuen a Maria com es clava, les que la invoquen com a mare, les que ho fan com a mitjançera, les que l'admiren com a dolorosa i les que li preguen una bona mort. De fet, tant l'Ave Maria com la Salver Regina i són presents totes les formes teologals en què ens adrecem a la mare de Déu, i a que en totes les formes del culte la venerem tot i que només a Déu adorem. Els rolls de Maria, segons els temps històrics, eren els de una d'Esa els primers segles del cristianisme fins a la baixa edat mitjana. Gran dama durant el Gòtic, reina durant l'edat moderna i corredemptora durant l'edat contemporània. El referèm femení Cristià veu a Maria com la gran mare potenciadora de l'autobestima, immaculada perquè som tots fills i filles de Déu i assunta al cel com esperança de vida eterna. Recordem que l'últim dogma mariològic el va proclamar el papa Pius XII l'any 1950, l'assumció de Maria en cos i ànima al cel, ressaltant que la plenitud de l'humanitat eren el cos de Crist resuscitat i el cos de Maria glorificat, i tots els creients, com uns Nou Sadam i Eva, podem desiorar-nos de les urpes del mal si són fidels els manaments de la mort. Més tard, i ja després del Concil i Bàtica II, amb les encíclices de Joan XXIII, la fidelitat a les agrades escriptures ens obre un camí d'antesa amb altres confessions cristianes, no catòlices, que tot i no professar el mateix culte compartim amb elles el seguiment de Jesús. Per tant, proclamarem el que ens diu Jesús al proper diumenge, dia 10 de novembre, 30 d'un cèdor durant l'any, mentre ens anem apropant a l'Atmenda. L'actura de l'Avangeli segons en Lluc. Algun dels saduceus anaran a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció, per això li van plantejar aquesta dificultat. Mestre, Moisés es va prescriure que si un home casat, mort sense fills, el seu germà es casi amb la seva viuda per donar de sendència al seu germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona i així fins al setè. Tots van morir sense deixar fills. Finalment, va morir també la dona. Així doncs, quan arribi la resurrecció, de quin del set serà la mulher si tots set s'havien casat? Jesús el respongue. Els que viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no tendran moller ni marit, com que són fills de la resurrecció no poden morir. I que els morts ressusciten. Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de la verdissa, quan diu que el senyor és el Déu de Bram, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de Morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell, tots viuen. Ens agrada reflexionar sobre l'Avengelli d'avui? Qui eren els seduceus? Doncs un grup molt important de persones organitzades en la vida política i econòmica del seu temps. Tenien un sentit molt pràctic de la vida i negaven la inmortalitat de l'ànima, l'existència de l'Àngels i també, com hem dit, la resurrecció de la carn. Potser com molts agnòstics d'avui en dia, que declaren inaccessible a l'enteniment humà, tota noció de l'obsolut o dels qui segueixen les doctines i actituds que neguen teòricament l'existència de Déu. Som molts els creients que veiem que fins i tot persones molt properes de la nostra família ens consideren una mena de babaus ingenus, que no entenem que un dia deixarem de ser i d'existir i que l'avenitat més gran de totes és que esperem retrobar-nos un dia en un cel nou i una terra nova. En canvi, a les paraules de l'Avengelli que hem escoltat avui, on hi ha l'avenitat, és la pretensió de negar el sentit de la transcendència, comú a totes les cultures i que tots els pobles l'han sentit. Déu no és de morts, sinó de vius, perquè per ell tots viuen. I és el nostre Déu és un Déu de vida, d'amor creador, d'amor fidel, d'amor lliurat i sacrificat, d'amor transfomnat en vida per sempre. Perquè l'amor de veritat mai no mort, perquè l'amor autèntic no necessita de la presència tot i que la desigui ni de reconeixements. I en aquest amor etern de Déu i estem també nosaltres, un amor que va més enllà del temps i de l'espai, un amor que dona vida i que fa que tots visquin. Perquè com deia el profeta Isaíes, nosaltres hi som presents en aquest amor de Déu, amor etern en el qual som inserits per la vida divina que Jesús ens ha atorgat amb la seva resurrecció. Notícies d'Església Si la millor notícia la trobem sempre en tot allò que es fa present a les Escritures, recordem el bon consell de pregar sempre i en tot lloc com ens diu Sant Pau a les seves cartes. De manera constant, Jesús s'ho citava en els sincesquibles i ara, en nosaltres, una confiança segura de les escoltats per Déu, pare, en la pregària. En el ben entès, però, què pregar no és dir-li a Déu el que ha de fer? Pregar és més aviat obrir-se a l'espera divina, posar-se en les mans d'aquell que ens estima del tot, mirar el món amb els seus ulls i esperar contra tota esperança. Això ens aturem avui en la pregària que ell mateix ens va ensenyar i que, seguint el seu diví mestratge, volem dir... Pare nostre, que esteu en el cel, on hi trobem una justa relació entre Déu i la persona, entre el cel i la terra. La primera part del pare nostre està referida a la causa de Déu, el pare, la santificació del seu nom i de la seva voluntat, el regne. La segona part toca la causa de l'home, el pa necessari, el perdó indispensable, la temptació sempre per cent i el mal sempre a la guait. Dues parts constitueixen una sola oració. Déu no sol s'interessa per allò que és seu, el seu nom, la seva voluntat i el seu regne. Déu es preocupa també pel que fa a l'ésser humà, el pa, el perdó, el perill i el mal. La realitat implicada en el pare nostre no és una realitat de color de rosa, sinó dramàticament conflictiva. En ella, el regne de Déu xoca amb el regne del mal. Les calamitats que s'enyoreixen la terra fan més enguniós el desig de l'adveniment del regne de Déu, que és pau, amor i joia. La voluntat de Déu, traïda i transgradida, ha de ser reconeguda i acatada. Demanem el pa perquè tot i se necessari, hi ha molta gent que no en té. Demanem perdó a Déu per la nostra manca de fraternitat, que altriment no sabrien perdonar a qui ens sembla que ens ha ofès. Demanem força per afrontar les tentacions, perquè sense ella, que hauríem miserablement. Crirem a Déu que ens alliberi del mal, ja que sols no podíem. Ha despit de tanta conflictivitat. La oració del senyor està amorocida de tendre confiança i de serena llorant-se. Per elles, tot el bé i el mal es converteix en un motiu de comunicació amb Déu. Fet aquesta reflexió sobre la pregària que t'adestimem, passem a notícies concretes. Demà mateix, dijous, dia 7 de novembre, tindran lloc a la Catedral de Sant Llorens els actes de la visita de les relíquies de Santa Bernadet a la diòsisi de Sant Feliu. A dos quarts d'onze del matí, arribada de les relíquies a la Catedral. A les onze, missa de benvinguda, presidida pel senyor Visva Agostí Cortés. A dos quarts de donze, veneració i vella de les relíquies. A les 6 de la tarda, pregària de vespres i processó amb el res del Sant Rosari. I a l'espuig del vespre, missa de comiat de les relíquies. Quin sentit té aquest palagrinatge de les relíquies de Santa Bernadet? Doncs aquesta visita neix de la necessitat de conèixer millor el missatge de l'Orders i de comprendre el que la noia santa ens va ensenyar. Sobretot per aquelles persones que no han participat en cap peregrinació al santuari. La visita d'aquestes relíquies és una vocació per apropar-se el significat del que representa l'Orders i la figura de Bernadet, una dona jove que vivia per Crist, un exemple de superació de les dificultats. Ella ens fa reviure les paraules de Sant Pau. La vida que ara visc ja no és meva, és Crist que viu en mi. I seguim amb notícies del risbat de Sant Feliu. Ja que la propera setmana, de l'11 al 14 de novembre, tindran lloc les 14 hores jornades de formació i animació pastoral. Obertes a tothom des de les 9 a 2.15 de la nit a la Casa de l'Església, carrer d'Armenteres 35 de Sant Feliu de Llobregat. Sota l'Església avui, reptes i camins, tindran lloc les 4 conferències que tot seguit us anunciem. Maria Sumta, bargalló de Justícia i Pau, dissertarà dilluns dia 11 sobre el tema, xarxa de parròquies ecosolidàries. El dimarts dia 12 oferà Gloria Barrete Iveliz, periodista especialitzada en informació religiosa sobre renovacions aclcials amb el Papa Francesc. El dimecres 13 serà la delegada de l'apostolat seglar de Barcelona, Anna, el Boni de Muga, la que ens parlarà de la figura i el paper dels likes en l'Església i el món d'avui. Finalment el dijous dia 14 serà Maria del Mal, Galceran i Peyró, pedagògai coordinadora del projecte social al lloc de la dona, la que desenvoluparà el tema, creients i no creients, camí del diàleg. Com podeu escoltar, la proposta és molt interessant i ens pot ajudar a créixer en el que mira la fe i tenir arguments per debatre dins un món tan divers que sovint es qüestiona les relacions entre el creador i el gènere humà per afrontar les situacions difícils. Recordeu que tots els actes seran a les 9 del vespre a la Casa de l'Església. Fe i actualitat. Recordem avui que tres visbes catalans han parlat del conflicte que vivim al nostre país i el deure cívic que tenim entre tots de buscar solucions. El cardenal Joan Sussé-Pomella i el visbe de Girona, Francesc Pardo, coincideixen amb el discurs d'arribar fins a les arrels de la situació que ens porta a veure les coses des de punts de vista opossats. També el visbe de Solsona Xavier Novell demana convivència fraternal amb ells de la diversitat d'idees i pares. El mateix relat explica que en diverses ocasions s'ha pogut visitar els polítics catalans presos i oferir-los el seu suport. Considera un deure cívic fer-se proper aquells que van assumir les conseqüències de l'intent perquè Catalunya pogués exercir el dret a l'autodeterminació. El visbe Novell entra encara en terrenys més concrets i diu que l'agostació s'ho ha tingut per la Fiscalia de l'Estat, que ve possible la presó preventiva, és, de forma abusiva, una anticipació de la pena. Ja en el seu moment, l'any passat, tots els visbes catalans van expressar conjuntament la necessitat d'una reflexió serena en vistes a propiciar un clima de diàleg i concòrdia. Una relació de fraternitat i solidaritat cultivant tot allò que ens edifica i ens fa millors persones, no només entre catalans, sinó també amb els altres pobles que configuren l'estat espanyol i com a cristians amb tota persona darrere del món. No cal dir que els aldarugides en contres viscuts darrerament són molt lluny de la bona entesa desitjada pels nostres parlats. Ens cal fer el possible entre totes i tots per trobar remei als desacords i a les ferides obertes. Cerquem, en la reflexió i la pregària sincera, accions que ens portin a bon port. Completem ara la informació que us vam comentar el mes passat sobre les torres dels quatre evangelistes que ballaran Barcelona des de la Sagrada Família. Marc, Lluc, Mateu i Joan ja tenen el rostre, el sada i data de col·locació. Aquestes quatre torres, Gaudí les va coronar amb uns terminals en què va proposar incloure les lloances a Men i a la Lluia. Els materials emprats per a la construcció d'aquestes terminals seran la pedra tassada, el formigó armat i el madre. Per al revestiment s'utilitzarà la ceràmica, maons, vidre venecià i pedra volcànica, amb escultures de marbre blanc. És un goig passar sovint per davant del temple i veure com la seva fasomia va canviant i es va engrandint. Tant de bo puguem viure dies de pau i concòrdia per compartir amb els de prop i els de lluny, una obra tan meravellosa. També ens ha fet reflexionar molt el sino de per l'Amassònia que va tenir lloc el més passat. Es va concentrar en la lluita contra la deforestació, el canvi climàtic i el futur de la església en aquella regió i arreu del món. Catòlic vol dir universal i, per tant, si són respectats als costums d'una etnia determinada, ho deuen ser els de tots els humans. Els símbols de vida d'alguns pobles indígenes van ser criticats pels més conservadors. Com també ho va ser la proposta d'ordenar homes casats o concedir el dia conat a les dones. Tart o d'hora, l'església s'ha de posar al dia i cal agrair el grup nostre dona o nostra senyora, segons l'indret, que porta ja temps lluitant per una apertura de criteris al cor de la Santa Seu. Nosaltres constatem i fem nostres les paraules del bisbe de Girona Francesc Pardo demanant la llibertat dels dirigents polítics i líders socials condemnats a presó o inhabilitació. Sitem textualment. La misericòrdia no va contra la justícia, sinó que la perfecciona la humanitza i és la màxima expressió de la saviesa. D'actualitat sempre, els fulls dominicals al nostre bast i les webs correspondents ens posen el dia amb el ressò de la paraula el bisbat de Sant Feliu. La carta dominical a l'Arxidiós i de Barcelona, la Neu Marandins, el bisbat de Terrassa o les paraules de vida el bisbat de Tortosa. I moltes altres que trobareu arreu a les parròquies on vulgueu acudir. Pelagrinatge a Terra Santa. Del 12 al 19 de març organitzat per la bacílica de la Mercè, amb la presència i l'assassurament espiritual dels pares marcedaris. Informació i reserves. Podeu consultar el programa a la web www.rottravel. Són els 3 dobles vés habituals i rotravel punès. Is que porta un RUT Actravel punès. Un breu repàs al Santoral d'aquesta setmana. Avui dimecres, dia 6, és Sant Saber, bisbat de Barcelona que va morir a Màrtir, a l'any 633. Demà 17 dia, Sant Pere Poveda, Sant Inocenci de la Immaculada, preveres i companys màrtids. El divendres, dia 8, s'han deudat primer, papa. I la festa del Sant Cris de Baleguer i la mare de Déu de l'Almodena, patrona de Madrid, seran el proper dissabte, dia 9. Sense oblidar-nos del doctor de l'Església, Sant Lleó, el gran, que celebrarem el diumenge minent, dia 9. Tinguem també present que aquest mes de novembre compartim la cadena de pregària per les vocacions. La crida del senyor sempre té lloc a partir d'un encontre amb ell i provoca una alegria profunda que dona sentit a la nostra existència. Es tracta d'una iniciativa de mort amb la qual Déu ve a trobar-nos i ens convida a formar part d'una gran aventura. El papa Francesc ens diu que no hi ha gotx més gran que arriscar la vida pel senyor. Preguem perquè molts joves tinguin el coratge de arriscar la vida per ell. La valentia de respondre amb generositat a la seva crida i lliurar-se plenament a fer possible el seu regne, que és un regne de pau, de llibertat i de mort. Com que som ja gairebé al final del programa, ens acomiadem amb un salm que sempre ens aporta pau i seranó. Diu així, tu que vius a recer de l'altíssim i passes la nit a l'ombra del tot poderós, digues al senyor, sou la muralla on m'emparo, el meu Déu en qui confio. Ell et guardarà del parany de l'ocellaire i del fleixell de la pesta. No et farà por la besarda de la nit, ni la fleixa que vola de dia, ni la pesta que s'asmonya a la fosca, o l'epidèmia que mig dia fa estralls. No et passarà res de mal, ni s'acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè he donat ordre als seus àngels de guardar-te per tots els camins. Endurant a les palmes de les mans, perquè els teus peus no en supeguin amb les pedres, repijaràs llopars i escursons, passaràs sobre llions i serpents. Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré. El protegiré perquè conegui el meu nom, estaré vora d'ell en els perills, seciaré el seu desig de llarga vida i fruitarà de la meva salvació. Aquest és el salm número 90, per si el voleu recordar. Trobo que és un salm que dona molt de coratge i molta alegria, perquè sempre tenim por dels parànjans per citats, que ens asseiguen permanentment, i el pitjor dels quals, el darrer, és la mort. En canvi, Déu és sempre un Déu de vida i que ens dona ànims per seguir endavant. Fins aquí el nostre programa d'avui, veus de la parròquia. Us esperem el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre, amb l'espai paraula viscuda, a càrrec de Montserrat Giró i Lina Santa Bàrbara. També tots els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, adeu-siau! A l'escoltes van i ho nascen. Oh, oh, mercy, mercy, me. Oh, things ain't what they used to be, and I don't know where did all the blue skies go. Poison is the wind that blows from the north and south and east. Oh, mercy, mercy, me. Oh, things ain't what they used to be, and I don't know where did all the blue skies go. Oh, mercy, mercy, me. Oh, things ain't what they used to be, and I don't know where did all the blue skies go. Oh, mercy, mercy, me. Oh, things ain't what they used to be, and I don't know where they used to be. Oh, mercy, mercy, me. Oh, things ain't what they used to be, and I don't know where did all the blue skies go. All things and what they used to be The third about this old crowd And how much more be used from them Can't you stand that? Uh, uh, uh Uh, uh, uh M'agradaria que tinguéssim un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem un programa per arqueòlegs de la música moderna.