Just, you're not a bit too cool. Seguim a l'1! Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la perròquia. Un altre dimecres més, en vostès, paraula viscuda, programa dintre de veus de la perròquia, que el fem la Montse Giró, bona tarda Montse, qui us parla a la lina, i després sempre tenim aquella persona amiga, tan maca, tan benevolent, amb tantes ganes d'ajudar, i en aquest cas tenim la Fina Soler. Bona tarda, Fina. Una d'elles, com vostès recorden, el nostre programa, li han preguntat a la Fina si és tan amable de parlar-se d'algun llibre, d'algun poema, d'algun text, que en ella li ha agradat moltíssim. I ella molt amable, en s'ha recomanat un llibre que jo no he tingut el plaer, que encara de llegir-me'l tot, també és que algunes coses, ella ja ens explicarà el perquè l'ha triat, un llibre que se'n diu Les Religions cinc claus. Aquell llibre ens parla dels orígens del hinduisme, del budisme, del judaisme, del cristianisme i de l'islam, i aleshores, així mirat per sobre, ella ens ho dirà més bé, veiem que totes les religions tenen un component comú que podríem dir que totes les religions són una. Ara la Fina ens dirà el perquè ha triat aquest llibre, però abans d'això, l'Amont se'ns dirà una mica qui és la Fina, perquè la Fina és una veïna, però potser no la coneixem massa, una gran persona. La coneixem les persones que hem coincidit amb ella a l'escola amb els seus fills, després també penso que ella és una persona molt comunicativa i també tot el seu cercle i tota la persona que es troba a ella es dona a conèixer. A nivell de Sant Just, com diu ella, diu que està poc integrada, però això ha sortit de veure. Em sembla que el fet que no estiguis amb cap associació en aquest moment, cosa que em sembla molt lògica per tot el que fas, no vol dir que no estiguis integrada. Penso que sí que ho estàs i molt. La Fina Soler i Felip, ella és per ella en Josep Virgós, que també és un gran dió, diria Leta, dels primers que van començar a córrer per a qui Sant Just, que sortien corrent, ell i un altre company. I ma filla, alguna vegada, oi? Sí, sí. És mare de tres fills i grans, i àvia de sis nets. Ja podeu imaginar que amb els nets hi passa una dedicació bastant gran, però ella té una professió que, si dic que jo diria d'una manera esplèndida, emfermera, ella està aquí cornellant. No, ara estic al prat amb un servei d'urgències. Doncs ara ens acaba de dir que tinc el torn de nit i no dormit encara. També té una característica important, que és del grup d'amics de Pérez Casaldàliga. I fan voluntariat en dones latines per que les eduquen que siguin cuidadores de gent gran. Per tant, amb això ja podeu veure que... El espit és tribocacional, no? Està súper integrada. És una dona que es preocupa i s'ocupa de les persones, i això és molt important. Vols dir alguna cosa més, Montse? No, perquè tenim el llibre que sembla que és fàcil. Aleshores, el llibre és la primera pregunta que fem. Per què has triat aquest llibre? Què és el que t'aporta aquest llibre? Aquell llibre vaig conèixer la Teresa, l'autora del llibre. Vaig conèixer amb una trobada dels amics de Pérez Casaldàliga, una trobada que vam fer que anava sobre quin déu, quina religió, i ella ens va venir a fer una oponència i la veritat em va entusiasmar la seva espiritualitat. Era una persona que donava a algú, no? Nosaltres vi a aquell llibre allà i el vaig comprar, em va agradar comprar-lo, perquè em pensava que m'agradaria llegir-lo. Aleshores, aquell llibre el vaig comprar i el vaig fer llegir una mica, però ara vaig deixar una mica així davant, de vegades hi aniré més a poc a poc. I tinc que dir que ara és el llibre que tinc a la toleta de nit, i que molts de dies, a la nit, abans d'anar a dormir, m'agrada llegir algun tros de tot el que està escrit en aquell llibre. I m'ha agradat molt d'entrada, perquè era un llibre que, com has dit tu, Belina, comença en la real de totes les religions. O sigui, et comença explicant les persones, l'origen i la persona que ha tingut un significat important en cada religió. I és molt bonic, perquè veus que totes les persones, tant Buda, com Jesús, com a home, tot són persones que a partir de la seva vida fan una sortida cap a la natura per trobar-se sols, per trobar el seu interior, per descobrir el que realment són ells, sense cap influència externa, sinó la única influència de la natura, i realment és de la manera en què es descobreixen Déu. I he pensat que és molt interessant veure que en totes les religions és un camí bastant semblant per arribar a Déu. I a mi la veritat és que amb entusiasme aquest retrobament en Déu, davant de la natura l'és, la para cològica, el cuidar a la terra, el mimar, el pensar que a la terra és on nosaltres vivim, entre nosaltres fem camí, i el trobo realment molt interessant. En el primer capítol, el que he de bonic, jo no he tingut temps, és igual, però ja me'n mira bé, i ja d'entrada el recomano, perquè no és un llibre dents, ni molt menys, perquè és un llibre que explica com una història, és com si fos a tenir narrant la vida d'aquests personatges, i aleshores et donen exemples, i no solsament exemples, sinó com si diguéssim guies de la orientació que et diu l'induísme, com es practica el cristianisme, com es practica. És a dir, et va alimentant, podríem dir així, de com podríem arribar a trobar-se, a trobar aquell jo interior. Si comencem per, perquè tu has buscat uns textos, que a més a més d'explicar la història, surt això que us he dit, i aleshores, en el primer, en l'induísme, surten dues paraules que són molt maques, quan està parlant d'això, i diuen que els textos que fan aquí, diuen que volen ser pistes per orientar la recerca de la realitat des de dins, i recordem que la palabra bramen vol apuntar vers la realitat vista des del seu valor profund. Absolut. I m'ha fet gràcia aquesta paraula absolut, perquè quan s'ha parlat del papa, que ara tindrem, que serà Francisco, dius un Jesuita, i dintre de les regles dels Jesuits, ells busquen molt l'absolut. És Cristia, i ara estem parlant de... El sentir això vaig pensar, ostres, perquè és el mateix que l'induísme. I aleshores també una de les coses que expliquen aquí, per més de llegir-ho, diu allò que no menem bramen és a l'espai exterior a l'home, és a l'espai interior de l'home, és a l'espai interior del cor, és ple, és immutable. I que supera tot esplendor, llum que brilla sobre la terra, i més enllà del cel, més alt. Aquesta és la llum que brilla en el nostre propi cor. En la vella Pasqual, això comentava amb la Montse, en el moment de fer la vella Pasqual, i és catòlica, apostòlica i romana, també llum del món. O sigui, que tenim dues coses que estan de llum del món, i també l'espai exterior ens ha sortit en una cosa. I tu, una cosa que et va agradar de l'induísme, d'aquesta cosa, vas trobar com 200 gent pròsmals macos per definir per on anem. Aquí hi ha unes paraules que estan segurament amb l'indú i potser les pronunciem malament i ho deixem estar. El rei Xanata li agradava conversar amb un sabi, que jo no m'he costa molt. I diu, digue'm, hi ha qualquia, suposo que ho vol que hi ha. Quina és la llum que il·lumina els homes? I a l'altre li diu, és el sol. Doncs amb la llum del sol, les persones caminen, anem a treballar, ens movem i ens reposem. Sí, però quan es pot anar al sol, quina és la llum dels homes? Diu, la llum és la de la lluna, perquè amb la llum de la lluna es poden moure i es poden anar d'aquí allà. I si no hi ha ni sol ni lluna, tu posa el foc o rei, és a les hores la llum dels homes. Però, i si no hi ha ni sol, ni llum, ni foc, què? Diu, si no hi ha ni sol, ni lluna, ni foc, a les hores la veu és la seva llum, perquè per les veus ens podem guiar. I si no hi ha ni sol, ni lluna, ni foc, ni si se senten veus. Quina és la llum dels homes? I diu, etman. Etman és el que havíem dit, que és una data a altres de les paraules, que es diu que vol dir el misteri de la persona. És la profunditat del cor de cada un de nosaltres altres. I diu, etman, com vulguem dir, segueix la consciència que diríem als catòlics, és la seva consciència, no? Diu, etman, la sabiesa del seu cor és la seva llum. Doncs ella és el guia del nostre caminar, del nostre treballar i de la nostra vida. És extraordinari, aquest... Ara tu dius... Bueno, no sé, és que jo el trobo tan bonic. És un tros que llegeixo moltíssimes vegades i sembla que cada vegada em dono un missatge més profund. Vull dir que jo a vegades ho penso, que a vegades ens perdem una mica per les tradicions i per les coses, que són molt interessants, no? Però que en realitat on tenim Déu és a dins nostre, i que és aquesta bondat i aquestes ganes de fer el bé i això és la part divina que tenim i que hem de treballar. Que a l'induísmes diria etman. Etman, això mateix, no? I per això jo quan llegeixo aquest tros és que estic amb emoció, perquè penso que realment les persones tenim la capacitat de donar-nos en compte que ho tenim tot a dins per poder-ho treure fora i poder-ho donar als altres per poder ser ajudant, no? Sí. No, perquè de vegades també sembla que la recerca, no de Déu, es busqui fora, no? I en canvi en aquest, et recorda que no cal, ni buscar ni la llum del sol, ni la llum, sinó que siguis capaç de fer aquesta... interioritzar per descobrir, no? Jo vull dir, el dia que vaig descobrir, que potser no és veritat, però ho tinc molt clar, de que realment Déu el tenim a dins, i que tots els homes tenim Déu a dins, i és aquest Déu que hem d'anar a fer greixar i anar... i que som un lligam, no? Tots els homes són part de Déu. A vegades és com si Déu hagués trencat, no? I has entrat una mica al cor de cada SR, no? I que vegades uns els tenen adormit, els altres el tenen despert, els altres el busquen, els altres el troben, els altres encara que el tinguin adormit, no el tenen adormit, però no saben que allò és Déu o que és diví, no? I a vegades ens diem tota aquesta joventut, que no creuen i a vegades diuen, costa aquesta joventut, però us demaneu compte que fan els voluntariats, que estan dedicats a això, estan sacrificats allò altre, vull dir, són, es mouen, es bellugen, volen un canvi de societat, se'n donen compte que la societat que nosaltres els diem n'hem anat fent, no és la verdadera, vull dir, tu creus que aquesta gent no troben a Déu? És clar que el troben, el que passen, no li saben dir Déu, no? De què te'n parlarem una mica? Perquè també n'hi ha una cosa molt xula. Ara una cosa que tu deies, que no el saben, no el saben definir, perquè físicament no el poden veure, és un altre tros que ens ha estriat, que és molt bonic. Bermet, no en sé? Diu, a l'Otdala Ka Aruní li diu, amb el seu fill, dones pistes per animar-lo a buscar, perquè en el hinduisme li diu, tens que anar buscant sempre, no?, a veure el que et trobes, no?, i aleshores li diu, i el pare li diu, posa aquesta sal a l'aigua i vine demà, i el fill, així ho fa, i a l'undemà el seu pare li va dir, porta amb la sal que vas ficar ahir a l'aigua, i el fill va mirar dins del recipient, però esclar, la sal no es veia, s'havia dit sol. Diu, prova l'aigua de la superfície, quin gust té? Salada. Prova-la del mig, quin gust té? Salada. T'has dit també la del fons, quin gust té? Salada. I dius, i què em diries d'això? La sal és en tot moment a l'aigua, i a l'altre diu, de la mateixa manera, fill meu, encara que tu no la vegis, hi ha un element subtil, en tota realitat, és l'ascència profunda, i tu també ets així. Esclar. Doncs sí, buscant-me Déu, buscant-me Déu. No el trobem, però escoltes d'aquí, eh? Sí, sí. És el que deies, això, no? Jo el trobo molt interessant, no?, perquè les tradicions han ensenyat una mica a buscar Déu a fora, no?, que jo penso que també trobes Déu, doncs donant la mà al pobre, perquè la teva consciència ja et diu el que has de fer, no?, o sigui, jo sempre dic, a vegades dic, si et deixes portar per la teva consciència, ja saps quin camí has de fer, ja saps el que has de fer, no?, i a vegades el meu marit m'ha dit, tu fines, que sembla que tot el que... totes les missatges t'acaben a sobre, no?, sembla que els busques, que quan tu saps que una persona ho necessita, com no pots anar-li a donar la mà? Sí, qui sigui, no?, és que no podria viure sense fer això, no?, o sigui, jo... ja et diu, sempre tens plaer de clients, un tetruc a l'altre, et diuen, sempre et diuen, bueno, però és que jo sóc així, no puc, no podria viure d'una altra manera, no?, vull dir, i penso que a vegades, jo dic, jo sóc una enamorada de Déu, vull dir, jo em vaig a la meva vida, vaig tenir una sèrie de circumstàncies dins meu, i des de llavors, no l'he pogut deixar. No, perquè forma part de... Forma part de la... de mi, i forma part de les persones, i de vegades, a vegades, el meu marit me diu, i ets tan curiosa que no pots parar, però jo sempre dic, no, és que descobrir Déu no es pot parar. És un cas a dia, anar trobant nous sentits i noves maneres, i no es pot parar, i és una cosa que t'entusiasme, no?, que t'entusiasme, et sents... i a mi m'agrada que la religió ens es troba molt el mateix, i dius, ostres, tantes èpoques, que hi ha hagut totes aquestes lluites, i en realitat, si tots busquem el mateix. Exacte, sí, sí, sí. Fins ara hem fet l'induïsme, però si passéssim el budisme, que d'aquest no vas parlar gaire, però és que ara estàs dient exactament una cosa així, i també hem mirat per sobre, doncs allà ens trobem amb un sabi, que és com si diguéssim Buda, no és el Buda, però és així, que és el Xidarta. És conegut la paraula, és una paraula xi rara, i aquest representava que era fill d'un que era riquíssim, i que tot li volia posar pla, pla, pla, i tot era pla, cui, no tenia res, i aquest, aleshores, es troba que un dia s'escapa i veu que n'hi ha un ser, que n'hi ha un ser, i aleshores se'l retira, se'l retira del món, perquè diu, no, això és no el que vam ensenyar al meu pare, i el que vam facilitar. I aleshores comença a anar, a fer una vida, diríem, de limitar-ho, o d'estètica, o d'allò molt, molt de lloses, i deixa de menjar, i deixa de tot, i ja està, que se n'adona, que amb tot això no ajuda els demés, que no és ben bé per aquí el que és. I arriba a descobrir que si vols s'ajudar als altres, tens que nutrir-te, tens que alimentar-te, perquè aleshores pots ajudar els altres. És a dir, no deixar-te morir pensant en que en Balló seria el màxim de la cosa, sinó estar-te ben nutrit, no per menjar, no per vull dir, estar-te ben nutrit, perquè... I té la cosa molt, molt, molt maca, que és el que diem abans, que diu, canviar de perspectiva des de dins, és a dir, les coses... és que tornem al mateix, sempre és des de dins, que hem d'allò. El pots desprendre, com fan en el budisme, de la cosa material, en el sentit de dir no donar importància a les coses, sinó des de dins, tu pots anar canviant, i totes les coses són importants. És a dir, quan no tens res per despreciar i tot això és... És clar, és molt bonic, eh? I com és com una història te la vas explicant? Aquesta història és molt, molt bonica. Molt bonica, aquesta és molt bonica. Ell renuncia a tota la riquesa, perquè s'explanteix que ell també morirà, que ell també... Sí, sí. Sí, clar. Jo heu deixat tot i vull trobar algú més. Jo sé que té que haver-hi algú més. No pot ser que tot s'acabi amb això, no? I aleshores marxa del Palau i se'n va fer vida de dormir-te, com dius. I realment és on... Descobreix Déu i el... i el transmet molt i molt bé, no? Gafa el camí del mig, que diu ell. Això, el camí del mig. El camí del mig, el camí del mig. Perquè totes els extrems són dolents, no? Sí, viu, em va perdó, perquè el primer l'accepten uns, que també estan fent aquesta cosa de separar-se del món i allunyar-se del món. No, no, no, tenim que estar en el món. I aleshores primer no l'accepten, però quan se n'adonen, el primer li diuen, no, no, aquest, ara, doncs... Mira, ja menja, ja no vol, ja no va... No seguia el camí, no? I el tornem a recomanar el llibre. De moment estem recomanant el llibre. Jo penso en totes aquestes històries, que moltes vegades la religió ens fan molt per norma, no? Les normes, aquestes, les normes, les altres. I jo penso que totes les llibres religiosos han trencat les normes, no? Sí. Va trencar les normes de la seva religió, vull dir. Ell era joveu i quan se m'ha donat compte del que feien, va dir, però com pot ser, com poden, no? Jo vegades me l'imagino de Jesús a la plaça del Temple de Josem, allà, allà a la plaça de les masquites, que era allà on va anar, allà, allà. Quan vaig anar allà, allà, m'ho va impressionar, no? Vull dir, no té Jesús, i que al mig de tots els marcaders, diguem-ne, què esteu fent, aquí? Aquí no es ve fet. O es veu que, de petit, el pare el seu pare va portar a veure els sacrificis, li va impressionar moltíssim els sacrificis dels animals. I va trobar que allò era horrorós, com podíem sacrificar animals per Déu? Clar. Va trobar horrorós. Clar, i jo penso que totes les persones han sigut revolucionàries amb les seves creences. I penso que nosaltres també hem de continuar seguint. Exacte. I abans que és anomenat, que des d'en Pere Casaldàliga, justament em va arribar un poema que ha fet arribar els... els... tota la curia, diguéssim, romana, no? Ha fet arribar les seves... les seves expressions de com ha de ser la persona pera, o sigui, el cap de... L'últim fa poc t'ha arribat això? Sí, un poema que diu deixa la curia pera. I llavors és aquesta... aquesta essència, penso que de lo que tu estaves parlant ara en aquest moment, de deixar i d'arribar a comprendre una mica més enllà de les coses que estan establertes. I potser, o sigui, l'espiritualitat, aquest camí de spiritualitat com és aquesta autora, ens porta en dins sants en aquesta part d'espiritualitat, que és potser la que teníem menys descoberta, perquè teníem més aquesta situació de normes i de... i de conceptes, potser més catequètic, que no pas aquesta espiritualitat que ens porta a descobrir aquest deu que ens estima, no? Sí, sí. Jo penso que sí, que és veritat, que les glècines hem equivocat en tantes normes, i tantes dolmes, i tantes coses, i si l'amor de Déu és tan senzill, no? Sí, és que és molt simple. Abans d'ahir, a la contraportada de la venguàrdia, posa el que és inútil fer de lo senzill complicat, i no era pas un teòleg, ni cosa que s'hi sembli, però era un arquitecte. Precisament el que ho deia, em penso, recordo, i és que moltes vegades ens compliquem. Ens compliquem moltíssim quan les coses són tan clares. Si no ho veus, clar, no ho veus. No, no, no. Parlem amb un altre personatge, que és el Rabbi Gil Llella, suposo que es diu Gil Llella, com ho diuen, que aquest és també, i aquest és un sabi també. Diu que és el que feia aquest senyor. Diu que davant de cada interrogant, i abans de posar-se a buscar arguments i més arguments per defensar una idea o bé la contrària, el primer era posar a punt la huida del cor. Tornem a estar el mateix. Estem lligats tot. Sí, dius, procurava entendre el sentit profund de cada història del passat, de cada text, segur que d'una manera o d'una altra, parlaven d'estimar, encara que el primer cop d'ull no ho semblés. I ensenyava coses com aquesta. Quantes més opinions hi hagi, millor serà la comprensió. Quan més amor hi hagi, més pau. No judiquis el que faci un altre, fins que tu no et trobis en aquesta mateixa situació. Qui no augmenta el seu saber, el destrueix. Això és molt bonic. Continua sent la... El buscar sempre? El buscar. Aquest tros, potser el que també ens dona conèixer, és que aquest buscar ho hem de fer estones sols, o sigui, en soletat, diguéssim. Però també hi ha d'haver estones per fer-ho en grup, no? Sí. Aquest tros és el que... Dona conèixer això, que no n'hi ha prou en descobrir una espiritualitat teva, i la mal, sinó que l'has d'anar descobrint i enriquint en estants relacionats amb els altres, i sobretot amb el que tens al costat, perquè és el que t'apropa Déu, no? Sí, sí. Aquí diu, també em va dir, no siguis del que pensen. Quan inquietin una estona, tu diré. Perquè, si no la busques, no et quedarà mai cap estona. Qui utilitza el poder del seu propi benefici, qui utilitza el poder en el seu propi benefici, fa molt bé la seva vida. Vull dir, són d'allò. Aquí estan dintre del judici. Veia, la sortes tu, ens has triat, ja, perquè quan va venir Jesús, és el que deies, era un trencador, un culpidor, culpidor en el sentit de que la gent el feia vibrar, ens vas... vam llegir el pare nostre, que és el pare nostre, que tots fem, però és ligerament diferent, i és molt maco, i diu, pare del cel, pare nostre, santificat sigui el teu nom, que el teu reina vingui a nosaltres, que es faci reu la teva voluntat, els cels i a la terra, que no ens falti l'aliment de cada dia, perdonen els errors, i que nosaltres s'apiguem per donar als altres. Ajuden a no equivocar-nos, lliure'ns de qualsevol mal, i que sí sigui. Ara, Fina, com és aquest pare nostre, Montsi? Pare nostre, és exacte, com el que ens ensenyen, però és ligerament diferent, no? Sí, bueno, les altres rons poden canviar una miqueta, però el fons és el mateix, i jo... jo penso que el pare nostre és la pregària més comunitària que hi ha. Sí. Perquè no ens hi dirigim individualment. És sempre que és pare nostre, no pare meu. Sí, que és la més comunitària. No, no, no. Havia mirat alguna altra cosa, perquè és clar, aquí, que si no ens queda massa temps, però està dintre del rabí, del gil·lel, doncs tenim també, de la terra. Totes aquestes religions cuiden molt la terra. I aquest deia, diuen, la terra deixa la descansar. La treballa 6 anys, i el setè la deixes descansar. No és que sigui una màxima, però sí que és veritat. No vulguem treure tot de la terra. Tinguem cura de la terra. Aquesta també seria una de les altres coses. Sí, bueno, jo penso que totes les religions, en cert moment ens ho van ensenyant, també. L'importància ecològica. Que, bueno, ara sembla que en comencem a tenir una mica de consciència, encara que costa molt, no? Però tot aquesta para ecològica de cuidar la terra, és que de terra només en tenim una, i si l'anem destruint, doncs, bueno, no necessitarem 10 de terres, no? Diuen molts sabis, no? Si continuem amb aquest pas, d'aquí un temps... De fet, ens hi he portat el sistema, no? El sistema econòmic ha portat aquesta destrucció. I perquè això, antigament, ja ho feien de... una bàbia, era pagès, i ja feia un any plantar-los un tros... Per fet, això que diuen els castellans... Sí, no saben posar. Exacte, que vull dir, ensenyant-se... N'hem tingut moltes, no? Sí, perdoneu, perquè ens queda ensenyar que només que queden 3 minuts. Molt bé, estarem amb d'allò. No em dic res de l'islami, que ningú es trobi aquí, que el fem davant del contrari. És boníssim, i el corà... Doncs... Diu coses molt boniques, no? I una d'elles és aquesta. Diu, com sé qui... Qui n'és el bon camí? Va preguntar algú al profeta. I ell li va respondre. Pregunta el teu cor. Toma castellà, tu. La pau i els bons desig és el senyal del bon camí. Els rebomboris que em voliquen són senyals d'un camí equivocat. No és un bon camí a aquells pensaments o accions que no voldríem que ningú vegués o conegués. Un dia sense... Un dia perdó, un dia sense canviar és un dia perdut. Traballa pel bé en aquesta vida. Com si haguessis de viure sempre. Però a les hores esties ben despert. Com si només disposessis d'un dia més abans de morir. N'hi ha més coses, però ja no ho tenim més temps. Però a les hores fixeu-se que dins del cor surt sempre. Ho trim tot. Dius, bueno... Què? Qui és el que no té la consciència? Jo crec que està la consciència. El que sí que necessitem és trobar aquests espais per anar descobrint aquestes persones que ens van una mica al davant. Perquè... O sigui, aquestes persones que ens van una mica al davant no és això d'aquesta espiritualitat laica. Penso que això és el que necessitem també els evangelis. Coses que ens ajudin a anar alimentant aquesta espiritualitat i aquest cor. Perquè si no el fem creixer... Sí, sí. No que ho pas dels anys de la seva. D'anar fent. De treballar. Com si avui treballem per d'allò. I com ja tenim que dia 10 d'usted a dos quarts d'11 poden tornar a sentir aquest programa. Donarem les gràcies. I no llegim a l'Evangeli, no per no llegir-lo, sinó perquè l'Evangeli que correspon aquest dimenge, que és el dimenge de rams, normalment es llegeix un evangeli molt petit que el fan la benedicció, que és aquell que... el Jesus vol el borret, aquell, l'asa, per poder anar amb les palmes i tot això. Però després es llegeix i abans deia amb la pàcil. I es mulla. Aleshores com vostè és el vorant o el llegirant, per això no la mulla. I el sem de dia 10 i li preguntem a la Fina que si vol donar algun consell. Ja no queda temps. Digues. La descoberta de Déu està a dins nostre. Moltíssimes gràcies, Fina. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres també. Moltes gràcies. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Avui en setem la primadera, l'estació del reneixement. És el temps del degel.
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...