Veus Parròquia del 13/11/2019

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia. Com ja saben, un cop al mes, cada dimecres, ens trobem amb la Montserrat Giró, que avui, per problemes familiars, no hi és amb nosaltres. I presentem el programa paraula viscuda. Per la qual cosa tenim sempre una persona amable, que li donem les gràcies ja d'entrada, un bon amic que ens parlarà d'un llibre que ha llegit i que l'ha impactat o almenys li ha agradat moltíssim i ens dirà el per què. Aquest amic és una persona estimada, que és del poble, que vostès el coneixen, que segurament per la veu sabran qui és, de totes maneres, això que fa a la Montserrat ho faré jo ara, i els presentaré. És que el Joan va ser Ganyes. Bona tarda, Joan. Bona tarda. El Centen la veu la coneixen? Possiblement sí. El Joan forma part del que lien, és regidor de cultura, lo qual és molt interessant, que és una de les coses que jo sempre preso i d'aquest poble perquè se'n cuiden de les coses de cultura. És una de les qualitats que crec que en aquest poble és molt interessant. Suposo que el Joan ho porta tot això molt bé. Joan, tu ets d'aquí de Sant Just, o no? No, jo vaig néixer a Sant Joan de les Avedeses, el que passa és que la meva família materna és d'aquí Sant Just, i després jo de petit feia el revés que la majoria de gent, els caps de setmana, venia a Sant Just. En comptes de anar al Pirineu? El Pirineu veniu cap aquí. El plegec de inversa, o sigui que feies aquells que van a la ciutat podríem dir en comptes d'anar a la montanya. Jo anava a la ciutat els caps de setmana. Això mateix. Seria el plegec de invers i coneixer ja molt Sant Just abans de venir a veure. Ara estàs afincat, tens aquí amb una família, amb nens, o no ho sé, no? Sí, sí, estic casat i tinc dos fills. I van al col·legi d'aquí? Sí, a l'Escola Montseny. Molt bé. El gran i el petit va a l'escola Bressola. Ja et queda, et queda fillet, et queda. T'hem entretinguts. Això mateix, t'heu d'estar molt entretingut. Entre moltes coses que té el Joan, és politòleg, i a les hores tot això ara en aquests moments deu tenir molta feina. Però passem al llibre que ell ens ha triat. El llibre que ens ha triat està escrit per el David Treva, que com segurament vostè saben, s'amés d'escriptor, també és director d'escena, em penso, té algunes obres, i també és guionista, i ha fet alguna pel·lícula i tal. El llibre, a l'escrit d'aquest senyor, és molt bonic, té un estil propi, i jo, malill llegit, com sempre ja saben, que a mi m'agrada llegir, doncs sempre me l'he llegit. I el llibre es titula Tierra de Campos. El llibre està castellà, que nosaltres ens és igual, perquè dominem idiomes, oi, Joan? I tant. Doncs i a les hores, Tierra de Campos té molt sabor. Tierra de Campos, com vostès ja saben, doncs està la castella, molt en dins, i n'hi ha molts pobles que sempre porten la palabra campos, i el protagonista també de fet, el seu cognom és campos. Però ara ens dirà el Joan, per què l'ha triat? Segurament no és la meva novel·la preferida, el que passa és que quan em vas convidar la Montserrat i tu a participar en aquesta tertúlia, vaig voler escollir un llibre que m'hauria agradat molt, i que no hagués fet, que no fes molt de temps que l'havia llegit, per penir-lo encara una mica fresc, i aquest llibre Tierra de Campos el vaig llegir al passat estiu, i em va agradar molt. Tu vas disfrutar. Molt, molt. No, no, el vaig llegir molt ràpid, i vaig pensar que seria un llibre interessant de comentar, entre altres coses, perquè té molts aspectes a ser comentats. Molt bé, i d'aquests aspectes, que ja sabeu que aquí som incisius, quin aspecte és el que més t'ha cridat l'atenció? A mi hi ha dos, m'han agradat molt. El primer és que la història del protagonista, que és en Daniel, és una persona d'èxit, i tant mateix és una persona et vista, que no és feliç amb la seva vida. De portes en fora projecta una imatge, i en canvi de portes en dins o en el seu interior, no té res a veure amb aquesta imatge que projecta. Una persona que ve marcada per una infància aparentment feliç, però que en canvi hi havia molts déficits emocionals, i també pel fet de no tenir mai la possibilitat de trobar relacions estables de parella. Va buscant sempre l'amor. Correcte, els dos amors que té. Però l'amor amb mayúscula. Sí, i per algunes raonats aquest amor no acaba mai de funcionar, i sempre és la seva parella que l'acaba deixant. O l'acaba de polir també. Segurament perquè és una persona que no acaba d'estar molt bé amb si mateix, doncs no pot fer feliç a la gent que està al seu voltant. I després també m'agrada el context històric, que és principis de finals del 70, principis dels 80, quan la generació que s'havia criat en el franquisme, doncs amb uns valors molt conservadors, especialment gent que venia del poble, com eren els pares d'Andaniel, que venien de les castelles, arribant a Madrid, i a Madrid la gent adolescent i jove, insisteixo, finals del 70, principis dels 80, doncs ja té uns esquemes mentals i unes ganes de viure, o una forma de vida totalment diferent als seus pares, i aquí es produeix una ruptura generacional que jo crec que el llibre d'escriu molt bé. Aquí hi ha l'encontre, si es pot dir en contra que no es troben, però sí que es troben perquè es estimen, de pare a fill. I aleshores també això és molt interessant, perquè el pare té les idees molt clares, és un home una mica saber moltes coses fetes i mateix, i el fill només que té una aspiració, i és que la mare el recorça. Sí, és una història bonica, perquè és veritat que el pare i el fill són molt diferents, xocen molt, no tenen una relació emocionalment molt, no hi ha molta connexió, però en canvi es tenen molta fidelitat mutua. Ell és obedient, és un pare. És obedient el pare, hasta que arriba el moment que li diu prou i se'n va. Sí, però sempre manté el contacte, segurament no tant com el pare i la mare volien, però ni tan sols en la seva etapa el Japó és des d'enganxa del vincle amb el pare. Jo crec que és una situació que es produeix més del que pensem, d'aquestes relacions paterno-fials. A tu el que t'ha agradat és precisament aquesta relació? No, aquesta relació la trobo. A part de les altres que després també parlarem? Sí, aquesta relació la trobo interessant. També els secrets que hi ha dins d'aquesta família aparentment modèlica, des d'un punt de vista de tradició familiar, i que tant mateix en el seu interior amaga secrets bastant... No podem fer la spoiler que diuen de l'Alan? No, no ho farem. Però la veritat és que li agradi que la llegeixi i aquí és un punt molt interessant. Podem dir que ell no acaba d'estar massa segur de la seva identitat. I a les hores és quan ell intenta investigar i surt el que surt. Això ho deixem per l'actor que vulgui fer-ho, no? Surten sorpreses importants. Però jo també el llegir-lo, i suposo que tothom estàs d'acord, és el valor de l'amistat. Efectivament. És un grup de tres amics, principalment, que s'han cridat a la mateixa escola, que són en Daniel Mosca, en Gus... Daniel Mosca és el protagonista. En Gus i l'animal, no? Que es diu animal perquè li diuen animal. Sí, perquè ho és, perquè és malògic, que és bastant salvatge. Sí, sí. Són tres nois que s'han cridat junts. Des de l'escola. Són trancadors, que s'han cridat en una escola religiosa, en Daniel i jo diria que és el més convencional de tots, de tots des. En Gus és una persona, no sé si puc dir-ho, que descobreix... Sí, amb la seva sexualitat. Que no l'acaba de perfilar bé, i que el que vol és, és molt histrionic, i el que vol és destacar com a perfecte. Correcte. Gus és una persona que es crida àvila, que allò que deu ser de la ciutat segurament més conservadores d'Espanya, amb un entorn molt conservador, i quan comença a tenir tics de rebel·lia a l'escola religiosa, on anava àvila, doncs els seus pares se'ls deuen de sobre, l'envien a casa una tia de Madrid... La tieta Milabros. I hi ha... Calcul molt. Entren connexió amb en Daniel, i també amb l'animal, i l'animal és una persona totalment diferent en Gus. En Gus? En Gus, ja en va, ja amb el Dani. I tant mateix, hi ha una connexió molt forta entre els tès. I són fidels uns als altres. Sí, sí. I quan hi ha una cosa que és molt traumàtica, que això també ho de la mort, no ho diem, no passa res, l'amor d'en Gus, doncs que aquest et miura, i sempre està apreciant el de jo. Una mort en certes constàncies estranyes, que no s'acaben d'aclarir. S'aclaren una miqueta al final, però poc, no guaiar. Sí, el deixa. Bueno, això és per la imaginació del doctor també, per estar bé. I són tres persones que tenen una certa inestabilitat emocional, que tenen problemes, i s'ajuden molt, i tenen etapes també de crisi, però sempre són capaços de recuperar l'amistat, i al final se'n donen compte que es necessiten els uns als altres. Sí, i que es necessiten, i que és un gran suport. Jo parlant d'això, amb una de les pàgines del llibre, trobem que el Dani, que té aquells moments dolorosos, perquè una de les seves il·lusions, que ell s'assembla, que l'estimació potser està lograda, que sí que ha trobat la persona i tal, però després allò es desfà, quan deies tu molt bé abans, ell fa un comentari sobre l'amistat. Et sembla que ho llegim? I tant. Diu, jo atravessé el duelo gràcies a ells. O sigui, l'hi estan donant les gràcies, perquè ell està enfonsat 100% perquè l'amor s'alienat. I diu, jo atravessé el duelo gràcies a ells, i descobrir que els amics nunca s'hi apenen del todo en tu desgràcia, perquè les ofreces la més hermosa oportunitat per demostrarte cuánto les importes, cuánto se preocupan por ti, cuánt generosa es su disposición. I això de vegades, parlant de l'amistat, que el llibre també podria això, que diu que és com un camp de l'amistat, és molt interessant, perquè un amic normalment, si és veritat, que és un amic que tenim pocs, amics, amics, tenim pocs. No et falla mai. Encara que tu li fallis. Segurament tots a la nostra vida hem passat per moments complicats, i en aquests moments, ha estat quan hem descobert on t'estaven els veritables amics. Aquella amistat és molt generosa. És una cosa que es dona i no es perd res a canvi. Sí, sí. I un altre moment, que aquí acaba el llibre, al final de tot, va desenganyant-se, però també va veient la realitat. I es dona a compte que que n'hi ha coses importants, com són els seus dos fills, que també això l'omple. Suposo que quan un és pare, se n'adona de... de lo que és seu fill, i de les coses que els pares han passat, ni m'imagino, no? I entre les, sí, digues. Tot i que a mi li costa assumir el rol de pare. Bueno, li costa perquè ell, en realitat, està només... Una persona bastant egoista, que viu... poca cura, com et deia abans, no només la seva dona, de la mare dels seus fills, que és una senyora japonesa que coneix el Japó, i també dels fills. Els fills de vegades són cosos estrans parells. Tant mateixa, la mort del pare i el viatge per enterrar-lo al poble. Aquest és tot el fil del llibre. Que és el fil del llibre. Una mica el que fa és que ell comença a valorar la importància de... I de la pàtria. De la pàtria, que diu. Perquè dels orígens, dels seus orígens, que mai el s'ha valorat. Bueno, sempre més aviat els ha menys tingut, s'ha d'anar vergonyit una mica, i de fet aquest viatge ho fa bastant a contra d'acord. I quan arriba al poble, veu que sí, que per darrere n'hi ha unes arrels. Sí, es resolven familiars i uniants, amb antics amics, un dels quals és l'alcalde, i descobrejo una mica que no pots escapar sempre dels teus orígens. I que ell té uns orígens allà, i que... No, no, i fa tèteres cenes que són gracioses, perquè resulta que li diu i enterrarem el teu pare aquí, perquè el teu pare és d'aquí i tu has fet la gran proèsa de portar-lo. Diu, i te'n garrerem a tu. Diu, jo ja veia calçats, es volien, com si m'ho fóguessin també. I ell es queda tot esbarat. Bueno, però és molt interessant, senyors, val la pena. I li llegim aquesta mica, també, per valorar això dels amics. I diu, caient la cuenta que la gent que més valia ser en tu vida és la que m'ha empujado a fabricar unos ideales. Puede que fictícios, pero tan hermosos queda gusto jugar a que existen, apostar por ellos, cantar sobre ellos, soñar con ellos o echarlos rabiosamente de menos cuando se te han escapado. Y te va la vida en recuperarlos. ¿Por qué no? Y así empieza todo. No, jo penso que hem parlat més del llibre, en sí, cada de les coses, però és clar, si vostè se'l deixeixen, veurà perquè li ha agradat el Joan aquell llibre perquè m'ha agradat a mi. És un llibre que és... El Rerefons és trist. El que passa és que en David Tueva té un sentit de l'humor molt fi, és molt irònic, ha arreglat escenes molt divertides i fa que aquest Rerefons trist, que realment ho és, sigui més a men, no és una novel·la que et deprimeixi ni moments. Exacte. Que et deprimeixi, que et donin ganes de... De dir, bueno, prou. Exacte. Sino que que reflecteix una vida, una mica buida, molt gran l'èxit, però ho fa amb molta gràcia. Més que buida, buida, és una vida incomplerta i en ganes de trobar. Sí. Com si estigués una mica perdut, perquè ell sempre busca i busca, i busca, i va buscant. Però jo crec que l'Ina, que això li passa a molta gent famosa, especialment a la gent famosa o exitosa, aparentment exitosa. Sí. Que, com et deia el principi, de portes en fora tot és bonic. Tot és bonic, sí. Que siguin les persones perfectes i en canvi després en... Dintre de seu, doncs passen molts moments de soledat. Això és també per consolar-nos els que no ho som, doncs... Jo crec que quedo, si està bé com està, ja està bé. Exacte, que també. També és això, de perseguir uns ideals que moltes vegades idealitzar, idealitzar moltes vegades, després et portes un desengany, perquè quan tu et dialitzes, en realitat, ets tu que estàs fent tu. L'altra persona és com és. Però tu, per veure-li totes les valors, com ell, que busca aquest amor que l'ompli tot això, i l'amor potser és més real com té amb la primera i la segona dona. Per veure-hi és una persona que fixa, que busca, busca, busca, especialment en el cas de la Kei, que és la seva segona dona, que és japonèsa, que realment surts de balla molt per perseguir-la, perquè a més a més hi ha les diferències culturals... Aprenger japonèsi tot lo poc, saps? I fixa't que quan la aconsegueix, ja la té, deixa de valorar tot el que té. I és una mica, a vegades, el que passa... A la vida. A la vida, que lluites molt per un objectiu i quan el tens... Bueno, està aquí. Potser no ho sabem valorar. A vegades... No sé qui em deia que... d'enyorança. Diu-vos que estic molt enyorat. Bueno, jo crec que si un té enyorança és molt bonic, perquè vol dir que en un moment determinat és molt bé. I el que passa és que et quedes gestionant. I a les hores, quan tens enyorança, més aviat et quedes així, molt trist. No caramves tu. Jo he tingut aquest moment feliç. Si ho sabéssim gestionar, potser no passaria amb tant mal rato, no? El problema de l'enyorança és quan et quedes clavat en el passat, no? Sí, sí, bueno, clar. I que això t'impedeix avançar. L'enyorança està bé per valorar el que has tingut a la teva vida, no ha de ser una estaca. Ja, ja, ja. Anem a la cançó, no? De l'estaca. Exacte. I també és bonic, també, la reacció que a vegades ell té amb els seus fills. Tu encara tens dos fillets, també tens una reacció semblant de pensar la responsabilitat que tens. Intentes, també? Sí, sí. Això és particular, eh? Que consti que no sóc xafardera. És veritat que hi ha passatges que... Sí, que et recorden el teu dia a dia, no? Perquè tenir nens és fantàstic. Però a vegades també són passadíssims. Però a vegades també són passadíssims. Sí, sí. I crec que el David Zueva reflecteix bastant. Reflecteix molt bé, molt bé. No no, i les preguntes que li fan. Tot s'ha de poder dir amb una estatat, no? Ell té una de les coses, perquè de quan hi ha buscins de bersets que ell fa perquè de seguida va descobrint sempre cançons. I la filla li diu que és molt trista, i ell es pensa que aquella cançó precisament era molt bonica. I té escenes molt xules. Això sí que ho podem dir, perquè és el començament. Ell, amb el pare, pensa que té un deure amb ell. El que agafa és que fa un any que s'ha mort, però pensa que el té que enterrar a la terra, a la terra de Campos. I al viatge aquest va remomorar, i fa molta gràcia perquè el conductor de la funerària, el Jairo, li va fent i li va sonzacant, i l'altre no acaba d'entendre. Senyors, el Joan s'ha entès que anar, perquè té una reunió. Moltíssimes gràcies per haver-hi... A tu, Lina. Sí, et venia aquí ajudant-se a nosaltres, i tu tens que dir que el ple ha sigut nostre. Tens que dir si el recomanes un oll, home, evidentment. És un llibre... És un llibre que, espera, té... 300 i pico. 400 pages. Però ja veureu que es llegeix molt bé. És un llibre molt fresc. No, a mi me'l van donar, perquè jo no hi era, i havíem fet aquesta cosa de conxorxa amb la de allò, amb la Montserrat, i me'l va donar el dimarts. I jo estic ocupada molt, però, com m'agrada tant llegir, a més que el llibre te l'empasses, i no el deixes. T'atlapa perquè, de seguida, tot va tenint... Té un nofil que alliga, que alliga, que alliga. I moltes sorpreses. Sí, que els has de descobrir. I aquí ja no fem el error, no ho deixem així. Joan, moltes gràcies, i tu continua la teva feina, perquè aquí jo ets de llegir, quan vostè saben, a l'Evangeli que podran sentir aquest dissabte... Aquest dissabte no vagin a la parròquia, perquè no hi ha missa, perquè s'han anat tots de... de Romeria Montserrat, però el dimenge sí que podran llegir. O sigui, el podran sentir, perdó. I aquest és l'últim... Evangeli, de l'any litúrgic, que és el número 33 del ciclo C, que estem... que estem ara, perquè ja després l'últim serà del mes de la setmana que ve, que és de Cristo Rey, i a partir de les hores entrarem amb l'Advent. I a les hores, ara llegirem l'Evangeli que correspon a la setmana. L'actura de l'Evangeli segons el lloc. En aquells temps, alguns parlaven del temple fent notar les seves pedres magnífiques i les sofrenes que el decoraven. Jesús digui, això que veieu, vindran dies que tot serà destruït. No quedarà pedra sobre pedra. Llavors li preguntaren, Mestre, quant serà tot això? I quin senyal anunciarà que està a punt de susseir? Jesús respongue, estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran del món meu, i diran, jo sóc jo, i també hi arribarà un moment. Deixeu-los estar, i no aneu amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no se les meu. Això ha de susseir primer, però la fi no vindrà de seguida. Després, els diria ja, una nació prendrà les armes contra una altra, un reina contra una altra, i oran grans terratrèmols, am i pesta, per tot arreu, passaran fets espantosos, i aparèixeran al cel grans senyals de Manassa. Per abans de tot això, se'ls duran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagobes, o a les pressons, us presentaran els tribunals dels reis i els governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimonis. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa. Jo mateix us diré una... us diré una al·loquència i una sabiesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parens i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància, us guanyareu per sempre la vostra vida. I aquí s'acaba l'Evangeli de Sant Lluc i al que doth m'imagina. El programa d'avui s'ha acabat, el gust de l'Avengelli és una mica tètric, perquè a vegades l'Avengelli no és prou comprensible. Encara que aquest, doncs, diu, al tanto, estigueu molt guai que les coses passen, però segurament anirà millor. A tots vostès, bona tarda i fins la propera. I a la Montse, que totes les coses li vagin bé i gràcies en Joan. Podran escoltar aquest programa, si volen, o poden, el dissabte de dos quarts d'onça. Bona tarda! Ara escoltes ràbia d'Esber, si tu netes ràbia d'Esber, la ràbia de Sant Just, durant avui tu i tu. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenjat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just de la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. On don't matter. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio... De veritat, de veritat, que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú pari que és de debò. No, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Es posa molt calent tot. De 11 divendres de 5 a 7 de la tarda, a ràdio d'Esber. Un lloc de tots i per tots... ¿Te encuentras mal o algo? ¡Socorro!