Veus Parròquia del 20/11/2019

... Sí! Sí! Va! Hola, bona tarda, estimats uïdors, veus a la parròquia, aquesta tarda sentireu la meva veu, l'equip m'està ocupada a la nostra companya, està ocupada i no pot venir, i de manera que només estaré jo, o sigui que faré el que podré. Bueno, esculteu una cosa, avui tenim dos temes, un primer tema que parla de la crisi i dignitat en el treball, un tema que és molt important en el moment d'avui, que està basat en un treball fet per un economista professor de l'Universitat de Lleida, de Justícia i Pau, que és la Justícia i Pau de Lleida, que es diu Rafaela Lleput, cap de Vilà. Llavors la crisi i dignitat en el treball és un tema que avui en dia ens està passant factura i que tots el patim. Llavors potser convé analitzar una miqueta i pensar una miqueta per què d'aquesta qüestió i com pot evolucionar. Mireu, el món de treball és tan crisi, això tots ho sabem. Tenim un model econòmic basat en una economia de mercat orientada al creixement econòmic sense límits. Hem trigat, hem tingut crisis econòmiques cíglics als anys 70, 90, 2007 i actualment amb una crisi continuada, perquè es mantenen els paràmetres atur, atur temporal, salaris baixos i falta d'elements productius, empreses productives, i es mantenen les empreses peculatives, cosa que resta la capacitat de qualitat de vida a l'apropiar-se d'uns diners de tots. Mireu, la idea, la precarietat laboral i la vulnerabilitat social va unida per no permet considerar un estatus a nivell de vida. És a dir, que quan no tenim un contracte indefinit i uns ceraris suficients que són descents, no es permet l'autocontrol de les vides i presa de decisions. Les persones no podem planificar ni el present ni el futur. És imprescindible, llavors, una estabilitat en l'ocupació per aportar una estil de vida digna, personal i familiar, en consonància a nivell de desenvolupament del país. El primer que ens hi trobem, sobretot les parelles joves, i no tan joves, perquè també en altres casos, és que per poder establir una vivenda digna, ho tenen molt complicat tot a vegada que els preus de les vivendes són tant desproporcionats, diferenciats en relació dels ingressos de treball que no es poden adquirir. Ni a nivell de lloguer, ni a nivell de compra, cosa que és molt important aquest tema que resolgui. Fixeu-se una cosa. El 2007, el país es van fer 58.000 eres que van afectar a treballadors per al motiu de la crisi. El 2008, eres 148.000. A 2009, eres 549.000 treballadors. Al 2010, 302.000. Al 2011, 451.000. I actualment, després d'uns anys, dos o tres anys més estables, tornen a sortir de nou eres. El que vol dir que estem encara en aquesta qüestió, que no s'ha resolt i que queda pendent. Llavors, els contractes de duració determinada són els primers en quedar-se sense treball en una situació com l'actual. En les diferents reformes legislatives que fan el govern, els sindicats, les patronals, no es fomenta la protecció de l'ocupació. És una firmació terrible, perquè vol dir que no s'apunta a la solució definitiva del problema. Després, el mercat de treball és dual. És a dir, persones que treballen amb bons contractes, que són estables i bons sou, en aquí poden situar els funcionaris i els càrrecs de confiança. I, a més a més, aquests són els que imposen els crisseus interessos amb les negociacions de treball durant la crisi. Els treball de salari baix, la teoria dominant estableix que la principal causa de la tur és la falta de flexibilitat en els salaris. Tassa de risc de pobreza és més alta en els treballadors a temps parcial. És a dir, els que tenen contractes temporals són els primers que surten perjudicats en temps de crisi. I llavors, també, com a conseqüència dels contractes temporals i treballadors a temps parcials, hi ha hagut un empobriment de les persones que tenen salaris baixos. Per lluitar contra la inflació, com el que dic macroeconòmic, hi ha una moderació serralial. Aquesta fórmula de combatre la inflació ha sigut l'enemic a batre en totes les reformes laborals. I, per tant, s'inclo sempre la moderació salarial. Això és un principi que no es pot considerar com una cosa, com una remei única el problema, sinó que està englobat amb la manera que funciona el nostre sistema econòmic global. Mireu, hi ha una cosa que és interessant de dir sobre el treball amb la doctrina social de l'Iglesia, de l'Iglesia més progressista i al costat de la gent de peu. Diu, solució al problema canvi de plantejament, promoure un enfoc diferent basat en la justícia i la solidaritat, per garantir a cada un la possibilitat de desenvolupar un treball digne. L'ésser humà ha de treballar per respecte al pròxim, especial a la família, però també a la societat a la que pertany. Treball de cent amb salari just, treball lliurement escollit, que associi als treballadors al desenvolupament de la comunitat. Això és molt important perquè el desenvolupament de la comunitat sempre hi és, perquè en els períodes de crisis, una part de la comunitat s'emporta a la part més alta, és a dir, encara creixen en renta, mentre la part més gran perden poder acquisitiu. Per tant, aquí hi ha una discriminació, però la renta continua existint. Allavors, el que s'advita és tota discriminació, per tant, aquest és un punt a millorar. Tenir un treball que permeti ser les necessitats de les famílies, escolarització, organització, i que tinguin veu que asseguri una jubilació. Això és un dret inal·linable. Dels tres factors que tenim, recursos naturals, treball i capital, per poder fer qualsevol activitat de producció que crei riquesa i treball, fan falta aquests recursos naturals, que vol dir tenir una ubicació, tenir un espai, tenir unes condicions naturals, tenir els vents naturals de l'aigua, de l'aire, i després un altre, és el treball. El treball és molt important, i després un capital. El capital fa falta perquè crei uns vents inicialment per muntar qualsevol empresa, o bé, per anar millorant el treball de l'empresa. Allavors, de tots aquests tres elements, el treball és el més important, més a més, més important, sobretot, respecte al capital. Per què? Perquè els drets de la persona que treballa han de ser respectats. També el dret a subsidiar desempleu, pensió, malaltia, maternitat, associació, etc. Es necessita, al mateix temps, un temps de repòs i de descans suficient per cultivar la vida familiar, cultural, cultural, social i religiosa. Fins aquí el tema que volíem parlar sobre el treball de sent i el dret al treball. Ara entrem en l'altra tema que tenim preparat, que és un tema que ens afecta a tots, i sobretot afecta, afecta a continents sencers, com és el tema de l'Àfrica. Àfrica és un continent molt gran que tenim tan lluny i tan a prop d'Europa al mateix temps. L'altre programa anterior vam fer una introducció a la situació antelopològica i històrica de la necessitat que té a l'home, als pobles de la migració. Vam explicar que fa les 150 milions d'anys un grup d'homanoides salten dels arbres, perquè vivien els arbres, com ara viuen actuament, el grup d'homanoides que encara hi són, com per exemple els monos, i van saltar dels arbres aquests homanoides i es van posar en posició vertical. Per acercar els aliments des de terra i des de llavors són coneguts com a erectus. Escolteu, nosaltres som els descendents d'aquests homos erectus, perquè arribar als 40.000 anys abans de crisi, l'home erectus som nosaltres tal com som físicament actualment. Tenim un cervell de 1250 centímetres cúbics i van començar en l'homo sapiens amb un cervell de 650 centímetres cúbics. Aquesta desenvolupament ens permet arribar a la capacitat de decisions i de intel·ligència que actualment tenim. Llavors, aquí hi ha una cosa que succeix. La migració des del principi ha sigut una forma actualment de viure als pobles, que per cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació, sanitàries, ensenyament, treball, han avut de moure's cercant geografies i territoris diferents. Molt bé, l'Àfrica és un continent molt gran que actualment té 1.250 milions d'habitants, però aquest continent, aquests d'aquests habitants, es troben en una situació bastant límit per poder recollir i tenir aliments i treball. És a dir, estan molt precaris i amb molt en perill. Nosaltres en aquí explicàvem una miqueta la necessitat de trobar solucions definitives per poder ajudar aquests països. I des de Justícia Pau, en tota humilitat, hem pensat en una alternativa. És a dir, què podem fer per poder remediar la situació de la migració dels pobles de l'Àfrica cap a altres indrets. I aquesta, el que direm a continuació, és l'alternativa que estem pensant que podria funcionar. De migracions, no és elsament les migracions que es fan a Europa, en realitat cada any es mouen 30 milions d'africans dins del territori de l'Àfrica, migrant cada any de territori en territori per cercar els territoris on hi ha hagut el creixement de l'herba i els paus han incrementat el seu nivell d'aigua potable. Aquesta migració és molt important i només una part petita és la que arriba a Europa a través de les pateres. Per tant, a calir d'això que també és molt important, continuem. Mireu, per poder solucionar la qüestió de les migracions a tots els pobles d'ara i del futur, perquè és important pensar en el futur perquè la població de l'Àfrica augmentarà en pocs anys uns quants milers de milions de persones a les que hi ha ara. Estem parlant que podria tenir 1.500 o 1.800 milions de persones d'aquí a 20 anys. Es tracta de poder fer canvis estructurals a l'Àfrica i per fer-ho caldria posar a disposició dels països africans grans quantitats de capital. A veure, capital, també de madobra, ja que madobra i treball això ja ho tenen a l'abundància. Per tant, s'hauria de posar capital. Els inversionistes que són els que disposen dels diners per fer-ho, parlem de bancs particulars rics, bank mundial, fons monetari, bank central europeu, estats del primer món, instituts privats, rics, etc. Aquestes entitats podrien suministrar els diners necessaris per invertir a l'Àfrica, per muntar tota una cadena a l'ullar de la costa africana de fons d'energia renovable, partint de l'energia solar i l'energia eòlica. Si tots aquests països que tenen costa del mar, costa en els oceans, en els seus territoris, poguessin disposar d'energia solar i eòlica d'energia del vent, disposarien de quilobats. Aquests quilobats d'electricitat servirien per poder muntar centrals de saladores d'aigua i obtenir aigua potable. També podrien disposar de quilobats per poder obtenir aigua per l'agricultura i aigua per consum local. L'agricultura en aquests països es podia desenvolupar a través de disposar de fons d'aigua, i aquestes fons d'aigua podrien posar en marxa tot un perímetro de terres que són enormes les quantitats que hi ha i treballar l'agricultura, és a dir, que l'agricultura equivale aliments, equivale a treball, equivale a formació, equivale a eines, fabricació d' eines, equivale a comerç, equivale a transport, equivale a formació d'ècnics, etc. Consequències, ningú hauria de marxar d'aquests llocs per falta de menjar, per falta d'aguments, per falta de futurs, per falta de treball. Llavors, és evident que aquest principi, que és el sector primari, el sector primari és el més important per començar tot el desenvolupament, i això portaria milers i milers de llocs de treball, i l'acentament, i realament, de pobles i ciutats. Aquest projecte d'inversions s'hauria de fer en col·laboració a part dels inversions amb Nacions Unides, per la cooperació i l'enviament de tècnics, per poder treballar i formar a la gent sobre el terreny. A més a més, hi hauria d'haver, per desenvolupar en aquesta tasca, un control de la corrupció a fons, anna o governs, i les empreses local o s'inventés aquesta activitat inversionista. S'hauria de posar controls així, que també seria molt important controlar la política de preus, perquè els preus que surten dels productes agrícolos siguin fixats per un mercat d'economia moderna, és a dir, que no perjudiquin l'agricultor bàsicament, és a dir, que donin suficients ingressos, que renomeren al seu treball, i que renomeren i que li donin projecte de futur. Bueno, de fet, hi ha una cosa que és molt clara, que hauria de tenir els inversionistes com a compensació per fer aquesta feina, perquè actualment la inversionista, els bancs, la gent rica, etcètera, què fan? Doncs inverteixen en els llocs que obtenen a canvi de deixar els seus diners una rentabilitat ràpida i gran. El lloc on tenen majors interessos és el lloc on deixen els diners. Un model actual que funciona és la fabricació d'armes. Tota la banca espanyola de tot l'estat, incluïda la catalana, inverteixen en armes, siguin a través de fàbriques als Estats Units o a Europa, o sigui a través de comerç, d'intermediaris. Aquesta activitat és la que dona els interessos més altes de les activitats d'inversió. Evidentment, fer inversions a l'Àfrica estructurals no és detectiu des d'un punt de vista de rentabilitat, però aquí hi ha una cosa a veure. Una inversió a llarg termini, d'uns 10 anys, d'una estructura per desenvolupar l'agricultura, el comerç, la indústia, permanent, durant tota la vida, amb interessos de devolució molt més alts, molt més alts que l'inversió a armes, podria ser tractiu pels inversionistes, perquè, a més a més, aquests dos interessos serien per sempre, no serien per un any, i en el temps anirien augmentant, en via que augmentés la renta del rendiment de la riquesa d'aquests països. Per tant, pot ser tractiu, pot ser tractiu, i pot ser interessant. I per què això ho haurien de fer, i posar-se en temes d'aquest tipus? Doncs veieu, avui en dia ja tenim altres informacions que han de fer pensar en la societat rica, i la societat financera, i la societat capitalista, perquè el capital és necessari, el capital és important per poder tirar endavant totes les projectes, per un capital equilibrat, no un capital salvatge com aquest de fabricar armes, que a la visita dels casos serveix per fer guerres, i crea morts i fam. Llavors, mireu què diu, en aquest cas, què deia, i també el que diu actualment el papa francès, el que deia el papa pausisé. Ell deia, davant de la FAO, la FAO és una institució de les Nacions Unides, que vol dir Organització d'Ajuda per l'Alimentació. La FAO deia, la possibilitat d'una catàstrofe ecològica a tot l'efecte de l'explosió de la civilització industrial, sobrellava la urgència i la necessitat d'un canvi radical en el comportament de la humanitat. Per tant, aquí apunta que no és solament una qüestió de tipus tècnic, si en donen més o menys interessos a les inversions o als projectes que faig, són els més extraordinaris adequats pel meu creixement de capital. Aquí va més un. Ja que... als progessos científics més extraordinaris, les proheses tècniques més sorprenents, el creixement econòmic més prodigós, si no va acompanyat per un autèntic progés social i moral, esginen, en definitiva, contra l'home. Per altra banda, tot sabem i ja comencem a sofrir els problemes d'arribats de l'alteració del cicl natural. Què està passant amb la naturalesa? Els accessos del consum de les matèries primeres, els accessos de l'augment de tot el que es llença, els accessos d'utilitzar el aire a base de contaminar-lo continuament a través de la indústria, a través de l'automoció del transport de la indústria, a través de tot el procés químic i petroquímic que existeix, que ens trobem en partícules, a través de l'aire que porten d'iòxid, de nitrogen, o ni de carbonic, a l'aire que respirem i que produeixen moltes morts anuals, que tenim a la zona templada a Europa, que mai havien tingut aquest problema dels huracans, ni els problemes dels ciclons, i ara cada vegada n'hi ha més i cada vegada són més sovins. Aquestes situacions de calor excessiva o de falta, o de falta de pluges que temporalment habitualment ja et podem accedir a tenir, de la fusió del gel, de l'àrtic, l'augment del nivell de l'aigua que ja està sempre ocupant, han dit determinats illes del pacífic i zones costeres també de continents, la contaminació del Mediterrà, tot això, i ja ho veiem que aquí hi ha uns limits que no es poden sobrepassar. El problema que tenim també en el costir del treball també ve donat una mica per aquests excessos que parlem. Bueno, amics, suposo que dispensareu que hagi sigut una miqueta pesat però hi ha possibilitat d'alguna manera que jo funcioni bé perquè no són pasos nosaltres persones capaços de resoldre els problemes. Això s'ha demostrat que ho són. Bona nit i bona setmana. Bona nit i bona setmana. El Justa la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt maca. Indudablement la presència deficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. I clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna.