Veus Parròquia del 4/12/2019

Deus de la parròquia. Esteu a la sintonia de Ràdio Desvern en el 98.0 de la Freqüència Modulada. Avui, dia 4 de desembre, tornem a ser amb vosaltres molt agraïts que ens escolteu i ens trobem de nou. Cada dia és un començar diferent i també ho és cada programa, perquè ens permet sempre fer les més variades reflexions. Hem entrat de ple en el temps d'advent on la liturgia sempre ens convida a revisar la nostra fidelitat i la necessitat de conversió. Ser creient no vol dir estar sempre en estat de gràcia i ens convé revisar les nostres actituds envers Déu i els germans. Intentarem, com sempre, expressar-nos en tota clara edat i senzillesa amb les veus de Joan Algarra i Pere Obríbé i en Carles Rius a la part tècnica. I ens preguntem avui què vol dir la conversió. Si som creients practicants de tota la vida, ens cal convertir-nos? Tots els grans teòlegs coincideixen en afirmar que sí, perquè tot i que no sempre ens som plenament conscients, l'existència humana tendeix a devallar, a caure en rutines que no ens ajuden a créixer. Així com les aigües flueixen avall per naturaleza, també la persona tendeix a deixar-se caure, a seguir els propis instins. Per tant, ens cal fer revisió de vida i obrir-nos a la salvació fins a donar-ho tot per ella. Convertir-se vol dir no escosar-se com als convidats al banquet de noces, sinó acceptar la invitació, deixar-ho tot i venir. I no un dia o una vegada per sempre, sinó que cal un procés constant de conversió, fidelitat i infidelitat, allullament i retorn. El camí de la fe és una mena d'ondulació plena d'als i baixos, i sovint ens agafem els nostres interessos. Derrere la conversió hi ha una actitud de fons, la inquietud d'acord, la que fa que no estem satisfets i tancats en nosaltres mateixos, sinó desperts en el camí de renovació vers la plenitud i la pau. Sempre podem canviar de direcció si ens deixem guiar per la fe i l'amor. Però no és un camí fàcil, sovint ens sembla que són els altres els qui han de canviar sense donar-nos del mal que portem en el propi cos. No s'hi va allò de jo no faig mal a ningú, no mato, no robo. Per convertir-se no cal sentir-se culpable de fets concrets, sinó que cal un canvi de conducta, és a dir, canviar la nostra escala de valor. Canviar els prejudicis i les falses seguretats, el desig de poder detenir, de ser protagonistes i centra de tensió, canviar aquests criteris, trencar-los i adoptar objectius evangelis. Per tant, proclament, el que ens diu l'Evangeli, el proper diumenge d'advent, dia 8 de desembre, solèmnitat de la concepció immaculada de Maria. Lectura de l'Evangeli, segon Sant Lluc. El 6 de mes, Déu enviar l'Àngel Gabriel en un poble de galilea anomenat Naztaret, a una noia vèrgia, compromès amb matrimoni amb un home de la casa de David, que es deia Josep. El nom de la noia era Maria, l'Àngel entrar a trobar-la i li diré... Déu-te'n guard, plena de gràcia del senyor, ell és amb tu. Ella es va turbar, ens sentia aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'Àngel li digue. No tinguis por, Maria, has trobat gràcia davant de Déu, concebràs i tindràs un fill i li posaràs de nom Jesús. Serà gran i l'anomerarà fill de l'altíssim, el senyor Déu li donarà el tron de David al seu pare, regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fill. Maria, preguntar l'Àngel, com podrà ser això si sóc vèrgia? L'Àngel li respongueu. L'esperit sant vindrà sobre teu i el poder de l'altíssim et cobrirà amb la seva ombra, per això el fruit que neixerà serà sant i l'anomerarà fill de Déu. També el Isabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves belleses, ella que era tinguada per estèril ara ja es troba el sisemés, perquè per a Déu res no és impossible. Maria va dir, sóc la serventa del senyor, que es compleixi amb mi la seva paraula. I l'Àngel es va retirar. Ens agrada reflexionar sobre l'Àngel i de Bue. Aquest diu menja d'advent, fixem la mirada en Maria. Déu, com diu Sant Pau, als F6, ens elegir en el abans de crear el món, perquè fossin sants i reprensibles als seus ulls. Per amor ens destinarà ser fills seus per Jesucrist. Aquesta és la nostra dignitat. Som fills i filles de Déu cridats a viure la vida divina de la mort. El llibre del gènici, però, que també llegirem aquest diu menja, ens presenta l'inrevés d'aquesta situació. Quan l'home, quan nosaltres no posem Déu en el centre de la nostra vida i volem ser els nostres mateixos Déus, queda manifestar de la nostra noesa. Sentim por i ens amaguem de Déu i dels altres. És al contrari, a un cor net i purificat. És el pecat. És la no estimació. Maria, en canvi, la dona oberta a la paraula divina, al seu voler, sense ombra de mal. La seva mirada està centrada en Déu i acollint la seva paraula, al seu sí, tota la seva vida es d'haver pura i immaculada. Per això tenim en Maria un model per a la nostra vida de cristians. Demanem-li que ens ajudi a dir el nostre sí a Déu tal com ella ho va dir. Esperem doncs, amb gotx, aquest diu menja per viure una vegada més la joia de la celebració litúrgica. És un bon costum, deia un oncle meu, celebrar el dia del senyor. No hi pot haver diu menja sense la missa d'onze, el tortell i la venguàrdia. Però la missa és molt més que un costum o un precepte. Es tracta del memorial de la resurrecció del senyor. Molts viuen el diu menja com un pur relax material, però un creient ha de ser una ocasió d'explicar i viure plenament la seva fe. El diu menja és el dia de l'assemblea i de la celebració comunitària. És l'aplic dels fidels reunits en torn de l'altar. L'eucaristia es defineix com a cristians, perquè tots junts celebrem el nom de Crist i, proclamant la paraula, preguntant i cantant, escoltant i convergant, participem de la joia i l'amor de Déu. El físic i poeta David Jou i Mirabent és el nou president de la Fundació Joan Maragall. Membre del patronat des de 1933 prena el relleu de Josep Maria Carbonell, que ha complert dos mandats de 4 anys. David Jou és investigador en termodinàmica amb 6 llibres publicats i 200 articles de recerca en revistes internacionals. És també autor d'una àmplia obra poètica i assajística, amb 27 títols de poesia i 11 de sacs entre ciència i humanisme, i ha participat activament en la divulgació científica amb més de 400 conferències públiques. Ens informa Catalunya i Relació del llegat de Pancho Botei a la mexicana missió de Ximillal, el poblat de Maconi. A tres hores i escaig de la ciutat de Mèxic per carretera es descobreixen petits grups dispersos de cases, els ranchitos, que són casetes de planta baixa a mig construir permanentment on viuen famílies molt pobres. Allà va arribar, al principi de la dècada del 70, el 72 d'escolapi català, Francesc Botei, per compartir la seva vida amb esparit evangèlic, en centenars de persones que es trobaven sols i explotades en aquella terra. La missió va començar com un lloc de treball i estudi per a joves novissis escolàpics, i va acabar sent un lloc d'orientació pedagògica i formació de valors humans i cristians per a tots els camparols d'aquell indret. Actualment segueixen la batalla per un món més just, acollidor i fraternal, tot seguint l'exemple del pare Botei. Mantenen tallers de manualitats i un consultor i mèdic, escola per a petits i adults i aprenentatge de diversos oficis. I el més important, que amb molta dignitat i amb les seves mans endurides i cansades, porten bé plenes de mor i d'esperança, continuen fent real i present el regne de Déu. I ara una bona notícia sobre la bacílica de la Sagrada Família de Barcelona. La fluència de Fidelz obliga a doplar la missa dominical al temple. Fa un parell d'anys, la bacílica va iniciar la celebració semanal de la missa de diumenge a la nau central. Sovint s'havien quedat fora alguns centenars de persones per haver completat l'aforament. Per tant, des del més passat se celebra també l'eucharistia cada dissabte i vicília de festiu a les 8 del vespre. També es ha semblat molt interessant l'aliança de la Catedral Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp. Des del més passat es poden visitar amb una entrada única durant 3 dies consecutius als 3 temples barcelonins. Ànima medieval, és el nom d'aquesta nova proposta dissenyada. Amb l'entrada conjunta es pot visitar el monestir de Sant Pau del Camp, el Raval, fundat fora de les Moralles, al segle XII, i és una de les poques mostres de l'arquitectura romànica que hi ha a Barcelona. A Sant Pau del Camp es poden visitar el monestir de Sant Pau del Camp, el Raval, i a Sant Pau del Camp es poden visitar, a més de l'església, la sala capitular i el claustre. A la Catedral es pot pujar no només a la taulada, sinó també al simbòri, que ofereix unes vistes espectaculars de la ciutat. I a Santa Maria del Mar podem veure entre altres espais la cripta i les tribunes. Tot gabudint d'un esplèndida unitat d'estil amb el millor interior gòtic que existeix. El fet de que el temple es va construir en només 56 anys és el que li dona una informitat sense barreixes arquitectòniques de Camp Mena. L'entrada conjunta per visitar les tres vesíliques sofareix el preu de 14 euros amb entrada reduïda. A 10 euros per estudiants i jubilats. Fe i actualitat. Els visbes catalans aposten per alguna cosa més que l'aplicació de la llei. En un comunicat conjunt afirmen que cal respectar la sentència del Tribunal Suprem, però asseguren que l'assoliment d'un recte ordre social que permeti un bon desenvolupament necessita superar l'aplicació de la llei. La Conferència Episcopalta Reconense va fer públic poc després de la publicació de la sentència un comunicat de dues pàgines en el qual parlaven d'entreveure solucions per allugar la pena al cor que suposen tants anys de presó per als detinguts i les seves famílies. Segons els visbes, Catalunya no és una societat violenta. Tòtica en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via d'un cert refredament, la ignorància o el menys preu. En aquesta línia, aposten per la via de la Mijericòrdia per tal de desactivar l'atenció acumulada i enprendre un seriós camí de diàleg entre els governs català i espanyol que permeti trobar una solució política adequada. Tot projecte humà s'assoster en la recerca comuna de solucions negociades. També, des de la badia de Montserrat, es va metre un comunicat per valorar la situació política i social que estem vivint. La Bad Josep Maria Soler apuntava que la llibertat dels condemnats per la sentència del Tribunal Suprem facilitaria trobar camins de sortida al problema. En el mateix sentit, el grup estable de treball de religions ens recorda que les persones creients hem de ser promotores i actives en favor de la pau, l'antesa i el diàleg. A la vegada que ens cal oferir tot el nostre suport a les persones privades de llibertat i a les seves famílies. Està bé la litúrgia, però sobretot acompanyar les persones. Així entén com ha de caminar l'església en ventura Puigdomènic, que és cap allà i viu des de fa 22 anys en un desert de pedres atamant recet a Algèria. A dalt la muntanya, a Sikrem, en ventura es cuida de 4 hernites. És el lloc on va viure Carles de Focol, profeta del segle XX. La gent hi puja a fer els 40 dies de desert de Jesús. El desert és on te dones que amb gairebé res pots viure profundament i ajuda el context eclasial del nord d'Àfrica molt diferent del nostre. L'Església Algèria és social i espiritual. Són homes i dones de pregària molt forta, que posen en pràctica el principal menament amor a Déu i el germà. La pregària que practiquen no té res a veure amb l'examen de consciència. Allò d'anar-te matxacant a tu mateix, que s'hi ha fet allò, que s'hi ha fet això altre, més aviat és una pregària d'acció de gràcies, d'estar despert a tot el que t'envolta i caminar en pau, conscients que el Déu esperit és amb nosaltres. I d'Algèria passem a Mallorca, on els caputxins han recuperat una antiga obra de teatre de tradició medieval. La obra anar-la a la vida de Sant Francesc de Sis, adaptada al llenguatge actual i publicada per Editorial Mediterrània. I de Mallorca ens n'anem a la Lluna, ja que fa 50 anys que l'home hi va posar els peus per primera vegada. Destaquem el fet que l'astronauta Bus Aldrin, com a bon cristià, va donar gràcies a Déu pel feliç allonatge i va veure vi consegrat que s'havia portat en un calze de la seva parròquia de Houston. Tornant a la festa de Maria Inmaculada, que celebrem diumenge, constatem que sempre és actual vener a la versió. I es feia durant els primers segles del cristianisme, tot i que va ser l'any 1644, quan es va proclamar festa oficial. Des del segle XIV, però, ja documentades a Catalunya i a la resta d'Espanya, nombroses que oferies en honor a la verga. Només cal donar un cop d'ull els nombrosos gòsius i poemes clàssics que alluen les virtuts de la mare de Déu. Des de Gonzalo de Berfeo, al segle XI, fins a López de Vega, al segle d'Or, o al nostre estimat i admirat mossèn Sinto Verdaguer. A una estrella que ens guia la comparen tant López com Verdaguer, ho escoltem. Hoy nace una clara estrella, tan divina y celestial que, con ser estrella y tal, que el mismo sol nace de ella. De Anna i de Joaquín Oriente, de aquesta estrella divina, sale su luz clara y vina de ser pura eternamente. El alma, más clara y bella, no le puede ser igual que, con ser estrella y tal, que el mismo sol nace de ella. No le igual alumbre alguna, de cuantas pueblan el cielo, porque es el humilde suelo de sus pies, la blanca luna. Nace en el cielo tan bella y con luz tan celestial, que, con ser estrella y tal, que el mismo sol nace de ella. I deia mossèn Sinto en el seu can a la Verge Maria. O Verge Inmaculada, per vostra concepció d'Espanya Reina Mada, salveu la nostra nació. Concebuda sou Maria és locàntic celestial, que a la terra el cel envia com un hymne triomfal. Concebuda sou Maria, sense pecat original. Vos, Maria, sou l'estrella, que ens guia més al nou món. La de l'alba, hermosa i bella, de la glòria que s'expon, o Maria, hermosa estrella, resplendiu del cel al front. Vos, d'Espanya, sou la glòria. Vos, l'o sol del principat, nostra pàtria i nostra història, vos, o Bèrcia, ens heu donat. Però no som ben plens de glòria, cobadonga i Montserrat, ompliu la nostra memòria de bellesa i de bondat. I dels 21.000 sonets que va escriure l'Ope de Vega, molts d'ells eren pregàries i han triat aquests dedicats a la mare de Déu. Yo me muero de amor, o virgen mía, aunque diestro en amor cosas del suelo, que no pensaba yo que amor del cielo con tal rigor la salma se encendía. Si llama la moral filosofía, deseo de hermosura amor, recelo, que con mayores ansias me desvelo, cuanto es más alta la belleza mía. Amén la tierra vil, que necio amante, o luz del alma viendo de buscaros que tiempo que perdí con ignorarte, más yo os prometo ahora de pagaros con mil siglos de amor cualquier instante, que por amarme a mí deje de amarte. Que por amarme a mí deje de amarte. Bé, acabem amb el full informatiu de la nostra parròquia, a la qual Mohsen Joaquim ens parlava, en el diumenge passat, de que comencem l'any nou en la litúrgia, diu així. Arriba el primer diumenge atvent, iniciem el recorregut d'un nou any en les celebracions dels diumenges especialment, però també en totes les celebracions litúrgiques i en totes les eleccions. Però també en totes les celebracions litúrgiques i en la pregària seguida dels salms, en els dies feiners, en les seves hores assenyalades del dia. Aquest ritme és conduit per la lectura de la paraula de Déu, que en cada any es va alternant l'ordre dels quatre evangelistes i d'altres parts de la Bíblia. L'important però és assumir l'esperit que els textos de la sagrada escritura ens van oferint per entrar en la dinàmica que pretenen situar-nos al voltant de les festes centrals que celebrem cada temps. Properament serà Nadal amb tot l'entorn de festes nadalenques, que van seguint el recorregut d'un matrimoni de Nadseret, Josep i Maria i, a més tard, amb el seu fill, Jesús. Farem un salt que ens farà posar l'accent en la vida d'adult de Jesús, en el que coneixem per la seva vida pública. I que arribarem a l'aquaresma. S'entrarem l'atenció en tot el recorregut fins a la passió, mort i resurrecció. Aquesta primera part de l'any liturgic, amb la infància de Jesús i, tot seguit de la seva vida, com a persona humana, madura i lluitadora, per donar conèixer la manera d'obrar del pare, ens conduirà a la Victòria de Déu sobre la mort, amb la resurrecció del ser humà. Gràcies a la redemció que ens ha ofert Jesús amb la seva mort. El que mi de tot l'any ens ofereix una vegada més la possibilitat d'identificar-nos amb aquell que també es va identificar amb la nostra condició humana, perquè ens adonéssim de la nostra condició divina i espiritual que tenim. Proclamem i procurem avançar per aquest camí que està il·luminat per l'Avengelli i que el senyor espera que, com ell va dir, jo sóc la llum del món i vosaltres sou la llum del món. Cal estar molt atent al missatge que diu menja res a dir menja és proclamat en les celebracions de la Eucaristia i si ens anem identificant amb el mestre, hem d'atendre el que ell ens diu. Adonem-nos doncs que hem d'habitar estar distrets i oblidant que Jesús sempre espera de nosaltres el testimoniatge sincer i senzill del que som, però amb sinceritat i veritat. La roda del temps, dies, mesos, anys va passant amb nosaltres a dintre. No hem de permetre que ningú ens suplanti. Tot somamos de la nostra condició cristiana. Hem de ballar per actuar mostrant la nostra condició sense avergonyir-nos i amb tot el convenciment possible per a ser veritables testimonis del Crist en mig del món. Sense avergonyir-nos i amb el front ben alt, no amb un orgull fals, sinó amb sinceritat de servei, demostració del missatge de Jesús i de l'església, el ambient que homes mou cada dia. Signat Mohsen Joquim Rius. Rius. Twitter del Papa Francesc. Estem cridats a set testimonis i missatges de la missa d'Icordia de Déu. Oferiria el món llum allà on hi ha tenebres, esperança allà on regna la desesperació, salvació allà on abunda el pecat. Aprendrem a cridar les persones pel seu nom, com el senyor fa amb nosaltres i renunciar als adjectius. Demanem al senyor que, observant els màrtir d'avui i d'ahir, puguem aprendre a viure la fidelitat cotidianament de l'Evangeli. Quan entrem en la tibiesa espiritual, es devenim mig cristians sense substància. Per contra, el senyor vol la conversió avui i sempre. D'actualitat, sempre els fulls dominicals, el nostre bast i les webs correspondents, ens posen el dia amb el racó de la paraula, el bisbat de Sant Feliu, la carta dominical a l'arcidiósessis de Barcelona i aneu mar endins el bisbat de Terrassa o les paraules de vida al bisbat de Tortosa. I molts més segons el lloc on es trobeu. Fins aquí el nostre programa d'avui, veus de la parròquia. Us esperem al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, amb l'espai paraula viscuda, a Carrac de Montserrat Giró i l'Ina Santa Bàrbara. També tots els dissabtes, a dos quarts d'11 del matí. Fins a les hores, adeu-siau. A rebeure. Fins aquí el nostre programa d'avui.