Veus Parròquia del 11/12/2019

No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. InformatiuComarcal.com Bona tarda amics oidors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la perròquia. Dimecres, com sempre, els veus de la perròquia i aquí amb la Montse Giró, bona tarda Montse. Començarem el nostre programa, que és paraula biscuida. En paraula biscuida, com vostè recorden, tenim una persona, en el cas de Sandra, molt bonica ella, que ens ha ajudat i que ens ajudarà, que ha triat un llibre que l'ha llegit i per una sèrie de coses que ell explicarà, l'ha agradat, l'ha impactat, l'ha fet pensar. Aquell llibre fa pocs dies, nosaltres vam tenir l'autor aquí, en la biblioteca. La biblioteca és un lloc molt maco, que es fa moltes coses. I va venir la Gemma Ruiz, que és una entrevistadora, una col·laboradora de TV3, periodista. I aleshores, ella va escrit un llibre, havia escrit cuentos, però ha escrit un llibre, que nosaltres també ho vam comentar en el club de lectura, i és El Geragues. Aquell llibre, ara la Sandra, després ens dirà per què ha triat aquest llibre. Però si fem un resum del llibre, o si parlem una mica d'ell, primer diem que les sergenades són uns servustos modestos, però que punxen. I aleshores, els personatges, que en realitat és un llibre que surten moltes dones, la reivindicarem, eh, Sandra? Que és la Remei, la Rosa, la Nina i totes aquestes, van tenir que treure les punxes per tirar endavant. Que són les heroines de la Gemma, o sigui, les protagonistes, però que en realitat podrien ser les nostres besàvies, les sàvies i les dietes. Per mi podrien ser les sàvies, perquè jo ja sou quasi besàvia, però, bueno, no? Dones que van néixer en un món de pagès, inclaments, i que es van desfavilar a la ciutat. Bueno, després parlarem més del llibre. I ara he de dir-te bona tarda per dir per què vas triar aquest llibre, Sandra? Bona tarda, Nina. Doncs el vaig triar perquè, bueno, n'havíem parlat a la biblioteca, em va cridar molt l'atenció, l'argument, i em va treure molt. Sobretot pel fet que estés basat en la història real de la besàvia i les àvies de l'escriptora. I tot el que té una mica de realitat i història sempre em atreu molt. I perquè, sobretot, està a protagonitat per dones. I veus una miqueta, una miqueta, la història de cada escuda a nosaltres. Perquè a mi m'ha fet pensar en la meva àvia, en la meva besàvia i en la realitat que elles van viure també. Perquè probablement els havíem passat mil i una coses que no van voler parlar mai, i això t'ho reflexa molt bé en aquest llibre. El llenguatge del llibre, independentment que nosaltres érem, és més o menys, però és un llibre molt amè, molt viu, molt àgil. Jo diria que és un viu, un llibre àgil, que te'l vas llegint i vas veient comandes de evolucionar en totes les coses. Doncs parla molt amb un llenguatge de pagès, o de pagès i d'aquell llasona. Més o menys està ubicat a el sabadell. Qui sap potser la ciutat o la... Sabadell és, a més, l'evolució, cap a la industrialització. I és també suposo que tu, ara, m'ho confirmaràs. Està més o menys ubicat entre els anys, no sé, potser 10 o 40 o més o menys. Jo crec que sí. Si iniciàvem cap als 20, just abans de la guerra... Just abans de la primera, o de finals de la segona guerra, ja, i després que entra també la guerra nostra. I abans de la guerra civil. Boncei, tu què dius? O sigui, això és un llibre que és atreient, no? Sí, perquè està escrit el que deia la Lina, amb un lèxic molt agradable, molt viu, una oralitat que no és gens normatiu, però que és molt fàcil d'entendre. És molt entenador, et fa introduir-te molt fàcilment amb les històries, et fa empatitzar. Suposo que el fet de ser dona també ho visualitzes tot d'una forma diferent, ho vius d'una forma com més intensa, més personal. Jo tinc molta facilitat per ficar-me dintre de les històries, i llavors, clar, ho visc molt, i l'he trobat molt tendre, molt cruel, alhora, molt emotiu i molt realista. Un altre de les coses. Quan diu que té facilitat per posar-se dintre dels personatges, jo penso, dintre de les llibres, perquè ella, o sigui, abans era lliuretera, vol dir que n'ha follegat molt, que n'has vist n'estingut, aquest tacte que té llibre l'has tingut molt a les mans. Sí, estic molt acostumada, forma part de mi. I llavors, el que estàs fent, el que estàs realitzant ara, la biblioteca, forma part del teu vulguer fer, la teva il·lusió. A mi m'agrada molt el llibre, i per mi va ser un pas natural, passada lliuretera a treballar a la biblioteca. Va ser un pas molt natural. Si vostès fan la biblioteca i veuen una cara sonrient, molt bufona, doncs segurament que és la Sandra, que el se tindrà molt bé, no? Qualsevol companya, totes allà. No, és un avió molt maco, i inclús, l'edifici sí, és maco. És de dir, diríem, si creies imant coses esotèriques, que té bones vibracions a aquesta biblioteca. Sí, és un espai agradable. La lliuretera que tu has agafat són aquestes dones que van fer la guerra a l'arrere guarda, i van arriscar la vida per alimentar els fills. Això, des dels 14 anys o molt abans, ja estan treballants, però aquí n'hi ha unes coses que tu també t'han cridat l'atenció. Que aconsegui que avui parlarem d'aquestes dones, no? O sigui, el que t'ha cridat és reivindicar el paper de la dona. Sí, perquè normalment, i sobretot amb aquesta època, estan com més silenciades. Les dones eren les que portaven a casa, les que portaven les criatures, les que cuidaven l'home, i per un fet social era el que s'havia de fer, però ningú els preguntava si estaven bé, si els hi preocupava alguna cosa, si eren feliços, si necessitaven ajudes. Es donava far fet que era la seva obligació. I a mi, veure com ha evolucionat la societat per una banda molt i per una altra banda, com, segons el que veiem a les notícies, que es poden retrocedir, doncs impacta, perquè és una evolució i s'ha de valorar els pasos que s'han avançat. Penso que l'escriptora que s'endinça amb aquesta... jo diria que s'endinça amb el propi del perquè parla, o sigui, la seva avi, les seves besàbies, no?, que eren de castells al sol, i van haver de passar a Sabadell, i a Sabadell van conèixer tota una altra vida. L'època textil... Sí, sí, el canvi industrial. Jo soc de Vilanova, Vilanova hi havia molta indústria textil també. I això fa que les dones, aquest paper secundari, però molt important, perquè eren les que feien funcionar tots els talers, fins i tot i treballaven criatures. I tant, que era terrible, això per nosaltres ara és terrible, i per ells era la normalitat. I era posar-se en el món industrial quan eren completament de pagès, per això el que deia abans la Lina, la seva de parla, bé d'aquest castell d'Arsolt, i s'introdueix en un món que els haies desconegut per elles. I tant, és que van haver d'evolucionar amb molts aspectes, ja no només de canviar-se d'un espai de la seva llar, com diu vostè de pagès, anar amb una ciutat industrialitzada, on probablement van veure un entorn que els sentien hostil, perquè era desconegut, i van haver de reinventar-se, i continuar fent totes les tasques que ja es donaven per fet, que ja s'havien de seguir fent. Una cosa que abans fora micro, tu has comentat, és que inclús per fer quan sap el tasc que tenien que demanar el permís de l'home. I aleshores, inclús en que l'home fos un nen alfabet i no sapiés ni escriure, encara que possés el dit, allò que diu, i aquí és la firma, l'únic... Doncs, si no tenia el permís de l'home, representava que no les deixaven anar. Clar, és que això... Nosaltres, esclar, que és un programa religiós, perquè es diu veus de la perroca i tal, però esclar, dintre de la religió, i dintre de les coses, a vegades, hem passat períodes en aquest país, en què hi ha hagut una... podríem dir una desviació, una nova interpretació del que ha de ser la carità cristiana. Aleshores, en el llibre hi ha un moment que també us reflexa, moltes vegades, amb un problema de tipus religiós. I fa gràcia, perquè les protagonistes, no solsament, o sigui, a més aviat podríem dir, estan... no a teves, però vull dir, o agnòstiques, o el que sigui, perquè no creuen massa, n'hi ha un passatge, estic recordant-me, i en canvi, quan tenen que demanar algú, li demanen adeu, i se'n van, i se'n van a demanar-ho, i això també, com si diguéssim, dintre de totes les persones, encara que estiguem una mica apartades, doncs, n'hi ha alguna cosa que ens diu, ei, tingueu confiança, no? Clar, també, home i tant, és tot, tots necessitem recórrer alguna cosa, i creure amb algun referent. I elles, jo crec que, per dintre del contingut, i de context de la història, no és que hi reneguin, però estan escaldades, com deies, de la mala interpretació, de la mala interpretació, que es fa de com haurien de ser les coses, o de la religió mateixa, perquè es va patir una bus. Una bus, sí. A vegades tenim, a vegades, això, a vegades ha de comentar que a la parròquia, que comencem, doncs, adonant-se, que no sempre s'ha actuat com es tenia, però això ha sigut sempre el llarg dels anys, no? Sí, aquí ja l'entrem, perquè ja ho tenim superat, tots els altres, no? Però, bueno, a veure, què vols dir més, del llibre? Què t'ha cridat, tot tens algun passat aquí, que veig que has venut comentada? Bé, m'he anat recordant totes les coses, perquè és una novel·la que a mi no em va deixar indiferent, em va emocionar, em va fer patir, em va entristir, perquè comentàvem abans, perquè bisc molt, tot el que llegeixo per mi, un llibre sempre és una aventura i un viatge a mons increïbles, i el pensar que tot això que jo estava llegint era real, estava basat en fer reals, i que de fet, normalment, la realitat sempre supera moltíssim la ficció, doncs em va fer plantejar moltíssimes coses, pensar en el que us comentava, amb la meva àvia, amb la meva vasàvia, amb el seu canvi, perquè ells també venien de pages i vam fer el canvi a la ciutat, i totes aquestes coses, que elles no em parlaven, perquè no estava ben vista a casa, parlà del passat, perquè ja prou va ser per ells... I que també tenen com si diguéssim un pacte de silenci, eh? Per això, i aquest pacte de silenci el vaig identificar molt, doncs, amb el meu entorn. Tu dius que n'hi ha coses que no me les explicarien i me les van explicar, però en canvi les he descobert. Sí. És el que va la Gemma, la autora, quan va fer la conferència aquesta, que ens va donar, bueno, la Xarla, que ens va donar... Una senyora va dir, és que jo sóc de la Creu Alta, que és un més o menys la situa, un part de la novel·la en sí, i diu, i aquelles coses ja no em vaig entrar, diu aquesta senyora, dius clar, dius sí, tu has entrat per veure... Tot era veritat. Diu que passa que la gent callava. Clar. Perquè, a més, és molt trist, moltes coses que tu també t'ha cridat l'atenció, la busca s'ha fet a vegades de les noies jovenetes, i que tenia que quedar tot tapat, perquè millor, i a més que no es quedessin emprenyades, perquè si es quedaven emprenyades, és quan el poble moltes vegades les rebutja una mica. Això és el que a mi m'ha marcat molt. Sí, perquè clar, amb un passatge, una d'elles pateix una busc, que ella no busca, que no provoca, que abusen d'ella, i la fan sentir malament amb ella, per haver patit aquest bus. I això em vas veure molt, perquè penses, mare de Déu, com pot ser que a vegades encara passin aquestes coses? Què passa? Que encara passen aquestes coses. És que això no és una cosa d'abans ni de des que està. Per això ho han de tapar per cobrir l'honor, i el millor que li podia passar és que només abusessin d'ella, que només la violessin. Estava una mica esgarrada, però no tant com si hagués tingut un fill, i em va semblar escandalós, i penses que aquestes coses segueixen passant avui dia, i se segueixen tapant, en certa manera. Perquè també se la fa culpable, la dona actual. És la provocadora. Avui mateix hi havia les notícies que ho deia. Una persona, perquè estava mig inconscient, era que es havia deixat violar. Perquè no havia dit que no, si no podien. Llavors tenen dones de la importància que les coses es parlin. Tota aquesta època va ser tan silenciada. La memòria històrica, no l'hem d'aprendre. Llavors hem d'agrair que ha sortit la llum, perquè això també fa que les persones es substituïn. Actualment d'una altra manera. Jo crec que és una mica també l'interès de cadascú. Hi ha gent que no li interessa aprendre res, i normalment els que mengen interès tenen. No, perquè vius més tranquils. L'ignorància et dona de felicitat. A tu, contra més coneixements tens més pateixes. Jo m'estimo molt més petit. I aprendre moltes coses, i no oblidar moltes coses, i cada cop aprendrem més, a viure amb una felicitat ignorant. A la Sandra Bonilga li tenim que preguntar, perquè diu que aquesta novel·la també l'ha fet trista, però també t'ha fet riure, una miqueta. Perquè hi ha passatges que fan una certa gràcia. Sí, segons el Tessumacha. N'hi ha una certa ironia allà velada, però que ens censura a vegades. Ella és sobretot la protagonista principal, la Ramell. La Ramell, sí. La vasàvia de l'autora és una dona que, des de ben joveneta, hi havia tota la cruesa de tot. Sí, sí, sí. A més, sempre diu que el món està dividit en dos, els rics i els pobres. Ella ha assumit el seu espai en aquest món, i el porta de millor manera possible, amb tota la alegria, tota la bona fe i tota la potència que pot, per tirar endavant. I em crida molt l'atenció això, perquè a vegades és molt divertit, perquè ella veu que tot li va en contra, però tot i això, ella li troba la perposició. I va i pensa, bueno, és igual, perquè això farem no sé què, o qualsevol altra cosa, i sempre li troba el camí. Sí, sí, sí. Per sortir endavant, sempre troba la llum. Però fixeu-se que no solsament és ara, que diríem, estem en un cercle, que perfectament l'acabem de passar, però amb aquella tres novel·la, que també és veritat el que passava en aquella de la Catedral del Mar, aquella de Santa Caria del Mar, que resulta que el conteu, el senyor de les terres, va allà a la boda d'aquella, i el que més li interessa és que el marit també tingui relacions amb la dona de seguida després d'ell, perquè si no tindria on va estar-ho. Clar, per curar-se el camí. I me'ls val que l'altre li surti amb atac a l'ull, perquè així vol dir, o aquella vida que té, i aleshores sí, és el seu fill, no? És a dir, que al llarg de la història, sempre ha hagut aquesta sumissió, aquest patriarcado malentès, de l'home envers la dona. I ara sembla que no hi hagi un moviment contrari, però encara així tot, encara està, que no s'acaba d'entendre, però si allà els estan fent, i tornen a fer-ho, ja també és envenada. Vull dir que això és el que la consciència, potser no tenim preu consciència, de la realitat o dels valors, perquè això en realitat és un respecte amb la dona, i encara no està. Això no és el projecte, perquè per mi és tan fàcil, com no li facis amb un altre, el que no t'agradaria que et fes a tu. Això m'ho van ensenyar de ben petiteta, i si la gent tingui... Molt bé, molt bé pels pares, eh? Clar, si la gent tingui, és un mínim interès pel que li passa al del seu costat, i no passaria la meitat de desgràcies que passen. Sí, això amb molts menaments, al final, si ho juro així, si dius, en realitat estimo el teu pròxim, si vols el bé per l'altre, tens aquí, no? I què dius, Monts? Això que de les diferents protagonistes, perquè diria com si quasi bé tots són protagonistes en aquest llibre, no? Sí, pràcticament, el fil conductor el porta en les dones, tot i que hi ha algun personatge masculí, n'hi ha un que és el... El marit, el marit, el marit... És un bon home, que és un bon home, és un bon jant, és treballador, es preocupa per la família. Tot i això també té el comportament... que li per toca, per l'època, com que quan ella diu que volen a treballar per ajudar la família, perquè amb un som... No poden? No arriben, ell té gelos, i és contrari, fins que veu que ell no se'n vol anar per fer cap mal, sinó per cortar bé cap a casa. Perquè és aquest sentit de posació. Perquè estan educats així. De la filla, igual que... De la dona, de la dona. És una noia que té 12 germans. Sí, sí, és una noia. 12 germans en l'època. Sí, sí, clar. Quina submissió no hi havia per pare de la dona, si quan... Bueno, mireu. Jo tinc familiars, i no som exactament familiars, som familiars allegados, i també eren 12 germans. I el pare era una persona que es dedicava molt, i feia vocalitats, i feia bla, bla, bla. Però les filles no el se va deixar, que anessin i que vinguessin a Barcelona a estudiar. I van ser... 3 o 4 d'elles, van ser mestres, perquè això es podia fer girona, que ells vivien a la prop de girona. I això encara. I no estic parlant de gaire, de gaire sants enrere, eh? No, no, sí. Potser primers de segle, també una mica menys. I és un personatge dins del seu poble, aquest senyor que va morir també, i la filla té 80 anys. Però vull dir que la cosa va per aquí, eh? Res. Vull dir que... Les mujeres aquí estamos, tu, la lucha, oi? I tant. I que no per aquí mai, perquè sempre hem de tirar endavant. Bueno, jo penso que en aquest moment es estan donant com d'una... O sigui, tota una força de gent més jove que està sortint al carrer i n'està fent protestant. Està prenent consciència. Està prenent consciència. És com una taca d'oli que s'està estrenant. Però també hi ha tota la part de persones de les generacions, jo diria, de dos generacions anteriors de les que estan sortint ara, que una són les que han passat, el que explica llibre, i els altres encara no han acabat d'arribar a prendre consciència del que és el patriarcat i de què és la submissió. O sigui, les que són més grans, no totes les dones de la societat estan amb la mateixa postura que podien venir les que estan sortint al carrer. És el que en aquest moment hi ha aquestes dos que estan cabalcant... Un canvi generacional. Exacte. I les més joves fan descobrir i fan parlar del que ha passat abans. I que seria aquesta, aquest, la del llibre, no? Potser sí. Hi ha més joves. Tirem una llança a favor, també, dels homes. Que també doni dret a vegades que la dona que surt malament, o la dona que es pensa que vol agafar el rol del patriarcat o sent una matriarca, més val que no parlem d'elles. Vull dir que, senyors, no estem en contra de vostès. Sí, ser feminista o reivindicar el paper de la dona no vol dir ser... No, contra el contrari. És una cosa que... Exacte, això sempre vull dir. Clar, hem de caminar plegats. Ningú és més que l'altre. Ni l'home és més que la dona, ni la dona és més que l'home. Hem de conviure com a iguals i respectant-nos els uns als altres. Quan aprenguem a fer-ho, no caldrà que ningú surti al carrer per reivindicar res. Perquè trobarem un equilibri. I això és el difícil. Aquestes lectures, això són molt interessants. Jo aquesta lectura l'he trobat per les instituts. Perquè prenguin consciència d'altres realitats, d'altres tipus de relacions, d'altres tipus d'estima, perquè el que em preocupa molt és que hi ha vegades que, sobretot la joventut d'ara, creixen amb una visió una mica distorsionada de l'estima. Perquè tu et podes l'estimar, però t'enestima bé. Hi ha gent que t'estima, però malament. I això no vol dir un amor bo. Per això. Tant d'aprendre a estimar bé. M'estimar no n'hi ha prou. És fer-ho bé. No, perquè avui dia eres confon moltes coses. Sí. Estem senyors, que li he fet una senyala al Carlos, que és molt guapo. Per si ens quedava molt poc o temps que ja us saben, que aquí a la ràdio nosaltres anem bastant, bastant... Mercats. N'hi ha algun trosset que, per exemple, tu aquí m'has posat en el llibre, que ella s'espera de veure com empujar les coses, no? I quan té que fer alguna... És clar, ella busca cèntims, la protagonista, per veure on troba. I diu que... diu, la remei el s'hauria pres per bojos, els que abans de la guerra li haguessin jurat que per la manduca més senzilla, veieu aquí la paraula de la manduca, més senzilla, els hi farien afluixar aquella barbaritat. Però, els bojos no en tirarà cap tross a l'olla. I la remei busca un revolt per encaltar el Martí el que fa tants dies que barrina. Que es veu que no n'han tingut prou en tants com han pelat al front, aquí estem parlant de la guerra civil nostre, que els que hem quedat... han quedat a vius, també els volen mitjors, però no en sap d'endergues la remei. I de seguida, Belgrà, noi m'has de deixar anar a treballar, que és aquí on te deia abans, que ella li té que demanar permís aquí el marit per a l'amig, perquè ell també és així, pensant que sí que no, i consulta amb un amic, jo recordo això, i l'amic li diu, ui, no, perquè ella tindrà contacte amb els altres, i aleshores, quan ell queda una mica engellocia o una certa prevenció, i diu, hem de portar a doble jornal a casa si volem omplir el cistell, que aquesta canalla els hem de pujar sencers, que aviat faran la fila dels pobrets que es veuen que rosseguen els peus i s'aguanten per la quietud. Si només d'aquest carrer que de dia cau una criatura a l'alta del tifus, o de les febres, o de la dichosa tuberculosi, els meus no hi cauran mentre tingui dues mans, i t'ho aviso. Fes l'examen de consciència i veuràs que tinc raó. Vull anar a treballar i m'has de deixar anar. Toma castanya. Aquí la dona, forta, que li diu. Clar. Ja està bé, fins aquí hem arribat, que jo et respecto, però no dic que t'estigui demanant res de l'altre món. És pel bé comú. Per això. Una altra cosa que m'agraden molt, era que parlaves d'això de la guerra i tot, és que està molt ben documentat. Està molt ben estructurat. Tot és molt correcte, molt ben documentat. I la família, protagonista, no són ni dels vencedors ni dels vençors. No. És una família que no està gens polititzada i es dediquen simplement a sobreviure. Sí, sí. I això també em va agradar. Perquè també és una realitat que no és només o blanco negre, o guanyadors o guardadors. I la vida és així. És una família que es van trobar així i el que vam fer va ser tirar endavant. Clar. Vols dir alguna cosa més? Perquè ja se'n s'acaba el temps i hem de llegir... Que està tot en pla. Però tu tens alguna coseta especial que tens aquí? Alguna cosa que t'agafaries amb la mà llibre que et fa canviar una mica el teu dia a dia? El que no hem de perdre mai de vista al passat. Que hem de tirar sempre endavant, però sense deixar un ull enrere per aprendre. Perquè jo sempre soc del paret de que, si... no recordem les coses que hem passat per poder aprendre, tornarem a caure en els mateixos errors. Diu que l'home sempre acaba la mateixa pedra i aquí és una vida que és veritat. Per això només la història és sícnica i hem de evitar... Ahir vaig veure jo que m'agradava perquè havia llegit el llibre. Una pel·lícula que era de la Redondo. Era sobre la llibre de la Redondo. I... que està molt ambientat i tot això. Bueno, està ben fet a la pel·lícula. I la que és una de les protagonistes diu que el passat és molt interessant perquè puguem avançar en el present. Clar. És que ens pot ajudar a anticipar-nos per evitar arros passats. Sí. Bueno, Sandra, t'agraïm moltíssim que hagis vingut. De res. Que hagis pleiat el que creus que estic a l'escola del llibre. El recomanem, el llibre. Jo el recomano, el recomano molt per l'èxit que utilitza que m'ha semblat fabulós i molt enriquidor. A part d'enriquidor és que és tan àgil. És molt àgil, molt fresc, molt entenador i trobo que no s'hauria de perdre. Bueno, te donem les gràcies perquè ara nosaltres hem de llegir l'Avengelli que vostès sentiran aquest diumenge o aquest dissabte si va anar al Coristia. Comença la Montser. L'Avengelli és el 3, el tercer Avengelli que ha estat ben del ciclo A. Recordeu-se que en anglès ah, i en anglès, això és de formació professional. Que amb la litúrgia tenim el ciclo A, el ciclo B i el ciclo C. I aquest any és el ciclo A. Comença. Cada any va variant i es deixen uns textos correspondents a la perió de litúrgic de l'Aven o de la Pasqua o de la Corea, és molt que sigui en aquest cicle. Comencem? L'actura de l'Avengelli segons San Mateu. En aquell temps Joan, que era la presó, va sentir dir el que feia Cris i va enviar els seus decebles per preguntar-li sou vos els qui ha de venir i anem d'esperar on anem d'esperar un altre. Jesús el va respondre aneu a anunciar Joan el que veieu i el que heu de sentir. Els sexi veuen, els invals caminen, els laprosos queden ports, els sorts i senten, els morts ressusciten, els desvelgut senten l'anunci de la bona nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi. Mentre ells se n'anaven, Jesús es posarà parlar amb la gent de Joan. Encara queda més? Em penso que tenim que acabar d'acabar-ho. Diu que el sol t'hi des d'estar? No, s'ha acabat. Els diem no podem acabar-ho, vostès s'hi van i l'escoltaran, però fixeu-se que vindran temps en els quals tu ets a reclarar. I el si diem adéu, que tu ets a reclarar.