Veus Parròquia del 18/12/2019

La finestra de Justícia i Pau. Hola, bona nit a tothom. Bona nit, Jesús. Què tal, que a mi feia dies que no ens podíem veure per raons de feina, però avui sí que hi som. Avui és un gran dia. L'he abandonat. Primer de tot avui volem agrair si hi ha algú nu i en ganes d'escoltar, perquè avui al bar se'n va dir. Sabem que, oi, serà difícil que hi hagi molta gent a escoltar-nos, però com que ens poden escoltar el dissabte, vull pensar que uns o altres, si no ens escoltarà avui, alguns escoltarà dissabte. Deixant aquest parent de sí, com estem? Estem, de moment, ja estem fent, com sempre. Bueno, estem ja, quasi, a les portes del Nadal. Sembla que no, i ha passat ja... Des que han començat el setembre, han passat aquests mesos currents, que no ens hem donat ni compte. Evidentment, evidentment. I tornem a tenir les festes de Nadal entrenyables per compartir amb la família, per compartir amb els amics aquests dies, que crec que de retrobament, de tranquil·litat, de potser posar una miqueta al fred i una mica amb un altre ritme de vida, el que portem. Això, això. Què dius, Jesús? Bueno, jo crec que les festes es presenten en diferents fronts. Una és el clàssic, el que tots vivim. Una altra és el de l'esperança, l'esperança que el futur molt grat, que a vegades tenim dubtes, poden millorar. Hem de pensar que sí que han de millorar i que milloraran. I l'altra front és el front polític. I pensem que cal trobar un equilibri entre la relació espanya i Catalunya. Doncs ja que anem de propòsits, perquè no deixa de ser propòsits, nosaltres el Jesús feia el propòsit de tot el tema polític, que és veritat, portem molt de temps, jo crec que hem fadat-nos amb els altres, i tots són persones, i al final tots són persones d'un món, són persones que vivim on vivim, ens ha tocat viure on ens toca viure, i per l'opòquet, un món que vivim, que vivim en pau i tranquil·litat. Jo crec que és l'única cosa que volem, i que els governants d'alguna manera arribin a una entesa, i que siguin la millor entesa, perquè el poble també visqui tranquil, i pugui fer el seu dia a dia, perquè no deixa de ser que aquesta situació que estem vivint ja fa molt de temps ens toca ja una mica. Estem també cansats de veure que no hi ha manera de caure. Les persones, entre tu i jo, ens podem entendre, però veus que els polítics no hi dius, si les persones o la ciutadania ho podem fer-ho, perquè els polítics no, pensant de diferent de manera, uns i altres. Ja que deia el Jesús de propòsits, al mes de novembre, ho va ser el mes de la violència contra la dona. I, clar, pensar que tenim ara, estem en falta res, poques setmanes de tancar l'any 2019, i portem 55 dones assassinades... Ostres! La veritat és que dius... Potser sí que és un propòsit, no? No sé què estem fent malament per tenir tantes dones assassinades. És a dir, llegeixes les xifres, si és molt bèstia, perquè és del gener del 2003, a dia d'avui portem 1.033 dones. Vull dir, cinc d'aquestes... Dius, per què moren? Per què passen aquestes coses? Quin xip és el que, en un moment donat, fa que tu, com a home, gafis aquella persona i la matis, és un ser humà, eh? Simplement per ser dona. Quin dret tenim qualsevol de nosaltres envers d'una altra persona? Treure-hi la vida, no? Clar, veus això i dius, és que hi ha només les dones que moren, no? Els nens que es queden, segurament, sense una mare, que són uns quants, i sí, clar, i aquests nens, si tenen el pare, el pare és segurament la persona que ha matat la seva mare. Com aquest infant, a la seva... a la seva ment pot entendre això, si hi ha un adult nou, entenem de cap de les maneres, com un infant, si veu que una altra persona ha matat la seva mare, i, a més, és el seu pare com pot aquest nen, o aquesta nena entendre-ho, no? Sí, és evident. Són situacions que jopé, no? Perdó per l'expressió, però no saps com atacar-les, no? És veritat que ahir, per primera vegada, a la Cambra del Parlament, va acollir el debat monogràfic sobre el dret de les dones. El senyor president, el senyor Torra, va dir que es comprometia a reforçar la llei contra la violència masclista, no? Les feministes deien, no, el que volem és abolir una vegada el patriarcat, no? Aquest patriarcat que no acaba de marxar, i que es creu que és superior a les dones, no? Clar, diu, què podem fer, no? El president també va dir una cosa molt bona, diu, a part de la llei que tenim, que ja la tenim encesa, i que fa molt de temps, i que no sempre acaba de funcionar, perquè en un moment que tenen 55 persones mortes, també deia que s'havia d'incloure la violència institucional i la digital, i és veritat, ens en oblidem d'una altres vegades, que és la digital actualment, que ja no només afecta els adults, sinó que afecta els joves. Els joves tenen un nen, un mòbil, que ens va molt bé per moltes coses, però, ull, perquè, a més, aquest mòbil es converteix en una eina, o una arba de segons, una arma entre cometes, perquè jo puc controlar a l'altra persona amb aquest mòbil, no? Perquè els whatsapps que utilitzem tots, que dius, ai, m'haig de mirar un missatge, ostres, tenim allà una cosa que et diu, a qui no te t'has connectat, a qui no te t'has connectat, i clar, possiblement nosaltres dos, doncs ni ens ho mirem, si la seva novia o parella, ostres, s'ha connectat, i a mi no m'ha dit res mentre s'ha estat connectada, doncs, això és un control i no deixa de ser, uiig, un petit estigma que dius, taté, no?, a veure què passarà, no?, i és preocupant, la veritat. No ho he vist evident, tot això que dius és cert. Jo fa temps que penso que és important l'educació en aquest tema, no?, i l'educació hi ha desapetits, perquè és la manera de trencar aquests estigmes que sempre han existit a la nostra societat. És evident que hem millorat, hem anat millorant, però queda molt de terreny per córrer i no, i que hem d'estar alerta de... de treballar perquè aquesta qüestió s'elimini. Jo també penso que, en certa forma, la nostra legislació judicial va endarrere dels fets, tal com està passant ara, els jutges quan tenen un cas d'un abús o d'un assassinat, doncs encara treballen amb la lupa de la justícia de fa 10, 15 anys, quan en realitat els fets són molt diferents i s'hauria d'actualitzar. Llavors, doncs, això és important també, per tant, crec que és una tasca per fer que la justícia s'actualitzi i no vagi enrere dels fets. És veritat, perquè fins i tot les facultats de dret fa anys que no tenien cap signatura que parléssiubertament de temes de violència de gènere, i actualment és veritat que fa uns temps que pensar que sí que hi ha aquesta, però clar, jo puc estudiar o la facultat de dret, o no fas efectius algun mecanisme de que qualsevol denúncia, qualsevol cosa que vingui sobre el tema de violència de gènere o violència masclista, ha d'anar per un tramit molt més ràpid, no la pots aturar massa temps, perquè una aturada de dies o va de dies i d'hores, que aquella persona hagi posat una denúncia, que no la facin efectiva, o que triguin a fer qualsevol atracció, i en el millor d'altra persona ja no hi és. O quan la vas a fer, la aquella persona ja no hi és, no? Exacte. És a dir, hem de buscar alguns mecanismes d'agilitat i de control de perquè aquests temes siguin prioritaris davant de tot, no? És curiós, perquè buscàvem, buscant el Jesús i jo buscant aquestes dades per poder parlar del telèfon d'atenció a les víctimes de violència de gènere. I és curiós, perquè porten fins a 30 d'octubre, 51.273 trucades d'un idret de persones que truquen, de les que truquen dient, ui, algo m'està passant, és un telèfon que està a les 24 hores del dia, el 016, 365 dies, i està amb 52 idiomes, perquè aquesta és l'altra. És veritat que tenim moltes nacionalitats, abans potser Catalunya i Espanya ens movíem amb una tipologia de nacionalitat, que era el que està allà, i per a la contagi, amb els últims anys és veritat que tenim molta gent, com el resta d'Europa, les persones ens anem movent, i aquest telèfon ja copla 52 idiomes, també tenim, no són només catalans i castellans, els que poden, de dones que poden morir, sinó que tenim altres, poden ser morts de dones d'altres països, i aquí més, jo penso que aquí també tenim un problema que hem d'entendre i hem de conscienciar. Hi ha cultures, que nosaltres estem avançats, ens han educat d'una manera, però hi ha cultures que encara la dona és menys preada. Si venen aquí es troben que la dona aquí potser s'empodera, perquè dius, aquí ho fan, jo també m'empodero amb elles, potser aquí té unes possibilitats que el seu país no té, però la seva parella ve d'una cultura molt diferent. Si només fem que la dona s'empoderi, però a l'altra part, no l'educa és diferent, no li ensenyes que el seu país no va bé, o no s'ha de fer, perquè dins cap seromasta per sobre d'una altra, ja tens un altre problema. Llavors aquí, clar, també juguem que hi ha cultures molt diferents, que, clar, les hem d'educar i no només a una part, sinó que a vegades hem d'educar tot el núcle familiar. Sí, sí, és veritat, és veritat. Perquè això ens porta a pensar, no, no, clar, a més diversitat cultural, has d'ensenyar, doncs, que, clar, segons quines coses, en un país potser està bé, però en el país on estàs vivint actualment, no, si no t'ho ensenyen i no t'ho fan reflexionar, doncs, a lo millor, si ets una adult, un nen sí, perquè ni d'alcohol, ni d'una nena, ni de l'escola, però l'adult si només ve qui treballa, la ideologia o la seva forma de pensar sobre aquest tema, no, no, tens un problema afegit. Llavors no sé de quina manera hauríem de poder arreglar una mica, però és preocupant. Sí, és evident que tens raó i que és que sí de pensar-hi, aquestes coses s'han de pensar i s'han de pensar per tothom que tingui, que pugui influir i tenir relació amb el fet. Sí, sí, és a dir, que quan deia el Jesús, un dels missatges o un dels propòsits de l'any 2020, perquè acabem una dècada, seria bo poder pensar que l'any que ve puguem dir les dades, com avui, que abans de 55 dones no en tenim cap, o com a mínim la meitat. Això, no sé, crec que seria un bon pul i no deixar 43 nens en orfes, també deixar-los, ni que vulgui tenir una família, un pare, una mare o una mare i un pare sol, és a dir, no cal que tinguem la família com a tal, és a dir, però com a mínim que aquests nens no es queden sols, perquè és trist no tenir ni un pare, ni una mare que t'acompanyin el teu camí d'adult, que vas fent el teu camí de petitor fins que arribes a una sea d'adult, t'independitzes, i tot hi ha venda i t'independitzat, i ser gran als pares, i les mares es troben molt a faltar, per tant. Farem aquest propòsit, que no depèn només de nosaltres, però sí que si podem, intentarem que els governs, d'alguna manera o qui siguin, una modificació o algun d'aquests temes per poder lluitar contra aquests assassinats que no s'entenen, no? Si tu no estàs a gust amb una persona a marxa, però no la matis. Bueno, i el Jesús també ens portava, com que sabeu el Sant Pare cada any, en aquestes dades ja ens dona el missatge del seu de com començar l'any següent, l'1 de gener del 2020, quins són els missatges que el Sant Pare ens vol, ens vol transmetre, i una mica la ruta, que a més o menys el nou any podem fer entre tots. Pots anar afegint coses, però normalment, i el Jesús és el que ens ho explicarà. Sí, mireu, aquesta vegada el missatge, i és el número 53, vol dir que s'han fet 53 anys, aquest missatge del Sant Pare. En aquest cas, el Papa Francesc, és el que està vigent, i és el que ho fa. Ens ha fet un informe, un anàlisi, una amigueta d'aquest missatge analitzant-lo, és molt numerós, aquesta vegada hi ha 8 folis, altra vegada eren 2, 1, 3, i aquesta vegada ja n'han fet 8. El podeu trobar a la pàgina web del Baticà, missatge del Sant Pare per l'any 2020 de la Pau, 1 de gener. Hi ha una cosa que ens ha cridat l'atenció d'aquest missatge analitzant-lo, que és el que nosaltres valorarem a primera vista, i és que ens donen una primera... un primer signe, una primera informació sobre l'important de l'esperança. És a dir, en aquest moment teniu esperança en aquest món de les coses que passen a nivell social, a nivell governamental, a nivell planetari, a nivell de tot plegat. És important perquè tots tenim dubtes i tots tenim reserves. Hi ha coses que ens ocupen i que ens preocupen extraordinàriament. Doncs, bé, això és un missatge d'esperança que va molt bé en aquests moments, perquè ens dona una visió de futur en certa manera optimista de futur, que ho necessitem. Mira, aquesta primera part diu això. Diu, el missatge, el títol és la pau com a camí d'esperança, diàleg, reconciliació i conversió ecològica. La pau camí d'esperança davant els obstacles i les proves. La pau, com a objecte de la nostra esperança, és un bé preciós, el qual espira tota la humanitat. Esperar la pau és una actitud humana que conté una tensió existencial. I d'aquesta manera, qualsevol situació difícil pot viure i acceptar si porta a una meta. Si podem estar segurs d'aquesta meta i si aquesta meta és tan gran que justifiqui l'esforç del camí. En aquest sentit, l'esperança és la virtut que ens posa en camí. Ens dona ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables. De fet, ve a dir que si nosaltres, tothom, diguem-ne, ens fixem una meta, és a dir, un objectiu, i posem tot l'esforç i la voluntat per arribar a complir-lo, les coses es poden fer, les coses es poden fer. Fins i tot en circumstàncies i obstacles molt difícil, que són les que totalment estem passant en molts nivells. Circustàncies és el tipus social, de treball, de seguretat en la feina, de contractes de treball definits, d'habitatges assequibles, d'obrencions molt baixes per a les persones que són viudes, de situacions polítiques entre països difícils, després tota l'acostia dels immigrants, dels migrants que hi ha, sobretot als països del tercer món, com és l'Àfrica, és a dir, totes les metres que puguem posar-nos a tots aquests nivells d'actors que siguin desisoris en prendre acords per arribar a solucions, doncs per molt difícils que siguin, això es pot fer. No és mala cosa el papa. Ens diu que no defallin mai, perquè a vegades ha aconseguit tot allò que volem, a vegades no ho aconseguiràs ni amb un any, ni amb dos, però mai hem de llançar la tovallola, perquè hi ha coses que si són immediates, la gent li agrada l'immediatès. Vull fer-ho ràpid i ja pim-pam. Sí, això està molt bé, però no tot es pot fer pim-pam, ja està, com aquell que fa posar un got a les microones, es calenta el cafè o la llet, se l'apren i ja està. No, hi ha coses que porten al seu temps, són lentes, però perquè siguin lentes, significa que no hagin d'arribar o no significa que no s'ha aconseguit, sinó que tenen un procés diferent el que potser ens agradaria a tots nosaltres. Si la meta et pot arribar, però el millor tampoc no t'arriba ara, sinó que et diràs una mica, però no defalleixis. Jo penso que, a part de l'esperança, una altra de les coses també és la il·lusió. Jo crec que a moltes vegades les persones perdem la il·lusió per les coses. Quan no les aconseguim ràpidament, se'ns em va aquella il·lusió o aquelles ganes de... i dius, no, bé, li diem quan una persona està malalta i intentem un pacient que està malalt se li diu, no, vostè no perdi mai l'esperança a vostè. Lluïti, perquè per de la seva informatat, per curar-se, una cosa pot ser una operació, que fa una operació, dius, però l'altra 50%, per curar-se és l'actitud que vostè té de la informatat. I amb això veiem tots molt clar, però en el dia a dia, de les coses que hem d'aconseguir, canvis de la feina, canvis en els drets laborals, canvis, etcètera, aquests, etcètera, la mateixa percepció, els fem de diferent manera i ens cansem d'esperar. Efectivament, sí. I dius, no, hi ha coses que... És el que hem començat a dir al Jesús i jo, que estàvem cansats sobre el tema polític, perquè no avancem. Dius, bueno, el millor és que això ha de ser lent. Però que dius, dos anys, a vegades per això, les persones ens hem cansat, dius, però vinga, va, volem veure una llum al final del camí de que tard o d'hora no s'arreglarà, però és veritat que nosaltres hem començat a dir que estàvem cansats. Però, bueno, també hem dit, segurament arribarà algun dia que hi haurà una entesa, però d'entrada hem dit que estàvem cansats, perquè dius, ostres, sembla que no seguim cap assos de solucionar aquests temes, no? I el Sant Pare diu, bueno, tranquils, però no de falliu. I a vegades el seu mal de fallim. Diu, no? Jo crec que el Sant Pare ho han sortat aquesta vegada. És un pare que... El Sant Pare, realment, aquest papa francès, realment és una persona que, jo suposo que ha trepitjat molt carrer. Dona la sensació que és una persona que ha trepitjat molt, molt carrer, de diferents índoles, aquesta trepitjada, no? I jo penso que aquest senyor va molt a encogordar-se amb altres coses, no? Podem discutir que, si ens agrada més amb certs temes, però hi ha molts temes que donen el clau. Fixeu-vos que, quan vam començar el seu mandat, una de les primeres coses que va fer va ser la d'autosí, que anava sobre tot el tema de l'ecologia, i advertia a ell de com estàvem. Ostres! I ara ens fem una convenció climàtica de dos setmanes, i han sortit, encara, sense tenir molt clar què s'havia de fer. Dius, no, però és que el Sant Pare ja fa anys que ho està dient, des que va entrar, ja va fer l'audat. O sigui, va ser un camí de ruta, que els polítics, el que així hem pogut agafar, perquè hi ha paràgrafs, que no tenen res a veure amb la religió, sinó simplement amb el teu dia a dia, no? I dius, ah, vale, anem una mica tard, lo que dèiem, no? No, és veritat, és veritat que els hi faria molta falta rellegir-se els pàrrafus que parlen de la vida a la terra, no? Sí, sí. Del d'inici, de la gent i de la continuïtat, de tot. De les petites accions que ho pot fer, i dius, bueno, si el ser humà, és a dir, el seu d'afà fa petites accions i millora, ostres, agafa alguns punts d'aquests, els poses al cap davant d'una llei o d'una acció gubernamental que puguis fer a nivell de país i a nivell municipal, i dir-ho al davant, no? Clar, és evident, és evident. I, bueno, us anirem també, que si voleu treure aquest escrit, no cal que l'hi ajude cop tot, però una miqueta de quan en quan, a vegades ens ajude a pensar que és el que es tracta, no? Exacte, sí, sí. Doncs molt bé, molt bé, intentarem a veure si som capaços de posar l'esperança en tot allò que fem, no de fallir en cas que, a vegades, el camí sigui allà, si ens faci pesat, si ens faci dur, estiguem cansats, com a mínim, no de fallir en cap moment, no? Doncs, també dir-vos que Justícia i Pau, però és Barcelona, no es fa aquí Sant Justícia i Pau, ens reunim a Barcelona, el 27 de desembre, en el poema de Nadal, i aprofitem per fer un berenar sopar, entre tota la Justícia i Pau, no només de Sant Just, sinó totes les altres que tenim repartides en el territori, i cada any és una tradició a fer el poema de Nadal. També dir-vos que serà el dia 27, però no aquí Sant Just, sinó que a Barcelona. I què més farem el dia 1 de genet? Tindrem la missa, veritat, que, com sempre sabeu, a Sant Just fem la missa del dia 1 de genet, i l'organitza el grup de Justícia i Pau, juntament, evidentment, amb el mossèn, amb el senyor Joaquim Rius, i us convidem a tots. Sabem que és un mal dia, perquè segurament molts de nosaltres hem sortit la nit anterior, hem arribat tard a casa, i a vegades, perquè no dir-ho, fa una mica de mandra, perquè és la xacarta d'hora, però, bé, no sabeu dir-vos que hi haurà això. També dir-vos que el dia 24 a la nit hi haurà les dues misses, la de la set de la tarda, que és la familiar, anticament anomenada del Pollet, i després a les 12 hi haurà la missa del gall, com sempre, llavors el dia 25 hi haurà les misses, com sempre hi ha, i ens anirem directament al dia 1 que ja ho hem dit, i llavors ens anirem a la nit de reis, que hi haurà el passebre vivent, i ens arribaran al reis d'Orient, aquí Sanyus. Molt bé, molt bé. Vols que parli una miqueta les migracions? Cap problema, encara tenim uns minutets. Mireu, sabeu que, Justícia i Pau, en Sanyus estem al grup, estem fent un treball sobre les migracions actuals i el futur de l'Àfrica. De fet, les darrere vegades van comentar sobre l'Àfrica la manera en com els humanoïdes que hi havia fa els 150 milions d'anys van baixar dels arbres i s'han posat rectes. Això va ser una evolució de molts anys. I per què s'ha produït això? Perquè els humanoïdes que hi havia van percebre i es van decidir a saltar per poder acercar aliments a terra, que n'hi ha més que no passen els arbres, hi ha hagut una posició recta que els permet una visió de conjunt de la terra. Per tant, més acegible per acercar. Molt bé. Aquests humanoïdes es van estendre per tota la terra fins a una sèrie d'evolucions, fins a arribar a on estem ara, que som els homes sàpies, sàpies, nosaltres. Aquesta vegada nosaltres, aquest primer treball, vam fer notar aquesta necessitat que tenen a les persones de moure's per acercar aliments. És a dir, l'aliment és el motiu principal de les migracions. Les migracions es fan quan els aliments no es casegen o no existeixen. Per tant, no hi ha futur, no hi ha treball, no hi ha esperança. No, i que a més, que per sobreviure, necessitem menjar, sí o sí. Exacte. Per tant, això va quedar una miqueta explicat en el primer treball i que trobareu dintre d'un temps en el avall de vers també publicat. Aquest segon treball que hem fet continua, però ja amb una visió complementària però necessària. És a dir, si sabem que d'aquí 10 anys hi haurà 1.500 milions habitants a l'Àfrica i que fososament emigraran a buscar aliments, emigraran, emigraran perquè no tenen prou aliments per poder tenir-los i mantenir-se. Llavors, nosaltres hem estudiat una alternativa, que no és l'única, ni poden haver d'altres. Però, bueno, aquesta és la nostra. Aquesta alternativa és molt simple, però a la vegada molt complexa. Per fer productiu a la Terra, se necessiten 3 elements. Una és la natura, és a dir, tenir terra, aire, tenir vent, llum... Això ara ha de fer que ho té de sobres. Es necessita madobra, ha de fer que la té de sobres, molta gent disposada a treballar, i això ho veiem clarament amb els migrants que han vingut ara, aquests joves que estan aquí sanjos, que el seu principal dèria, diguem-ne, el meu objectiu és la feina, ho veiem clarament i, a més, amb unes ganes de prendre i de fer. Això és el mateix que hi ha allà, aquests joves abans de marxar. I altre punt, que falta, que aquest és important, i és bàsic, és el capital. El capital, actualment, en el segle actual, existeix. I existeix abundant. Tenim capital. Tenim capital. Qui té aquest capital? Els grans inversors. Les entitats com els bancs, els bancs privats, els bancs nacionals, tenen diners al banc mundial, tenen diners al Fons Monetari, tenen diners als sons inversions, tenen diners 15 persones més riques del planeta, tenen diners als Estats, les administracions, és a dir, diners n'hi han. Per tant, hi ha els tres elements i hi són. Llavors, per què això no es proposa fins ara, quan hi ha hagut tants anys que es podia haver proposat? Bueno, és que hi ha una cosa que és important, i és que l'accés a l'energia ara és possible amb energies alternatives. És a dir, l'energia solar i l'energia de vent, a través dels molins posats a terra, posats al mar, ara ja es poden fer, són viables, són rentables. És una realitat, l'avanç tecnològic ens ho ha permès. Aleshores, la proposta a nosaltres fem és en tota l'immensitat de terres que hi ha a l'Àfrica, i immensitat de poblacions que tenen problemes de supervivencia, muntar centrals eòliques, muntar centrals solars, i a partir d'aquí obtenir electricitat, i aquí ho vaig suficient per decenalitzar l'aigua del mar, i obtenir aigua potable i aigua de boca. Això, bàsicament, és la idea. És una utopia, sí, és una utopia, evidentment. Però no seria difícil de fer-la? Oi que no. Estar-hi ganes. I volguer-ho fer. Doncs això és important, i bé, nosaltres també pensem que això podria ser... No, d'aquesta manera les persones no la treus del seu lloc de vida, perquè les persones marxem, ens podem marxar voluntàriament, però moltes vegades les migracions són involuntàries, és per a el que he començat el Jesús explicant, però si tu logres aquesta gent pugui tenir tot això en el seu país, no se n'aniran, perquè ells ja estan en guugussa en el seu país. Evidentment, evidentment. El que passa és que a vegades ho hem parlat més una vegada en aquest programa, ull perquè a vegades amb el tema de l'alimentació especulem, i això és molt trist. La veritat és que aquí hi ha una cosa que també és molt positiva, i és que els inversionistes saben que inverteixen quan tenen una renta alta. I clar, però bueno, és que en aquest cas el projecte aconsegueix una renta alta, fa falta de 10 anys, i al cap de 10 anys s'obter una renta que, a més a més, no s'acaba, sinó que ja dura sempre. Ja dura perquè ja l'has creat a l'inici, ja has començat la producció. És una compensació, és economia productiva, no especulativa. Per tant, els inversionistes poden optar entre especular o fer això. I a vegades costa fer això, eh? Però sé quina para els hi costa, eh? Sí, però hem de pensar una cosa també. On t'anem a parar si no fem alguna cosa així? Ah, no. Què hem de fer? Esperar que es morin afegats, els 1.500 milions de persones, o poden suportar les seves consciències? Jo no ho suportaria, perquè ni una persona suportaria, per culpa meva senanès, amb bris. Perquè, com hem vist, en la primera part, les migracions són coses naturals a la vida de la terra. Sí, ens movem tots. Per tant, això... Una part es moure. No es podrà evitar. Exacte. Doncs, bueno, companys, avui el programa d'avui ja acaba, també acaba un any. Per tant, des de Justícia i Pau, us volem desitjar molt bones festes, que agaudiu molt d'aquestes festes, que tingui un bon Nadal, i que tingui un Feliz Ainy 9. Així que, companys, si ens voleu tornar a escoltar, tindré l'oportunitat d'i sap de les 11 del matí. I, Jesús, tu i jo ens veurem, però que et passis un bon Nadal. Molt bé, molt bé. I un bon any, ho fas estan sigol a la família, tot i que ens veurem. El teu pare Antonio i la teva mare Antonio. Moltes gràcies, tu, les teves dones, com li dic jo, i els seus fills, la Mariona i la Montse, i els seus fills. Així que, tingueu molt bones festes. El Carrito se'ns va dient adéu, i que també bones festes per tu. I una abraçada i ens veiem l'any que ve. Gràcies. Fins ara.