Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Veus Parròquia del 15/1/2020
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Bé, veus de la parròquia? Avui, a 15 de gener, tornem a ser amb vosaltres, molt agraïts que ens escolteu i ens trobem de nou. Cada dia és un començar diferent i també ho és cada programa perquè ens permet sempre fer les més variades reflexions. Hem entrat de plè a l'any 2020 i ja tornem a ser a la liturgia del Temps durant l'any que ens recorda encara la joia de les passades festes. La liturgia que l'Església ha anat configurant enllà del Temps ens apropa a la paraula que sustenta la nostra fe i que la fem present a la ràdio. Intentarem, com sempre, expressar-nos amb tota claredat i senzillesa amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver i en Carles Rius a la part tècnica. Com aquell qui no val la cosa, portem ja 25 anys fent el programa veus de la parròquia. Sembla que siguin molts per les nostres curtes vides, però no són gaires per la llarga vida de l'Església, de la qual som fedents. Donem avui un cop d'olla la història de l'Església Catòlica que porta ja més de 2.000 anys en actiu i segueix plena de vitalitat i en continua expansió, encara que de vegades els Temples no acabin d'omplir. El primer camp d'ampliació de l'Església, els seus inicis, fou la comunitat jove i a partir de l'any 43 els gentils. La conversió de Pau, l'any 38, li dona a un dels apòstols i militants més actius, ja que va ser un divulgador imperable. Les idees cristianes començaran a topar amb el judaísme oficial arrant de la predicació del dia que esteva, seguida de la seva lapidació l'any 37. L'any 43 era executat el primer apòstol, Jaume el Major, per ordre d'Arodes, i la comunitat dels XII es disperçava de Jerusal·lem. Els primer centres de culte i de fort prosolitisme foren de masc i antioquia, o nom, començava a emprar el nom de cristià, i on hi havia adeptes des d'abans de l'any 37 que havien conegut a Jesús en persona. Seguirem a partir de l'any 45 diverses ciutats de l'àcia menor. Un bon sector dels primers cristians volia que tots els nous convertits acceptessin les pràctiques de vida jove a la qual cosa suposaven Pau i els seus companys. Això fa causa del primer concili que va tenir lloc a Jerusal·lem l'any 49. Amb tot, el pes del judaïsme era molt fort a l'església primitiva, i, a més, els cristians eren perseguits en molts llocs pels romans que els infligien tota mena de martiris. L'apòstol Pere es traslladar d'antioquia a Roma a principis de l'any 60 on va créixer una comunitat notable. La persecució oficial contra els cristians fou una constant d'aquells primers temps, bé que no fou continuar ni total com s'ha pogut comprovar. A la Basílica de Santa Domitila de Roma trobem restes i documents de les hores, i mentre l'església s'expandia i creava centres d'estudi a l'Exandria, Cesarea i Antioquia, s'iniciava l'època de producció literària amb justit i pòlit, tertulià i sabrià, entre d'altres. Destacar durant el segon i tercer l'església africana centrada en cartago de gran vitalitat i esperit d'expansió, del qual es beneficia molt la península ièrica. Molts documents revelen que tampoc era fàcil la vida a les hores, i hi havia molts corrents dins el cristianisme primatiu que competia amb els nòstics, els ereixes i els neoplatònics, entre d'altres corrents de pensament i pràctiques religioses. Els pares agnòstics van tenir un pes important els primers segles en què es van propagar nombrossos llibres religiosos que avui no són canònics. Entre ells hi havia els evangelis de Tomàs, d'ajudes, de Marció, de Nicodem, de Valentí, de Felip o de Maria Magdalena, tots considerats apòcrif. Això sí, els pares nòstics eren molt creients, d'aquí ve la paraula agnòstic entre els que no acaben de creure. I va ser l'any 313, en la dicta de Milà, quan l'emperador Constantí va reconèixer oficialment l'existència i els drets dels cristians i s'iniciava una etapa d'organització i desplegament extraordinari fins a estavenir el cristianisme religió de l'Estat l'any 380. Amb la llibertat religiosa ha arribat també l'època de la gran elaboració teològica de la que van destacar a Tenasi, Basili, Joan Chrysostom, Geroni, Agustí i molts altres escriptors, avui Sants, considerats com els fundadors de la teologia cristiana. De Sants, Geroni són les traduccions de les sagrades escriptures, entre les quals es troben els evangelis canònics que, tant ahir com avui, sustenten la nostra vida cristiana i que seguim proclamant. L'actura de l'Evangeli, segon Sant Joan. L'endemà, Joan veia Jesús que venia cap a ell i esclamar. Mireu la llei de Déu, el que lleve el pecat del món, és aquell de qui vaig dir, després de mi veu un home que em passa al davant, perquè abans que jo ell ja existia, jo no el coneixia, però si vaig venir a vetejar amb aigua va ser perquè ell es manifestés a Israel. Joan testimonia encara. He vist l'esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el que em enviava a tejar amb aigua em va dir, aquell d'amunt al qual veuràs que l'esperit baixa i esposa és el que hi bateja amb l'esperit sant. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el fill de Déu. Ens agrada reflexionar sobre l'Evangeli d'avui. Joan Baptista era reconegut com un home de Déu. La seva paraula il·luminàve els qui el seguien com un guia que adreça homes i dones cap a Déu. Era un home popular per la seva credibilitat. Per això, quan assenyal a Jesús i diu, mireu l'anyell de Déu, que prenda amunt seu al pecat del món, fa saber el seu seguidor que ha vingut a fer Jesús. Però també identifica a Jesús. Dono testimoni que aquest és el fill de Déu. Això farà que hi hagi deixebles de Joan que s'apropin a Jesús. Senyor, jo voldria tenir la lucidesa de reconeixer que has vingut a assumir la nova condició de pecador per alliberar-me de tot allò que em fas clau de la meva naturalesa i de la meva natural febresa. Que el baptisme rebut, regeneri en mi la voluntat d'escoltar l'obertura en l'acolliment i el coratge de saber donar testimoni de l'experiència de la meva fe. Que sigui prou humil per saber compartir la gratificant experiència del meu alliberament, del goig que suposa descobrir com i de quina manera Jesús ombla de sentit les nostres vides. I la febresa de la meva febrera. Notícies d'Església. Els sense sostre que tenen la Fundació Arrels pugen el 60% en els darrers 5 anys. L'entitat va ajudar 2.564 persones sense llarg l'any 2019, que són el 9% més que l'any anterior. Per ser un fet anecdòtic, ni sembla que hi hagi encarrilada cap solució, ja que segons l'entitat, la problemàtica va en augment a la capital catalana on actualment hi ha unes 2.000 persones, com a mínim, que dormen al ras. Això significa un augment del 34% respecte al 2015 i un increment del 83% en els últims 11 anys. La gran majoria de les 2.500 persones ateses són homes i només són dones, un 11%. Més d'1.000 van assistir al centre per primera vegada l'any passat 2019. I què fan els governs? Cada any estem atenent més persones i la situació està lluny de millorar, assenyant al director d'Arrels Ferran Busquets. Les administracions continuen sense fer els deures i de moment no hi ha cap canvi des dels governs que ens faci pensar que la situació no anirà pitjor. Membres d'Arrels visiten persones sense llarg directament al carrer o venen al centre obert a protegir-se o a utilitzar els serveis higiénics, a demanar orientació sobre els recursos que hi ha a Barcelona i al seu entorn. Fins i tot algunes persones viuen en allotjaments que gestiona la fundació. Fins i tot algunes persones, en concret el 2019, van sortir al carrer per visitar, eren voluntaris per visitar 523 persones que dormen a la intemperia i per saber com es trobaven i intentar donar resposta a les seves necessitats. Arrels disposa d'un espai on les persones poden descansar durant el dia i accedir a serveis bàsiques com les duches utilitzades per més de 900 persones, l'armari de la roba per 1.300 o la consigna per les pertinences que fan servir més de 500 persones. Aquesta entitat també ha garantit l'allotjament de 240 persones, de les quals més de la meitat viuen en pisos i les altres per nocten a la llar Pere Bernès, que collgent que ha viscut al carrer i té una salut fràgil. En guany s'han posat en marxa obres d'ampliació d'aquesta llar i es podran ampliar el nombre de places disponibles i també habilita alguns pisos nous. Recordem que Arrels dona servei a Persona sense llar des de l'any 1987, en què va ser fundada la ciutat de Barcelona i es troba actualment el carrer Riareta, número 24 del barri del poble sec. El seu telèfon és el 934-412950. Repetim, 934-41-29-50. Dessecant també, com a notícia important, la celebració que té lloc en guany de l'any jubilar lauretat. L'alvocació de la mare de Déu de Loreto, venerà especialment al santuari de la Santa Casa de la Ciutat Italiana del mateix nom, és la protectora dels pilots i de les tripulacions aèries, com a patrona de l'aeronàutica. Des del passat 8 de desembre del 2019 i fins al 10 de desembre del 2020, se celebra el jubileu lauretat de Maria Reina i Porta del Sem. En motiu del centenari d'aquest patronatge, el Papa Francesc ha atorgat aquest jubileu a tots els viatgers aèries, militars i civils, i per tots aquells que arribaran, com a peregrins, el santuari de la ciutat de Loreto al centre d'Itàlia. Amb aquest mar jubilar de fons a la capella de l'aeroport del Prat de Barcelona, situada a la terminal 1 d'arribades, es colocarà una imatge gràfica de la mare de Déu de Loreto i també informació relativa al jubileu lauretat i el seu significat. Fe i actualitat. Definitivament, el bisbe de lleida ha de lliure el de Barbastre-Munçó 101 obres d'art de 43 parròquies. La sentència és la primera de caràcter civil en un conflicte que enfronta les dues diòcesi des de 1995. Pedres amb valor notarial. Han trobat l'acte de compra venda de l'any 1918 dels elements româneis de Santa Maria de Besalú en un convent de Barcelona. I un petit incís sobre la notícia anterior. Sembla que de moment, per la seva fragilitat, les obres no es podran ballugar de lleida. L'ocalitzar entre dues parets a la Catedral de Girona un vitral del segle XIII en figures considerat el més antic de Catalunya. Els experts asseguren que formarà part de la Catedral romànica i després va ser aprofitat, o sigui que formava part de la Catedral. Sí, des de feia segles. Va quedar entre dues parets i durant segles durant anys... Està tallat conservada. Està tallat conservada. Com això s'ha donat en diferents temples i parròquies que han anat descobrint el fer reparacions que hi havia en coses allà enterrades. Com per exemple la Cúpula de la Catedral de València. La Cúpula de la Catedral de València van restaurar la cúpula i van descobrir que a sobre hi havia una altra cúpula amb unes pintures formidables. Bé, doncs l'Església Barcelonina contenta amb el seu encert d'un circuit cultural. La proposta d'una entrada conjunta per visitar la Catedral, Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp amb una entrada combinada de 14 euros ha donat un excel·lent resultat. Això ja ho vam informar amb un parell de mesos, no? I ara ja es veu que això rotlla la mar de bé. Doncs veu un carnet de tres en un per frenar la caiguda de públic a la ruta del císter. Sant Escreus, Poblet i Vallbona de les Montges ha perdut 19.000 visitants en tres anys i la Generalitat opta per encarir-ne l'accés. Amb el calze, fins a la tomba. La localització de l'esquelet d'un individu del segle XIV enterrat al costat del seu sang real és una de les trobades més destacades de l'arqueologia catalana durant l'any 2019. Poblet remodela el seu museu per adaptar-lo al segle XXI. El museu actualitza la museografia, doble l'espai i exposa 200 obres noves. El bisbat de Vic anula per primera vegada la immatriculació d'una església. Un document de l'any 1668 permet que els seus propietaris recuperin l'ermita de Sant Jaume del Clot del Grau a Castell Follit del Bonge. 9 de cada 10 matrimonis a Catalunya ja no passen per l'església. Els creients practicants, al principi, arriben a un mínim històric segons el darrer informe. Val a dir que tots aquests informes els traiem de la web Catalunya religió. Ho dic per si algú els voleu revisar, que els traiem d'allà. El perill de la secularització és que no ens preguntem pel més important de la vida. Ens cal aprofundir en el coneixement de les escritures per valorar en tot el seu contingut el matrimoni cristià. Segons el sacerdot Jaume Bertomeu, del 2011-2019, la congregació per la doctrina de la fe ha tractat uns 6.000 casos d'abusos sexuals de menors, comesos per clergues, és a dir, aquells que han estat denunciats per les víctimes davant les autoritats. 6.000 casos són molts, un nombre excessiu que ens avergonyeix com a cristians. En tot, la xifra no arriba al 3% de clergues d'arreu del món. Per tal, cal distingir cada cas particular, en el general, i no posar a tots els sacerdots i religiosos sota sospita. No hi ha cap evidència que el celibat sacerdotal causi directament alguna edicció sexual incontrolable. Això sempre segons l'opinió de mossèn Bertomeu. El celibat, assumit responsablement, constitueix una lluita que purifica els efectes i els sentiments i pot ajudar a viure un amor veritable, cast i lliure. Segons mossèn Bertomeu, un clerga madur és una persona lliure, desitjosa de fer creixer la seva vida intel·lectual, espiritual, efectiva i social. Es senyala també el nomenat sacerdot, que entre els abusadors es troben persones de tots els oficis i condicions socials. És una desviació de tipus psicològic que es dona en membres d'una societat sexualment desinhibida i eruditzada fins al paroxisme, en la qual alguns individus no saben controlar els seus instins. Una vida honesta és a la base de tothom qui s'ho proposa i ens cal estar molt atents a les necessitats de la societat que ens envolta. Ens fixem d'una manera especial, en la crida de voluntaris per unir-se a la bona feina de càrites, mans unides, justícia i pau, vida creixent o la fundació Arrels. També l'Hospital de Campanya de la Parròquia de Santana de Barcelona demana voluntaris per fer una tasca no gens fàcil, però sí molt necessària i engrescadora. Us podeu inscriure a la ciutat de Parròquia de dilluns a divendres i un educador us atendrà i acompanyarà en les primeres experiències. Es tracta d'organitzar el repartiment d'esmorzar, tallers, neteja i, sobretot, atendre i acollir persones amb tots els seus problemes, un compromís per a tots els dies de la setmana, incluent diumenges i festius. La setmana passada al dimarts 7 de gener, solemnitat de Sant Ramon de Penyafort, Santa Maria de Vilafranca del Penedès va complir cent anys com a vestílica menor. El motiu d'aquesta commemoració va tenir allò que una Eucharistia solemne concelebrada que va presidir Montseñor Agustí Cortés, vius de Sant Feliu, amb la participació en els cants de l'escola Gregoriana de Vilafranca. Recordem que el nom de vesílica és el títol que es concedeix als glècies notables per la seva antiguitat i prestigi, ni a de majors i de menors. De vesíliques majors només n'hi ha quatre, totes elles a Roma, Sant Pere del Baticà, Sant Joan del Laterà, Santa Maria la Major i Sant Pau Extremurs. De vesíliques menors n'hi ha 5.500 a tot el món, de les quals 27 són a Catalunya. La concessió del títol de vesílica correspon al papa. Informem també de l'Assemblea de Mans Unides que va tenir lloc a la Casa de l'Església de Sant Feliu de Llobregat el passat dia 11 d'aquest mes. En l'últim període de l'any ha estat molt fervent l'activitat d'aquesta ONG. Sigui amb iniciatives de sensibilització com de recollida de fons i lúdiques, que permeten la reiixida de diverses campanyes i accions. Festa de Sant Antoni Abat diu menys avinent dia 19 a les 11 del matí, Eucharistia i memòria de Sant Antoni. Després a les 12 i quart a la plaça Berdeguer tindrà lloc la tradicional benedicció d'animals. I demà mateix, dijous dia 16 a les 11 del matí, visitarem la Residencia d'Itàlia, amb la celebració d'un acte religiós per a tots els residents que ho vulguin. És un acte de pastoral de la salut. El proper dissabte, dia 18 i fins al 25 de gener, s'inicia la setmana de pregària per la unitat dels cristians. En guany el lema escollit és. Ens tractarem amb una humanitat poc corrent, a proposta d'un grup de cristians de diferents esglésies de l'illa de Malta. Diumenge dia 19 de gener, a les 6 de la tarda, trobada del grup estable de diàleg i consell acomènic a l'Església de Sant Francesc de Cis, de Vilafranca del Penedès. Divendres dia 24 a les 7 de la tarda, pregària acomènica a la Catedral de Sant Llorens, amb la presència del vice-vegustí i de representants de l'Església Evangelica i de l'ortodoxa dels patriarcats de sèrbia i romania. Anunciem ja, amb enterració, que diumenge dia 26, tercer de durant l'any, és el diumenge de la paraula de Déu, segons voluntat del Papa Francesc. La setmana posterior del 26 de gener, 1 de febrer, se celebrarà la quarta setmana de la Bíblia a totes les dioses i emceu a Catalunya. Serà una setmana per viure intensament el sentit de la paraula divina, i totes les parròquies organitzaran activitats per enfortir la presència, del text bíblic i reformar la nostra edició cordial al missatge de Jesús. Amb aquest motiu, està en preparació una edició extraordinària del full dominical amb informació detallada de tots els actes previstos. Recordem el Consell del Sant Pare, que ens convida a reflexió en allò que és essencial per als cristians de totes les confessions. No hi ha res més acumènic que estimar-nos els uns als altres com Jesús ens va ensenyar. Recordar també que aquesta informació que hem dit que trobareu a la web de Catalunya religió està també publicada en paper, i la podeu trobar a la Catedral de San Feliu. Entrant a Madrid, que hi ha tots els fulls d'actualitat i d'informació, trobareu una revista molt ben editada que posa Catalunya religió. I també més d'aquesta web traiem nosaltres informació dels fulls dominicals al nostre bast. O sigui, de les webs de Rassó de la Paraula del Bisbat de San Feliu, la Carta Dominical de l'Arxidiós i de Barcelona, aneu-me ara en dins del Bisbat de Terrassa o les paraules de vida del Bisbat de Tortosa. I per internet en podeu trobar encara moltíssims més. Fins aquí el nostre programa d'avui, veus de la parròquia. Us esperem al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, amb l'espai Paraula Viscuda, a càrrec de Montserrat Giró i l'Ina Santa Bàrbara. També tots els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores a tothom. Adéu-siau. Gràcies per veure'n. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant 38 punts. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de...