Veus Parròquia del 22/1/2020

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia, com un cop que deia Mécrez, de més, amb la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat, presentem el programa paraula viscuda i, com més natural, sempre tenim una persona amiga, en aquest cas, molt amiga, molt estimada, que és la Imna. La Imma, a veure si pronuncio bé, ha de ser el Temps, que ha estat simbolicat, i un Parlament, això ho diuen, eh? Diuen que els executors parlen malament quan el Temps està amb tormentors, i això és veritat, eh? Bé, doncs la Imma, que ha sigut molt maca i vol col·laborar amb nosaltres, i ara voleu que, de les coses que ella sap, ens explicarà el perquè ha agafat un tema molt bonic. La Montser explicarà qui és la Imma, una miqueta de res, només, eh? No massa. Bé, la Imma, que està lluvint milà, com ella diu, natural de Sant Just, i veïna d'aquesta perròquia. Aquestes són les seves paraules quan fa una presentació. I, què més es pot dir? Es poden dir moltes coses, però una important, que és un servei que fa a la comunitat, al poble, que és la lluigesa de Pau, en tot el que representa aquesta feina i aquesta paraula de Pau. Molt bé. És una dona de Pau. Moltes gràcies. De quan a quan ens hem enamorat de la persona que ve. I una bona tarda. Bona tarda a tots. Ella, quan li vam dir si fos tan amable de venir, vam estar parlant de diverses coses que totes estan relacionades una mica amb la seva feina, amb les coses que ella porta quan fa les seves funcions de Pau. I a les seves havíem parlat de si comentaríem el principi Pito, que vostès el coneixen, però ella n'hi ha un escrit que és molt bonic i que el fa servir molt i és el que ha triat. Són unes paraules d'un profeta i ara després farem una mica de buci, el perquè són aquestes paraules, que diríem que és que ens direu sobre el matrimoni mestre, que ens direu sobre el matrimoni mestre, i ell va respondre el que va respondre. Aleshores, doncs, Ima, per què has triat aquesta, aquesta, què és el que t'agrada? Bé, doncs perquè, no sé per què he triat aquesta, perquè l'utilitjo gairebé cada setmana com faig casaments, perquè parla de l'amor i del que han de fer dues persones que s'estimen una a l'altra. Llavors vaig fer d'aquest tipus oberts que hi ha del cavir Gríham, vaig fer un diàleg que facin els novis quan es posen els anells, entre els dos, i després jo el remato. Després se'l rematarà ella, però ara llegirem un bucinet que suposo que estem parlant del mateix, no? Ah, no, d'una altra. Quins, aquest és qui? I de què? Qual l'amor arribi a tu, segueix-lo. Bueno, de totes maneres, però aquest és el diàleg, però jo m'agradaria llegir una mica aquest, perquè és molt bonic. També el he fet servir moltes vegades, vull dir que no... Vull dir en castellà, cada dia en castellà, però vostè és guantena i està diu, què els diré sobre el matrimonio, maestro? És una reflexió, i ell els va respondre. Nacisteixi junts i junts seguirai sempre, però deixa't que hi hagi espatia en vostra unió, i que los vientos del firmamento bailen entre vosotros. Amáos el uno al otro, pero no hagáis del amor un nudo, que ja que sea un mar que se mueve entre las liberas de vuestras almas. Cantat i danzat junts i sed felices, però deixa't que cada uno de vosotros sea independiente, como solas están las cuerdas de un laud aunque viven con la misma música, porque si el roble crece bajo la sombra del ciprés, ni el ciprés bajo las sombras del roble. Aquí n'hi ha moltes coses per poder parlar. I ara tu digues... Sí, és aquest. El que passa és que hi ha dues o tres versions, i una comença amb el diàleg, d'acord? Sí, que és el que tu fas llegir amb els nubis. Per la conversa que va tenir la Ima, ja veieu que una de les seves funcions, com a jutge de pau, és celebrar els casaments laics. I ella hi posa molt de la seva part. Busca aquelles lectures que són més adients, pensant en les persones que té el davant, i que allò sigui un dia de joia i de plenitud a la vegada. No, però fer-los reflexionar. Això mateix. I a més a més és que el que fa, a mi el que m'agrada d'aquesta lectura, és aquesta cosa que diu, ei, tu no compres ni ets el propietari de l'altre. Tu formes part de l'altre i podeu fer una unió, i això és xulíssim, eh. Que n'hi ha gent que no ho entenc, que a mi m'imagino que tu ho has vist, però tu també fas quan es divorcien? No, a mi no hi és bo. La segona part ho la tens. Jo sempre dic que espero que ho digui molt de temps, si pot ser mentre s'estimin, perquè també, per desgràcia, arriba un moment i aguantar una persona que no estimes també és dur. Vull dir que s'ha de tenir de paciència i tot, però que vull dir que també hi ha vegades que menys, o sigui, nosaltres, com a creients, volem que no es faci el que passa és que la vida passen les coses o no passen perquè sí. Bueno, és que, normalment, tot és bonic, però vegades la convivència és dura. I, a més, un creu, que jo crec que aquí està l'assunto, i em va deixar el terreny de l'altre, no li deixi llibertat. Aquesta tindria que mirar-ho. Precisament, les coses que cal es rellegir, aquest deixar espai entre un i l'altre. Espai, estic a deixar espai, no ho fegar, perquè a vegades ho feia. Perquè ha hagut la seva personalitat, el seu objectiu. O, a vegades, dintre del matrimoni, també ho ha estat tan sumament amb les seves dèries i les seves coses que té una mica ben donat a l'altre. Vull dir que aquí seria molta, molta cosa per no és el mateix estar enamorat i tu, casa teva i jo, casa meva, que conviure. Conviure. El conviure sempre és... Però el cas teu, que és bonic i per això, i ho he dit la Montser, doncs no solament agafes aquesta lectura, també agafes unes altres. I aleshores n'hi ha que nosaltres a vegades hem llegit i és la que més normalment es llegeix a l'eclèsia, que és aquella a la carta a l'Escolintius, que parla, que parla de l'amor. Després la llegirem, però ara parla tu el per què fas i quins són els teus? És per una mica com has dit tu, no? Tu has llegit encara que fos en castellà i jo ara aquí la porto en català, sempre la tinc amb els dos idiomes. Però també diu, entregueu-vos el cor però sense que per això deixeu de vigilar-lo. I diu, doncs, només la mà de la vida pot contenir els vostres cors. I estigueu junts, encara que no massa junts, perquè les col·lugnes del temple es troben separades. I el roure i el xiprés no creix mai un sota l'un per l'altre. Que també ho diu aquí una mica d'una altra manera, sí. I llavors vull dir, de fet, jo penso que això és, no sé, jo potser m'ho gapeu molt així. La meva tasca no seria així, no? El que passa és que jo li sempre els dic en els molts diuen, no, no, aquí només venim a ser allà. És com una paper. Jo dic, mira, a mi la meva feina m'agrada fer-la ben feta. I com que m'agrada fer-la ben feta, vull dir, ara no us en doneu compte, però d'aquí 20 anys, si encara esteu junts, i recordeu el dia que us veu casar, tindreu aquest... Tindreu el goig. El goig de poder-te poder-ho recordar-ho, sí. I amb això la Montsen està present amb cap casament. Sí, jo ho he estat, sí. I aleshores ho ha vist, no? Sí. I tothom primer diu que no, però jo dic, mira, vosaltres digueu el que voleu i jo faré el que vulguis. Sí, perdona, Simna, és normalment que esclar, com resulta que... o te cases per d'eclésia, que aquí també n'hi ha un concepte molt equivocat. Al cap allà no casa, ets tu que et cases. I aquell senyor està allà com a testimoni. És a dir, el que prometeu, ho prometeu vosaltres, no? Però aleshores diu, sana, no, per l'eclésia, no? Per què aquí allà? I clar, el polgis, clar, però ara es troben amb una persona que ja no vol influir amb els seus sentiments de creient, però sí donar el seu valor que pot tenir una ceremonia quan un se'n trega l'altre, que és el que tu estàs fomentant i que suposo que la gent no queda molt agraïda sempre, no? Sempre, vull dir de veritat que... Quants casaments has fet? Uf, no ho sé, ara estic recopilant fotografies de tots els casaments, perquè 30 anys són molts anys, fa 30 anys ja que ha fet el novembre que estic de jutjada. I aleshores molts, n'he fet molts, perquè gairebé... Hi ha mesos, per exemple, el mes d'agost no en fem, perquè el jutjat és una mica manquiu, però hi ha molta gent que no hi és, i, a més, molta gent. O tenen molta calor, no es vol encassar. Exacte, però gairebé, normalment, totes les setmanes de dos o tres casaments. O sembla que d'allò, eh, tu? A vegades l'eclícia s'ha comentat, de casaments el més un, o encara, o cada dos mesos un i tal. Però els sacris jo crec que van una mica amb aquesta idea de... Bueno, això és una cosa de tipus burocràtic, una cosa de tipus buro de papers, i així tenim la cosa resoldre, la cosa que sigui oficial. Sí. La cosa oficial. Però s'equivoca, perquè un cop et cases per l'església, per raons que a Espanya... Dic que a Espanya, perquè és així mateix, depèn de la iglesia catòlica, bueno, depèn de la seva religió és la catòlica, un cop es casen per l'església, el sacerdot després ens envió els papers, i queden casats civilment. Queden també casats civilment, també. És diferent d'altres religions, no? Però, de fet, ja es fa. Que passa és que jo també et dic una cosa que es sent creient, que m'he trobat en algun cas, que l'he comentat a ella, i també l'he comentat a la Montserrat. Us he comentat és que el fet de ser per mi sent creient, que hi hagi gent que va a la iglesia a fer un regiment, i que realment, després no hi tornin més, ho trobo una... És fals? Sí. I aleshores penso que és molt millor que ho facin així, perquè a mi m'ho fem, que vagin a l'església, i després no facin res més, o no hi tornin a anar mai més, no? És com els que fan la comunió entre cometes, i és més per allui. Per allui. Diríem que la diferència principal és que a l'església, si el matrimoni és un segrement, aquesta és el compromís amb la comunitat, i també amb l'església i en Déu. I el like és un altre, que és respectable, i penso que cada vegada està més present, aquesta likeitat està més present a la societat, i és tan respectable, per tant, el que dius tu, que la persona que ho faci, ho faci en convenciment, tant en un lloc com en un altre. Sí. Jo es podria explicar un cas, que normalment les coses personals no es diuen massa, però en aquest cas val la pena. Jo tinc una filla casada, que ja està divorciada, i quan es va voler casar vaig dir, que estic segur que vols casar per l'església. Sí, sí, sí, perquè sí, sí, sí, sí. I després ho vaig comentar amb el mussol que teníem. Dic, jo li he dit a la filla, no, per això no. Si estàs casada, tens que fer-ho perquè ho sents, i vols fer-ho així. I dius, això li has dit, que és clar, perquè a mi les coses que són falses, perquè es tenen que casar, perquè així la lleia ja està contenta, o la mama està contenta, o la sogra, o la tia, no, perquè tu creus i estàs convençut o no ho facis. I ho fas. Ara, aquí n'hi ha una cosa que acabes de llegir, sobre unes columnes. Torna-la a repetir aquella frase. Has dit alguna cosa de dues columnes, saps? Estigueu junts, encara que no massa junts, perquè les columnes del temple es troben separades, i el roure i el xiprè no creix mai un sota l'ombra de l'altre. El roure i el xiprè deixem una mica, que a més avui li anirà bé, que encara plou, i n'anirà bé. Però les dues columnes s'han molt bé. Sí, però fixa't una cosa. Diu, en el temple, ni les dues columnes, se suposa que les dues columnes estan sostenint un sostre. O sigui, sostenint un sostre, sembla l'esguet d'utdologi que diuen aquells. Però no. Però és a dir, que formen i són la base de moltes coses. Exacte. Estan juntes, separades, però estan totes dues fent la funció de sostindre alguna cosa que pot ser la base de... De moltes coses. De lo que vingui després darrere, no? O aquell altre, de les cordes, de l'ologut o d'aquest, què era? Sí. Canteu i velleu. Allò quan parla de les cordes, de l'ologut. Canteu i velleu junts i estigueu alegres, però deixeu que cadascunsegui el seu lloc. O sigui, amb les cordes del lleut, que es troben separades encara que vibrin, amb la mateixa música. Què vol dir? O sigui, sí que fèiem cada una de les paraules, que un no està sota... O sigui, un no està sota de l'altre. Sota l'altre. Cada una de les paraules... O sigui, cada paraula d'aquestes és com un punt diferencial, però que la vegada és d'unió. Exacte. Com un senyal que no es pot. Aquest profeta... Tu saps alguna cosa del profet? Aquest, si és hindú... Sí, és hindú. És hindú, no? És hindú. És d'aquests que segurament fa un budisme o... Bueno, fa un senyal. Em sembla que ja és mort i tot. Sí, ja. Però sí, era... No ho sé, eh? Jo he llegit altres coses d'ell. Que t'han arribat. Sí, bastantes coses. Perfecte. Aquí ho diu? Sí. Sí. Poeta, filòsof i pintor del l'Ivan, nascut de l'any 1883. Però és que tu és l'Ivanès. Sí, però jo vaig conèixer... Bueno, em van parlar a la Índia, veus? Sí. Jo pensava que era hindú. Perquè tu vas estar a la Índia també, no? Sí, fa molts anys. I com vas fer allà? Doncs vaig anar perquè feia molts anys. Vam organitzar fa molts anys un grup de missions, aquests anys just, i ajutàvem amb un missioner que era cosí germà de la senyora Llop. Sí. I ens vam posar en contacte amb ell, i vam estar fent. I arrel d'això, vam conèixer amb una monja que era doctora amb l'Epre. I quan els faltava coses, ens ho deien. I jo la vaig arribar a conèixer, i llavors, a través d'ella, va vindre aquí i vaig poder anar a conèixer-los. De fet, vaig anar a veure missions. En aquell moment, jo vaig tindre, que llavors no hi havia envisats, i em van fer un pisat per 3 mesos. No hi vaig poder ir ser, perquè jo no tenia disposició econòmica, i en aquells moments, els meus oncors em van dir si no tornes amb 15 dies, que sense feina era l'any 2017, que jo no tenia ni pares, ni tenia res, per poder-me, poder després. I vaig estar-hi, vaig estar-hi, però no vaig veure el Taj Mahal, però vaig veure l'ascència de la Índia. Vaig estar molt de temps en un hospital, els dies aquells en un hospital de la Proso, vaig estar als eslams, vaig estar als poblats, va ser molt intens. Va ser molt intens. I no hem perdut mai el contacte amb ells, i encara es continua l'ajudant. No solsament tenim aquest escrit, tan bonic, del profeta, sinó l'Aïm alguna vegada també el s'ha llegit al llibre, agafant allò de los coríntios, perquè és molt bonic. I a les hores en allà és molt xulo, sobretot una part, quan li diu que a mi aquesta sempre m'agrada, i normalment l'eclícia és la que fa servir, però jo crec que encara que no siguin creients, doncs també és molt interessant. I una de les parts que diu si jo tingués el do de parlar el que em vaig és dels homes i dels àngels, però no estic més, valdria tant com les campanes que toquen, o els platarets que triguen. Si tingués el do de la profecia i arribés a conèixer tots els atrets de Déu i tota la veritat, si tingués tant de fer que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estic més, no seria res, si distribuís tot tot el que tinc, fins i tot em vengues a mi mateix, per esclar-ho, sense estimar, només pot ser ben vist, i no em serviria de res, perquè el que estima és pacient, és bondadors, el que estima no té enveja, no és presumint ni orgullós, no és gruller ni egoista, no s'irrita ni esvenja, no se n'alegra de les farces, sinó de la rectitud, i ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança i la paciència, i l'amor no passarà mai. O sigui que... Esclar, aquí encara que digui un moment de debu, parla d'això, de l'estimació. I això ho accepten bé? Sí, sí que ho accepten. Home, hi ha de tot, també mires una mica... Trenar. Trenar de la gent, no? Però jo crec que sí, perquè... Jo els hi pregunto. A veure, quan tinc l'oportunitat de parlar amb ells, perquè, clarament, ha de fer el... tot a l'espadien, el jutjant, no? Sí. Abans de fer la ceramònia, sí. Llavors, normalment, si puc veure'ls i parlar amb ells, potser en parlem, ja m'és igual, però vull dir, i si no és igual, perquè d'una manera o altra... Sobretot, és que sí. És que és les mismes... Les mismes coses amb distintes paraules, o les mismes perres amb diferents xares, no? És el mateix. És la manera que veia, no sé. I penso que així tenen un gran record. El fet és que molts diuen que... No, no, no, que ja només volem... I ja està. Jo diuen, doncs mires que a mi m'agrada la feina ben feta, i ho faci, i quan acaba, ho agraeixen. Bueno, és que jo recordo que les... Una vegada s'han demanat les lectures per tenir-les? Sí, més d'una. Per això, sí, has vist que he portat això. I sempre en tinc més còpies, perquè em diuen... No ho sé, em diuen que no hi hagi res. Que és el que he de fer. No hi he d'anar, no. No he de dir que és el que es diu. Perquè és molt maco, perquè... Una cosa és quan tu dius, però en aquells moments ho vols absorber tot i no pots. I a vegades, quan estàs en calma, tu tornes a rellegar-hi, no? I veus el sentit de les coses. A mi em va fer gràcia, comences a dir, artículo tal, artículo cual, que són coses que segurament les has de dir, és tan àrit, és tan falta de d'allò i en canvi després, quan els fa aquesta xarla, perquè en realitats els fa com una xarla i la reflexió, doncs és tota la calidez de la ceremonia, es queda resumit en allà. Sí, perquè a vegades jo tinc aquest escrit, però moltes vegades hi anem al llegejo, però llavors hi poses també d'aveus, quan veus l'altra persona, les altres persones davant, i veus que ho accepten i tot, si, llavors, com que estan receptius, pots treballar més o menys, vull dir, no sé, i et van sortir un cop. No, surten, no, i surten la gent contenta i em sorprueix, que és molt important, eh? Sí, sí, molt bé. Jo no sé si quan ratufa que estem, sí, encara et penso que tenim una mica, no? Ah, ja està. Sí, no, no, és que, però s'han marxat el Carlos, no, ja vindrà. També vam estar mirant, què digues. Li pots dir, podem dir, que després els llegejo sempre un poema del Miquel Martipol, m'agraden molts altres ni fet, no? Sí. Però... Quants en van? O quants en van? Quants acaben la ceremonia? Bé, no, entre mig. Llavors, la gent el faig que el llegegi algú, no? Ah, clar. Llavors, sabeu què? Dic que és del Miquel Martipol i, en aquest cas, poso la Montserrat, perquè arrel del casament de la... de la... De la Chabeli. De la Chabeli, hi ha tota la medida de la més. De la més de la més, sí. Vaig llegir un que es deia Matrimoni, i aleshores, casualitat de la vida, ell tenia la parella de la Montserrat, vivia, ahir, té un fill que era professor de l'escola Garbí, i resulta que coneixia una cuina meva, i li va dir, escolti, tu coneixes la Yma Castellví, i diu perquè li va fer molta gràcia, i vam poder anar-lo veure. Sí, vam anar-hi. Ah, el Miquel Martipol. Miquel Martipol, sí. I va ser molt maco, perquè ens va dir, bueno, veniu, però només un moment, i vam estar tres hores. Va ser tan maco, tan maco, per mi, va ser, bueno, és que ho recordo com li vam portar un quadro de Sant Just, bueno, un plat de Sant Just. En tota la dificultat que tenia a la parla. Sí, sí, perquè suposo que estava... Estava ja molt malament, ja molt malament. Va tenir arteriosclerosis, alguna cosa d'aquestes, no? Sí. Però va ser un gran lluitador, però sobretot, en tota la dificultat de parlar era un gran comunicador. A mi m'agrada, m'agrada d'ell, aquella que li dedica quan es va morir la dona, que és molt bonica, ara no la recordo, però va estar mala sabia, una mica, que li diu. Parlem també del... Per què vas també triar el Principito, bon Principito? Perquè dins de tot, el Principito també l'he fet servir. Hi ha una part del Principito, del petit príncep, que hi ha una part del petit príncep, que, per exemple, quan la guineu, i llavors hi va haver uns que em van dir, podem, i em van regalar llibre, jo ja el tenia, però aquest, i parla de... hi ha molts, el petit príncep, de fet, és una cosa que pot, no només amb casaments, amb disgustes familiars, amb lluita, amb tot, tu hi pots anar buscant-hi moltes, en cada capítol hi pots trobar-hi. A mi, de lo que m'agrada del Principito, que me'l vaig llegir l'altre dia quan tu vas dir que el millor el volies, és aquesta cosa que li parla amb els nens, que parlen dels rants. Aquesta cosa que els rants veiem les coses d'una manera, i en canvi els nens les poden veure, doncs altres. Com diu que veus aquí, diu un berret, diu com que un berret, diu si és una cebques, ha atregat un elefant o alguna cosa d'aquelles. És a dir, sí. I després, que tu i jo vam concedir, que això ho vam comentar, quan li diu les coses més clares i més netes, no les veus amb els ulls, les veus amb el cor. Sí. Bueno, si vols dir alguna cosa més, vinga. No, vull dir, agraïu-se que m'hagiu dit per poder vindre, perquè sempre és bo estar amb amigues i més amb vosaltres, sou molt bona gent, com diu això. Això també ho haig de dir perquè... Algú neixes? Sí. I em diu, aquí m'ho em fa re, i un dia li veig imatges de dir una cosa, i és que a vegades, quan acabo de casar, que els hi dic perquè vosaltres sou molt bona gent. Però sempre dic, com diu el Quico, m'ho em fa re. Sí. I em diu, ara ja et deixo, que puguis dir que ho dius tu. Em va dir molta gràcia perquè vaig i em va dir, sou molt bona gent, perquè m'agrada molt aquest noi. Sí, mira, el que té. El que té és molt, molt, molt proper a les persones. Exacte. I a més a més s'emociona amb les coses tendres. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt per això. Per l'humanitat tan gran que té. Perquè no és el clàssic que està fent un programa. És un clàssic que està participant amb l'estimació dels altres. Sí. I la Montse ha estat molt calladeta. No, és... Quatre minuts, va bé. Ara ha vingut el controlador. És una sort que puguis que puguin tenir-hi a tu, i que puguis celebrar perquè hi dones aquest sentit d'humanitat. I aquest sentit que deia abans de plenitud, en els que tot sent un casament civil, els fas que sigui entrenyable i que el puguin recordar sempre. Això és molt bonic. Home, és que jo és el que dic, no? És un dia especial i és un dia per ser feliç. No per amargar-se la vida i el contrari. Només vindre a signar un paper, jo penso que per mi és algo més. I com que és algo més, doncs... Bueno, senyors, moltes gràcies. Simba, pots recomanar algú que es casi o millor que si pensi? Sempre que veig algú que t'he cridat d'haver-hi, no està casat. Ja dic què? Ja saps el que et toca. De passa per allà que et dones els papers. Sí, de veritat. De tant insistir que sempre em porto de papers i si trobo algú que ho dic té. Ja teniu per començar a fer el expedient. Ustedes ja saben que nosaltres ho hem de llegir, l'Angeli, que correspon aquesta setmana i que podran escoltar si venen a la Eucaristia, tant de dissabte com diumenge. I em penso que el que correspon és el 4, del temps ordinari. És així o és així? El tercer és... El temps, doncs el tercer. Vinga, vull dir-ho, la Montse serà el tercer. Vinga. I a les hores que ens diu, a veure, Montse, ho tenim preparat aquí. Diu, lectura de l'Avangeli segon semateu. Quan jo s'ho sentia dir que Joan havia estat impressionat, se'n torna a Galilea, però no va anar a viure a Nassaret, sinó va anar a Cafernaun, a l'hora del Llac, a la regió de Cevalu i de Naftali, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Isaias. Païs de Cevalu i de Naftali, Camí del Mar, a l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que vivia a les foscues s'ha vist un obre llum, un allum esplandeix per els que vivien en el país de Nebrós. I des d'aquells temps, Jesús comença a predicar així, convertir-vos, que el reina del cel és a prop. N'hi ha una altra part, però normalment es llegeix la part més breu de l'Avangeli. I li diem a la Ímma, molt de carinyo i donar-li moltes gràcies, que el sigui i també els novis. Veniu, veniu, que ja veureu després el que és bo, no? Ja ho trobareu. Bueno, si voleu, si vostès volen i són tan amables d'escoltar el programa, doncs moltes gràcies, això repetirà el dissabte a les 10 i mitja del matí. Gràcies i fins la propera. Bona tarda. Bona tarda, Ímma. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.