Veus Parròquia del 29/1/2020

Deus de la Barroquia, la finestra de Justícia i Pau. Bona tarda, barra, bona nit, com estem? Hola, bona tarda. Com que és el primer programa de l'any, per nosaltres donem el bon any. L'últim dia que es pot dir, perquè hi ha el càstig de sistema que va al mestre Gener. Estem al punt de cobrar, i a final de mes. D'on has cobrat, encara? Sí, la pensió ens l'envia en el 25. Ah, veus? De moment. Esperem que això no falli, ni els que cobriu pensió, ni els que treballem normal i corrent. Jo encara no, eh, jo encara he d'esperar fins al dia 30 o així, però no passa res. No passa res, no passa res. Ens descobrem i puguem pagar les facturetes. Ja saps si necessites ajuda. Moltes gràcies, igualment, el que pugui ja ho sap. Com anem? Bé, jo crec que bé. A l'important és que la gent vagi bé. Esperem que aquest nou any, 2020, que hem ensetat fa 29 dies, sigui una miqueta diferent, una miqueta millor, més tranquil, que puguem posar una mica d'ordre en tot allò que teníem mig obert, a veure si aconseguim tenir una mica de tranquil·litat. I nosaltres, com per no parlar de la tradició, perquè hi ha coses que canvien, però hi ha altres que queden, i perduren, i el mes de febrer, com cada any, Justícia i Pau, juntament en mans unides i la parròquia del nostre municipi, fem el sopar de la FAM. I aquest any, la campanya que m'han unida és obert per el 2020, és que qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu. És a dir, que com podeu comprovar tot, tot, tot, a tothom, està parlant del canvi climàtic i del maltractament que estem fent a la Mare Terra, és el que ara estem patint tots, no? Aquests dies patíem uns temporals, que és veritat que molts espers diuen que fa cent anys que hi van ser-hi, perquè són temporals que tornen, però que clar, tornen, amb el canvi climàtic, ha passat cent anys que ara poden tornar dintre de 25 o 50, i que tornin amb més freqüència, però volem a quin és que nosaltres hem construït llocs que fa cent anys no hi havia res. Per tant, l'aigua, els rius i les rieres podien campar, les trosses eren diferents, però com que el ser humà el que fem és invadir l'espai de la natura. Ens pensem que la riera la tapem i no passa res, i ens fem la caseta que veiem al mar, que és molt macos, però tot això que ens anem menjant de mar a la llarga, el mar diu, jo estava abans que vosaltres, ens hem pensat que la Terra és nostra, i jo penso que la Terra és ella qui ens ha deixat viure a casa seva. El que fem als ser humà a vegades és jugar a la Terra, i dius, home, no, la Terra no és un lloc, sinó que la necessitem cuidar. I bé, la misió de mans unides a part de lluitar contra la família misèria, que és el que normalment sempre ha fet, i contra els efectes de les vides vulnerables, els molts sentits inhumans d'accions que es fan, però ara què passa? Doncs trobem que tenim uns recursos que per viure els estem vulnerant. Ja no només estem parlant dels humans, no ens estem parlant només de les dones i les nenes, que són les poblacions més maltractades o més vulnerables, sinó que, clar, ens afecta que estem destruint la Casa Comuna, i la Casa Comuna és la Terra. I què ens diu? Si seguim les paraules que fa molt de temps el papa Francesc Badí diu, aquest és el temps suportiu per canviar la vida. Aquest és el temps per deixar-nos tocar el cor. El mal comès és el moment d'escoltar el plor de totes les persones inocents depredades dels vents, la dignitat, els efectes, la vida mateixa. Què passa? La cura de la Casa Comuna està interrelacionada entre la fam i la pobreza i el deteriorament del planeta. Aquestes tres coses van unides. I clar, que ara, segons la realització de mans unides per alimentació i agricultura, la famosa FAO, ens diu que arribem a 821 milions de persones que pateixen fam. O sigui, ho havíem reduït, però ara, des del 2015, això va exponenciar. És a dir, aquí podíem estar començant a pensar com que fem mal baratament dels aliments. Especulem amb els aliments. Actualment, amb l'aigua també hi juguem. Diu que les causes de tot això, si hi ha els conflictes armats i els canvis climàtics, també fa que tots aquests dos factors, que són estructurals, comportin tot el que estem veient al nostre voltant. I què podem fer nosaltres? Aquesta és la pregunta que ens fem. Evidentment, que ha canviat tot el que ara està malament, d'avui per demà no podrem fer-ho, això està clar. Però sí que dintre de les nostres possibilitats intentant. Pensem la contaminació de l'aire, del sol i de l'aigua. Els fertilitzants que s'utilitzen en l'agricultura, quan sabem tots que podem utilitzar un altre tipus de fertilitzants. L'ús de plàstics, la polució procedents de les produccions i de tèxtils o de les empreses alimentàries o de les energètiques. Que què fan? Que l'únic que fan és empitjorar la vida. Però nosaltres, més o menys, possiblement pels canals que tenim i per tot el que ens envolta, potser totes aquest tipus d'empreses estan més o menys regularitzades. Però clar, si això ho portem a uns països on no hi ha aquesta tecnologia que aquí tenim, què passa? Perquè cada vegada les poblacions es van empobrir i cada dia podem dir que hi ha unes 18.000 persones que moren a la planeta, sobretot d'aquest tipus de poblacions i de poblats, dius. Home, entre els que passen gana i la gent que anem matant de mica en mica, dius-me, potser que fem una parada i ho analitzem. Jo crec que en aquest programa, i justícia i pau, sobretot de Sant Just, anem per la Moli i el Jesús és una persona que amb això té una experiència super, super. I normalment sempre ens dona exemples que són del dia a dia. I de coses que fa molt de temps, que si haguéssim fet una miqueta de cas i ha escoltat a moltes persones com el Jesús, possiblement no estaríem on hem arribat ara. El volguer tenir més a vegades ens fa perdre la dignitat com a persones i ens fa perdre el que podem fer per l'altre, el bé. És a dir, jo vull guanyar 100 i no, no guanyaré 50, perquè si deixo de guanyar aquest 50, el que faig és millorar la vida d'un altre, no, no. Jo, com a empresari, ho guanyo 100 i es sofrerà del meu costat, no? I el Jesús és una persona que tot i sent empresari sempre ha tingut aquesta visió de, ostres, és ajudar que les coses funcionin, que es facin de la millor manera possible. I és una persona que, quan parlem d'aquests temes, sempre té algun exemple. I avui, quan estàvem preparant el programa, ho estàvem dient que parlaríem d'això i el Jesús ens porta un exemple d'ostres. Aquest deteriorament medi ambiental és la dignitat humana que estem arrabassant i ens porta a veure crisis medi ambientals, els drets humans, que ja estan a vegades mig perduts, cada vegada veiem gent més dormint al carrer, uns cinc fins de coses, doncs, ostres, segurament, que posen una miqueta, o haver pensat abans de fer qualsevol acció les conseqüències que la llarga podien tenir, no haguéssim arribat així. No és així, Jesús? Sí, tot el que has posat i dit és totalment molt important per la seva realitat. Tot el deterioro que hi ha en el clima i també en la societat perquè la riquesa va aparar a unes poques mans i la gran majoria no galdeix de les coses que necessiten als pobles, el que necessiten és tres àrees importantíssimes, que són tenir feina, tenir sou, tenir sanitat i tenir ensenyament. Creixen, en canvi, en 15 persones en el món que tenen la riquesa del 70% de la riquesa que sortia a tot el planeta. Per tant, això ja es veu que hi ha... Aquí hi ha un problema de base de estructura que fa que el país ja no funcioni, o que els Estats no funcionin, o que els continents tenen problemes de supervivència. Aquesta qüestió que fa... que fa... que fa... mans unides de posar sobre la taula els problemes que hi ha per fer una petita aportació per millorar-ho, és molt important. La quima, després de mi, us explicarà una miqueta l'aportació concreta i per què serveix. Nosaltres ara, jo us explicaré el tercer treball que hem fet, hem fet tres, que ja els dono a la ràdio dos, i avui és el tercer, sobre la migració actual i el seu futur a l'Àfrica. En el primer escrit, nosaltres deien que els dominis fa de 150.000 anys, van baixar dels arbres i es van instal·lar a terra, motivats per la recerca d'aliments, bàsicament. Aquesta és la primera motivació que tenim als pobles i les persones i també als animals, certament, que és el de cercar aliments per poder viure. Des de llavors, ensa, el ser humà ha sigut... s'ha mogut a través de tots els continents per cercar aquest aliment. Llavors, a l'Àfrica és un continent que, en definitiva, disposa d'uns 70 estats i 1.200 bilions d'habitants ara, però que dintre de 10 anys entendrà probablement 1.500. Si ampliem aquest turitzó d'habitants, ens n'anem ja cap als 2.000 en pocs anys més. Per tant, hi havia aquest cúmul de pobresa, aquest cúmul de problemes que té a l'Àfrica, si no s'actua d'alguna manera per part del primer món amb els vigents que té, és irreversible. I pensar que els africans es quedaran allà no es pot pensar, l'ADN dels pobles és el de marxar imperiosament a la cerca d'aliments i millores de condicions de vida. Per tant, marxaran de l'Àfrica i aniran on sigui per poder millorar les seves condicions. Llavors, hem d'afegir que actualment la riquesa de l'Àfrica està afectada per la manca de puges per canvi climàtic als sectors subsejarians que hi ha una colla de 15 estats africans que, com que no plou, llavors no poden plantar tot aquells aliments que normalment feien, plantaven, i se'ls moren els animals. O sigui, la ramaderia no té futur, s'estan morint, es moren i queden sense res. Aquest és un punt important perquè es repeteix any rellevant en aquests 8 o 9 països. Després, en altres cantons, l'uran i el petróleo i el gas, la pesca, és una riquesa que majoritàriament està mans als països rics i que, per tant, no beneficien les poblacions que tenen aquests minerals que tenen aquests països. Llavors, perdona que talli, però, llavors, les persones que es dediquen a la pesca representen que som al primer món que anem allà, pesquem, i ens ho enduem per vendre altres països. I llavors aquesta gent se suposa que els han fet el seu medi per menjar i l'única opció que tenen és fugir del seu país. O sigui, embarques preparades amb homes ex-pescadors o pescadors que ja no poden ser-ho, amb armes que obtenen el mercat de les armes, el que és l'Índi, que és la travessa de l'Índi, el que fan és assaltar els vaixells marcants que es continuen, perquè els vaixells que van d'Europa a l'Àsia passen per allà. I llavors el se costa i els fan pagar un rescat. Això és una pràctica que es fan per poder obtenir una manera de viure de més de viure, sobreviure, que els hi ha entret. Està al punt que Europa ha reaccionat enviant vaixells de guerra allà, a Espanya en té un, un vaixell entre altres països per protegir els vaixells de la Flota Pesquera. Les grans companyies pesqueres, de Galícia, pràcticament Pescanó, el Pescanó d'unes restaurants, la zona de pesca és aquella zona. La zona austral, també argentina, però aquesta zona de l'Índia és primordial, perquè a l'escola de Somàlia, que és un país que té més de 1.500 quilòmetres de costa, té molt de peix, és rica en peix, per exemple, tenen sequera a la part occidental de Somàlia, però tenen molt de peix. Això passa en altres països, també, de la zona subsejariana, que les que tenen estan al costat del mar, com a Mauritania, tenen quantitat de peix. Però bàsicament els beneficis els importen als països que tenen aquests mitjans de càrrecs, que quan tiren la red, ho importen tot. Totes les algues marines. I sense canvi de vent. I llavors, la realitat, és que el peix és molt important per aquests països. És com si aquí no ens arribés un bon dia, jo que no tinguéssim la fruita, que és una de les coses que tenim més. Tot so en dual i jo em quedo sense res. És com pots, ja aconseguir-ho d'alguna manera. És així. La gran majoria de riquesa del peix dic majoria, perquè ens sembla que els donen un cànon als països africans, als Estats, un cànon que es negocia a través de l'Unió Europea, que pots comptar la força del món. El petit, el petit, el ciutadà petit, o l'indígena no té res a fer aquí. I llavors fins i tot les flotes de baixura, que són les que pesquen més de 10 quilòmetres de la costa, s'han acabat els pobs. Els baixura, que és el quilòmetre, que en allà el fort seu els pobs, doncs pràcticament s'estan acabant. No poden sortir les barques, no troben pobs. Aquest és un cas particular, però la tendència és aquesta. Ara hem d'amuntar una empresa, agafant natius i ensenyals, i tu, simplement, compre i endur-t'ho, quan els empreses no compren material a la Xina, tu vas a la Xina, fas la comanda i la comanda t'arriba per avió, però tu no estàs fent la feina del xino que t'està treballant. Després ja discutirem si els sou, estem d'acord, les condicions laborals, tot això ja va part, però d'entrada hi ha una persona que ha muntat una empresa a la Xina, moltes vegades són xinesos, és a dir, ells mateixos, i l'únic que fas tot és comprar, per què no els podem donar les facilitats que puguin muntar una empresa de la seva manera, perquè no poden ser igual que les nostres, perquè venen d'una altra cultura, són diferents, tenen un altre sistema de treballar, però com a mínim, que siguin ells que ens venguin a nosaltres, no que nosaltres ens expropiem del que ells tenen. D'acord, amb aquesta qüestió inicial van fer el segon treball, que consistia en buscar una alternativa, perquè els països africans poguessin ser autosuficients, amb aquests punts, obtenir una renta, a través de treball productiu, obtenir una formació a través de la educació, una formació de tot tipus, i després una salut centre sanitaris. Aquestes 3 punts són els punts que Nacions Unides va posar amb la seva declaració per obtenir el mileni, la independència de riquesa als països africans. Aquests mateixos són els que nosaltres hem recollit, perquè són els bàsics, però oferint una alternativa, una alternativa real. I l'alternativa consisteix, dèiem en el segon treball, que consistia en aprofitant les energies alternatives que té l'Àfrica, que són infinites, plantes de saladores, plantes de saladores, posant marxa a l'agricultura, en tots els països riberenys a l'Àfrica, que són els més pobres. Llavors, també, alternativament, utilitzar, crear energia a través del vent, de l'energia del vent, que es pot obtenir, o també dels plaques solars. Amb energies alternatives, perquè això fa 10 anys no es podia fer, però ara hi ha rentabilitat per fer-ho. Terreny on hi ha, fa falta el capital. El capital nosaltres pensem que podria ser aportat pels països rics, però, a més, per les administracions i els estats, pels inversionistes, perquè estem segurs que en 10 anys, si es fes tota sèrie d'installacions i s'obtingués en quilobats i es fessin de saladores i es posés en marxa a l'agricultura, els països tindrien una riquesa que podria fer que tornessin l'invertit amb creixement. Per què? Perquè la riquesa es produeix. Pensem que la riquesa Europa havia donada per això també. Va començar amb l'agricultura i va continuar després a l'industria. Per tant, a veure, hi ha envidjants. Es pot fer. Només cal posar-se d'acord. Això és evident. Aquí també ho demanem al tercer entrega. Això va intentar Nacions Unides l'any 56. Va crear... Va crear... el penut. El penut vol dir Nacions Unides, programa de Nacions Unides pel desenvolupament. Amb l'idea de fer això, però resulta que... que eren caràcters voluntaris que havien de portar diners per fer això. El caràcter voluntari va durar els primers anys i endecreixent, fins que es va quedar mort. La idea és que no va prosperar perquè els països no van voler. No van voler. No voler. No s'ha aconseguit. Espanya és un dels països que va signar el penut a l'acord, però sempre va actuar en caràcter simbòlic. Això símarament fem tot i més, sempre tenint diners. Quina és l'alternativa que Justici Pau s'han acut? Això podria acudir a altres alternatives. Per això hem pensat pels coneixements que tenim a nivell de projectes d'inversions i d'empreses. Que entri capítol privat als inversionistes, que se'ls idongui una part de la riquesa, i que s'asseguri a través de l'editoria i a través de l'organització amb l'escola. I entri també a Sons Unides i les institucions més representatives que hi ha a nivell mundial, que s'encarreguin de verificar tot això. Però aquí hi ha un fons d'inversió, com que no. Perquè aquests fons d'inversió que a vegades fan més por que una altra cosa. Això no seria un fons d'inversió, això seria un programa especial per poder arreglar el problema de l'Àfrica. Haurien de ser empreses privades, per fer un grup d'empreses... No, no, no, inversionistes també, que tinguin l'esperit obert per guanyar diners també. Però no els vultors, el que van és a provocar problemes amb la gent, com els vultors dels pisos i de les cases. Si fan especulació. No, no, aquí el que fa especulació és el sistema actual, que es ploten les mines, es ploten el peix, això aquí s'ha de invertir en 10 anys, en 10 anys allò no es toca, i destinat a fer aquestes seines que, per tant, només es poden fer a través del control. Per això et dic que aquí els fons vultors haurien d'estar prohibits entre qualsevol empresa que tingui aquesta iniciativa. Totalment, totalment. I els fons d'inversió veure molt bé quin tipus d'empreses entren. Clar, això és un labor molt important. Haurien de ser de responsabilitat social. No només amb responsabilitat social, sinó amb responsabilitat a nivell de nacions unides. Que fos ella la que decidís si aquella empresa té una responsabilitat social, no té breig de salarials. Perquè el problema de l'Africa és un problema molt gran. I han dit al principi en el treball que la gent marxarà. No es quedarà allà. A l'Àfrica, la migració més important, que es verifica cada any, són 50 milions africans, que van aparar... No, són 70 milions, 90 milions, perdona. Que van aparar 50, van aparar el mateix d'Àfrica. És a dir, allà on plou, on creix l'herba, van. Van cap allà. Tant el nord, l'est, el sud, on sigui. Això és una migració que ja es verifica. I allà, 20 que van... que van... que migren fora de l'Àfrica. I d'aquests 20, n'hi ha 4 que migren a Europa. 10 que migren a Europa. Però d'aquests 10 que migren a Europa, n'hi ha... n'hi ha 7 que migren a través de mitjans legals. O sigui, en papers i amb avió. És que d'aquests no en parlem. I els altres 3, entre 2 i 3, que surten en patera. I quants aquests no es queden al capít? Ja ho sabem, que ens queden molts. Per tant, a veure, estem davant d'un problema dramàtic per un problema mundial de funcionament del planeta. No és una cosa petita. I nacions unides també declara que no han sortit plans clars de realització per treure la pobresa d'allà. Perquè el del voluntari no ha funcionat. No hi ha un plan B. I tampoc sembla que es diu que volia buscar massa, aquest plan B. D'emergències, el món ha d'anar en diverses zones. La climàtica és clar. Jo he explicat les conseqüències. Hi ha l'emergència del canvi social per la qüestió de la manera de treballar, per l'autobridicació, i per la revolució mundial. Ens hem de trobar alternatives per mantenir la gent ocupada i per mantenir els seus ingressos. I també hi ha una altra cosa. Hi ha una altra cosa. Les carreres desapareixen per convertir-se en altres tipus de carrera. Hi ha altres lleus de treball diferents. I després hi ha una altra cosa. Una crisi de totes les valors. Aquesta és la pitjor. I per altra banda, hi ha un predominit de l'especulació rebiosa. Hi ha una altra cosa. Hi ha una altra cosa. És igual que em carrego pel camí, però jo vull obtenir allò i més igual a quin preu. És igual si enganyo a tot unes persones i sé que el cap d'un temps serà paper fumat més igual. Ho faig a consciències que soc conscient del que estic venent. I aquí putejaré en perdó després. Aquí hi ha hagut els dos. Els punts voltors, més els bancs. Els bancs i l'administració. L'administració, en el cas de Madrid, són voltors els pisos que tenia a l'administració. Això també s'ha provocat a Catalunya. A vegades entenem malament que significa tenir poder. Com veia el Jesús, que és el que s'ha de fer. El dia 15 de febrer, després de la missa familiar de les set, per les vuit o vuit i mitja, farem el sopa de la fam, que és pa amb oli i aigua. I presentarem els dos projectes que aquest any farem amb mans unides sobre aquest tema del que acabem de parlar. És una zona molt rural, amb un clima tropical humit, té una població de 35.000 habitants, i el que es pretén és construir una edifici de dues plantes amb un total de 6 aules per beneficiar uns 320 nois i noies que cada curs seran escolaritzats. Això ens permetrà formar-los. El que veia el Jesús, que aprenguin noves formes de treballar a la terra o el que tinguin. I l'altra és rehabilitar i ampliar un centre de formació professional que està a Butàngua, que té un pressupost de 82.468. I això està a Rwanda, té uns 12 milions de habitants, dels quals un 60% són menors de 20 anys, que sinó entre que només es donen formació moltes vegades només als homes o als nens. I a les nenes no, d'alguna manera, s'ha de regentar aquest centre de formació professional i el que farà serà renovar totes les teules, perquè si no s'enfons el sostre, fer una construcció d'una cuina, rehabilitar el menjador i l'ampliació dels dormitoris. Per donar una mica de formació, que és el que deia el Jesús, fa un moment de la formació, i bé, perquè el Carles Monts, que se'ns acaba, tots aquells que ens volgueu tornar a sentir, el dissabte a les 11 del matí, ens podeu tornar a sentir endiferit. Digues, digues, Jesús, abans d'acapanjar. Una cosa corteta. Cada any quan fem aquesta trobada a la paròquia, presentem els resultats de la col·lèctica amb les coses que ja s'han fet, amb motiu d'aquesta demanda d'ajut. És veritat, sempre presentem l'anterior projecte i els actuals. Això és molt important. Sí, perquè, com a mínim, els nostres dinarons els veiem reflectits. Així que, bona nit a tothom. Moltes gràcies per escoltar-nos. Ens veiem al mes que ve. Una abraçada per tothom. Bona nit. Bona nit.