Veus Parròquia del 12/2/2020

60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. I ja està. Smooth jazz. De dilluns edivendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smug Jazz Club i Esperem. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení. T'estàs perdent a la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·laborar amb la CUP. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals. Col·laborar ràdio d'Esvern. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí? No. I d'una llauna? I d'un bric? Els empasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences al gris. No van al gris. I ho saps? Van al groc. Ciutadania, empreses, institucions. Reciclem bé. Separem bé. Generalitat de Catalunya. Col·laborar ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Sintonitzar ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Durant l'8.1. Ràdio d'Esvern. Durant l'8.1. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Beus de la Barroquia. Ràdio d'Esvern. Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1. de la Freqüència Modulada. Avui, dia 12 de febrer, festivitat de Sant Eulàlia, tornem a ser amb vosaltres molt agraïts de Can Céscorteu i ens trobem de nou. Cada dia és un començar diferent i també ho és cada programa, perquè ens permet sempre fer les més variades reflexions. A la liturgia estem vivint les setmanes 5N, de durant l'any, i vivim experiències de quan Jesús volia passar de s'ha percebut sense aconseguir-ho. Tothom que veia els seus prodigis i sentia la seva veu, corria a proclamar-ho, com també avui vosaltres els fareu ressò de la seva paraula. Intentarem, com sempre, expressar-nos amb tot acelerat i sencillesa amb les veus de Joan Algarra i Pedro Oliver i encara els rius a la part tècnica. Dèiem el més passat que portem ja 25 anys fent aquest programa i aleshores informàvem del Concili Provincial de Reconència de 1995. Recordem aquell concili 25 anys després per què va suposar una major obertura i diàleg de les nostres esglècies amb la societat. Al llarg d'aquest temps hem fet créixer aquests ponts de diàleg tant entre germans de la fe com amb els qui no pensen com nosaltres. El Concili Provincial no va ser flor d'un dia, sinó una llavor sembrada que segueix donant fruit i que entre tots i totes tirarem endavant. Com hem dit el començar, avui és la festivitat de Santa Ullàlia. Donarem per tant un cop d'ull el que hem pogut llegir sobre aquesta Santa. Segons la tradició cristiana, a Ullàlia fou una noia del Pla de Barcelona, a més concretament del desert de Serrià, al final del segle III, on ara hi ha els caputxins. Educada en el cristianisme, encara nena, amb 13 anys i durant la persecució de Dioclesià contra els cristians, que va dur a terme el perfecte de Serrià, no va voler renunciar a la seva fe i en sofrir les conseqüències. Li vam fer patir diversos torments fins que em veure els jutges que no servien per fer-li abjurar del cristianisme, la van condenar al martiri i la vam fer patir fins a la mort. D'acord, amb la tradició, la noia va patir 13 torments, tants com anys tenia, tots ells terribles, que anaven des d'estripar-li la carn amb garfis fins a roxar-la amb vol i bollent per finalment crucificar-la. A Ullàlia, mentre era casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. Per què motiu? El claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent 13 oques, tantes com els anys que tenien morir i totes de color blanc, com a símbol de la seva pureza. Per cert que les actuals oques de la Catedral de Barcelona són del tipus oca empordanesa, oques blanques amb ulls blaus i les úniques del món que tenen monyo. Diversos llocs de Barcelona reclamen l'honor d'haver estat l'indret de la mort de la Santa. Els més anomenats són el Pla de la Boqueria i la Plaça del Padró, on es va erigir un monument commemoratiu al segle XVII, que fóc destruït el 1938 durant la Guerra Civil. Reconstruït en part posteriorment es conserva el Museu d'Història de Barcelona i és obra de l'escultor Lluís Bonifàs. Santa Ullàlia va ser patrona de Barcelona fins al segle XIX, quan fóc adoptada la mare de Déu de la Mercè. L'actual carrer del bisbe del Barri Gòtic va ser durant segles al carrer de Santa Ullàlia. Ens consta que aquí a Sant Just tenim moltes làlies i eulàlies a les quals felicitem de tot cor. Recordem, però, que algunes ho celebren el dia 10 de desembre, que és un altre Santa Ullàlia, també màrtir, patrona de la ciutat de Mèrida. I, tot seguit, motivats encara per la fang de redescobrir els llibres de la Sagrada Escriptura, després de viure intensament la Semana de la Bíblia, ens apropem a esbrinar què ens diu la lectura de l'Avengelli del proper diumenge 16 de febrer 16 durant l'any. Convençuts que a favorir totes les iniciatives pasturals que apropin la paraula de Déu, el major nombre de persones possibles, és un deure de tots els cristians i el ràdio un lloc idoni per fer-ho. I més, si després cerquem a casa nostra la paraula escoltada i insistim al diumenge següent, el culte en ganes de meditar-la i posar-la en pràctica. L'actura de l'Avengelli, segons San Mateu. L'Àfrica de l'Hagg. El Mar de la Lleida. No es penseu que he vingut a anular els llibres de la llei o dels profetes, no he vingut a anular-los, si no ador-los, a la plenitud. En veritat us ho dic, mentre durin el ser i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la llei. Tot arribarà a la plenitud. Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la llei i els fariseus, no entrareu pas al regne del cel. Ja sabeu que es va dir als antics no materes, no matis, i el que mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic el que s'irriti amb el seu germà serà condemnat. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix davant de l'altar la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Ja sabeu que es va dir no cometis adulteri. Doncs jo us dic tothom qui miri la dona de l'altra i quan decidis de puçar-la, ja comés adulteri amb ella en el seu cor. Si a l'ull dret et fa caure empacat, arrenca-te'l i llàncel. Val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llançat a l'invern. També es va dir si algú es divorcia de la seva dona que li doni un document de divorci. Doncs jo us dic tothom que es divorcia de la seva dona i que en l'hora del cas d'una relació i legítima l'empèny a l'adulteri i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri. També sabeu que es va dir als antics no trenqui-se els juraments i encara compleix allò que has jurat el senyor. Doncs jo us dic no juris mai, digueu sí quan és sí, no quan és no. El que es diu de més ve del maligna. Ens agrada comentar l'avangeli d'avui perquè això de l'invern que en molts textos posa la gena del foc, és molt fort perquè es veu que la gena del foc és allà on llançaven els nens a un deu antic. Mare de Déu. Bé, quan Moisés va presentar la llei al poble d'Israel va presentar un model de conducta en què hi havia d'haver un profund respecte dels uns envers els altres. El model que Moisés va transmetre era el que Déu volia. Avui, Jesús, que expressa que vol acomplir tota la llei sobrenya que hi ha d'haver una coherència que és el que es fa i es diu exteriorment i allò que sents i vius interiorment. No vinc a desautoritzar si no a completar. En els exemples que posa en els citats manaments ens ho ha deixat ben clar. Aprofundeix en la relació humana i aquesta manera d'actuar exemplament es remarca quan es posa el mal que fa escandalitzar els més petits. Potser ens convé tenir present que l'escàndol és fer caure l'innocent. Sigui gran o sigui petit. Aquesta manera de ser i de fer és transparent. No pas ingenua. Les paraules finals en són una síntesi. I el senzillament sí quan és sí i no quan és no. L'assumpte d'ordenar homes casats a l'Amassòria ha desfermat recentment una fort enrabiada entre els esencialistes. El papa Francesc representa una nova sensibilitat en la manera d'apropiar-se al tercer món amb una mirada del segle que ens toca viure. En parlem arran de la polèmica que s'ha suscitat en torna la publicació d'un llibre del cardenal Robert Sara, conegut pel seu terenar conservador al món Batica, on diuen que cal ser-ne molt de conservador per destacar com a tal. El llibre recull un text de Benetsetze, Para Merit, on es manifesta a favor de mantenir el celibat sacerdotal, perquè no és possible consumar dues vocacions, l'assassardutal i el matrimoni, de forma simultània. Aquest text, inclòs en el llibre del cardenal Sara, ha estat molt criticat per part de la més innovadora de l'església, propera al papa francès, i Benetsetze es va afanyar a retirar la seva autorització per publicar-ho, però va fer tard. El llibre ja estava ditat i distribuït, i la polèmica va esclatar per dues raons. La primera és que Benetsetze es va comprometre a mantenir-se en silenci després de la seva abdicació. És el primer papa que ha dimitit en 600 anys, i ho ha fet Gregori XII l'any 1415, durant el sisme d'Occident. Detaranat tímid i reservat, el papa Benet es troba més a gust entre llibres o gaudint d'una conversa reposada, en contrast amb el gust per la sanografia de multituds en què brillava el molt recordat Joan Pau II. La segona raó de la polèmica és perquè aquell llibre apareix quan el seu succesor, francès, està considerant permetre de forma excepcional que homes casats puguin accedir al sacerdosi per paliar la falta de capellans a l'Amasonia. No oblidem que l'actual papa francès ve de l'Argentina i representa una nova sensibilitat més propera als problemes de la gent que als neguits dels prínceps de l'església. Sintetits en la defensa de les 3T, Techo, Tierra y Trabajo, molt proper als problemes dels immigrants un comportament personal senzill, ben allunyat del luxe i les intrigues Vaticanes per aconseguir poder. Tornant al celibat, recordem que no el va imposar Crist, sinó l'església, en els concilis de la teràprima, l'any 1123 i la terà segona, l'any 1139. O sigui, que a llarg dels primers mil anys de cristianisme, el sacerdosi i el matrimoni eren perfectament competibles. Actualment, on el déficit de sacerdots es dona fins i tot en la mateixa Europa, torna a la palestra el moviment de sacerdots casats, segons el qual n'hi hauria uns 8.000 que estarien disposats a tornar a exercir el ministeri sacerdotal si els permetessin continuar casats. Com ho estan la majoria de pastors de les esglésies cristianes de la reforma, on fins i tot les dones poden exercir el sacerdoti, que és a què en condicions d'igualtat caldria. Ara estem al segle XXI i ja fa molts anys que Sant Agostí va arribar la conclusió que l'ànima femenina val tant com la masculina. Alguns patriarques pretèrits molt antics, molt antics, fins i tot dubtaven que la dona tingués ànima, però d'això fa molts anys i cal que ens posem el dia. D'aquest tema se'n parla també a la pel·lícula Los Dos Papes, del Brésilet Fernando Meirelles, amb una sorprenent interpretació a càrrec d'Anthony Hopkins, com a Benet XVI, i Joan Atamprás, com a Papa Francesc. Per cert, molt recomanable pel bé que descriu la personalitat dels dos papes. La seva manera d'entendre el món a la llum de la fe i la forma en què es va produir la successió obre d'un conclavi i no d'un acord entre els dos. Més enllà de la ficció, la pel·lícula ens apropa a com l'evolució en el cardenal Jorge Bergoglio fins a arribar a mostrar el seu pensament més íntim. El Papa Francesc instaura una manera de fer en la qual s'hi reconeixen molts habitants del planeta. Són sobretot els que eviten la perifèria, els que hem vist en ell, algú que els defensa i que els representa davant dels poders fàctics de la política i de l'economia. El Papa Francesc juga aquest paper en un temps de replegament i tancament identitari, en el qual proliferen els populismes i els fonamentalismes intransigents. Ben entesa, la diversitat actual no amenassa a l'església. En un context plural, la paraula divina encara a tots els pobles de la Terra, i ens permet estimar l'enorme varietat de tants rostres pluriformes. La proposta del Papa Francesc és la d'una església que predica, però també una església que escolta, on el poble de Déu és un poble de pobles que s'escolta recíprocament i en el qual totes i tots rebem l'alè de l'esperitxan. Fè i actualitat. Donem ara un cop d'ull a temes molt vigents en la societat actual. Avui ens fixem en com tractem, des d'un punt de vista cristià, la diversitat sexual i com acollir separats i divorciats al ci de l'església. Per una manera de viure més evangèlica i compassiva, acceptem que totes les inclinacions i formes de viure individuals o en parella mereixen un profund sentit de comprensió i respecte. Per això recomanem la lectura del llibre La parella humana del sacerdot Josep Vaquer, que desgrana en quin sentit és sagrament la parella heterosexual i ens convida tenir una mirada oberta que generi enteniment per sobre dels papers i documents oficials que delimiten els nostres sentiments. Una mirada crítica i amorosa sobre l'homosexualitat a l'església convida a obrir els ulls i el cor, amb tot el coratge i molta lucidesa. Josep Vaquer fa una crítica dels textos de l'església que condemnen les inclinacions homosexuals i intenta donar unes estructures i uns fonaments més flexibles i, en definitiva, més evangelics. I també una nova interpretació, una nova esperança que porta l'intent de reparar el patiment de tantes persones condemnades per les seves inclinacions i, alhora, la delicadesa i la sensibilitat en una profund estimació de l'església que estima i perdona passant de la rigidesa a la consciència de viure la pròpia llibertat. No hi manquen a punt sobre estudis de biologia i psicologia que proveen que són normals totes les maneres d'estimar, demostrant que la vida no són normes, teories i preceptes, sinó que es tracta de elaborar allò que portem a dins i ho podem viure amb coherència a la llum de la fe. El cullir els separats i divorciats és un altre de les propostes de les comunitats de vida cristiana. Trancar un projecte familiar, separar-se, divorciar-se o viure una ruptura sentimental, mai no és fàcil. Si el dolor i la ferida que un sent, si suma els rebuts de la pròpia comunitat o el sentiment de no sentir-se digna, la remuntada es fa realment difícil. Amb una voluntat d'acollir, acompanyar i integrar la realitat de les persones separades, es posen marxa aquest equip de creients compromesos. Les comunitats de vida cristiana són una associació mundial de laics que viuen la espiritualitat ignaciana. S'organitzen per a equips de missió, com tant, per exemple, amb equips de migració o de situació política. L'equip de família fa uns anys que treballa diferents eines que van posar a disposició de l'església. Fa un cert temps que aquest equip va detectar una necessitat en l'àmbit de persones que havien patit una ruptura. Junts amb el treball i assessorament de especialistes es va elaborar l'Ena 4 estacions. Una Ena pastoral i espiritual que utilitza la metàfora de les 4 estacions de l'any. Hi ha una primera part, l'hivern, que es tradueix en un acompanyament individual. Després ve la tardor, un temps de perdó en què es proposa un taller per curar la ferida que queda després d'una separació. Més tard arriba la primavera, un temps més comunitari i posteriorment arriba l'estiu. Un temps per viure, la espiritualitat d'una altra manera, a través d'experts assessors i acompanyants espirituals. Podeu entrar a la web de la xarxa SAL si esteu interessats en aquest tema. SAL és l'acrònip de separats amoris la etípia que ens convida a ser sal de la Terra i que surt de tu i ves cap als altres. Actualment, la xarxa SAL està arrencant i el projecte s'adreça a tothom que ho necessiti. Calen voluntaris que vulguin acompanyar aquests processos, persones que acabaran caminant amb d'altres, per guarir-los de les seves ferides. La nostra reflexió als temes que hem comentat avui és que entre totes i tots hem de propiciar l'esquena arreu del món al mandat del senyor. Reunir-se en torn d'ell cada diumenge, partir el pa com ell va fer i repartir-lo entre tots els crellents. Sense fer distincions en la manera de ser de ningú. Per nosaltres hi ha un sol Déu i una sola humanitat. Déu és un tot i en cada país o llengua se'l designa de manera diferent. I el procés de revelació continua i és progressiva. I només amb el llenguatge de l'amor, sense reserves, farem la seva voluntat. La veu d'Albatica? La veu d'Albatica? El papa Francisco insiste. Vosotros sois la sal de la tierra. Las gente sencillas de ayer y de hoy captan de inmediato el lenguaje de Jesús. Prefiero una iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, que una iglesia enferma por el encierro y comodidad de aferrarse a las propias seguridades. No quiero una iglesia preocupada por ser el centro y que termine clausurada en una maraña de obsesiones y procedimientos. Lo que le necesita la iglesia de hoy es la necesidad de curar heridas y dar calor a los corazones. I la passada setmana a l'aula magna de la Casina Pius IV de Roma i dins un seminari titulant noves formes de solidaritat, el papa va ser taxatiu. Les 50 persones més riques del món podríem finançar l'atenció mèdica i la educació de cada nen pobre del món i salvar milions de dades. El cap del fons monetari internacional ho van metre i va dir que estem posant en perill el futur dels nostres fills i filles i generacions següents. Els convidats van debatre sobre com corregir els problemes creats pels sistemes de vida de la societat actual a Europa i a l'Amèrica del Nord. Ens cal tornar l'estil de vida on el veritable amor, el de lliurar-se sense por, ens faci tirar endavant. Com els primers màrtirs, que no es van mirar el malic i com s'envalentir el segle III, que celebrant el proper divendres 14, tractem a la Terra amb tendresa i a totes, i a tots els qui ens envolten en veritable amor. Un vell i nou missatge de com ens va recordar Manz Unides, qui més pateix el maltractament al planeta, col·laborar és a les nostres mans. 17 de vinem, dia 15, després de la missa del Despre, a la sala d'actes de la rectoria, farem el sopar de la fam en el qual es podran lliurar els donatius per a Manz Unides. D'actualitat sempre els fulls dominicals al nostre vest i les webs correspondents ens posen el dia amb el ressò de la paraula, el visbat de Sant Feliu, la carta dominical a l'Arxidiós i de Barcelona i les humilies del nostre estimat senyor rector mossèn Joaquim Rius, aquí desitgem que es trobi millor de salut. Podeu revisar gairebé tot el que us hem informat i molt més a la web de Catalunya Religió, edició mensual gratuïta, també impresa en paper, que podeu trobar la Catedral de Sant Feliu, el monestir de Sant Cogat i a molts altres temples. Fins aquí el nostre programa d'avui, de l'Estatut de la Perrotlla. Us esperem al proper Imegres, a dos quarts d'avui del vespre, amb l'espai Paraula Viscuda, a càrrec de Montserrat Giró i l'Ina Santabárvera. També tots els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Fins aquí el nostre programa d'avui, de l'Estatut de la Perrotlla. Fins aquí el nostre programa d'avui,