Veus Parròquia del 19/2/2020

Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia. Com els cadamers, els dimecres, un cop al mes, amb la Montserrat Giró. Bona tarda, Montserrat Giró. Hola, bona tarda. Us presentem el programa paraula viscudar. Paraula viscudar, com vostè recorden bé, tenim una persona, en aquest cas, molt, molt amiga, que és molt amable i ha vingut a col·laborar amb nosaltres. I el que ha portat, certament, és molt bonic i ja ho veurem vostès. Ella, que ara la Montser ens explica una mica qui és, la Pilar, bona tarda, Pilar. Hola, què tal? De moment, tots bé. La Pilar Lombarte Alvesa és una persona que a nosaltres ens l'estimem moltíssim, si veieu, té una expressió... Això que la gent s'enjustenca, eh? No. Té una expressió molt nítida, molt clara, molt bonica. Ella és barcelonina, amb arregles aragonèses, com a ella li agrada que això es contempli també. Ha sigut una persona... que ha tingut una gran formació, tant a nivell cultural i personal, però també a nivell acadèmic. Ella és farmacèutica. Algú més. Algú més, sí. I avui, doncs, tenim el plaer de que estigui amb nosaltres i ens donarà a conèixer el que li ha agradat, però d'alguna manera és aquesta profunditat, perquè la Pilar és una persona profunda, no només de coneixement, sinó també de sentiments. Pilar ens ha portat a vegades, quan ella ja sap com va el nostre programa, d'una paraula viscuda. I, aleshores, com li va dir a ver, Pilar, tu que ens podries aportar. Elles sempre llegeixen les cartes del Cardenal de Barcelona, l'arcapisme Josep Omella, Joan Josep Omella, perquè no solament les consideren interessants i molt instructives, sinó que de totes elles es poden treure uns exemples grans, per això segurament el senyor, d'aquesta manera tan planera que té d'explicar les coses, és quan arriba el poble. I és fa gràcia perquè, sense saber-ho, el parlar la Montse diu, segurament et tracta de la carta al reis. És una carta que segurament es va publicar amb la feixa de passada, però val la pena, i ara nosaltres la anirem desvinent. Pilar, ara es diràs el per què bestriar això. Bueno, hola. A mi el que llegir la carta, quasi totes les que escriu, aquesta em va sorprendre per dues coses. Primera, perquè era una carta dirigida al reis... El reis Max. El reis Max. Sí, no el reis d'Espanya. No, no. Vaig fer un comentari, que em calia. Però era dirigida al reis Max d'Orient, i amb aquesta carta al Cardenal l'escrivia com un nen. Perquè, clar, li demanava coses. Llavors, aquestes coses, jo les vaig ordenar, quan el vaig llegir, ja vaig fer com un petit resum, per poder-ho recordar. Perquè, si us sembla, dic l'ordre que em va fer gràcia d'aquesta carta, o voleu llegir-la primer. No, anirem llegint per reforçar la carta, o d'acord amb el que tu vulguis dir. Bueno, a la carta aquesta... Si fas un resum de les coses, primer fem la... i després podem llegir-la. Després ho comentem. Les coses que el Cardenal demanava, la carta al reis, em va fer gràcia que, per exemple, eren. Unes coses, és molt clara, demanava paper llapis, demanava gomes de borrar, després demanava un relox, un telescopi, demanava escombres, i demanava joguines pel dents, i al final també carbo. I jo, quan vaig veure el que ell demanava, em va fer reflexionar moltíssim, perquè, per exemple, si ho llegiu, voleu, que, clar, a part de demanar això, que, per exemple, el paper llapis, diu, posa, per apuntar tot el que tenim. A mi això em va sorprendre molt. O sigui, ell fa aquesta selecció de coses que demana, i després fa una altra selecció de coses que vol que el rei s'emportin. Aquesta segona part, a mi m'agrada moltíssim, perquè, clar, normalment, quan pensem en el rei, pensem sempre en el que ens portaran, però no en el que ens sobra, i això també s'ho podrien emportar. I això, a mi, em va semblar fantàstic. Llavors, clar, ell no diu coses que es puguin emportar, però, llavors, jo quasi em vaig posar unes quantes més, si les diu la carta, després es podria posar les coses que em va semblar que es podrien emportar. Hi ha molts dos primers parres. Si tu vols afegir alguna cosa amb això, o llegeixo. Aquesta clasificació que has fet és interessant, perquè ja ens fista mal. Fixa'ns-hi, fixa't bé, en el seu esprit científic, que fa ja una clasificació, saps? Com si fossin a fer l'anàlisi, i ara portem aquí els elements. Fixa'ns-hi, com és la carta? Jo només volia dir una cosa. El Cardenal Joan Josep Omella, que de Barcelona, que es coneix també, veus? Clar, són un poc menjicó. Alguna cosa tindran, no? Comença la carta així. Benvolguts Reis d'Orient. Queden molt poques hores per a la vostra arribada, però no he volgut perdre l'oportunitat d'escriure-us la meva carta amb la il·lusió pel nou any. En primer lloc, m'agradaria que quan aneu a visitar el nen Jesús, li feu arribar la nostra promesa ferma d'aquest any i intentarem ser millors persones. Procurarem fer el bé i buscarem l'interès dels altres per damunt del propi. També us demano que arribi la pau i la fraternitat a tots els racons del món, tan necessàries en aquests temps que corren, que s'acabin els odis, les venjances, les divisions i els enfrontaments. Pensant en les persones que es lamenten del que no poden tenir, m'agradaria demanar-vos que el feu arribar paper i llàpits. Aquí és la primera cosa que t'ho has dit, no? Perquè puguin apuntar tot allò que posaeixen i s'adonin que com són d'afortunats. I algunes gomes desborrar, perquè facin desaparèixer, racons i experiències negatives, que només fan que perjudiqui el camí de la vida. Aquí contestem el teu primer apertat, no? Sí, sí. Dius algo, Montser? Sí. Jo també el llegir-la. També havia de fer una altra... Interpretació? No, no interpretació, sinó aquelles coses que són com més a nivell personal, i aquelles coses que són més col·lectives, no? Sí. I havia fet aquest... Perquè ell se situa com un nen, per això fa la carta, i llavors hi ha coses que difícilment, si no hi ha aquest pensament interior, la persona les pot canviar. I les col·lectives possivelment poden ser també de fer canvi a la pròpia persona, però que afavoreixen més aquesta col·lectivitat que som la societat. Fixa't, el que tu dius és interessantíssim, perquè jo també he coincidit amb tu, amb això. Però quan vaig llegir la carta, quan ell em va sorprendre que digués les coses que tenen que emportar. Això és el que estic emportant. Emportar l'odi, la varícia, tot això. Però llavors, a part de tot això, si vols llegir-ho tu, Lina, i llavors acabes d'ampliar-ho, jo vaig pensar... Em vaig imaginar que jo tinc caixetes on guardes a les joguines, perquè clar, a les cases es guarden amb caixes, els ninos, els peluts, tot això, tot això. Llavors jo pensava, realment, jo voldria que s'emportessin, per exemple, les meves veritats, els meus judicis, els meus criteris. Tot això voldria que s'ho emportessin, perquè jo era conscient que jo ho tinc amb una caixeta, i aquesta caixeta quasi sempre està destapada, jo no la tinc mai tapada. De manera en què està destapada, sempre això, surten. Les meves, no les veritats, les meves veritats. No els judicis, els meus judicis. I allò, aquest tipus de joguines, que no es vingui al cap, és com una joguina, perquè la fem servir el moment que ens dona la gana. Però això pensava que també m'agradaria afegir-ho, amb aquesta carta del rei del Cardinal. Aquestes coses que es puguin emportar, no? Això mateix. Vull dir, tindré sempre una caixa oberta, amb aquestes coses que el rei també se les emportessin. Anem per un altre punt, si us sembla, que tu també l'has dit. Diu, també m'agradaria que arredaler, si vull un rellotge o que arredaler, si vull un rellotge. A totes les persones, han tendència a que xarxar sap continuament, que jo crec que aquí es tindria que remarcar. Perquè siguin conscients de la importància dels temps, i perquè el dediquin el que realment importa, estimar el proísme i deixar-se estimar per Déu. És més juillós donar, que rebre. Sí, sí, sí. Digues. Això que dieu, mira, dius és més juillós donar, que rebre. Però realment jo crec que deixem passar moltes oportunitats de donar, però moltíssimes. Per exemple, un dels punts que ell diu carbó, per escalfar les persones que passen fred, ja no som conscients de la societat que vivim. Perquè, per exemple, jo veig gent al carrer, que veig que passa fred, i, evidentment, vull dir, ni se m'ocorreix baixar alguna cosa perquè s'abriguin. Un exemple que vaig veure al meu barri va ser un senyor que està sempre amb un banc de davant, que tothom ja el coneixem, i recordo que una persona de la meva escala li va baixar una manteta. Allò em va impressionar moltíssim. Però aquest pas de fer-ho jo, ara ja parlo personalitzant, que no és normal, però ho faig quasi per remarcar més aquest aspecte. Que a vegades pensem, sí, bueno, molt bé, però a l'hora de fer-ho, hi ha algo que et frena, almenys quan vivim a les grans ciutats. I això és el que jo trobo que falta. Sí, en aquests departats em sorprèn. En sorprèn i no en sorprèn, perquè penso que com a responsable, també de Carites de Barcelona, no disponeix molt bé les necessitats, perquè posa exactament la xifra de persones que tenen la pobresa magèlica. I llavors això fa pensar que si es veu, sabem la quantitat, però no són solidaris. Sí, són solidaris, d'alguna certa manera. Et permeteu? Sí. Perquè jo aquí tico l'altre punt de vista de la cosa del rellotge. No per la cosa del rellotge, en sí, sinó per aquesta cosa de queixar-se. Quantes i quantes vegades ens queixem. Perquè això no està bé, perquè a mi m'he volgut aquí, perquè jo tinc allò altre, perquè, perquè, perquè, perquè. Jo crec que hauríem de prendre tots, i aquesta és molt senzilla, ni a vegades costa molt de no queixar-se. O sigui, que independentment d'això, perquè aquí diu el rellotge, perquè se n'adonguin, que s'estan queixant continuament. Bueno, que de quan en quan ens queixem una mica, ara ja no parlo de ser solidaris o no solidaris. D'un, d'un, jo diria que seria un millorament, una mica més personal. De dir, bueno senyor, doncs estem amb aquesta situació, no ens queixem. Deixem, deixem portar-ho bé, i bueno, si el que deu vulgui, com tu m'havies, doncs fes que pugui gestionar-ho, i que pugui, i que pugui portar bé, sense queixar-me. Potser ho podríem portar bé, si pensessin, per un moment, com ell diu aquí, deixar-nos estimar per Déu. O sigui, és un aspecte que no el tenim en compte. Pensem, Déu estar allà dalt o allà on vulgueu posar-ho, però. Déu estar allà dalt m'estima. Però és una frase, perquè jo, per exemple, sé que la meva mare m'estimava molt, no necessitava que ningú m'ho digués. En canvi, quantes vegades de Déu el posem tan lluny, tan lluny, que no. Ell ens el posa prou, perquè dius que estima el prohísme. Sí, i deixar-se estima, perdó. L'altre dia, no l'altre dia, aquest dimenció passat, no sé si te'n recordes tu, Montse, amb les pregàries, jo no sé si d'allà a persona el teniu igual. Hi havia una que no estava escrit res, perquè a vegades deixem per si vols posar algo. No sé si te vas a donar, que jo vaig dir, preguem perquè els que estan sols, que saben que sempre tenen a Déu al costat. T'en recordes? Aquesta perquè vaig pensar. Perquè els que estan allà és d'això. Pensar que jo estic sol, jo... Aquesta soledat que és terrible, doncs si penséssim tenir-me l'amig, que és que si tu vols que la cosa és sotèrica, perquè de fet, esclar, el no sé pel paper sembla que no ho sigui, però és com... I això puc dir, perquè me l'estimo molt amb la Pilar, ella sap que allà jo estic aquí, però que ens tenim mateix que amb la Montse. Sabem qui som en el moment. I això és important entre les persones, no? Anem a llegir un altre punt. Diu, si poguessin, a les altres persones també els aniria bé tenir un telescopi. Perquè per fi es convencin que la llum que hi redia a l'estrella de Belén és el mateix Jesús que ens guia amb la nostra vida. Això ja és més teològic, diria jo. O de la Enner, no? O de la Fexa. És una llum, no? Aquí voleu afegir alguna coseta més? Jo s'escriva, per sort nosaltres estem parlant, podem parlar d'això aquí. A mi el que em preocupa és que... A veure, fixa't bé. Diu, un telescopi. O sigui que està tan lluny, tan lluny, a la societat d'ara, el Cardenal ho diu molt bé. Ja no és per veure l'estrella. Aquesta estrella està molt lluny, molt lluny. A mi el que em preocupa és això, que aquesta llum està molt lluny. Quan realment tindríem tots que tinguin el telescopi a casa, vull dir, tindrem a la vora, no? O no cal que l'escopi tu? Bueno, però no el tenim. Amb unes ulleres de mirada prou ja tindria prou, no? Jo el tinc. No, a mi no. A mi també em preocupa. A mi també em preocupa. A mi també em preocupa. Diu, teniem en compte la delicada situació del planeta, si pot ser, us demano 100.500.000.000.000 descombres amb el recullidor corresponents, perquè tots contribuïm a la neteja de la terra. Hi ha que tots som responsables de cuidar-la. Déu la va crear, i cal que en tinguem cura. Aquesta cosa que està el Papa Francesc insistint, insistint, insistint en tots aquests punts ecològics i donant molt relleu a la cosa que té verdaderament importància. I aquí fa una menció d'aquesta cosa. Sí, perquè parlem de la casa de tots que en tinguem cura, no? Perquè és la terra, la casa de tots, que són paraules del Papa Francesc. I després anem amb un altre punx, si us sembla, digues. Fins que va fent els dos el que hem llegit abans del relotge, com el que hem llegit del telescopi, primer fa aquesta introducció del relotge amb aquesta al pròxim i a l'altre, i després a l'altre ja va una mica més enllà. Jo diria que al segon ja va més enllà, no? O sigui que dintre d'aquesta, el que podria dir ingenu d'una carta al reis, o sigui, ell fa fent els dos passos d'introducció, d'aquests passos d'introducció, no només a les coses, com podies això, a l'escombra o d'allò, sinó a aquesta introducció cap a la persona, perquè es vagi plantejant tot aquesta riquesa, diguéssim, humana. I ara veu un pàrraf que Pilàbans ja m'has llenat, també, diu. Els nens, portables joguines, i tot allò que és essencial per tenir una vida digna, els adults, com que la majoria tenen més del que necessiten, i ha pensat que en lloc de portar-nos redals, els que podríeu fer és emportar-vos tot allò que provou que el sufrim en humà. La manca de caritat, l'odi, la verícia, la incomprevenció i la supervia. Sí, sí, això, a mi el que m'agraden molt és el que es tindrien que emportar, que això com venen els reis, que aniria bé això, que els nens ja s'introduïsim amb cosetes d'aquestes, aniria fantàstic, els pares porten joguers, porten joguers, i també s'emportaran algú que tu, perquè porten carbó, però aquest carbó, ell, el tradueix amb coses d'emportar-se. Això seria molt bon, aquesta idea pels nens. No, no. Anirien coneixent algú que no es vol. Seria molt xulo que nosaltres, i som verdaderament conscients del nostre sentit cristial, ens hem de donar llendes suficientment humils per donar-se compte, per estar ben convençuts de les coses que tenim de mancances, que les podríem millorar. I a les seves dius, ara faré una llisteta de tot això que a mi m'essobra, és a dir, que no em va bé, que t'ajudi que... Bueno, és de la... Bueno, sí, és un odor de res, però a lo millor necessitem 10. Jo per si dir-lo de la caixeta, per no dir caixes. Però bueno... El primer, ell parla de l'odi, de les menjances, de les divisions, aquelles coses que són, diguéssim, més personals. Sí, sí, més personals. I en aquest altre partat, ell parla d'aquelles coses que fan mal als altres, la mancança de caritat, la verícia, la incomprensió, la supervi... O sigui, hi ha... No va introduint, va introduint, mica, mica, mica, sí. I és el que després encara... I ell a la postira dient que provoca el sofriment human. Exacte, clar. Llavors, a seguir, fa pensar amb la persona que tens al costat, amb la societat on t'avius. I dona també un avís pels no creients. I diu... I als no creients m'agradaria que els oferissiu l'oportunitat de propar-se Déu per conèixer la seva bondat i grandesa. Així mateix us demano que ens ajudeu a veure amb claretat que el millor regal que existeix ja el tenim, que és la vida, i ser fills del mateix Déu que ens va regalar la vida del seu únic fill per redimir-nos. És preciosa. Molt maco. I acaba, finalment, us demano carbó. I finalment us demano carbó. Molt carbó. Perquè les persones més desafavorides puguin escalfar-se quan el fred s'intensifica. Són els anomenats pobres energètics. Només a Barcelona n'hi ha prou de 20.000. Encara que, si no es fa res, seria millor que ens portessin altres sistemes. Ecologia pura, d'escalfament més actual i sostenible per no perjudicar el planeta. Magestat, us agraeixo de tot cor la vostra tasca. I desitjo que tingueu un bon any. Cordialment, Josep Joan, o ella o ella. Aquesta carta és molt propera, molt entenadora. Jo li vaig veure moltes virtuts amb aquesta carta. Ara tens que rematar a tu per fer alguna cosa més per veure qui diu què. A veure, totes les coses... Em sembla una mica que quan llegim alguna cosa que ens agrada, que ens entra dintre, suposo que el senyor també ens ho posa davant. La vida no hi ha casualitats. Hi ha coses que serveixen per a algú sempre. Potser, a llegir aquesta carta, buscar d'un agafar pot agafar, o podem agafar, un punt amb el qual ens sentim més identificats, o pensem que ens manca més. Llavors, jo per això deia que per mi, aquesta caixeta buida, bueno, plena, que està plena d'això dels meus judicis, que això... A veure, això ens estorba, és un vestit que ens posem, que ens estorba. Això, els judicis, les veritats, el jo crec, jo penso, a mi em sembla. A tot això, aquest llenguatge el tindríem ha d'estarrar una persona que pensa això, que se sap fida de Déu, que tal, perquè el senyor no ho deia mai, jo crec, jo penso, i tot això, quan desèixer els evangelis, ell, blanc, blanc, negre, negre, i l'opinable no ho feia servir. No existia l'opinable, sinó que sol existia el que és bo i el que no és bo. Llavors, clar, hem acostumat tant a l'opinable, que amb aquest opinable, ja es veu, a les notícies de tot arreu, podem fer mal, de moltes maneres, no? I això és el que jo podria resumir, d'aquesta carta del cardenal que m'ha portat, a tindre aquesta pròpia caixeta, a veure si la porta en el rei, o jo no la emputant, o l'avuido, o alguna cosa, no? Tinc claríssim, aquesta caixeta està plena de coses, que és un pitjor que el carbó. M'ha servit molt, m'ha servit, el césar de carta. Però també no creus que, que amb la societat que es viu, també aquells pensaments, o aquelles coses com un creu, no s'han de posar de vegades sobre la taula? Sí, sí, es posen, però si no ens l'admiro ningú. Però la pilà que ve de dir una cosa important, és que jo opino, jo dic, que a mi em sembla. I això, mira que va passant el temps, un tic que té que pensar, o és blanc, o és negre, o és de color, ni una gamma gran, vull dir, tu mateixa. És molt, molt, jo crec que és més pedagògic, que és més pedagògic, si en comptes de donar la nostra opinió, que moltes vegades no ens se la demanes, sinó que nosaltres ja estan tan supers que la diem, no? Jo me'n recordo que tinc un amic molt amic, que em diuen, vols que digui el que penso? Aquest senyor diu, no cal que digui res, que és igual, no? Perquè no cal. Doncs s'apiguéssim a escoltar més que dir, que ens costa. Jo demanaria també que ens ensenyés a escoltar molt. I això s'ha acabat, pilà, moltes gràcies per haver vingut, moltes gràcies per la carta al reis d'Orient, i que estigui aquí, que he fet un esforç, la pilà, per venir, que ve de Barcelona, no? És un perill, perquè l'autobús li ha anat molt malament. Com vostès ja saben, nosaltres hem de llegir a l'Avengelli, que tindrà que es proclamarà el diumenge o el dissabte si van a l'eucharistia. Aquest correspon, que això ja s'està acabant, i aviat entrarem amb la cuaresma, però correspon encara en el temps ordinari, i és l'Avengelli Satè del ciclo A. Ciclo, com es diu en català? Cicla. Cicla, perquè si dic... Cicle és una altra cosa. Cicle és una altra cosa, no? Molt bé. Bueno, aquest avengelli, senyors, fixeu-se, que amb l'Amunt s'hi havíem dit moltes vegades, que a vegades tu en lliga. I aquest avengelli precisament lliga bastant, amb el que acabem de llegir. Diu, lectura de l'Avengelli segons la mateu. En aquell temps, Jesús digui els seus deixebles. Ja sabeu que el que deien el Santic es van dir. Ull per ull, dent per dent. Jo us dic, no s'hi aturmenteu. Ai, no, perdó, no us hi torneu, contra el que us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, pare-li també l'altra. Això ho fem? Caca de la vaca. Perdó, eh? Clar, tu. Vinc a ser de la vaca. Sí, perquè és... no, no, és ecològica. És ecològica. Que els indis la fan servir per al sostre. Diu, si algú et vol posar un ple per quedar-se al teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mig hora. Dona tothom el que et demani. No et desentenguis del que et vol menyabar. Jo he dit que el que he dit d'aquell del banc, que et veus davant de casa teva. Diu, ja sereu que bandí estima els altres, però no els enemics. Doncs jo us dic, què ens diu Montser? Estima els altres, però no els enemics. Doncs jo us dic, estimeu els enemics. Per què? Per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre pare del cel. Ell fa sortir el sol sobre els bons i els dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa serà aquesta? No ho sé. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicants no fan també el mateix. I si només saludeu els germans, què feu d'estordinari? Els pagants no fan el mateix. Sigueu bons del tot, com ho és el vostre pare celestial. Aquí s'acaba el vengeli. Moltes gràcies, Pilar. Tu recomanes que llegeixin les cartes de l'escripció. Els escris que sempre seran instructius. I a vostès els diem bona tarda. I si ens volen escoltar, 17, 2, 4, 12. Fins la propera. Fins la propera.