Veus Parròquia del 26/2/2020

La finestra de Justícia i Pau La finestra de Justícia i Pau Hola, bona tarda a tothom i bona nit. Què tal, Jesús Benoos? Una als micros més estem aquí, tots dos, Jesús i jo, per explicar-vos algunes cosetes i... No? Jesús? Sí, molt bé. Com ha anat aquest mes que no ens hem vist? Sí que ens hem vist fora d'antena. Aquest mes, un mes bastant mogut. Sí, un plaer d'activitats, no? Sí, moltes. Hem tingut el que s'has enxos, hem tingut el sopar de la fam, i després, com a Justícia i Pau, hem tingut el sopar de la trobada anual de tots els amics i amigues... Exacte....de Justícia i Pau, no? Exacte, sí. Que això no hi vaig poder anar, però els Jesús i l'Esters, si no recordo malament, sí que hi veu anar-hi. L'Esters, jo sóc marit, sí. Per tant, a mi ens fareu 5 cèntims de com van al sopar. Molt bé. I aquest mes, una de les coses que volíem fer, com sabeu, el mes de març que tenim aquí a la cantonada, és el mes de la dona. I, com sabeu, el nostre poble és un municipi feminista, i llavors tenim plaer d'activitats, quasi, tot el mes de març. I llavors, bueno, vam dir, doncs, per anar una mica amb sintonia amb el que toca el mes de març, doncs, per què no parlar de la dona, quin paper la dona fa, a l'església o a fet, i fins i tot també començar a parlar d'aquest concepte que ja fa temps que sona, però, bueno, que és el ecofeminisme, perquè les dones podem salvar la terra. Doncs bé, com vés a veure, parlant d'ajustament de mans unides, les mans unides va sortir de les dones catòlices, i van ser elles les que una vegada més van veure que hi havia una pobreza i una manca de recursos a uns països concrets, i van decidir formar mans unides per combatre la pobreza. Primer, el de més pròxim que tenien, i a mica en mica van anar expandint la seva recerca o bé buscar la solució d'aquesta pobreza que, a dia d'avui, malauradament no l'hem sabut arredicar, sinó que, com podeu comprovar i com hem fet amb altres vegades, tenim el problema del malgratament dels aliments que això que ens comporta una pobreza en certes zones del planeta. I bé, i veure la dona quin paper ha fet en l'església. Tenim la sensació que les dones a l'església sempre han sigut les serventes de... I últimament, com sabeu amb el papa francès, que és un dels papes, que a més, més barrer es va trencant, és a dir, i ell amb el seu laudat o sí ha posat en... que tenim la casa comuna, que és la terra, que l'hem de cuidar, que l'hem de mimar, i que no és nostre, sinó que és un bé que ens ha adonat i que l'hem de respectar, i a vegades ens oblida. També el papa ens ha fet veure que tothom som iguals, independentment d'on vinguem o d'on som. Sobretot s'ha manifestat també amb el tema de les migracions. S'ha sigut també una persona que ha intentat posar veu en les persones migrades. I també amb el tema de les dones a l'església, també ha intentat tornar a donar els veu, que no només són les persones que, com tothom, ens en recordarem d'aquella imatge que tantes voltes ha donat quan el papa abans del pare francès, el Rasinguer, va venir a batejar la Sagrada Família i vam veure aquella imatge de les monges només posant la taula. Aquesta imatge que ens ha donat tant a parlar i fins i tot a criticar una mica l'església, no ens hem oblidat que l'església, ja fa molts anys, intenta donar veu a la dona. És veritat que com ara les dones hem sorgit i ens hem posat totes d'acord i hem decidit lluitar totes. No ens hem d'oblidar que fa molts anys, ja fa molts anys es va crear una comissió... El papa el que ha fet ha sigut crear... tornar a crear una comissió per parlar de... de clarir quina classe de misteri desenvolupen les dones i què fan dins de l'església, i el pare realment vol fer això. Però si tirem enrere el Xavier Novell, que és el viceve Solsona, ens diu que hi ha la comissió teològica internacional en el seu dia que no pot dir que no és veritat, perquè va existir fa molt de temps un misteri de diaconeses que s'ha desenvolupat de forma desigual en les diverses pas de les leses. Ja fa molts anys que ja hi havia aquest misteri de diaconeses. El que passa és que amb el temps s'ha anat dilu... És a dir, ha anat desapareixent per algun motiu i el papa el que intenta fer és tornar-lo a recuperar perquè la dona tingui el seu punt de trobada dins de l'església. Veurem a veure com evoluciona aquest tema, perquè el pare francès ja ho intenta, però és veritat que també té persones al seu voltant, que a vegades no està molt d'acord. I segons quins canvis no li deixen desenvolupar el que creu que hauríem de fer, perquè modernitza una mica l'església i per fer-ho que sigui una església de tots. Perquè sempre diem que la religió és una cosa i l'església és una altra. El pare francès vol que aquesta casa, que li diem l'església, sigui la casa de tothom independentment de com som. I bé, el papa va firmar que l'església està cridada en riquir-se amb el geni femení i que un camí per assolir aquest objectiu era la incorporació del paper de les dones en els processos de presa de decisions. Un dels exemples era la presència en els consells i estructures eclesiàstiques no vinculades al ministeri sassardotal. Hem de separar el fet dels sassardots i del ministeri sassardotal i els altres ministeris que no són tan lligats però que la dona no hi hagi que hi podria estar i, escolta, em dirà la seva. Doncs veurem a veure què passa amb aquest tema l'anirem veient. Perquè tu sí que, com que el Jesús té més anys, sempre li pregunto, però és veritat que l'església dintre de tot ha evolucionat i s'ha fet, jo crec, una mica més oberta del que era anant allò. Sí, és evident que això és així. No, de totes maneres, l'entrada total de la dona a l'església sempre ha sigut un dificultosa, però que és evident que cada vegada les coses van millorant de cara a una possible intervenció de la dona directament amb el ministeri. Les dones estan preparades, no cal dir-ho, i n'hi ha moltes, que hi ha fantasques d'ajuda i d'oxili que realment fan que les coses caminin amb la seva totalitat. Però encara ens manca arribar a un reconeixement, perquè les dones puguin exercir també els sacraments com els sacerdats. Perquè, en realitat, no hi ha cap motiu perquè això no sigui així. Ara existeix aquest ministeri sacerdatal només pel home, i el temps acompanyat a aquest privilegi. Però ara estem al segle XXI, i les dones estan molt preparades, i, a més a més, realment hi ha entèologies que arriben fins i tot molt lluny amb els seus coneixements i de la seva habilitat que poden ser una ajuda més, i més encara en el temps que estem ara de manca de sacerdots. I, aleshores, evidentment, seria una millor en tots els aspectes, tot el moment. Doncs, parlant ara amb el que estem encomandant, Christianisme i Justícia, que són dels grups que nosaltres, per exemple, com a Justícia i Pau, ja estem i fem conferències plegades, i les dues entitats fan, normalment, xerrades, trobades, etcètera. Tenen grups de treball, i és veritat que es va generar un grup de treball sobre gènere i feminisme, i ja fa temps, i van abordar en el seu moment a l'any 2015 o així, el tema de la dona dins de l'església, etcètera. I, aquest any, les dones que veuen que segueixi, les dones llames que formen aquest grup, veuen que encara la dona segueix sense gaudir de les igualtats dels homes. Les condicions d'igualtat entre homes i dones és veritat que no hi són, i això ho hem de reconèixer i no dir el contrari. És a dir, no tenim, potser sí, que alguns drets hem aconseguit, evidentment, però encara tenim, doncs, normalables formes de discriminació, tenim violència masclista, tenim, normalment, la feminització està en la pobresa, és femenina moltes vegades, la hipopresentació de les dones en els llocs de decisió i del poder, la bretxa digital del gènere, el feminicidi com un fenomen global, l'assetjament pel carrer, la negació dels drets fonamentals, la doble jornada, la precarietat, la discriminació laboral, la vulneració dels drets sexuals i reproductius, o la falta d'accés a l'educació en altres ciutats o països, no precisament aquí. Llavors, aquest grup, el que ha fet aquest any, és treballar o centrar a semblar l'obra d'ecofeminisme. L'ecofeminisme és allò que les feministes treballen en els moviments per la pau i l'ecologia, i que de vegades són vistes com una espècie de mare. És a dir, de la mateixa manera que la dona és vista com la mare, perquè és l'única que és veritat, que pot parir, pot tenir un infant, doncs també la veuen, els grups feministes també diuen que les dones es veuen com aquelles persones que poden cuidar o poden ser més protectores de la terra, d'aquí que hi ha aquest dos... Això de terra, feminisme i terra, o feminisme i planeta, no? Perquè creuen que les dones es poden ser un factor que millori aquest tema de salvem la casa comuna. L'ecofeminisme el que pretén és denunciar la manera com l'economia i la política han consolidat en contra i fora de les bases materials que sustenten la vida, doncs si els cicles vitals humans i els límits ecològics no hi tinguessin res a veure. La mirada ecofeminista, el que intenteu o el que combina, són les problemàtiques de les dues lluites, que és desmuntar aquest abisme de separar fictíciament la humanitat de la naturalesa, quan aquestes dues coses van unides i que el centre de tot plegat ha de ser el ser humà, però evidentment posar... No ben bé el ser humà, sinó posar la vida, com a centre, però la vida no només del ser humà, sinó que també de la terra. La terra també té vida, té uns arbres que creixen, tenen uns animals que viuen en llibertat, i és lluitar per aquesta causa, és per la vida de tot, sigui un animal, sigui una persona o sigui un arbre, que al final del que ens farà és donar un fruit. Aquí a Sant Just tenim diverses dones punteres, tant amb temes de tecnologia com fins i tot amb temes de biologia, tenim una... la Nacanyo, que és una de les persones que estan temes de biologia, tot el tema d'ecologia, de productiva, però no de persones, sinó de... de crear plantes d'una manera més ecològica, que consumeixin poca aigua, està en procés de fer un projecte molt interessant. I bé, són aquestes coses que a vegades passen al nostre voltant i que no ens en donem. Aquestes llavors, que hi ha moltes dones que estan fent per al bé comú, doncs que a veure si tard o d'hora les poden anar fent i poden donar un fruit i entre tots i totes n'aprenem, no? I bé, com sabeu, com que aquest és el mes de març bé, el mes de la dona i aquest any és natura i femení, i natura en femení, d'aquí ve la nostra xerrada d'avui, doncs també dir-vos que el sopar que vam fer les fa dos setmanes del sopar de la fam és veritat que els dos projectes que ara ens explicarà el Jesús i que ens farà una mica de pinzallada, de com van a la trobada i ens situarà també on passen aquests projectes, van tots dos encaminats sobre tot a les dones. És veritat que vam molt ajudar els infants, però en els infants, com sabeu, en les zones que el Jesús explicarà, la dona poca visibilitat té i l'educació no està pensada perquè la dona hi vagi o la nena. Normalment sempre està pensat de cara a l'home. Llavors bé, aquests projectes el que pretenen, a part d'ampliar escoles i donar formació i demés, és perquè les nenes també tenen les mateixes opcions i els mateixos privilegis que tenen els nois i joves, de poder estudiar i poder tirar endavant una família. I, per cert, com va anar el sopar? Hi ha posat això? Com va anar el sopar de la fam del dissabte? El sopar de la fam del dissabte va ser un sopar molt interessant. Un sopar molt interessant i que, a més, va tenir un èxit molt sorprenent, en part. Ja que no cabíem a la sala de les gràcies, s'ha anat tot aprenent a tope. Això és interessant, hi havia els infants i després hi havia els pares i els familiars. Molt interessant perquè van entendre que els projectes que es feien eren molt útils pels llocs on s'havien de fer i després van tenir ocasió de manualment treballar objectes de terra fetes amb fang. I cada infant havia fet els que havien fet figures o representacions arbòries, que ells els va semblar o peixos, o animals, que els va semblar que eren el que la seva imaginació els donava a entendre. El parlar de la terra i parlar de l'aire i parlar de l'aigua és essencial per entendre una miqueta la qüestió que hi ha en aquests països, on es demana ajuda. Per altra banda, l'acte va estar molt animat i es van cantar la cançó de voler-me pa amb oli, aquella que voler-me pa amb oli, pa amb oli, voler-me. I a partir d'aquí la gent va començar a menjar les llesques de pa amb oli, oli verge del país. Bé, la secretària de Nacions Unides, o la presidenta de Nacions Unides, el vaig d'obregat i un acompanyant van estar present, van estar molts rupreses de la quantitat d'infants que hi havia, i es va donar a compte que la idea de les mans unides, fàcil projecte que faci cada any, elles estaran molt representats per tant, que estan just com cada any, ja fa molts anys, més de 15 que això es fa, poi es contribueix dintre de la comarca amb aquesta donació, que és molt important, oi? Mireu, perquè coneixeu una miqueta els destinacions d'aquest acte, d'aquesta recollida que es va fer a la part real que el dia 15 va fallar. Era un dissabte d'esquadra al vespre. Llavors, hi havia dos destinacions dels diners que s'han de recollir. Una era Madagascar, que és una illa que hi ha al seu Índic, a l'OES, justament, de Mossambique, una illa que és tan gran de futbols, de gran, de superfície com tota la Península Ibérica, té casi 600.000 quilòmetres quadrats. Aquesta illa està habitada per 22 milions habitants que viuen allà, i aquesta illa, i es sap que el segle XI d'aspès de Crist, no hi havia ningú, estava deshabitada. Llavors, els habitants de la Polinesia, de la Indonèsia, a través del mar, van arribar fins a l'illa de Madagascar, portant els seus animals, també. Allà, Madagascar, hi ha un animal de treball que fan servir molt normalment, que és el Cebu, que és una manera de toro, que el fan servir per les tarees de la Terra, sobretot per cultivar rossos o cultivar els productes que ells estan acostumats. Posteriorment, fa dels 100 anys, una tribu de Mozambic, els Ventús, van anar a Madagascar, i es van mesclar juntament amb els indonesis que havien anat. De totes maneres, els rascs orientals dels habitants de Madagascar es nota que venen d'Àsia. Madagascar és el poble que vam anar a treballar, que demanàvem ajut, es diu Namarona. Namarona neix a les muntanyes del centro de Madagascar, és un riu, i arriba fins al l'océar Índic de la part oriental de Madagascar. Allà hi ha un parc nacional, que diu National Park, i els habitants poden dir-ho d'aquesta satisfacció. Madagascar és un país que és pobre. El seu pip mitjà arriba a 115 euros cada mes. 115 euros per poder viure, i això ell diu cada mes, no, és cada any, 115 euros. Llavors, amb aquesta quantitat, que és una mitjana, però que hi ha molta gent que no arriba, doncs és un índex de pur vesc de la bada dimensió. Per tant, necessiten ajuda de l'exterior, per tirar endavant. La religió que tenen allà és a l'islam, a la zona nord de l'illa, i el resto estan repartits entre les ideologies antigues, i que estan allà situades, i continuen en aquesta situació també, i en catòlics o cristians, que són minoria. És curiós que amb aquesta illa de Madagascar, una de les coses que els ha passat amb el temps, és que ha sigut, al segle XVI al XIX, ha sigut invadida pels cristians per poder utilitzar les persones com els claus. Era una mercaderia de compra, anaven els pirates, agafaven la gent, i els portaven al cas Amèrica, fins i tot al Perú, a arribar una quantitat d'esclaus que van fer un poble allà al Perú, que encara existeix. Actualment és pobra, fins al punt que la capital t'ha arribat, l'any passat hi havia una epidèmia de pesta, i no es podia visitar caminant, si es volia visitar, havia de ser dintre d'un autobús amb la gent que tenia interès, i recórrer la capital pels llocs més adequats. Però actualment, en aquest temps, encara figura la pesta. En l'únic hospital que tenen, que encara hi ha ulls, no el tenen allà, el tenen a l'illa de reunió, que és una illa que està a uns 200 quilòmetres a l'est de Madagascar, i és una illa de nacionalitat francesa, que és una colònia encara de França, i allà a l'hospital tenen la gent que hi va des de Madagascar, fins allà, a Madagascar no en tenen. No tenen tampoc els imanques quilobats per tenir energia, és a dir, no disposen de fons d'energia suficient per poder desenvolupar la seva civilització actual. És manca d'energia i manca d'aigua potable. Aquests dos sectors són bàsics per poder desenvolupar la illa. Nosaltres hem treballat amb el projecte d'educació secundària en aquest poble perquè l'educació secundària és vital per formar persones com tècnics i preparar la gent per treballar i desenvolupar la seva illa. La qüestió està en que hi va haver també una proposta de la Xina, de llogar una quarta part de la illa per la Xina durant 100 anys per poder treballar la terra i la agricultura d'una colònia xina. Madagascar el govern no ho va acceptar, però vull dir que les coses avui van així, una miqueta, molt sorprenents. El nostre donatiu, els donatius que vam fer, jo ara nosaltres no tenim mal a les dades, però pensem que això pot anar entre els 400, 600, 700 euros tot plegat la missa que es va fer. Jo els tinc, eh? Ah, els tens, estupendos. Ara us ho estic, perquè sí que els tinc, el que em falta. Com vés a veure, el que vam fer amb les mans unides, o el que fem amb la Teresa, que és la presidenta i la que us està parlant, és que amb les mans unides el que fa, entre altres coses, a part de fer la recollecta, és que es venen petits objectes. Aquest any hi havia moltes temes de medi ambient, com les ampolles d'aigua, perquè ja no portem les ampolles de plàstic, teníem punts de llibre, perquè hem d'ensenyar als nostres infants que els agradi la lectura. Un sinfín de petits detallets que ens ajuden a fer una miqueta més la guardiola. La quantitat exacta del que vam vendre, jo crec que rondevan uns 160 euros o així, per tant no hi ha gens malament. I el que vam recuperar la col·lecta contra la fam entre el que vam fer a la missa, i també el que teníem a la guardiola, aquestes dues quantitats són 807 amb 41 més als 160, doncs quasi volem dir que quasi hem fet una recollecta de 1.000 euros, que està molt bé, perquè els dos projectes eren 43, i l'altre, 83.000 euros, i 87.000 euros. Per tant, de mi, com que no només hem de recollir nosaltres, sinó que el vaig llobregar a la diòcesi de Sanfàlia, que són varios pobles, entre tots, jo crec que aconseguirem la fita de poder fer les ampliacions a les escoles i tenir un centre, un poin, els joves, poder estudiar, no? Doncs, evidentment, hem millorat aquesta xifa respecte als anys anteriors. Sí, hem millorat en quan la recollecta. L'any passat, els objectes que vam vendre, la part de vendre d'objectes va ser superior, però és molt senzill, aquest any s'ha venut més objecte, però l'objecte que aquest any s'ha venut era més econòmic. El número de productes venut és major, però la quantitat econòmica és més petiteta, perquè el producte que es venia va anar a dos, tres euros, cinc euros, i l'any passat hi havia alguns productes que pujaven una miqueta més. Hi havia bosses ecològiques perquè ja no anem amb les bosses de plàstic, hi havia ple d'acusetes, però els imports eren més petits comparats amb els de l'any anterior. Hi ha un joc que jo vaig comprar, que és el monopoli de mans unides, que representa que havent de comprar ciutats o carrers, que és el que es fa el monopoli, allà són projectes solidaris en diferents zones del món, on hi ha una pobresa. Jo que sí que és igual que el monopoli, però havent de tenir carrers, tens projectes. És un joc que està bé per jugar així amb família, està molt bé de veritat. El vam agafar per jugar a casa, i la veritat és que ens està agradant. És un monopoli diferent. De fet, aquests actes són importants perquè els infants es van formar en poc a poc entendre i veure la qüestió de la pobreza i de la realitat, com es viu, en aquest cas, en aquest continent, en altres vegades pot ser d'anar a ficar al sud, és molt interessant. I també els pares, els adults, veuen, també, visualitzen, també, aquesta situació. Per tant, anem endavant amb tota la societat, anem endavant, de cara a tenir coneixement de les coses. L'altra ajuda que es va fer era per al país de Rwanda, que és un país, en aquest cas, un país molt petit, perquè és com una quarta part de l'extensió de Catalunya, i està situat al centre de l'Àfrica. Però té molta història, aquest país, perquè realment Rwanda ha sorgit del no res de no conèixer-la, a ser un país que crida molt l'atenció, i va haver una guerra, allà, entre les dues poblacions majoritàries, que són els tutsis i els utus, que va esclatar d'una manera ja preparada amb una guerra civil que va matar més de quasi un milió de persones. I això només fa 15 anys, això, un milió de persones. Les imatges jo recordo a la televisió que eren les guerrifoses. Va haver-hi molta violència. Molta violència, i era la guerra dels enjacs, que es van lluminar, després de això. Això desgraciatament va passar, també vol dir que les Nacions Unides va fer el que va poder, que no és poc, però que va faltar molt l'ajuda de les Nacions Unides a nivell internacional, o bé els països més grans que tenen interessos a la zona, que aquesta és la qüestió que també juga molt fort. L'important de Rwanda també són els metalls. I en allà està tocat el Congo, i el Congo, que són fan frontera, tenen aquesta facilitat de poder treballar també dintre del Congo, la gent. I aquí hi ha interessos que van a les multinacionals. La jugada que es va fer va ser deixar que els tutsis mateixin o deixessin un milió de morts, i després dels utus que van fugir es van regrupar el Congo i van tornar amb un exercit a Rwanda contra els utus. Bé, aquest capítol fotonàvem i es va acabar. Ara s'ha lograt un armístic i una pau molt interessant, i el país està treballant, està treballant i mansonides els ajuda. En aquest cas s'ajuda amb un ampliació d'un centre de formació professional, amb un poble que es diu Butaua. El centre de formació professional aquí a Rwanda és molt important, perquè Rwanda s'ha de cantar molt el govern també per a la especialització amb l'electrònica. Per tant, tot el seu sistema de funcionalment està educat amb aquesta finalitat, formar la gent amb els processos electrònics que hi ha actualment i fer-los professional de la comunicació. Jesús, em diuen que ja acabem, és a dir, que hem d'anar acabant, ens queda res. Segons, segons, segons, res, doncs. Us esperem aquest mes de març que tenim moltes activitats de dona i que tinguem molt bona nit. Si us voleu tornar a escoltar el dissabte de dos quarts donza, ens podeu tornar a escoltar. Moltes gràcies i bona nit. Bona nit, Jesús. Moltes gràcies. Gràcies, Carles. Adéu.