Veus Parròquia del 10/4/2013

Béus de la parròquia! Avui veus a la parròquia l'Hora del Like! Si portes la pau, que sí, ben fermat, si portes la llum, que sí, l'aterna, si ets de la risa, que no estigui ressecat, si vols ser aigua, viva... En la col·laboració eclasial de la gent creient, hem pensat de parlar avui de la governança parròquial, la Junta d'Economia i el Consell Pastoral. És a dir, dels organismes que d'una forma o altra assessoren, ajuden el rector de la parròquia a la direcció de la comunitat. La gestió econòmica podria parlar de patrimonial, però avui ens centrarem en l'economia, i sobretot la pastoral, el moviment dels grups, de l'acció segmental, etc. Bona tarda, Jesús. És membre de la Junta d'Economia, l'Àlima de Pariques, llargament coneguda pels oïdors de ràdio d'Esberri i de l'Alperòquia, perquè és membre d'aquest grup, però avui està aquí com a membre del Consell Pastoral. Hola, Ima Colada. Hola, bona tarda. Ana Lluís Maria Domena, feliçment recuperat de les seves transitories i dolències, estan entre nosaltres també. Molt bé. Bé, qui comença? Quina és la tasca d'aquests Consells? Primer de tot, Jesús, se'n diu Junta d'Economia o té algun nom més específic? Es diu Consell d'Economia. Consell d'Economia. Quina és la seva tasca? Bé, ja ho has introduït tu. Bàsicament és assessorar el rector en temes de qüestions econòmiques i controlar l'economia de la paròquia quan ingressos i despeses. I en funció d'això, paga factures, cobrar, portar la comptabilitat de la paròquia, i bàsicament és aquesta la funció. És una banda, per tant, un organisme en principi tècnic, funcional, de la transdoreria, de notacions, comptables, etc. Però també assessora, recomana, opina sobre temes econòmiques? Exacte, sí. Incluso, vull dir, en la relació amb els bancs, etc. Aquí hi ha les condicions de despeses financeres, que estiguin el més ajustables possible. També s'encarrega de buscar subvencions on les pugui trobar, diguéssim. I, bàsicament, aquesta és la funció que fa. Correcte. El Consell d'Economia és un organisme, diguem-ne, obligat, per escristir. A partir del Consell, ja estem parlant dels finals, a la segona meitat, del segle passat, totes les paròquies tenen obviós de tenir Consell d'Economia. No així, Consell Prestoral, encara que és molt recomanable. I, sobretot, en paròquies grans, no coneixem cap paròquia gran, parlant de manys més grans que la nostra, que no el tingui. Inma, el Consell Prestoral té alguna funció específica que puguem entendre tots? A veure, jo com a funció, no ho sé, potser fa la funció de transmissió del programa o el projecte que té l'església. Jo diria que l'església, en general, i fa transmissió cap a els diferents grups que composen aquest Consell paròquial. Per exemple, aquest any s'està tractant el tema de la fe. Jo aquí ens ha estat explicant quina era la idea de com treballar la fe amb les 3 persones de la Santíssima Trinitat, el pare, el fill i l'esperit sant. S'ha dedicat un trimestre a cada un d'ells i, aleshores, s'ha parlat en el Consell. La idea és que es participi en les activitats que s'han pensat que eren interessants perquè la gent s'enriquís amb aquesta proposta d'estudiar la fe. El que es tracta és per una banda que la gent participi i per una altra que participin als grups i que es participi en activitats que es facin més obertes a tothom. Especialment aquestes dues activitats que s'han fet a dins d'una missa en concret, parlant d'uns evangelis. Un va ser del fill pròdic i l'altre va ser el primer trimestre, el segon trimestre ha sigut el fill pròdic. El primer trimestre d'aquest any era quan es parlava de Déu, pare, i la gràcia era veure un aspecte d'aquesta paternitat de Déu. El que es va fer va ser que es van donar unes preguntes a totes les persones que havien anat al diumenge anterior a missa, es tractava que cadascú respongués les preguntes segons la seva manera de pensar sobre el tema. Aleshores, al diumenge següent, la gent pogués, si volia, expressar i llegir el que havia escrit. Tu, Lluís, eres l'encarregat de prendre punts en una piscarra i veure quina eren les línies bases que la gent havia donat. Això era una cosa molt maca i la idea també era que en aquell moment, o aquell dia, els armons el fèiem als feligresos entre nosaltres. Això va sortir del Consell Pastoral? Bueno, jo no sé si va sortir del Consell Pastoral perquè jo no vaig ser la primera vegada que es va fer. No sé si era una idea que el mossèn Joaquim va proposar i la gent va dir que estupendo. A més, em sembla que va tenir força èxit i jo no hi vaig poder ser. Però no sé com anar exactament. Això va ser un déjà-vu de l'activitat de l'any passat, que sí que el Consell Pastoral, d'aquell moment, va debatre i va concloure de fer-ho d'aquesta manera. Aquest any, amb el fet de ser clòtic, ha sigut una continuació o una reiteració d'una fórmula encertada. Per exemple, Lluís Maria, que tenies una altra. Sí, però antes de dir qualsevol cosa, deixeu-me que comenti una cosa fora de tèxte, fora de rècord, que m'ha comentat l'Aima. Fa quatre dies que s'ha incorporat ella, o sigui que té molt poca informació, tota la informació d'un novat que entra en un post. Confiem que el senyor Hernández ens pugui dir més coses d'economia. Jo, de fet, porto deu anys col·laborant amb la Baròquia, amb la qual ja tinc una mica d'experiència. I qui formen el Consell d'Economia, qui el formen? El Consell d'Economia és el mossèn, qui fa els nomenaments, diguéssim. Ha dit, no, perquè jo estic amb una de les activitats de la Baròquia, i a mi em va senyalar amb el Diti i vaig dir, jo ho sento, però no puc. I jo, a mi em va passar. No estic molt a la vora que t'ho poso avui. No, no, no. No me'l poso en orgull, ja, per definició. De fet, ho fa dit. Primer, perquè no em deixo i segona, perquè no. I procura buscar persones que, a més o menys, tinguin relació amb temes econòmics, o empleats de banca, o d'aquest tipus de persones, diguéssim. Jo, de fet, vaig entrar perquè va morir el Pereira, que era un col·laborador de Baròquia, i a través del Salvador, del Salvador Crespo, em va contactar amb mi i vaig començar a ajudar amb temes d'aquests. Des de llavors, poso l'estic col·laborant amb l'anterior mossèn i amb aquest mossèn actual. Tens una feina concreta? Tu portes alguna cosa? Sí, jo dedico tres horas a la setmana, els divendres a les tardes, bàsicament. Per fer feines tècniques, diguéssim, posar el dia a la comptabilitat, passar dels moviments comptables, veure què cuaden els bancs, comptabilitzar els ingressos, comptabilitzar les despeses. I després, una vegada a l'any, es fa una junta a nivell del bisbat, en què es convoquen a totes les paròquies, i es fa coincidir amb la col·lecta germanò. Normalment es dona una propaganda que s'ha de repartir les paròquies, etcètera. I allà, el bisbat presenta les comptes del bisbat sense, també donen instruccions a les paròquies, i el bisbat, diguéssim, transmet una mica quina ha de ser la filosofia en temes econòmics de la paròquia, sobretot ser transparents amb les informacions, i ser honestos, i mirar on dediquem els recursos, i com els distribuïm d'una manera, que sigui corena amb la fe. Els comptes de cada paròquia s'acumulen en els comptes del bisbat per fer el resum de totes les diòceses? Cada paròquia és autònoma, és a dir, es manté del que els feligressos aporten a la paròquia, bàsicament. I a part, la paròquia fa una aportació al bisbat, que és el que es diu el Fons Comú, que aquest Fons Comú és el que utilitza el bisbat per pagar els mossents. El sou del mossent ve pagat pel bisbat directament. De Fons Comú i d'aportacions del Conferència Piscopal. Exacte. Dels altres paròtics vies, diguéssim. Hi ha algunes paròquies que tenen patrimoni propi, i això també es representa a uns diners. Exacte, sí. Un ingrés o una despesa, en alguns casos. Aquestes comptes, diguéssim, al final, la paròquia és una entitat sense ànims de lucre, no està obligada a fer impostos de societats, però sí de la part de rendes que no siguin pròpiament que procedeixin de l'activitat ecclesiàstica, diguéssim. Llavors, anualment, cap al bisbat, s'informen una sèrie de moviments comptables, que sí, s'incorporen amb tota la comptabilitat del bisbat, diguéssim, i això sí que està subjecta a l'impos de societats. Perquè, per exemple, si la paròquia tingués un bar i vingués coca-coles i entrepans, això seria una activitat subjecta, que, si hagués benefici, s'hauria de tributar a nivell d'impost de societats. En certa manera, amb l'impost de vents immòples passa el mateix. Hi ha un criteri que pot ser que els recintes i immòples d'acuta, en principi, no haurien de tributar, però sí que els altres propietats, moltes de les quals generen negocis. A l'escola, algun altre tipus de veïn. Sí, exacte, és així. Tot el que estigui subjecta a culte, diguéssim, està accentuant els de vents immòples, però si la paròquia tingués un local comercial, que el lloguer és amb un tercer, s'hauria d'apagar-li bé, com a tothom, diguéssim. Abans, en Lluís Maria ha dit que l'AIMA era una banca crellosament novel·la. No, novel·la, nobata. Des de quan estàs al Consell AIMA. I una llista, una relació ràpida, quina gent fa una part de Consells. Jo estic al Consell des del mes d'octubre, que va fer la primera reunió. Són mensuals, perdona, que t'interrompeixi. Són mensuals les reunions? No, en van fer un a l'octubre, en van fer-te un al novembre, en van fer un extraordinari al desembre, i s'han fet un al gener. Gairebé mensuals, però en principi un mes i mig, més o menys, d'una a l'altra. Aleshores... Els organismes que fan part del Consell... Doncs, per exemple, tenim la pastoral de la salut, que són les persones que s'encarreguen de visitar els malalts a casa seva, i, si cal, portar-los els segrements a la comunió. Després hi ha els portants dels sencrits, que suposo que són els que porten els sencrits en el moment dels brossis, per la mala santa i això. Les catequistes, que ja no cal que us expliqui, doncs que es tracten de preparar les criatures per les primeres comunions. I aquest any, em sembla que aquest any s'ha iniciat una catequista que ja han fet la primera comunió, que normalment desapareixen, però ara tenim una catequista jove que va estar aquí precisament fa uns dies, i aquesta noia ha engrescat a continuar. Després tenim la ràdio, que la represento jo, la nostra dona, també, que és la grup de dones que treballem per l'església, l'Itúrgia, l'acompanyament amb atrimoni i baptismes, Carites i Justícia i Pau. Aquests són els membres que tenim en aquest moment. És l'Ajuntament d'Economia. També està present el Consell Pastoral, que ja sàpiga. Jo representant nostre dins del Consell Pastoral, em sembla que... Senyor Miguel Martínez. El Miguel Martínez, sí. Tots presidits, tant a l'Ajuntament d'Economia, com a l'Ajuntament Pastoral, per al rector de l'operació. Exacte. Sobre qui volia preguntar, en un punt de vista més tècnic pot ser l'economia i tal, la decisió del rector deu ser molt bèlida, molt decisiva. O bé es deixa assessorar, ha de deixar fer... Com ho veieu, això? Tant en un Consell com un altre? Bueno, en principi el mossèn és deixar assessorar, això és evident. I té en compte les nostres opinions, però sempre ell té l'última paraula, diguéssim. El que passa és que durant la situació actual, diguéssim, aviam, tampoc es poden prendre gaires decisions estres, perquè el que s'ingressa és gastar, perquè és que no tenim res més. En una sèrie d'espeses que són inevitables, i s'han de fer front, diguéssim. Potser en temps en parlarem, però voldria saber, a part del rector que autoritza d'espeses, hi ha un altre membre del Consell que hem autoritzat per fer d'espeses o fer els pagaments, decisions de pagaments, eh? Sí, aviam, en principi és el rector. L'única limitació que hi ha és que es pugui demanar un crèdit bancari i llavors això vola d'autoritzar sempre el bisbat, diguéssim, l'apartament d'economia del bisbat, que és qui autoritza aquest tipus d'assins. També, si es tingués que comprar algun imopla o fer alguna inversió patrimonial, o sigui, quan se surt de l'habitual, diguéssim, és quan es requereix la autorització espressa del bisbat. El Consell d'Economia fa algun paper, alguna cosa, intervet d'alguna manera positiva en la cosa aquesta amb la concessió d'un crèdit, em refereixo. Sí, clar, sí. Aviam, el que fa és negociar malentit al bancari, diguéssim. No amb el bisbat. No. I deu ser perceptiu escoltar el Consell d'Economia abans d'accedir a un crèdit o alguna cosa. Exacte, sí. Però diu que l'autorització és del bisbat. Sí. No és del Consell d'Economia, bisbat. El bisbat tampoc es pot oposar, diguéssim, però ara sàpiga que es farà aquesta acció, diguéssim. I, de fet, alguna entitat bancària, demanant alguna mena de paper del bisbat, conforme que ells fan d'avalistes o d'últim... En cas d'impagament, seria el bisbat el que hauria de fer fron aquest tipus de préstats. Sí, sí. No és el Consell pastoral. També la presència del rector no solament és habitual, sinó que el president dirigeix i gira al seu entorn la qüestió de les intervencions o els consellers tenen facultats per opinar sobre temes baris o cohesions. Jo crec que sí que tothom pot expressar la seva opinió allà. És el que deia. Jo tampoc tinc un gran rodatge. De moment, també veig... Clar, jo sóc la més la que menys assistida a reunions de Consell perquè hi ha altres gent que hi havia assistit en èpoques anteriors o que fa ja molt temps que va continuant allà dintre. No veig que haguem pres decisions massa importants. En algun moment determinat, sí que se'ns ha demanat Consell respecte alguns aspectes concrets i, a més, econòmics. I nosaltres hem donat la opinió amb això, el grup, i diria que vam influir a fer una mica de canvi d'orientació de com es portava el tema. I amb altres coses, doncs... Bueno, doncs es parla i... Però en general jo diria que tampoc tenim grans decisions a prendre, o fins ara no hi ha hagut. Perdona una cosa. Hi ha una força creativa en el grup aquest, en el del Consell Pastoral. És a dir, proposen coses, o només es discuteix el que proposa el bossent. És clar. Et diria el meu modo de veure, i ja et dic, per mi, doncs també, és un Consell que és nou, potser hi ha gent que té més antigatat, però és un Consell que és nou, i de moment potser no hem tingut prou força o prou creativitat en el sentit de proposar coses. Més aviat ha sigut el mossent Joaquim que ha proposat alguna cosa i que nosaltres, doncs, normalment ens haig de fer bé. Podem haver-ho matitzat en algun cas, o el que sigui. Ara, per exemple, en l'últim reunió que va haver, el que no sent Joaquim una mica demanava, era que com passen totes les activitats de tipus socials, i és que de tipus voluntari, i és que falta empenta, que s'han de fer més coses, que la gent no dedica prou temps, que faria falta més gent, gent jove... Sobretot. Vull dir que tots plegats ens falta empenta. Era una mica el clam que feia l'altre dia, el rector dient, a veure què podem fer, perquè això li donem més empenta, més força. Lluís. Hi havia una pregunta que sí que era important. En aquests moments de crisis, ja partim d'aquesta base, de com està l'economia de la paròquia de Sant Just? En actualitat, l'economia de la paròquia podem dir que està equilibrada. Està equilibrada? Sí. És un gran què? El que passa és que hi havia... Això representa un esforç molt gran, en quan pràcticament no fem cap despesa que no sigui necessària. I ja està. El problema que té la paròquia és que, bueno, amb tots els edificis antics, és un problema de manteniment. De manteniment. I sempre tenim una espassa de demòcoles a sobre. Vull dir perquè no sabem si un dia caurà la taulada, si un dia hi haurà un doció, llavors, clar, el moment que hi ha un tipus de despesa extra o excepcional, diguéssim, no té recursos la paròquia per fer front, llavors, clar, s'han de fer col·lectes extraordinàries o demanar algun tipus de subvenció. I en última instància, s'acudiria al bisbat i intentar negociar amb ells el fons comú, que és el que aporta la paròquia al bisbat, de fer una negociació aviam si ho podem aplassar o disminuir, o bueno... Però en aquests moments, aviam, podem dir, que l'any 2012 s'ha agafat tancar amb un déficit de 2.000 euros, que això pràcticament vol dir que està equilibrat. Sí. El que passa és que també hem de ser conscients que han baixat molt tot, les subscripcions, les col·lectes, tot ha anat passant. Hi ha una operació de trasdolia que se s'etornen al banc? Sí, aviam, a 31 de desembre hi havia un crèdit, però ara a l'any 2013 l'hem amortitzat, hi havia 4.000 euros, 4.000 i algú a l'entitat bancària, i s'ha fet l'amortització aquest any. Molt bé, està bé. Sí, sí. Sobre aquell tema que havia ensetat la rima, de dir si el Consell Pastoral també opina sobre temes econòmics, i que es va passar que es va comunicar el Consell Estradinari amb el que havia una proposta d'armidada del Consell d'Economia. Vosaltres què creieu? Es porta bé això, és a dir, es considera que el Consell Pastoral com a orientador de totes les activitats de l'església té que tenir una certa primacia o ha de respondre també en aquests moments sobre qüestions econòmiques que l'economia ha d'anar pel seu compte. I són temes independents dels grups. Jo crec que és molt important que hi hagi uns bons tècnics que portin el tema econòmic. Sí que, no sé, potser aprovar uns pressupostos entre tots en un moment determinat i conèixer una mica més a fons de quina és la situació, potser seria interessant. Però jo penso que no sé, que això és una cosa que és molt tècnica, que és molt especial, que potser sí que en un aspecte més de política econòmica potser sí que el Consell pot dir com van fer en el cas que es va plantejar, diuen que estudiem una mica més a fons. Però a més que això, jo penso que no ens hi hauríem d'aficar, perquè per això ja en unes persones cansaven i per això se'ls ha triat. Jo penso que el que diu la Inma té raó, quan són decisions de vergadura, això des del punt de vista d'acquisició de patrimoni per una certa dimensió, sí que té sentit que el Consell pastoral expressa la seva opinió i orienti. El Consell d'Economia és per a descomptat que ho té en compte, perquè hi ha un mossèn que fa de por entre els dos Consells i això està en compte. I el representant també. El Consell d'Economia està en contra d'aquestes eleccions, o els organismes o estaments que formen el Consell Pastoral. I que de cada Consell se'n fa un acte, que és la secretària. El Consell d'Economia es reuneix en una certa periodositat, no com a feina, sinó com a discusió. El Consell d'Economia és el mossèn. Formalment no fem cap acte, perquè es reuneix en una periodositat trimestral per veure cada trimestre com a la parròquia, els números, etcètera. I el que es parla és això, que s'han caigut les col·lectes, que hi ha hagut aquesta despesa extra, perquè fins a ara tampoc tenim temes d'embergalura per fer més reunions. Ara, si es tingués que fer, per exemple, hi ha un tema que estem parlant, en s'han reunit més sovint, de què és habitual. Perdona una cosa, tu has dit tantes, abans has dit que dedicaves, o jo ho vull entrar malament, dedicaves a les divendres? Tres hores. Tres hores que anem a tu prengui tres hores cada divendres, i que us reuniu una vegada cada tres mesos. No ho entenc. Sí, perquè aviat jo el que faig cada divendres és actualitzar la comptabilitat, posar el dia. I al final de mes es tanca el mes, es parla amb el mossèn, i veu com ha anat el mes. Fem un comparatiu amb l'altre, de les comptes de la parròquia. Cada mes tampoc és relevant fer reunir tot el Consell d'Economia per parlar de les xifres, ho fem més o menys trimestralment. Finalment, el Consell Pastoral, el nom de la parròquia, està present en altres organismes. En Archiprestat hi ha un representant, la Maria Quintana, que representa el consell, el Perroquian. En Archiprestat de Salterio de Llorar. Hi ha petit comitè o encara no. En Sant Lacan, encara no n'hi ha. Petit comitè és un grupet que ajuda més en el dia a dia a les tasques pastoral, al rector de la parròquia, que també és el tant d'ell de nombrar-lo. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. A tots vosaltres, amics joïdors, fins dissabte, quan hi ha repetició de veus de la parròquia. Gràcies. Gràcies.