Veus Parròquia del 4/3/2020

... Veus de la parròquia. ... Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Just Esvern. ... Veus de la parròquia, mort i vida. ... Benvinguts a Orients de Ràdio d'Esvern. Aquest espai de mort i vida present avui un parell de companys sants Justi Pastor de Sant Justi Pastor. Bona tarda, Rosé Perez. Hola, bona tarda. Bona tarda, Enric Font. Hola, bona tarda. Ells són matimoni, són sants Justi Pastor i són sants Justi Pastor de Sant Justi Pastor. Per tant, els hem citat ja que durant tot aquest any estem parlant de mort i vida perquè puguem debatre una mica avui sobre la mort en el judaísme. Per exemple, quan se vol dos, com afronta un jueu o jueva la mort? Abans de morir, quin tipus de preparació o de sentiment té el mort i la família? A veure... Jaula, el que és la tradició, però pensa que, com havia comentat en altres programes, el sentiment jueu és molt variat. No hi ha una única manera, ni uniforme. El que sí hi ha són unes costums. Abans de morir depèn de la persona. Però, clar, primer és de saber què va ser a morir per preparar-te. Tampoc hi ha una preparació com en el cristianisme, que és l'extrema unció. En el judaísme no. En tot cas, és rezar i pensar en la transcendència de la vida. Qui creu en ella? Pensa que en el judaísme no tothom creu que hi hagi vida després de l'amor. Això us volia preguntar. Hi ha créixer el més enllà? Depèn de la corrent, depèn de la persona. Amb l'orthodoxia, evidentment, en els conservadors també, en els reformistes, no ho sé, no tots, alguns sí, altres no. A veure, si que es creu, jo, per exemple, sempre contesto a mi personalment, jo sí que hi crec i he cregut sempre, de que les ànimes no moren mai. Que el que mor és el cos. El comiat i el rite de l'enterrament segueix unes pautes. Això, en tots, veure fins i tot el... No sé si t'en recordes, el Jorge Wagensberg, que joueu, però ell era teu, no creia... Un científic, no? Un científic, sí, del... Museu de la ciència? Sí, del museu de la ciència. Doncs ell, per exemple, no era creient, no estava escrit en cada comunitat, però, clar, a l'hora de la mort, va necessitar un enterrament joueu. I com són aquests enterrements joueus? A veure, per començar, l'enterrament ha de ser el més enrill possible, és a dir, que no ha de ser ni de ver ni música, ni flors... Abans que tot ha de haver, que s'encarrega de l'amor, és la gebra que deixa, que és un grup de persones que hi ha a les comunitats, que estan encarregades d'aquest ritual, que ha estat d'acompanyar... d'acompanyar la persona que s'ha mort, vull dir, que la seva ànima fa sí, el traspàs amb alguna cosa que no coneixem. Llavors, aquesta gebra que deixa, en cas de dones, és un grup de dones, i en cas de l'home, és un grup d'homes, que està establert, a mi em van preguntar si volia formar pare, i la veritat és que no em sento preparada, perquè el cas, vull dir, encara, no vol dir que en algun moment és una migvà, formar pare una migvà és... com et diria que és una migvà. Una migvà és una obra ben feta, una cosa bona, què fas? I què estàs obligat a fer? Una bona obra per si. Una bona obra, però que en el judaís m'has d'acomplir moltes migvars, si ets creient. Perdó, és que volia afegir que la gebrotà, que és el... Com es diu? La gebra que ha deixat. La gebra que ha deixat, una de les coses que fa, és netejar el difunt. Ja no n'haves explicat. És important, que amb el judaísme, quan una persona es mora, se l'ha de rentar. El tema és... No difunta, clar, és que la cultura comença a partir d'aquest amor, d'acord. Un cop s'ha mort una persona, reuneix la gebra que ha deixat, posa en el difunt, perquè el important és tractar el cos amb molt respecte. Tot es tracta de respectar molt aquell cos que ha contingut una vida. Perquè pel judaísme, ja ho vaig comentar en algun altre moment, el més important és la vida. És una cultura de vida, no de mort. Llavors, es renta el difunt amb molta aigua, s'han sent un espelma per ajudar també per si creuen l'ànima o per qui creguin l'ànima que trobi la llum. Llavors el renta molt bé i després... Se'l vesteix, després? No ens vesteix. Es posa una túnica, no una túnica, un llençol blanc, d'allí. Ha de ser sense ornament ni res, perquè quan te'n vas, te'n vas igual que quan vens. De fet, aquesta neteja és molt similar a quan neix un infant. Neix, no saps d'on ve i se'l neteja. Doncs és el mateix respecte amb el que es tracta el difunt. Se'l ha de rentar bé i llavors ja no es mostra a la família ni a ningú justament per respectar aquest cos que era un recipient de vida. Llavors venen la família, llavors s'enterra, quan ha de ser quan més s'havia fet millor i ha de ser 24 hores perquè ara em penso que per allà hi ha de ser 24 hores però millor no allargar-ho més. Es posa a muntar un? Es posa a muntar un de fusta, s'ha de foradar per sota, perquè torni a la terra i no ha de tenir cap ornamentació, ha de ser la fusta més senzilla. De fet, a l'enterrament joveu per això. Et deia l'exemplar del Jorge que ha de ser a terra. No pot ser en ninxos, ni ni es pot cremar. Bueno, es pot cremar i en joveus que es cremen. Estic parlant del que s'acostuma a fer. Volia afegir que amb això que estàs comentant Rosé que té gastar a terra que, per exemple, el cementiri de l'escorps té una partat que és pel cementiri joveu. I on són sepultures que hi ha a terra? Això volia preguntar. Cada cementiri a Coixarola també té una partat que són ninxos que estan a terra i són específicament per joveus. I això ho porten les comunitats. Les comunitats tenen els ninxos. S'ha de fer una cosa especial i cada any s'amplia unes places. La característica, però, és que sempre has de tocar el taul de terra perquè és de connexió amb la terra, en certa manera. Sí, amb la terra, perquè som... Hem de tornar allà. Hem de tornar a la terra. La família... Bueno, després hi ha un període d'una setmana que es diu la Xivà, que suposo que amb alguna pel·lícula nord-americana de veu haver vist alguna vegada que la família s'ha d'estar a casa. Si ets molt tradicional ha sigut una mica més baixet, però la família és molt directa. La que no és molt directa. Si porten el difunt en terra, però la família es queda a casa. Però després, quan acaba l'enterrament, es queda a casa una setmana i llavors els altres familiars, els veïns, els amics s'hi porten menjar. Perquè es considera que del dolor no estan per cuinar. Llavors després d'aquesta setmana no et pots ni afeitar ni... com a senyal d'adol, ni posar-te perfums, ni coses de vanitat externa. Llavors després d'un mes, ja pots videar el cap de la setmana, ja pots sortir, llavors hi ha un mes de dol, també que no s'afeiten, no et pots tallar les ungles, una sèrie de coses, abans del que feia la gènere de rasgar-se les vestidures també. Vull dir, trencar-se, estirpar-se una mica la roba, com a senyal de dolor. D'acord. Doncs escolteu, estem molt bé, estem aquí repassant quins són els tràmits, els rites, el enterrament jueu i ens quedem amb aquesta panoràmica que ens han explicat de la Rosé Iuan Ric. I fem ara un descans musical que serà l'Avidèrum de Mozart quan tinguem un servei tècnic pugui posar l'Avidèrum. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. Una altra figura que d'altres ens diem a Hàssam un Hàssam no només betue una persona que porta l'ordre de lesesspregaries i del cantar perquè el jueu cantem molt al synagogue i el Hàssam porta l'ordre, no és un revi. No és una segona figura. Quan ens trobem a la sinagoga, si som 10, ja considerem que tenim minyant. Minyant és un concepte de 10 persones, que són joves, i doncs que ja podem oficiar, podem rezar totes la litúrgia, podem dirigir la torà, que és el nostre llibre, podem obrir l'Arocodeix, que és l'armari on guardem la torà, i doncs hem de ser 10 joves per poder obrir i veure la torà. Com les dones? Sí, depèn, depèn de la tendència, l'autodoxia és només homes, tot i que ara cada vegada més les dones estan amb molta força i estan empanyent molt, i les conservadores hem de sortir, home, si dones, comptem igual, els reformistes també. I doncs una cosa important és que els nens també compten. I com han fet la bar o la bar mitjava? I els nens també es posen a equipar? Sí, tant. Un nen, quan fa els 13 anys, fa la bar mitjava, que és conforme a llas adult, i doncs el fa pujar i agil·latorar, es fa tota una festa molt maca amb el judaísme, que és amb els nens als 13 anys i les nenes als 12 anys. I doncs, a partir d'aquell moment, ja que ell nen ja es considera joveu, ja es considera per feminyant. Entens? Molt bé, molt bé. Aquesta és la participació, en certa manera, dels creients, més allò que ens has dit, que es canta molt. També es llegeix l'latorar col·lectivament, en veu alta, perquè tothom ho segueixi, hi ha empregàries, o no? L'latorar es treu, no es treu cada dia. Cada setmana no, no es treu. No, cada setmana sí, no es treu cada dia. Quins dies sona? Jo no me'n recordo. Dilluns, dijous i dissabte. Després pots treure. Els altres dies no, el dissabte per saharit, que també és una cerimònia important. I es llegeix el text de la setmana per aixà, que és la part de l'latorar. I després... ja està. Després, bueno, es fa la liturgia. Són molts poemes de la de mitja, que es canten, una breu. El que si es fa sempre és tota una breu. Perquè és la manera que vagis on vagis del món, pot seguir la liturgia perfectament. O que seria en el cateusisme i en el llatí? No exactament, perquè el llatí era la llengua dels romans. Sí, però l'església ho va agafar, i encara està acceptada, com la llengua comuna. Jo no ho compararia, perquè la breu és la llengua dels jueus, i en canvi, el llatí era la dels romans. Vull dir, era una llengua imperialista. Hi ha una altra diferència, és que el jueu és una llengua viva, en quan creia tot un estat. Estava morta, eh? No, no, es va associar. Que va tenir com a llengua oficial. Sí, sí, però vull dir que era una llengua que s'estava pagant, perquè els que n'hacis parlaven l'idiix, i els que havien sortit d'aquí expulsats, parlava el ladino, que encara avui en dia hi ha una revista de ladino a Turquia. I el llibre s'ha escrit en ladino, vull dir que la breu ja no es parlava. I això és a partir del 1448, que es va començar... Abans, no, del segle XIX, en l'època dels nacionalismes, vull dir, hi havia... com que havien hagut molts prògrums, i com sempre, tot arreu, hem estat perseguits, va sorgir la idea del sionisme amb Teodoro Herz després, però que això ja estava latent, i es va ensacupar a la llengua. Sí, sí. Això ens permet una pregunta, vull dir, que més que marca, que no solamente la revés jo, sinó la vida en general, és influir-hi la política en la revés jo. La revés jo jo he bastant influenciada per la política. No. Bé, bueno, la pregunta hauria d'estar al revés, potser. Com hauria de ser? La religió influir la política... I què diries? I què diries? Depèn. Com sempre. Depèn, no? Està clar que Netanyajo havia hagut de pactar amb els ultra-ortodoxos, i ara igual els pactes seran diferents, o no, no ho sé. Estàs parlant de la tercera votació, o no? La d'ahir. La d'ahir. Que en un any està creada el Jueus... Bueno, com aquí a Espanya no va passar, no? Sí, però no tres. Em penso, tres, no, o dos? No, dos sí. Doncs pels pèls, perquè si el Pedro Sánchez i l'Igles ja es no pacten, anàvem a la tercera votació. Jo només volia comentar, fer una petita reflexió. S'han fet terceres eleccions a Israel, a Mons Amesos, i voldria explicar una mica el que és el tema polític d'Israel a nivell general. És a dir, comencem per entendre que és una realitat molt diferent a la nostra, allà. És a dir, ja no em vull equivocar, però potser hi ha 25, 20 partits. És a dir, hi ha molta diversificació de postures. No tots són dretes i esqueres. El concepte de dretes és molt diferent al concepte de dretes d'aquí. És a dir, és dos realitats molt diferents. És una democràcia que està molt amb molts partits. Llavors hi ha partits àrabs, hi ha partits religiosos, hi ha partits polítics. Perdona, els àrabs en aquestes eleccions d'ahir, 14 escons. Són àrabs i religiosos. No són de Palestina, sinó que viuen a Israel. Sí, ens entenem. Però a mi em referia que allà està tot molt partit. Allà s'ha de governar amb coalició. I no coalició de dos, sinó coalició de tres i coaliciós de quatre. Llavors la realitat dels últims anys és que a Netanyahu... És el Licud, que és el partit de caràcter de dretes. Insisteixo, molt diferent al concepte de dretes d'aquí. Però demana cor amb els religiosos, ultra-artidòxos, que li demanen unes compensacions també. Llavors tota aquesta negociació porta que vagin governant. Sembla que aquesta vegada el Licud ha guanyat una miqueta més. I aquesta miqueta més d'un, dos, tres equips diputats, ara exactament no ho sé. Li faig en dos. Li permet fer una coalició que serà la que he hagut fins ara. Això no ho sabem. Depèn del GAN. No el GAN, avui és el diari que no... No entra? Jo? A mi em fa gràcia, perquè el GAN és igual sort del Licud. És el mateix. Deu ser una exicció. Sí, però que la ideologia és exactament la mateixa, perquè no hi ha diferències. A l'hora de formar govern, suposo. No, perquè no es poden veure. Els que han estat junts són els que... Els polítics són polítics a tot arreu. Quins passos són els que ha de fer una persona per abraçar la fe jove? És a dir, una persona d'Israel, de Catalunya, d'Amèrica, de Boncia. Que vulgui ja fer aquest pas. Què ha de fer? Jo he fet la conversió al judaís. Fa qüestió de tres mesos. Em vaig passar al Tribunal Rebínic, que és l'últim pas. Però jo vull comentar, qualsevol persona que es vulgui costar al judaís, no és transmet que coneixeu. Coneixeu, vull dir. anar a una comunitat, si té algun amistat jove, que li obri la porta, el judaís està obert. Està oberta a tothom que vulgui conèixer, que vulgui sapiguer, que vulgui estimar. O sigui, hi ha uns passos previs, que és aquest apropament, aquest coneixement. I després deu haver-hi els estudis. Correcte, correcte, correcte. Exàmens, també? Proves? És un examen oral, eh? És un tribunal de tres revins. Són tres revins, tres revins, que tu estàs allà i et fan preguntes del judaís, i els tres revins ells deliberen si tu... Ets mereixador? Ets mereixador de ser joveu o no? Doncs el de sapiguer, les festivitats, el tipus de menjar, la carrut... Tindrà coneixent-se el judaís. És molt... té molt a best, m'ho explico. Té molt a best. No s'aprenen en un dia, no s'aprenen en un mes, i és qüestió d'estimar-ho i de sentir-ho. Estàs content del pas que has fet i de les proves que has passat? Molt, molt, molt. Estic molt content, perquè era un procés que ja portava anys. Potser m'hi he retreçat, perquè m'hi he relaxat una mica, perquè la meva dona jove de fa més anys, i doncs també m'he ajudat, jo he viscut en comunitat, i doncs tot això m'ha ajudat, quan he decidit fer el pas i presentar-me el tribunal, ha sigut més fàcil. No sé, per acabar, com es viu amb una família, aquest pas d'un dels components a la regió jueve? A veure, en el meu cas, que ja ho havia comentat un altre moment, ha sigut un pas molt important per mi, i de molta satisfacció, perquè hem vençut l'enquisició. Pots abundar-me una mica més, amb això? Sí, sí, a veure, el meu fet d'anar al judaísme, jo vinc d'una família per seguida, durant segles, perquè aquí l'enquisició no va treballar com als racis, que amb 4 o 5 anys van aniquilar molta gent. Aquí va ser durant molts segles. Per mi, el fet de tornar a formar part d'una família jove, de tenir la nena petita que ho és, que jo sé ser orgullosa i estar seguint el camí, i del meu marit i jo... Vull dir, ara sóc jo. Tornaré a ser el que em tocava ser. Tu vens de Mallorca, eh? La meva mare era mallorquina xüeta. Llavors, si és xüeta, per tant, és jueva... Has estat considerada jueva sempre per tota la població. Tu no has de passar-ho als tràmits. No, jo vaig passar un retorn. Si tenim temps, l'altre dia explicarem el que és el retorn. Moltes gràcies, amics oïdors de Radesvern. Extraordinàries gràcies a Roser Pérez i Joan Risfón, que avui n'està per nosaltres. Aquest programa repeteix el dissabte a dos quarts d'onze del matí, i agraïm també els serveis tècnics del Carlos Hernández. Adéu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons.