Veus Parròquia del 11/3/2020

VEUS DE LA PARRÒCIA VEUS DE LA PARRÒCIA Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98-1 de la Frequència Modulada. Avui dia 11 de març, festivitat de Sant Constantí i Santa Hòria, tornem a ser amb vosaltres molt agraïts de que ens escolteu i ens trobem de nou. Cada dia és un començar diferent i també ho és cada programa, perquè ens permet sempre fer les més variades reflexions. A la Liturgia estem vivint la setmana segona d'Aquaresma i vivim el temps de reconèixer a Jesús com a un bon pedagog que ens prepara per viure. I no precisament una vida d'angoixes i patiments masoquistes, sinó una vida de lliurement al proísme, amb gots i dolor compartit i assumit. Intentarem, com sempre, expressar-nos amb tota claredat i sencillesa amb les veus de Joan Algarra i Pedro Oliver i en Carles Rius a la part tècnica. D'un mes ens ha canviat algunes propostes i consells que venen de les més altes jerarquies de l'església, que és mare i mestra. Els fidels d'anar a veu, sense estudis universitaris i amb els pocs molts coneixements que ens ensenya el llibre de la vida, fent possible per assimilar el que els nostres pastor diuen per menar el remat. I que dic clar que diem menar no en el sentit d'Ordre Noimando, sinó el de que són i han de ser lluvigia per als qui no sabem viatir. Però els qui ja hem entrat de ple a l'edat madura, abans de caure de l'abra, fem memòria i recordem que hem viscut un BDD de celebracions, de liturgies de tota mena, i cada dimecres de cendra ens ha deixat la gran veritat de que som pols i a la pols tornem. Estem en dies austers, quan Jesús ensenyava els seus deixebles dient... Mireu de no fer el que és just, només perquè la gent us vegi, ja que així no tindreu cap recompensa del vostre pare del cel. Per tant, quan facis el moine, no ho anunciis a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Paraules que conviden el nostre desig, no sempre ha aconseguit de canviar la manera de fer per viure més a prop de Déu i dels altres en més voluntat de servei que de remenar l'acua. Mirem també en Goig, que som a les portes de la primavera, no de la vida, sinó de l'estació de l'any, i els centenars de tons de color verd i blau que van del Cadmi al Torquesa ens meravellen els ulls i ens fan pensar també en els colors amb què la liturgia dona sentit al seu calendari espiritual. Les grans solemnitats, per Nadal i epifenia, els sacerdots es revesteixen sempre de blanc. El blanc representa tant el creador resplendent com la persona purificada per la seva gràcia. A totes les festes de nostre senyor, la mare de Déu i els àngels, festivitat de sants que no han estat màrtirs, i segrements del baptisme, el matrimoni, l'ordre sacerdotal i la unció dels malalts, el celebrant Vada Blanc. A totes, amb físic, amb física. El blanc és la descomposició de la llum blanca i ell neixen tots els altres colors els que veiem a l'Arde San Martí i en els quals hi cap tota la gamma pictòrica. Albert, que simbolitza l'esperança i neix de la fusió del groc i el blau, representa el temps ordinari o temps de durant l'any. El murat, que neix de la fusió del blau i el magenta, ens acompanya durant l'aquaresma i l'advent quan ens preparem per asseguir Jesús, camí de la creu i quan esperem el seu neixement Salvador. El deurat o groc canmi té el mateix significat litúrgic que el blanc i el veiem en ofici solemnes, albatica, basiliques i catedrals. El blau clar, el més pur i transparent del cel, és per la festa de Maria Inmaculada. El Papa Francesc es va revestir d'aquest color el darrer dia 8 de desembre. El vermell, que surt de la fusió del magenta i el groc, simbolitza el color de la sang i és per onrar les festes de la passió del senyor, diumenge de rams, divendres sang i la de tots els màrtirs, com, per exemple, els nostres patrons Just i Pastor. El Grisperla, fusió de locre i el blau, embrudats de fil de plata, era la caçulla que es feia servir antigament el dimegres de cendra. Finalment, el Degre, embrudats de fil d'or, que representa l'instant de la mort, es fa servir les exèclies i misses de rèquiem de gran solemnitat. Però molt més important que la part externa, en la força, els colors, que han de tornar a la senzillesa en el nostre fet de cada dia, que ens proposa el Papa Francesc, el laudat o sí, llogat sigui. L'espiritualitat cristiana mostra una manera alternativa d'entendre la qualitat de vida i ens porta la convicció que menys és més. Ens cal valorar les coses petites, agrair les possibilitats que ofereix la vida sense enganxar-nos el que tenim ni en tristir-nos pel que no poseïm. Anem a la font d'aigua viva, a l'aula de Déu del proper diumenge dia 15 de març, tercera setmana d'aquaresma. L'actura de l'Avangeli segon Sant Joan, arribar Jesús en una població samaritana que es deia Sicari. Cansat de caminar, s'assegué allà a la vora d'un poc. Era cap al migdia. Una dona de samaria es presenta a pujar a aigua. Jesús li diu... Dona'm aigua. Però la dona samaritana preguntar a Jesús, com és que tu, que ets joveu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els joveus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongue. Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el que et diu donem aigua, ets tu qui li n'hauries demanat i ell t'hauria donat aigua viva. La dona li diu... Senyor, no tens res per a pujar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs l'aigua viva? Jesús li respongue. Tots els que veuen aigua d'aquesta, tornen a tenir sed, però el que vegi de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà sed. L'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font on brullarà vida eterna. Li diu la dona. Senyor, dona'm aigua d'aquesta. Així no tindrem mai sed. Ni hauré de venir a pujar. Ell li diu... vés a cridar el teu marit i torna. La dona li diu... No en tinc de marit. Li diu, Jesús, fas bé de dir que no en tens. M'has tingut cinc. L'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat. La dona li respon... Senyor, veig que ets un profeta. Jo sé que de venir al Macies, és a dir, l'Ungip, quan ell vingui, ens ho explicarà tot. Jesús li respon... Soc jo el Macies, el que et parla. Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona que assegurava. Ens agrada reflexionar sobre l'avangeli d'avui. Quantes persones hem arribat a la llum de la fe per la paraula d'una dona? Per aquella àvia que ens parlàvem del cor, que tot i que no veia clar que els capallans es refiava plenament de la nostra senyora. I la veiem ressar en devoció al para nostre. Cantar David a veu, la salve regina, i ens ensenyava ja a escriure, en lletre lligada, les virtuts teologals. I sabia tantes cançons, tantíssims versos que ens donaven entendre que Jesús tenia sentit a la seva vida, que ens feia vaniganes de llegir, dibuixar i escriure, ajudant la llum de la infantesa. Fugir de la trista ciutat de posguerra i viure uns estius plens de vida, que ens portaven l'alegria al cor. Per València i Benassal corria la meva infància, per València i Alacant i Castelló ens són llegant. Les gabines i el seu can allí, la Marina Baixa i el Montcatil fent de faixa entre Molló i Benassal. Barcelona el meu braçol, València la meva amant. I escoltant aquell Valencià Tendols, en què llegia tant aviat un text de Rois de Corella... Rois de Corella. Rois de Corella. I Salvador, Carles Salvador, com un text del llibre de Ruth o d'Esther. I així, en paraules envers que es feien estimar la Bíblia. De l'instant en què et ve el plor i se'n fa un nos a la gola, neix la certesa del mot. La paraula única, indefugible i clara, la que et dura la presó o la que et salva, la que et fa sentir poble dins el cor, la que et lliure la vida o la que et mata. La paraula que del crit esclata des del fons de l'angoixa o de la por. Lluitem perquè tenim el plor i ens crema els llavis la paraula. Notícies d'Església. Si hi ha un element imprescindible per la vida és l'aigua. La gran notícia és que molts de nosaltres en tenim i a molts altres pobles els en falta. Ens podem nedar al nostre mar o gaudir de les piscines municipals dels nostres pobles i ciutats i d'altres creuen quilòmetres, quartet raïmar, fugint de la missèria i la fam a la recerca d'una vida millor. Avui Jesús ens ha recordat que hem de ser aigua viva, fugir de l'estat d'avuidor i saber transmetre allò que s'assia profundament. També hi ha fer en els que fugen i els que cercen. Els exiliats d'ahir i d'avui, d'arreu del món. A l'inici de l'any carné, Narcís Comadira ens recordava l'acte de fer en la riquesa del perdó, en aquestes paraules del poeta. Si cal que encara et vegi llum meu i fer primera, que sigui un dia de tardor i asseny d'estels i el llaurador fenombra hagi deixat enrere la plana ben escrita de versos paral·lels. I en l'agum vol del vespre, que algun aveu molt pura, desgran i latonada, que el meu braçó l'ull, abans que sense termes i sense facidura no negui més per pells, la nit on vaig així. Hem entès nosaltres que la crida de la conversió és deixar-se renovar per Déu, que de cara al regne que ve, la nostra condició humana ha de ser reconduïda per Jesús, per la seva gràcia, i per poders de venir així, dones i homes nous. Recordem que cada trobada que fem a nivell d'església, paròquia o arxiprestat, és per compartir aquesta joia, que no vivim en solitari, sinó com a germans i germanes, que arribem al pa i la paraula. Aquest any, la trobada arxiprestal serà aquest dissabte, dia 14 de març, a Sant Martícer Roca, enhorabona a totes les persones inscrites per gaudir d'aquesta jornada que promet ser molt gratificant. Anunciem també, per qui s'ho pugui permetre, que l'arxiprestat de Sant Feliu proposa paragrinació a Terra Santa per l'estiu vinent, del 8 al 15 de juliol. Condicions generals i formes de pagament ho trobareu a la web de Viajes Magister, i en el tríptic, que és el vostre bast, de totes les perrotlles del bisbat. Fe i actualitat. Ens va fer sentir molt i molt bé l'article Like en Quaresma, signat pel bisbe Augustí Cortés, publicat al Full Dominical del dia primer de març d'en Guanys. Ens recomanem la lectura sencera, i m'amoritzem ara el que recordem de les seves reflexions. Som el temps de reconèixer que hi ha realment en el nostre ser més d'íntim. Per avançar i creixer en l'esperit, com va dir ja bé el poble d'Israel. Et vaig fer passar pel desert per saber què hi havia en el teu cor. I citava també el Cristian Like, Jiang Dong, molt conscient de la seva missió en el món de la cultura i la política, afirmant que... Cada prova a la que som són mesos, cal sentir-la, fins i tot, sofrir-la, no hi ha solució fàcil per a tot el que és, per naturellesa, difícil. Les tensions ideològiques en el món i en l'església són sempre precents. No cal tenir por per no sentir-se còmode en aquest món. Res no és còmode en aquell lloc de pas, cal evitar que les veritats de la fe es devinguin només símbols de realitats humanes. I viure ben a fons el que ens toca fer cada dia, compartint les alegries del nostre món, també les seves faltes, i ressuscitant constantment en esperança. Sovint ens amoïna que la crisi dins l'església sigui com una malaltia crònica, però precisament perquè és crònica, serà sempre necessària la medicina, i el remei és viure tan a prop de la paraula de Déu com sigui possible. Només a la fi del camí podrem veure el senyor cara a cara. Així ho expressava el poeta Joan Maragall en el seu cant espiritual. I quan vingui a aquella hora de ta mensa, en que s'acluc en aquests ulls humans, obriu-me'n senyor uns altres de més grans per contemplar la vostra fas immensa, si, amb la mort, una major agensa. Però, de moment, els que seguim en aquest món i aquest país, hem pogut comprovar que els edificis molt difícils i difícils equilibris de la política també van arribar fins al moll de l'os de la Conferència Episcopal Espanyola, la qual va elegir nou president per substituir Ricardo Blázquez, visba de feia dolent que va acabar el mandat. Un president d'aquest nivell és imprescindible que posti pel consens entre el president de la nació, tot i que també es podia donar el cas de que volgués aixecar un mur contra les reformes de l'Esquerra. No ha estat el cas. Si donem un cop d'ull al tarannà dels electors, veurem que n'hi ha de moltes tendències. Des de tradicionalistes i conservadors, fins als qui són molt conscients de que vivim en una societat plural i mostren una actitud oberta en vers molts corrents de pensament. Han estat 87 els electors, 4 cardenals, 12 archavisbes, 48 visbes, 18 auxiliars, 4 administradors diossassans i un administrador apostòlic. La primera votació va servir per dictaminar si tenien suport als visbes més joves, que sempre queden una mica en un segon pla. Pensem que són molts els temes conflictius que poden sorgir en els primers mesos, el pagament de l'Ivi, les immatriculacions, les escoles concertades, les signatures de religió, l'autonàcia, un llarg, etcètera, sense oblidar la qüestió catalana. Finalment va ser legit Montseñor Joan Josep Omella, pastor de la missaricòrdia segons el titular del Full Dominical 52 de l'Església Archidiu Sessana de Barcelona, quan va accedir el càrrec de cardenal archavisme de ciutat com tal. Jo només vull caminar juntament amb la gent. Va dir al començar el seu ministeri episcopal i així s'ha mostrat sempre tan proper, tant amb la premsa, com amb els polítics, com amb tothom, qui ens hem apropat a ell. El seu perfil de caràcter i de pensament el manté en plena sintonia amb el Papa Francesc, en qui té molt bona relació. Com a raó responsable de la conferència episcopal espanyola, va cridar a buscar un camí de convivència, reconciliació i entesa entre tots els homes i dones de bona voluntat. Molta feina per al nou president, vice-president, membres de la Comissió Executiva, els presidents de les comissions i subcomissions, el president del Consell Episcopal d'Assumptes Jurídics, a més dels tres membres del Consell d'Economia i altres càrrecs que han estat renovats. Dins d'una església terrenal, tan gran i organitzada, era molt bo el Consell de la meva àvia. Escoltem, sobretot, el nostre senyor. I que ell faci de llum i guia a tots els historiadors que ja tenen accés als 16 milions de folis desclassificats de l'Arxiu Baticà, ordenats durant gairebé 14 anys durant el pontificat d'Eugeni Pacheli, Papa Pius XII entre 1939 i 1958. Però que ningú no esperi revelacions immediates faran falta molts anys per examinar tots els dossiers i fer-ne un judici històric. De moment ja s'hi han inscrit més de 220 investigadors experts per examinar els volumes dividits en centenars de seccions. N'hi ha de gairebé totes les nacions. Els primers interessats, els del museu com a imoratiu de l'Ulocaust, i tot seguit diversos historiadors d'Israel, Alemanya, Itàlia, França i Espanya. A venudo... A venudo, ante la inmensidad de lo humano y lo divino, recordamos aquella parábola de San Agustín al niño. No cabe el mar en un pozo. Es mejor el creer que el entender que Dios se entiende a sí mismo. Y si consultamos los cientos y miles de gozos y aleluyas en los archivos de las distintas comunidades de España, descubrimos que en este momento hasta las coplas de los primeros juglares de Castilla y León o los cánticos de la Arcipreste de Ità, en ocho siglos de poesía española e hispanoamericana, está presente el amor de los amores. El cantemos al Señor en todas las lenguas hispánicas, sean en Euskera, en Catalan, en Gallego, en Bable o en cualquier modismo de la Iglesia. El cantemos al Señor en todas las lenguas hispánicas, en Bable o en cualquier modismo o acento. Venga de Andalucía o de Honduras, de Extremadura o de Guatemala, de Zamora o del Uruguay. Si de mi baja lira tanto pudies el son... Mil gracias, derramando. Pasó por estos otros con presura y yéndolos mirando. Con solo su figura vestidos los dejó de su hermosura. Decía el canto espiritual de Juan de la Cruz. El hombre que ha visto un ángel verdadero usa en su lenguaje lo certero. De la bondad, sin sombra ni quejillo, recibe con amor su centelleo. L'home que ha viscut, un ángel de debò, gasta un llenguatge que no es deixa torsa. I en la paraula, si em devina un to, que s'ha de creure allò que diu per força. És la presència de l'Àngel de la Guarda, de l'Àngel de la Anunciación, que en poetes com Juan Eduardo Cirlot o Josep Maria de Sagarra invocan que el señor està cerca. En Cirlot, el ángel anuncia la resurrección. En Sagarra, la Navidad del Señor. I un punt final de misericordia divina escrito en Mesopotamia, durante el siglo I de nuestra Era? Eran tantas las lágrimas del Ángel caído, que sofocó todas las llamas del Averno y Dios lo perdonó. Últimes notícies. No oblidem les reflexions cuaresmals que en el full d'Ecoparroquia i Justícia i Pau ens ofereixen a totes les celebracions. No vivim només de poesia, sinó que hem de revisar els nostres hàbits per no malveratar inútilment aliments i ser solidaris. I si hem citat el can espiritual i aquella hora de tavença, és per a nosaltres. I si hem citat el can espiritual i aquella hora de tavença, és per anunciar-vos que demà passat, divendres dia 13, a dos quarts d'avui del vespre, a les escoles, al carrer Bonsarrat número 3 de Sant Just, tindrà lloc una xerrada sobre la mort com a últim tabú. Anirà a càrrec dels germans Morlands Molina, que són el doctor Marius, licenciat en bioètica, el doctor Germà, especialista en cures palliatives, i Mosenya Vie, licenciat en filosofia i teologia. Moltes persones de la parròquia, segur que ja coneixeu, coneixem, perquè hem parlat amb ell alguna vegada a Mosenya Vie Morlands. Recordo que una de les xerrades molt impactants que vam tenir amb ell era sobre un altre tabú, la bogeria, les informatats mentals, o sigui, tots els brots que hi ha de tipus psicòtic, que poden ser molts i ningú estem lliures d'ells. O sigui, que si ja és un bon tabú, la malaltia mental, un altre tabú més tabú encara és la mort, que sempre la veiem des de fora, però quan ens toca a nosaltres diem, això com va? Se paga llum o hi ha alguna cosa més? I aquí venen tots els interrogants que vulgueu i més. Bé, on som ara? Podeu revisar gairebé tot el que us hem informat i molt més a la web de Catalunya Religió. Edició mensual gratuïta també impres en paper que podeu trobar a la Catedral de San Feliu, al monestir de Sant Cogat i a molts altres tempres. Recordem que la peregrinació Terra Santa del 8 al 15 de juliol també us podeu informar a l'Arxip Restat de San Feliu de Llobregat. Però millor que consulteu la web de Viajes Magister, Riera de Sant Andreu, 25, 4, 08, 030, Barcelona. El seu e-mail és docuarrobaviajesmajister.com o las tres dobles B, viajesmajister.com Fins aquí el nostre programa d'avui, veus de la parròquia. Us esperem el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre amb l'espai Paraula Viscuda, a càrrec de Montserrat Giró i l'Ina Santa Bàrbara. També tots els dissabtes a dos quarts d'11 del matí. Fins a les hores, adeu-siau!