Veus Parròquia del 8/5/2013

...dent a way of what I feel. I know some people search the world to find something like what we have. I know people will try, try to divide something so real. So till the end of time, I'm telling you that I know what, no one, no one. Get in the way of what I'm feeling, no one, no one, no one. Get in the way of what I feel for you. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. 60 i més. Cada dimecres a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els ullens de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Veus de la parròquia. Veus de la parròquia. És l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes, com són la societat, la religió i l'humanisme, d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que veus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Com sempre, iniciem l'audició amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Lluc. En aquell temps, Jesús digui als seus deixembles. Així ho diuen les Escritures. El Macías havia de patir i de ressuscitar el tercer dia. I calia predicar el nom d'ell a tots els pobles, com en Sant Lluc, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres ens sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el pare promés i vindrà sobre vosaltres. Nos mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt. Després, s'ha d'enduguer fora fins a prop de Batània. Vosaltres ens portem al Salas Mans i els veneï. Mentre el veneïa s'allunya de ells, portant amunt cap al cel. Ell es prosternaran adorant-lo. Després, plens d'una alegria immensa, se'n tornaran a Jerusalem. Continuament eren el temple donant gràcies a Déu. Notícies des Gràcia. Confessions. S'ha d'anar a la ciutat d'hi vendre el dia 10. A les 20-30 hores hi haurà un temps disponible per poder-se confessar. Sofareix aquest temps especial pensant en els familiars dels infants que participaran per primera vegada de l'eucharistia. Primeres comunions. Disabte 20 hores a les 12 hores hi haurà un grup d'infants que participarà per primera vegada de l'eucharistia. El desig és que perseverin en el camí que han conegut de l'amistat i la fe en Jesús. Segrament de la Santa Unció comunitària. Serà el dimenge dia 19. Pasqua de Pentecosta a la missa de les 11. És necessari que ho sol·licitin aquells que ho vulguin rebre. Participació de la parròquia en el projecte de la Fundació Amics Joan Petit, nens amb càncer. Al cap de setmana vinent podem tenir la possibilitat de participar en la nostra aportació voluntària a aquest projecte que promou el club de OK i de Sant Just i a padrina el jugador del Barça, Érica Vidal, veí del nostre poble. En la declaració de la renda hi ha dues caselles, una destina de l'església catòlica i un altre als anomenats altres finalitats socials. Què passa si el declarant es tria a marcar les dues? Doncs passen dues coses. I ara us les explicarem. Primer, que el declarant no pagarà més ni li tornaran menys que si hagués optat per qualsevol de les altres possibilitats. Per tant, sense cap per judici econòmic, el declarant pot marcar les dues caselles. Segona, el govern entregarà un 0,7% a l'església catòlica i un altre 0,7% als anomenats altres finalitats socials. No es reparteixen la meitat del 0,7% per a cadascun, no? És un compromís del govern de l'any 2000. Per als catòlics, a més de tot això, es va marcar les dues caselles perquè organitzacions seclesials tan importants com Càritas i Mans Unides participen en el repartiment d'aquests fons destinats a altres finalitats socials. A més de 40 organitzacions, més de l'església, que també desenvolupen programes d'acció social per a les persones més necessitades de la societat, també els arriben recursos d'aquestes declaracions. Per tant, si us plau, marqueu les dues caselles. Fins aquí, Notícies d'Església. Obrim, ara, la finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda. I la Dolors, avui no la tenim? Potser vindran, no? Una miqueta més tard. Sí, havia de fer algunes coses i no tenia facilitats per poder venir, però ho intentava. Molt bé. Si no em mira, parlarem d'aquelles coses que tu i jo parlem a vegades, no? Que són molt interessants. Un principi, anuncia la festa de la Pau. El proper dissabte. 11 començarà a la 5 de la tarda i ja durarà fins que s'acabi. Aquesta festa de la Pau és interessant perquè es fa a nivell de poble i llavors participa l'Ajuntament i les entitats del poble. Bàsicament es tracta de preparar un escenari que faci agradable la vivència de sentiments que fan caminats a la Pau i a la Justícia i també a la Germanuda. Cada entitat ha fet la seva frase, no? Sí, exacte. Perquè l'associació de la gent gran l'altre dia vam fer la nostra. Molt corteta, molt justeta, però jo crec que amb molt de sentiment. Sí, el manifest que consisteix en diferents frases que hem fet cada entitat és això, és difundir un missatge que cada entitat pensa sobre la Pau. Bé, sobretot els dents hi participen i participen també els pares que els acompanyen. Sí, la gent gran també participa, que ha pintat un grapat d'ampolles per fer les lamparetes. Exacte, exacte, està molt bé. Bé, i llavors nosaltres, Justícia i Pau i Sant Just solidari, tenim una petita estant, amb la qual ensenyarem les publicacions que fem, després farem... I la gent es pot informar també de la vostra tasca? Sí, es pot informar per veure una miqueta, un petit escrit, perquè la gent sàpigui, Justícia i Pau, que fa, quan reuneixen, durant l'any... I a més demana col·laboració, perquè també val la pena que tothom s'impliqui una miqueta en la vostra tasca. Sí, de fet és interessant que la gent participi de la nostra tasca, perquè és una tasca miniment social. I llavors va molt bé que hi hagi veus noves, i idees noves, i gent noves... Idees noves, moltes idees noves, noves, perquè tot gira sempre en torno del mateix. Sí, el que passa és que a cada persona, per ella mateixa... Sí, té una visió diferent. Sí, aplica una personalitat, que és una manera d'esperzar-se, i de fer que sempre hi ha algú innovador. Això ho ben constatant nosaltres amb la gent. Naturalment, naturalment. Complementa les idees o les finalitats que ja teniu amb les seves pròpies idees, que, com tu dius, és la col·laboració d'algú més. I després del que és important és que, sobretot els nens, els joves i els grans també, visquin aquestes jornades un cop a l'any, perquè és algo de diferent del que es viu un normalment a la vida diària i quotidiana. I, a més a més, és un sentiment que, en aquestes edats, tenen sintonia amb el que els nens pensen. Sí, jo me'n recordo fa un parell d'anys, jo l'any passat no vaig poder anar-hi, perquè no puc estar tanta estona en un lloc, ja ho saps. I aleshores, l'altre any, sí, amb unes paperetes escrivien les criatures que l'inspirava la paraula Pau i el conjunt del que volia dir la paraula Pau. I, escolta, em sembla mentida, eh? Però les criatures tenen una visió, i eren petits, eh? Sí, sí. Una visió claríssima del que per ells representa la Pau. No, i, evidentment, amb això es veu la necessitat d'alguna manera que aquestes festes que es fan com aquesta festa de la Pau no es deixin de fer. No, naturalment. Perquè va la pena continuar-ho, perquè, en el futur, a més de la formació tècnica i d'escola i la formació dels pares i de la societat en si, tinguin un petit apretrat que parli sobre aquests temes. No és tan petit, no? Realment. Si se'ls inculca, de bon principi, a aquestes idees, jo crec que la llarga, quan sembra, sempre em reculls. Que formarà part de la seva personalitat. Naturalment. Molt bé. Aquest és una de les coses que volien dir, invitar-los a tots, que, a més de la festa i de les activitats, hi haurà també un moment que hi haurà una coca i xocolata. Sí, xocolata desfet. També hi ha aquest any d'Hotifarra. Hi ha Hotifarra, i Hotifarra fet a la brasa. Sí, sí, perfecte. Llavors, llavors, hi haurà música. Sí, sí, hi ha també una cenografia d'un ballet a càrrec de la Núria... Ai, no, perd, com es diu. De la Renata. De la Renata Ramos París, que ja ho té també preparat, perquè la seva mare està dintre de la nostra associació de gent gran, i també ens va comentar que ja tenia la cosa preparada, i que realment suposo que us agradarà molt. Un detall. El que reculli de l'acostia de les Hotifarras, que es pagarà un petit cost, el que reculli s'entregarà a l'associació per la desció de les hipoteques. Perfecte. A la Pacte. Sí, sí, molt bé. Llavors, és una ajuda. Molt necessari, molt necessari. Aquesta iniciativa ha sortit del grup... Potser Castany és el que més és punyent, realment, que implica molta gent. Sí, una mica d'ajut econòmic per totes les coses... que els condicionen, també, perquè els condicionen molt el que és el govern, el sistema. Sí, perquè impostos, ells s'han de pagar igual. Tinguin o no tinguin pis, tinguin o no tinguin treball, ells s'han de pagar. Doncs això és la primera notícia. I l'altre és continuant amb el cicle de l'aigua. El cicle de l'aigua ja sabeu que venim fent-lo des de fa temps. Sí, des de fa temps. És un treball fet per un professor de la Universitat de Saragossa, que va reunir tota una sèrie d'ajudants, i va fer una biografia amb la qual recull el testimoni dels problemes derivats del profitament de l'aigua i de les finalitats que no són la pròpia naturalesa. Em permets una paraula? Profitament, no. Explotació. Explotació, exacte. Explotació. Explotació. I això s'ha prejudicat molt els indígenes, sobretot els indígenes dels països d'alternació. Em sembla que això ha prejudicat a tot arreu que s'han fet aquests i abus de l'aigua per aconseguir ens materials. Sí, i a part de tota la recull de denúncies que s'han fet en aquesta publicació, en aquella llibre, doncs volem tenir una certa manera a nosaltres l'obligació de donar conèixer a vosaltres, perquè conegueu la situació que està passant. Per exemple, actualment hi ha companyies multinacionals, també catalanes de l'aigua, que estan instal·lades a Chile i a Argentina, i altres països d'Amèrica del Sud, que estan privatitzant l'aigua. I llavors, aquesta aigua que es privatitza amb el consentiment dels propis diversos països... Aquí està, perquè si el Govern ho veu no ho permetés, doncs no es faria. Acaben augmentant els preus de la gent treballadora i de la gent que a menys té. Que podria gaudir d'aquesta aigua, perquè l'aigua és un bé per tothom. Exacte, uns costos que fossin uns costos quarts, però de seguida van buscant el benefici. Això és una de les coses que es veu. Per exemple, la Patagònia, en els indígenes de la Patagònia, a l'aigua dels seus fons, els volen privatitzar, també, les companyies canademques que hi ha allà. I llavors, allà, justament, hi ha hagut un visbe espanyol que fa de cap davanter per la defensa dels interessos dels indígenes, per la banda de Chile, i per la banda de la Patagònia de Chile, i per la banda de la Patagònia de l'Ogentina, un altre visbe, també, aquesta vegada és argentina, que defensa també la policia. Està molt bé que l'església prengui la defensa d'aquestes persones que no tenen res, més que aquests dons de l'aigua que venen del cel i que els hi han permès viure a costa d'ells. Llavors, avui parlarem una miqueta del nostre riu, el riu per naturalezes de l'estat espanyol, que és a l'Ebre. El riu Ebre, naturalment, va sofrir també el projecte de... L'intent de projecte. De transversar l'aigua, una part important del seu caudal, cap a la zona surt de la Parínsola, i també a lo que era Barcelona, València i Múrcia. El objectiu era, en principis, semblar desviar l'aigua per poder millorar la qüestió de l'agricultura. Això és el que es deien el pla ideològic, però la realitat que van captar de seguida les forces vives de la població no era aquesta. Era un altre el que es volia fer. I ara nosaltres, del redactació que va fer aquest home, d'aquest professor de la Universitat de Saragossa, Pedro Arroyo, us fem una lectura de com va anar la història. És un llibre, sempre ho comentem, és un llibre molt ben editat i molt agradable de llegir, i que és molt assabentador de totes aquestes coses. És un llibre, per la Diputació de Barcelona. I, a més a més, hi ha una exposició i tinerant en plafons i fotografies de les diferents llocs on s'han fet denúncies, per part dels indígenes, dels habitants, dels fets que, fins ara, han anat denunciant. Tenint en compte una cosa, el riu Ebre és molt cabalós, molt bé, si per si el desvies o retens el seu cabal, allò que es fa a la sortida a mar del riu per vida. Perquè allà hi ha espècies, allà és una manera, tot els sediments, allà donen vida a moltes espècies, marítimes i d'insectes. Aquí, precisament, els habitants del Delta, i l'Aragós, si van a posar com un sol home amb rons potables i positives, per fer-se el relat que us fa. Molt bé, doncs farem el relat. Diu, una ribada de gent per salvar l'Ebre. L'any 2000, el Govern d'Espanya va fer públic el Pla Hidrològic Nacional, un projecte que incluïa, com a peça clau, un transversament de l'Ebre a Barcelona, al Llavan i al Sudès de la Península Ibérica, de 1.080 d'actòmetres anuals. Actòmetres... Em sembla que ho dic bé. Sí, sí. La notícia va generar un fort debat social, tècnic i polític. Tant mateix, no era un projecte nou. Com diu Manel Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la lluita contra els transversaments té més de 30 anys. La primera proposta, data de l'any 73, però aquesta vegada tenia la sensació que anava seriosament. Tant a l'Aragó com al Delta, a les terres de l'Ebre, l'oposició que va suscitar al PNAC, per al Nacional Hidrolèctic, va ser massiva. Centenars de milers de ciutadans van sortir al carrer, una i altra vegada manifestar el seu rebutge al projecte. Recordem que aquí a Barcelona hi va haver algunes diverses manifestacions molt reïxides. També hi va haver a Saragossa. Hi havia la sensació generalitzada de postergació d'unes comunitats respecte d'altres, i que aquell transversament només ajudaria a aprofundir-les. Més enllà d'aquest sentiment, d'altra banda, van marxar un poder en moviment en defensa del riu. Scientifics i especialistes van donar cosa argumental amb raons sòlides i ben fonamentades. Al mateix temps, que ho farien alternatives més raonables des del punt de vista ambiental, econòmic i social. La lluita contra el transversament de l'Ebre va ser un autèntic fenòmen sociològic en el qual es van canviar diversos fronts. El debat científic tècnic, les mobilitzacions ciutadanes, manifestacions multitudinàries, les més grans de la història del país, i l'estratègia política desenvolupada amb tenacitat davant dels parlamentaris de la Unió Europea. Aquesta última activitat va donar lloc a una nova mobilització de Gran Calat, la marxa blava a Brussel·les, que no només va convocar milers de ciutadans, sinó també les organitzacions internacionals en defensa del riu. Una marxa que, en un actitud sense precedents, va codir el cor de la Unió Europea per demanar que no es donessin fons per un projecte d'aquestes característiques. Això de la marxa de la gent i la mobilització és un aprovament que la gent, quan se li escatim el poder, que el govern vol fer coses, que la gent no hi està d'acord, com ara està passant amb l'edició de la Dissoboteca, o que els bancs no donen creïts o tantes i tantes coses que estan passant que el govern d'Espanya no en fa cas. En aquest cas s'ha demostrat que la gent, el poder de convicció i les manifestacions és una part efectiva també per aconseguir l'èxit d'aquestes reivindicacions. Tu ho veus, això? Bueno, en el cas d'altres passaments, és una bona visió. Aquí es va aconseguir. Sí, va trigar una miqueta, de 6 milions de parades d'aturats i picos, i amb l'idea que el futur no serà gaire bo, ni aquest any, ni segurament l'any que ve, que ens diuen els economistes, doncs això també és un problema, perquè, clar, pot passar que la gent també es manifesti com es va manifestar abans per altres coses, com això de l'Ebre. I si es manifesta, no serà precisament perdonar la raó al govern, sinó perquè s'espavili i per exigir el govern que prengui nota de les necessitats del poble. I, en aquest cas, va ser una bona estratègia, en aquest cas a l'Ebre, anar a Brussel·les a protestar i manifestar-se sempre en pau i en tranquil·litat, però sí energicament davant d'aquest projecte. Aquella opció frontal de la ciutadania va ser en ella mateixa un d'or cub per al pla, que esperava el finançament europeu per poder-se tirar endavant. El govern necessitave rectificar legislativament com més aviat millor aquell país de lògic, ja que estava a punt d'entrar ambigó la directiva marca europea en matèria d'aigües, aprovada l'any 2000, incompatible en les obres que proposava el PAKN. De fet, tota la terminació del PAKN es va fer en caràcter d'urgència i el mateix estudi d'impacte ambiental, la seva evolució i declaració positiva, subsecüents, ens van resoldre en un termini de 6 mesos. O sigui que tenien pressa. Que tenien pressa. Els beneficiaris, sobretot a València i Múrcia, argumentaven que necessitaven el trasbassament de l'Ebre per mantenir la seva pròsper agricultura d'exportació i per no patir restriccions en l'abastament urbà. Tant mateix, Barcelona aviat es va despenjar de les seves demandes d'aigua. Des de les comunitats de la conca, sedent per les seves demandes de l'aigua, procedent s'argumentava que la verdadera justificació del trasbassament radicava en interessos immobiliaris i empresariales de tipus especulatius, el que parlàvem abans de fora micro. S'adueia més que mai no havien servit per solucionar problemes de déficit, ja que la mera expectativa de rebre més aigua disparava els projectes d'urbanitzacions i nous regadius en la qual cosa l'aigua transbassada acaba a la fi sent insuficient. Es prevèia també sobre els elevats costos, energètics i financers que suposaria bombar l'aigua al llarg de 800 quilòmetres per construir les grans preses que havien d'emmagatzemar l'aigua que transbassar i que no eren altres que les de Itoid, IESa, Viscarrués i Sant Aliestre, a més d'altres embassaments previstos en el pacte d'aigua d'Aragó. Aquests projectes eren claus per al PN, especialment el recreixement de IESa capaç de llotjar els 1.000 electròmetres cúbics que es revitalitza cada vegada que s'impulsa un transbassament insisteixen els afectats des dels Pirineus Aragonèsos. Bé, encara ens queden uns quatre minutets. La detracció d'aigües de l'Ebre per transbassar-la al llarg del litoral mediterrani acabaven pagant la més cara que ningú els territoris dels Pirineus i del Delta. Els Pirineus havien de suportar noves peces de regulació que els despertebraven i despoblaven encara més. I el Delta veia reduits dràsticament els cabals d'aigua i els nutriments amb la qual cosa s'accelerava la crisi generada per col·lapse massiu d'assadiments retinguts a les preses. Entre la capselera del riu i la seva desemboca dura, estan les possibilitats de desenvolupament dels territoris de la Conca perillaven, a tés que es prioritjaven les expectatives d'aigua per un litoral mediterrani arrasat i al mateix temps enriquit per un desenvolupament urbanístic i agrícola insostenible i sense control. En els primers mesos del 2004, des del Parlament Europeu van començar a arribar notícies. Els informes de les comissions encarregades d'avaluar el PHN eren contràries a proporcionari finançament. No va donar temps, tant mateix que Europa, pronunciés una negativa oficial. Els resultats de les eleccions a març d'aquell any a Espanya van suposar la formació d'un nou govern que va derogar immediatament la part del PHN, que incluia el trasversament de l'Ebre. Aquestes eleccions de l'Ebre s'allunyaven. Els moviments socials havien guanyat la batalla. Potser ho deixarem aquí, perquè ja ens hem d'acomiadar. Fins aquí, finestra de Justícia i Pau. Ja continuarem, perquè de rius n'hi ha més. Encara en tenim més. En tenim un molt interessant, que és dels altres francèsos. Ah, molt bé. França també està ficada d'intre d'aquest. Molt bé. I la Joana es despedeix de tots vosaltres, i moltes gràcies al Carla César Nández per haver-nos posada la música. Fins la propera, a tothom. Molt bona tarda. Recordeu que en segona audició podreu escoltar aquesta audició, dissabte, a les 11... A dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana, ens endinsarem fins als racons més amagats de la música moderna. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins a les hores. Fins als racons més amagats de la música del últimos 50 anys. Música 100 etiquetes ni dates de caducitat. Fins a les hores. Fins al lloc, discon conclusions? Fins a les hores. Fins a les hores. EbBoy, pedals, Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.