Veus Parròquia del 22/5/2013

Béus de la parròquia. Béus de la parròquia és l'audició que porta les vostres llars tota la informació de la parròquia, del sants just i pastor. També d'altres temes, com són, la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que Béus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I en segon audició els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Sempre la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Avengelli inicia l'audició d'avui. Tot allò que és del pare és meu. L'esperit sant rebrà del lloc que és meu i us enunciarà. L'actura de l'Avengelli segons Sant Joan. En aquell temps, Jesús digui als seus deixables. Encara tinc moltes coses per dir-vos. Però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el defensor, l'esperit de veritat us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte. Dirà tot el que se'n dirà i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut de lloc que és meu. Tot el que és del pare és meu. Però això dic que tot allò que us anunciarà ho rep de lloc que és meu. El grup nostre dona de l'Operòquia ha organitzat un dia d'espiritualitat. Com ell, els desitgem que sigui en un entorn de somni. El santuari de la Mare de Déu de Puigcraciós. Comunitat de monges benedictines. S'han programat les següents activitats. La primera, situació, interpretació geogràfica i del paisatge de l'entorn. Per la qual cosa seria molt recomanable portar una càmera fotogràfica. Segona activitat, diàleg interreligiós monàstic. I finalment, participació en la missa monàstica. Aquesta sortida està programada pel proper diumenge dia 26, a l'hora de sortir del paradó de Sant Just a les 9 del matí. Desitgem a tots els participants que el temps meteorològic els hi acompanyi. I que la jornada sigui una bona jornada de esvarjo i de gaudi espiritual. Cap de setmana contemplatiu. 7 i 9 de juny el monestir de Sant Benet de Montserrat. El silenci i la solitud en la belleza de la natura que envolt el monestir ofereix un temps per contemplar, per passejar, per escoltar. I també un temps per reposar, dialogar, crear, fer noves amistats. Per informació, E-G-U-A-R-C-H, a robagmail.com, telèfon 938-350-078. Extensió 2-0. Neix cat religió a l'aula. És el primer espai d'internet d'actualitat religiosa al servei de les escoles i de la comunitat educativa. Aquest nou servei és una iniciativa de Catalunya religió amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i el patrocini d'editorial Casals, i vol facilitar el tractament dels aspectes vinculats a la religió en els centres o a educació secundària. Presenta els continguts ordenats per cursos en relació als temes del currículum de la signatura de religió. Tots els serveis són gratuïts. Estem en temps de la declaració anual de la renda, i com cada any per aquesta època hem de tornar a recordar que, com a cristians catòlics, tenim el deure de contribuir al manteniment de la nostra església. És un gest que no implica cap dificultat, senzillament, marcar la creueta a la casella correspondent al 0,7% destinat a l'església, i també a la casella que indica altres finalitats socials. Us ho explicarem més clarament. En la declaració de la renda hi ha dues caselles, una destinada a l'església catòlica, i una altra als anomenats altres finalitats socials. Què passa si el declarant estria a marcar les dues? Doncs passen dues coses. Primer, que el declarant no pagarà més, ni li tornarà menys que si hagués optat per qualsevol de les altres possibilitats. Per tant, sense cap per judici econòmic, el declarant pot marcar les dues caselles? Segona, el govern entregarà el 0,7% a l'església catòlica, i un altre 0,7% als anomenats altres finalitats socials. No es reparteixen la meitat del 0,7% per cadascun, no. És un compromís del govern de l'any 2000. Recordeu que això ho teniu molt ben detallat a la web de portantos. Marqueu a Google equits portantos, equits pertants. I també a la web del bisbat de Sant Feliu, o del bisbat de Barcelona, el que tingueu més a l'abast. Però els catòlics, a més de tot això, és bo marcar les dues caselles, perquè organitzacions eclesials tan importants com Càdites i Mansunides, participin en el repartiment d'aquest fons destinats a altres finalitats socials. A més de 40 organitzacions més de l'església, que també desenvolupen programes d'acció social per les persones més necessitades de la societat. També els arriben recursos d'aquestes declaracions. Els ingressos que provenen d'aquesta via representen entre un 20% i un 25% de les entrades globals. Per s'indir d'aquestes entrades, el que ha de fer és rebre el pressupost d'iucessar. D'altra banda, la decisió de dedicar un 0,7% de la declaració de la reina de l'església és lliure i s'ha de considerar una aportació del poble, dels ciutadans, al sosteniment de l'església, el seu autofinançament. El tema de l'economia d'iucessana, l'església no fa res més que aplicar els valors evangèlics, el de la justícia, que ens enpeny a reconèixer i donar cadascú el que seu, el que li pertany, el de la solidaritat, que implica ser comprensiu, obert, disposat, establir i mantenir relacions de col·laboració i de cooperació amb els altres. Això ho subrayava l'altre dia, el teòleg Francesc Torralba, en el programa que fan els matins TV3, tots els diumenges del matí, sobre les 10 o així. O sigui que el tracte de ser igual a tothom, però tenint en compte que no tothom necessita el mateix. Una manera molt clara és l'organització econòmica d'iucessana. Les nostres esglésies particulars no especulen ni acumulen diners, volen implantar una economia de comunió. Marcar les caselles en la declaració de la renda, per tant, és una manera de ser just i solidari, tant amb l'església com amb la societat. Bé, la CEE, Conferència Episcopal Espanyola, agraeixi la col·laboració de tots els contribuents que han marcat la casella de l'església catòlica. L'actual sistema va entrar en vigor l'1 de gener de 2007, quan es va incrementar el coeficient al 0,7%. I l'església va renunciar a l'exempsió de l'IBA, vigent en algunes operacions. Cosa que se suposa per a l'església, una despesa afegida des d'aquesta data d'uns 30 milions d'euros. Aquesta despesa s'ha incrementat en un 31% amb la pujada del tipus general d'IBA. Sabeu que IBA és l'impost del valor afegit. Del 16% aquest impost de valor afegit ha passat al 21%. Amb el nou sistema, l'Estat ja no garanteix cap mínim per al sosteniment bàsic de l'església. I aquesta només rep el que resulta de l'assignació voluntària dels contribuents i res dels pressupostos generals de l'Estat. L'església estalvia diners a l'Estat. Segons dades de la Conferència Episcopal Espanyola, l'Església Catòlica Espanya, en els seus diversos centres d'assistència social, sanitària, d'educació, etcètera, estalvia l'Estat uns 20 mil milions d'euros a l'any. Només en educació i segons les dades del Ministeri d'Educació de l'any 2009, l'Església estalvia l'Estat 4.399 milions d'euros a l'any. Heu escoltat notícies d'Església. Fem-hi actualitat. Aquestes darreres setmanes hem pogut escoltar sovint la següent expressió. El papa francès m'agrada. Realment, el nou Sant Pare ha suscitat moltes reaccions d'admiració per la seva proximitat a tots, per la seva senzillesa, la seva austeritat i sobretot el seu amor i la seva tendresa envers les persones. Aquesta sensació queda palesa en la crònica del corresponsal de la vanguardia Eusebio Val, publicada al passat diumenge en l'apartat d'internacional. A la Santa Ceu, per prudència, un cert pudor, eviten parlar obertament de l'efecte francès. Seria utilitzar per el papa figura espiritual una terminologia massa sociopolítica i mediàtica. No cal ni dir-ho que les pàgines web van pleníssimes aquests dies del papa francès i el seu secretari, amb uns termes sovint massa frivols, no? Potser sí. Seguim amb la crònica. Obligaria també a una incòmoda comparació amb Venet XVI. Però hi ha senyals evidents que l'arribada de Jorge Mario Vergoglio a la cadira de Pere fa poc més de dos mesos ha donat un vigor renovat a l'església catòlica. És un fenomen que ve de baix. Això ja comença a fer por. Esperem que tot vagi bé. Comentava ahir, al matí, un funcionari bàtica, mentre observava per plecs l'arribades de Fidels, que avançaven per la via de la conciliació, cap a la plaça de Sant Pere, per participar en la jornada dels moviments laics. Els accessos van quedar col·lapsats ben aviat. Cada vegada és més gran la fluència a les audiències generals i als actes públics, com l'oració dominical de l'Àngelus o del Regina Seli, i es detecta a Itàlia i a altres països més gent en les misses i als confessionaris. Francesc amb el seu nou estil humil, amb la seva espontaneitat i la seva proximitat, amb el seu llenguatge clar, està despertant interès en creients i no creients. És freqüent trobar la plaça de Sant Pere, ciutadans romans de tota la vida, i d'una certa edat que no s'havien acostat mai a veure i escoltar en directe un papa, i que ara ho han fet. L'Església no ha revelat encara en aquestes oficials. L'únic sondeix, que es coneix, és el que va realitzar el mes d'octubre. El puntificat és el centre d'estudis sobre les noves religions, que dirigeix el sociòleg Maximo Introvini. Intrigats per les impressions objectives que recollien els diaris italians, els investigadors del CESNUR van efectuar una enquesta amb sacerdots i religiosos, així com entre comunitats de fidels, fent servir Facebook i Twitter. El 53% dels capellans i religiosos contactats van confirmar una presència més gran a les mises i als confessionaris de part de persones que d'una manera explícita justificaven que s'aproximaven a l'Església Gatòlica per la personalitat i les actituds del papa francès. L'aubent de fidels, en gairebé la meitat dels casos, era superior al 25%. És significatiu que l'increment és encara més gran en les confessions que en la presència a les mises. Això sugereix que el nou pontífex ha revifat la fe en persones que feia molt de temps que estaven apartades i desinteressades de la pràctica religiosa. Segons Introvini s'ha parlat d'un efecte vergòlio i d'un efecte ràtsinger. Molts afirmen haver-se comogut també per la renúncia de Benet XVI, va indicar el sociòleg. El temps dirà si aquest efecte és durador. Però el que podem afirmar és que no es tracta de simples impressions o d'anècdotes, sinó de nombres reals. El president del Consell Pontifici per la nova evangelització, l'arcavisba Rino Fisichella, és dels que prefereixen no utilitzar el terme afecte, encara que reconeix que existeix. A les preguntes de la venguàrdia sobre el fenomen, Fisichella va comentar. Crec que és cert que el papa francès que ha tocat el cor i la ment de molta gent. En sóc d'estimón i directe, perquè molt rectors i sacerdots, a Roma i al sud d'Itàlia, on vaig estar el cap de setmana passat, així com el nord d'on provinc, m'han confirmat que moltes persones s'han acostat al seglement de la Confesió, i molts en dit que ho feien sentit tocats per la paraula del papa francès. Segons l'arcavisba, l'influència a Roma respon el desig de tants fidels, de ser precents per sentir la seva veu, veure'l, tocar-lo, perquè és d'una proximitat impressionant. És molt positiu i estem molt contents, perquè comporta també una reflexió sobre la importància de la fe, la importància de ser cristians, i sobre el valor que la persona del papa pot tenir en aquest moment per la vida de l'església, va afegir Fisichella. El seu número dos en el Dicasteri, el bisbe José Octavio Ruiz Arenas, va confirmar que a la passada setmana santa, Amèrica Iatina, es va registrar una presència molt més gran als confesionaris. És un fenomen bastant ampli, no només aquí a Itàlia, va enfatitzar Ruiz Arenas. Per sort Fernanda Barbiero, professora universitària i membre de la congregació de mestres de Sant Adorotea, Francesc ha donat un rostre humanitari a una figura que de vegades podia semblar alta i eràtica, que causava una mica de por, i en canvi ell és un papa que ens diu bona nit. Està donant una importància justa a les coses, va prosseguir Barbiero. No fareix, però et condueix a la veritat. Per a Francisco Palmesé, un cirurgiat de 57 anys que va anar a Roma des de l'auro, la campanya, per veure el papa, la renovació que impulsa Bergoglio era necessària, perquè a l'església s'havia fossilitzat una mica. No és que vulgui criticar el papa alemany, no, perquè els catòlics, tots els papes, ens són iguals, però aquest atreu més va afegir Palmesé. I amb la crisi la gent ha d'agafar-se alguna cosa. La fe és important per superar el malestar. Trobo molt interessant quan vaig llegir aquest article, diu menja, el tema de la confesió, perquè moltíssimes persones, quan parlem de la confesió, ens diuen, però escolta, dient-ho tot el millor dels teus amics, o sigui, jo faig de pal engana per tu, tu fas de pal engana per mi, però molta gent ara es comença a donar que la confesió és un segrement, i aquesta està la diferència. Aquí està la diferència. Ara ho aboco tot, no, perquè ara ja s'assordots que pobres han de sentir vida senceres, tenen que sortir absolutament... Sí, suposo. També és molt durillo tenir que aguantar tot el que has fet malament allà d'una vida. Això, que ho diguis tot, també. Suposant que ho diguis tot, però a vegades... Si no has tingut repòsito de contrició, llavors ja no ho sé. Clar, és que aquí està que a vegades la confesió es tracta de dominar simplement el fet, però sense entrar en massa detalls i que hi hagi un penediment autèntic i que el que actúe és el segrement. No és un psicoanalista, el confesor, ni és un psiquiatre, és un sassordot. I ara hi ha gent que se'n comença a donar. O sigui, no toca aquesta diferència. Potser sí. Us oferim ara l'entrevista publicada al Full Domincal del Bisbat, feta per Òscar Bardegí, exdirector general de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de la Pau, Federico Mayor Zaragoza, en motiu d'haver pronunciat la lligó inaugural de la fundació Joan Maragall, i que es va titular Humanisme i Altura de Pau, claus per un canvi d'època. Preguntava l'Òscar Bardegí. Per què creu en Déu? Perquè no tinc resposta a les preguntes essencials i tinc la facultat distintiva de pensar, imaginar, crear. Déu és inintel·ligible i indemostrable. Si es pogués demostrar que existeix o que no existeix, l'existència humana quedaria condicionada, limitada. L'espècie humana tindria unes capacitats exclusives de les que no podia gaudir. El dos suprem és la llibertat. Com sintetitzaria la seva lliçó a la fundació Joan Maragall? Ho vull resumir amb uns fragments del can espiritual de Joan Maragall. Ja ho sé que sou senyor, però on sou? Qui ho sap? I quan vingui aquella hora de tavença en què s'acluc en aquests ulls humans, obriu-me en senyor uns altres de més grans per contemplar la vostra fase immensa. Què va voler transmetre? Els grans dons de la llibertat i de l'esperança falten que a mi, però per primera vegada l'humanisme pot deixar de ser que el com minoritari i retòric per ser comportament diari, basat en l'amor. Per primera vegada, des de l'origen del temps, avui la humanitat pot saber què passa al món, pot comparar, pot apreciar el que tenim uns en veure les precarietats de molts d'altres i es pot expressar lliurament i l'equitat de gènere augmenta progressivament. Magnífices paraules de Federico Mayor Zaragoza. Podem escoltar ara la invitació que ens fa Montsenyor Lluís Martínez Sistak a visitar almenys, espiritualment, el Baticà i el Sant Pare, a través de les seves paraules escrites a la secció paraula i vida del diari, la Vanguardia del Passat diumenge. I també el Fuy Dominical, que es va repartir a totes les parròquies de Barcelona Ciutat. De Barcelona Ciutat, sí. Després de la Pascoa Florida, hem celebrat la Pascoa Granada. El dia de la Pentecosta es va complir la promesa de Jesús. Els apòstols van rebre el do de l'Espiritzán. L'arribada de l'Espiritzán significa la transferència que fa Jesús del seu propi esperit i de la seva missió a l'església, que comença a expandir-se en aquell dia de Pentecosta. Jesús ressuscitat, s'aparegué als apòstols i els digueu, rebeu l'Espiritzán. Això es va anar realitzant la obra de salvació de Jesucrist a tot arreu i per sempre. El Consell Batica II ens recorda que l'Espiritzán unifica tota l'església en la comunió i el misteri. L'enriqueix amb els dons jerarquis i carismàtics, vivificant com si en fos l'ànima, les institucions eclasiàstiques, insinuant el cor dels fidels, el mateix esperit missioner que havia imposat Crist en persona. L'Espirit vivifica l'església. La fa permanentment jove, permanentment jove, i disposada a la missió, oberta a renovar-se i adaptar-se a les necessitats de cada temps i a donar resposta als signes del temps. Se'n agosti, afirmava, que el que és l'ànima per al cos, això és l'Espiritzán per al cos de Crist, l'església, i continua dient. L'Espiritzán fa a tota l'església allò que fa l'ànim a tots els membres del cos. L'Espiritzán és el principi vital de l'església. Ell renova constantment el poble de Déu. El suscita sempre nous ruïlls en el sí de les comunitats cristianes i respostes als reptes actuals. Ell fa que l'església sigui a cada moment i a cada lloc signa clar i eficaç de l'amor de Déu a tothom. Sense l'acció interior de l'Espirit, que obre els cors a Jesucrist i al seu avengelli, no hi pot haver una evangelització eficaç. Això és especialment urgent que es visqui en aquest any de la fe. La nostra arxidiósessit Barcelona viu aquesta penta costa per la Grinana Roma anant a visitar el nou Papa Francesc. I aquí celebrarem també l'any de la fe resant el crèdol a Bacílica de Sant Pere sobre el sepulcre del primer dels apòstols de Jesús. El nombre de persones que viurem aquest palagrinatge ja s'ha completat fa mesos, però voldria demanar a tots els diusessans que es vulguin unir els palagrins en esparir i fent també una confessió del símbol de la fe com ens va demanar Benet XVI, el nou Sant Pare Francesc. Heu escoltat? Fe i actualitat. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perròquia. Quina veu que anàvem a dir una cosa més, però el temps és el que és. O sigui que avui amb les veus de Joana Algarra hi ha controlat el so i les músiques en Marc Pedernàu. I també en Pere Oliver, que és aquí a nosaltres. Bé, us esperem en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. Per repetir aquesta audició, a dos quarts d'onze del matí. I aleshores, a tothom. Adeu-siau. Bona tarda. Bona tarda.