Veus Parròquia del 5/6/2013

Ves de la parròquia. Avui no tenim a la Joana, que és la nostra informadora en el dia d'avui del Dimecres, des de veus de la parròquia, però intentarem entre Jesús i la Dolors fer una mica d'informació de la parròquia i després ja passarem a finestres de Justícia i Pau. El domenge passat vam celebrar a la nostra comunitat de la parròquia la Diada de Corpus. La Diada de Corpus va ser un dia especial per la tarda que vam realitzar una pregària de vespre i vam fer una veneració al Santíssim. Va ser un acte amb un caliu molt proper, tenint en compte que altres anys, tal vegada, podíem sortir la placeta i entre els veïns havíem pogut fer una catifa. Aquest any ha sigut més senzillet, però la finalitat d'aquesta pregària es va poder portar a terme. Llavors també tenim que informar que en el proper curs es vol intentar, d'alguna manera, fer dintre de la parròquia un casal per nois i noies que vulguin arribar a fer la confirmació. Es vol fer una sèrie de trobades que no sols siguin de tipus religiosos per anar-los preparant per la possible confirmació, sinó que sigui un lloc de trobada de joves, crec que aproximadament anirà des de després de la comunió, fins al moment que faig la confirmació. A la propera reunió la Joana ens ho explicarà més bé, però tal vegada la gent que estigueu interessats ja es podeu posar en contacte amb la parròquia, si voleu més informació i també hi ha un tripti que us pot adonar una informació més exacta del que estem dient en aquest moment aquí. Doncs ara passem a la següent, a part del nostre programa, que estaria realitzat per Justici Pau i que li diem Finestres de Justici Pau. Jesús...Hola, Dolors, bona tarda. Bona tarda. Doncs hem trobat a faltar la Joana, perquè amb el tema d'informar és molt bona, que es dona sempre aquell caliüet de... Vinga, endavant i a veure què passa, no? Bé, ja intentarem fer el que puguem. Doncs ara, Jesús, des de Justici Pau... Sí, des de Justici Pau hem de dir que hem tingut aquest més vàries actuacions, una d'elles va ser anar a una trobada catalana, Balear, a Girona, i el tema era el del dret a decidir. Per què li diuen català no Balear, aquestes trobades? Sí, perquè hi ha els grups o gent, comissions que col·laboren amb Justici Pau, al territori català i dels illes Balears, concretament a Mallorca i a Menorca. Això es fa cada any? Sí, es fa cada any i cada any venen aquí, o nosaltres anem al Menorca, que alguna vegada hi hem anat allà. Molt bé. I aquest any quina temàtica... La temàtica que vam portar va ser el dret a decidir. El dret a decidir que el van presentar el filòsof Francesc Josep Torrelles. Perdona, era Torrelles, era... Perdona, eh? Josep Maria Terricabres, filòsof i directora de la Càtera, a Ferreter More. I el jutge, Santíago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona. Tots dos van elaborar una conferència basada en les possibilitats que té Catalunya de poder fer el dret a decidir el referèndum i les possibilitats que es pugui arribar amb una independència, suposant que la decisió del referèndum fos que sí. En Terricabres és un home amb molt especialitat, sobretot amb el tema de la llengua catalana. I m'imagino que amb tot aquest rebombari que hem tingut amb la llengua, doncs m'imagino que també hauria de sortir en aquesta trobada. L'important que és per un país, és decidir la nostra llengua, és vital. Sí, la llengua és un patrimoni que no es pot renunciar mai, perquè és una cosa històrica, és una cosa de cultura, i ja no es posa ni en dubte aquesta possibilitat de perdre, perquè ja és un aperfit que la nostra llengua per viure en el temps, per sobre de totes les incomoditats que hi puguin haver, com sempre hi ha hagut per altra banda. Però no, no, la llengua és el principi de tota la... Jo ara que estava pensant en la temàtica del dret de decidir, clar, justícia i pau, nosaltres vésem tota una part de la nostra filosofia amb els drets humans. Clar, qualsevol poble ha de tenir el dret de poder opinar en democràcia, i en aquest cas, poder decidir la nostra continuitat dintre de l'estat espanyol, o no. I em sembla molt bé que justícia i pau hagi agafat aquest tema, i que en parli amb les seves delegacions de les Balears i de Catalunya. Sí, sí, és un tema que, com dius tu, està amb la carta dels drets humans a les Nacions Unides a l'any 48, les llengües són un patrimoni que no es pot perdre, és importantíssim. Aquí a Catalunya tenim la idea molt clara en aquest sentit. No hi ha cap dubte que la llengua és el vincle que ens uneix i que ens permet avançar. Molt grans dificultats que han tingut a través dels anys, a través dels anys, primer amb el decret de la nova planta de Felip Cinquè. Després posteriorment amb les diferents, d'alguna manera, vi reïnats o delegats del govern que en aquell temps hi havia a Catalunya que maltractaven tot el que fos un reneixement. A vegades això hi va haver un reneixement, hi va haver també una generalitat, i ara tenim una dictadura, i ara tenim altra vegada la democràcia, no? Una democràcia que a vegades es corra una miqueta cap a la dreta a base de defensar postures que són negatives respecte a la força que té Catalunya i la seva llengua, perquè m'agrada tot. Els catalans troben la força en el seu identitat interior per poder anar endavant. Es va parlar, veu parlar una mica d'aquest manifest que també des d'un altre angle, l'Arcadi Oliveira, si la Teresa Forcades, entret aquest dret constituïent. Vostè va sortir en aquests dies? No, no, això no va sortir perquè en tot, mentre l'Arcadi continui a ser president, dius que no ho ha deixat de ser, m'agrada la plataforma que crearem en Teresa Forcades, considerem que és un capítol que és a part. En tot cas, nosaltres aclarim el de la plataforma, l'Arcadi mateix ho aclarés, però és això el tema per un nen. No ho va rege, no ho va rege. Cada cosa té el seu camí. Molt bé, molt bé. Doncs jo, Jesús, també havia estat mirant, aquests dies en canviant de tema, estàs sortint en els diaris, sobretot com que s'acaba el curs escolar, l'acabar-se el curs escolar és de les vegades que estan insistint més en aquesta pobresa infantil, que hi ha les escoles, tot el curs, ja porten un parell d'anys, estan detectant, no? Nens que arriben, que només han fet un bon àpat el dia a l'hora escolar, i al millor el sopar i l'esmorzar són sumament petits, i llavors la gran preocupació d'aquest any, i que ho estàs notant en els diaris, és com enfocar aquests casals vestiu, com tenir obert els menjadors dels casals, perquè realment per continuar que aquests nens tinguin aquest àpat, aquest àpat segur del dia, no? I no sé, estàvem d'alguna manera que em penses tu d'això. És a dir, que llegint els diaris, hi ha una gran preocupació que estem al límit d'aquest problema infantil tan greu que tenim aquí a Catalunya i a Espanya. És a dir, que tota aquesta crisi, aquesta crisi que estem vivint, sí que és veritat que hem parlat dels joves que no troben treball, hem parlat també de molts treballadors que queden sense feina en unes edats que encara han de tenir en els fills petits, s'està parlant, per exemple, havia agafat una mica l'informació. Què passa ara amb tota aquesta cosa de l'alimentació dels nens? Com se farà aquests dos mesos? Com algú se n'ha de preocupar? No podem anar de vacances així de dir? Ja tornarem al setembre i els tornem a agafar. I l'altra cosa també, una altra cosa que ha sortit, molts nanos, molts joves, que a l'hora d'anar-se a examinar de la selectivitat o a l'hora de pagar la beca escolar, o no, beca d'universitat, s'han trobat que no tenen els diners. És a dir, nanos que han començat unes carreres i que aquest any no han pogut pagar les seves matrícules. Llavors la pregunta per mi penso de com ho veu també justícia. Cap on anem amb aquestes coses? Que hem de fer, perquè això mentalment ens canvia. La mentalitat de dir, escoltar-hi, venen vacances, hem de descansar, doncs tinguem barraca, no podem fer aquest pas tant a la lleugera, no? No, efectivament, diguem-ne, que amb aquest risc està passant que hi ha el que en diem d'anys colaterals. A part de la tur i de la precaritat amb la feina, i del 50% de joves del 27% de tur que ja no tenen no troben treball, hem de dir que hi ha altres coses que ens afecten, que en diem d'anys colaterals, perquè són molt importants. Per exemple, la qüestió del menjar. Nosaltres fa molts anys, fa vuit anys concretament, vàrem fer una gestió al sindic de Greuges, denunciant que el vaig llobregar, restàvem vuit mil d'infants sense beques. Fa vuit anys. Beques de menjador. El sindic Anton Canillas, que ara ja és mort, i després el senyor Ribó, les varen a metre i a estudiar. Les varen a afegir també la demanda a escoles del Barcelona i a ajuntaments. Això fa vuit anys. Al cap de dos anys, el sindic va elaborar un estudi en què recomanava a la Conselleria d'Educació amplieses límits als paràmetres per a l'obtenció de les beques. Doncs bé, actualment, el Consell Comarcal rebeu un 25% dels diners necessaris per atendre les demandes. Això vol dir condenar a molts infants a la gana. Clar, és que una de les coses que més també s'ha retallat, com que han retallat totes les coses socials, es veu que també les escoles o els menjadors escolars estaven preocupats, perquè molt bé, estaven fent les beques, però aquests diners no venien. Creaven un deute a l'empresa, que portava aquest tema. És a dir, que no ho sé, jo penso que estem en aquell límit que és molt preocupant, perquè això ha d'haver-hi una sortida, perquè els nens no poden quedar ni mal alimentats, perquè aquesta desnutrició ja està afectant a la salut. A més, els nens van a l'escola, sense menjar, es mereixen, a part tota la situació d'estrès que viuen, perquè les famílies estan vivint en aquesta situació, estan preocupant de com fer arribar els aliments. A part, hi ha una altra situació que no poden seguir el ritme dels altres nens, que poden fer les extrescoles arts, que poden fer... Hi ha tota una dinàmica que està afectant molt les escoles. Les escoles estan aguantant una altra de les realitats més dures d'aquesta crisi, estan detectant. Efectivament, és una... és una redundància que actualment estan aguantant tota la problemàtica de la fam, les escoles i els avis de moltes famílies. Perquè les administracions, com que no hi ha diners, tampoc no. Ja ho intenten, nois, és una feina d'equip, perquè també sabem que en molts pobles, els serveis socials i escoles, estan fent realment una feina important d'equip. Però és clar, com és que no ens arriben aquests diners que són tan necessaris per a aquestes coses ja? Sí, en aquí el vei esdevorgat han de dir que en alguns casos, bastants casos afortunadament, els ajuntaments s'han fet càrrec de la quantitat de beques que tenien en el seu poble, m'agrad que la Generalitat, a través de la conselleria, no les ha pogut pagar. Això ha fet que el problema quedés una mica tan més minimitzat. Ara, aquí hi ha una cosa que no està gens clara, que és que hi ha unes vinyes vermelles que un país no pot atraveçar. Per exemple, que la seva gent, que el seu població infantil, que el seu país europeu, que un país d'una renta per càpita de 30.000 euros, o 20.000 i pico, un país avançat, modern, amb una tecnologia alta, amb una cultura molt alta, que té quantitat de obres fetes en períodes de carrestia. I aquest país no pot permetre que els infants tinguin aquest problema de passar gana, perquè això ens deixa en una situació de penúria com a poble. La nostra autoestima queda molt vulnerada pel fet que els nanos pateixin gana, igual que queda vulnerada amb aquest percentatge del 25, 26, 27, 28 i 29, per cent de fracàs escolar que hi ha a l'estat espanyol, i Catalunya inclosa. Per tant, som el penúltim país de la Unió Europea, uns dels penúltims, amb calificacions positives, estem en el rànquing dels últims. Però mira, Jesús, hi ha una cosa que ens ha sorprès, també, últimament, que és que alguns governs autònoms, per exemple, l'Andalús, el Canari, han fet com uns plans, han activat uns plans urgents per alimentar els seus nens i nenes. Vull dir, han cariat un bon esmorzar, un bon dinar i un bon sopar. D'alguna manera, són nanos que reben tres àpats. Clar, aquí a Catalunya ens preguntem per què no es fa això aquí, què és el que està passant? Si en teoria som els que estem donant una quantitat de diners, com s'ha permès que des de Madrid passin aquests diners, com a mínim aquests, per arribar al mateix que està fent el govern Andalús i el govern Canari, és a dir, assegurar... Han fet un pla d'urgent per aquesta pobreza que no afecti la salut dels infants. Perquè aquí sí que hi ha coses de salut, que si no s'arriben a cobrir bé, aquests nens poden portar una seqüela a tota la seva vida. En aquest cas, nosaltres hem de dir que tant el govern Andalús com el govern de Canàries estan sensibles amb el problema de la por. Això ja s'ha volgut dir. Però et preguntes, des d'aquí, com és que aquí no s'està fent el mateix? Estan sensibles i més sensibles que el govern català i que el govern espanyol. A veure, nosaltres el govern català tenim moltes caixes en aquest sentit, perquè ja fa 8 anys teníem el problema de falta de beques a menjador. Aquí, al Baix d'Obregat, vam catalogar que hi havia uns 1.000 nens i nenes, doncs 1.000 infants, però no tenien accés a les beques a menjador. Per tant, tenien un àpat de menys, que és el del migdia. La veritat és que van trigar més de 5 anys per fer un memoràndum que no se li perd res. Perquè, en definitiva, ara encara es paga menys nens per les beques que fa 8 anys. Jo penso que, si aquí ho preguntes al govern espanyol, et dirà què és pels nens que no ens venen de Madrid. Llavors dius, bueno, aquesta patata, aquesta cosa que es va mossegant, dius que, bueno, però algú ha de fer, i aquesta acció, això s'ha de posar en marxa. Perquè no pots fer, és que en un mateix estat, de moment, estem dintre d'aquest estat, els nostres nens estiguin passant pam. I remenen escombraries, perquè hi ha zones d'aquí al Baix Llobregat, que hi ha nanos que amb els seus pares, no remenen escombraries, però saben que els seus pares ho busquen. I diuen, i llegir el diari que alguna escola, els nanos volten pel voltant de les papereres de l'escola, a veure si algun berenar ha tirat, alguna cosa tirada. És molt greu, això, eh? A veure, és prioritzar la resposta, s'ha de prioritzar la despesa. Segur que trobarem el govern català del seu capítol de despeses, hi ha moltes partides que es podrien prescindir. Moltes partides que es podrien prescindir. Per què? Perquè no són tan primàries i tan necessàries com el fet d'alimentar els seus fills. Per tant, una família, el primer dia el que té és primer que els seus fills puguin tenir els àpats necessaris, tenir un sostre per poder viure i tenir treball. Però és que l'àpat és el primer de tot. Doncs un govern ha de ser exactament igual. No pot ser insensible amb aquestes qüestions. I nosaltres hem de dir que el govern català, tant d'uns partits com d'uns altres, no han estat sensibles ni ho estan encara en aquest principi. Per tant, senyors que governen facin el favor de posar-se les piles i alimentar a la nostra població, tal com fan el govern, amb de l'ús molt més pobra i el govern canari. Jesús, no sé, intentarem. Avui aquest vespre tenim reunió. Nosaltres a la perroquia, el grup de Justícia i Pau, allà a un quart de 10, si algú vol venir pot venir. Però seran dels temes que posarem sobre la taula i haurem de pensar molt. Perquè és una cosa que, realment, això és molt fundo. Ja és una altra cosa. Ja té una altra qualitat, això, més de pobresa, més de tristesa i més de... Sí, sí, el fet és que aquest tema, igual com els altres temes, havien de ser prioritaris en els nostres polítics. És que jo inclús penso, com podem arribar i dir, ens anem de vacances, quan estem en aquest punt, com podem dir? Ja sé que tothom tenim dret al descans i tothom tenim, però és que és un punt molt greu. Perquè ja no parlem de que falta material escolar o falta és l'alimentació i són els infants. I això els hi pot afectar psicològicament, físicament, els hi pot afectar de moltes maneres. No ho sé. Passem de tema. Sí, passem de tema. Ja, Jesús, no sé, l'última reunió vàrem parlar de que participàvem a la festa de la Pau. Sí, sí. Jo crec que és bo que, com a poble, anem fent aquestes activitats, perquè d'alguna manera ens ajuntem les diferents associacions i fem una cosa cap al bé de la comunitat. Sí. I crec que va anar molt bé, no sé, si vull dir... Si vols explicar una miqueta... Hi van participar 800 persones, grans petits i editor, mitjans, 15 entitats activament implicades, 300 quilos de menjar recullits, 400 fanelets i més de 1.600 euros per una causa solidària. La causa solidària, en aquell cas, era per la plataforma d'afectats per la hipoteca. Per segon any consecutiu, l'esplai era mateix a liderar-te una recullida d'aliments que volen aconseguir 300 quilos de menjar que han destinat al banc dels aliments. Els diners recullits amb els tiquets a la botifarrada van ser per la plataforma d'afectats per la hipoteca. Una iniciativa molt vistosa impulsada des de la sessió de gent gran i que han col·laborat les entitats implicades les setmanes prèvies a la festa. Ha estat la creació d'uns fanelets fets en materials reciclats que es van encendre al camp vespre per il·luminar els millors desitjos, la nit de Sant Just es veu. És un exemple més de la solidaritat i el treball comú a base de l'èxit d'aquesta festa. Com entitats participants, tenim la Grupació Sardanista, Sant Just, a comprovent, escolta Martí Loderquín, a la Sessió de Gent Gran, a Espros Feat, Vandara, Club d'Esplai ara mateix, Col·lectiu Plaça de la Pau, Colla Gigantera de Sant Just, Comissió Festes Barri Nord, Drac de Sant Just, Justici Pau, Mascant Municipal, Ràdio Desbert, l'escola de dansa de Rara de Ramos i Sant Juls Solidan. Això, de mica, el resumen de la festa de la Pau, que ja és el 6è any, que es fa amb la Pòlia Nens, que ja tenen una formació a de Fegida, i una experiència amb aquestes participacions, perquè hi va haver un manifest amb unes parell de línies, cadascuna de les entitats sobre la Pau. Molt interessant, perquè és un manifest que té moltes implicacions a diverses maneres de veure-ho. No, i realment és un tema ja relat, i nosaltres, com a grup, ens l'hem fet molt nostre cada any. Sí. Tenim un bon contacte amb l'Angelina, que ens ajuda molt, l'Angelina és el contacte, l'Angelina Gasull, sense Justici Pau, i nosaltres, en aquest cas, amb Sant Juls Solidari, i realment és una de les coses que nosaltres hem d'agafar un compromís seriós, perquè nosaltres estem en la línia de la Pau, intentar, des d'aquest angle, lluitar per la dignitat de la persona, i en aquest cas, que parlàvem de totes aquestes coses que ens costa tant, que estem visquen, doncs, sobretot, aquest sentit de la dignitat de la persona que el sapiguem portar a terme. Bé. La dignitat i el respecte que ens veiem en totes les persones i els infants, de totes maneres, el tocar de la gana, jo crec que el país reacciona. Jo crec que Catalunya no pot deixar penjat aquest problema. No, no, no. I penso que és un límit que hi han de començar, que no es pot vedar. Bé, doncs, mirant les temes, perquè nosaltres en tenim molts. Sí, sí. Doncs n'hi ha un que també ens preocupa bastant. Quan més un país està en crisis, sembla ser que hi ha aspectes dels drets humans que s'obliden, no? I un dels aspectes que potser, a vegades ja ens està passant més per al, perquè les altres coses són tan fortes, és el tema de la tortura. I aquest tema el proper dia el portarem més ben preparat, i és un tema que no l'hem d'oblidar, perquè forma part dels drets humans, i el que no podem fer és que s'agafin gent que diuen la veritat a una societat que està desmadrada, i que són empresonats, i que se'ls treu el dret de poder expressar, doncs la seva... El no està d'acord amb aquesta societat, i se'ls tortura, per poder-li canviar la seva mentalitat. Jesús, això ens hem de donar permés, se'ns acaba la nostra estoneta, doncs pensant en la Joana, la trobem a faltar, l'han trobat a faltar molt, i nosaltres, des de la finestra oberta de Justícia i Pau, us convidem a participar en les nostres activitats, i ens trobem els dimecres, un dimecres al mes. Avui tenim reunió a un quart de 10, que podeu venir als locals de la Porroquia, si algú està interessant. Tenim un cop de moment...,