Veus Parròquia del 12/6/2013

Hey, I'm yours. Béus de la Parròquia. Programa de informació i formació humana i cristiana de la Parròquia dels Sants Justi Pastor de Sant Justesberg. Avui, adeu-us a la Parròquia, l'hora del like. Si portes la pau que sigui d'enferme, si portes la llum que sigui l'aterna, si ets de la risa que no estigui reseca, si vols aigua, viva inundant la terra. Ben trobats, amics jovidors de Riu d'Esvern, el programa de la parròquia dedicada a l'activitat dels likes ens porta avui, en el darrer programa d'aquesta temporada 2012-2013, a parlar de la col·laboració segmental. Hi ha tot un conjunt d'homes i dones de la nostra església, la església catòlica, que col·laboren amb les parròquies i altres centres, preparant, ajudant a les persones que es dirigeixen, precisament en aquests centres, a demanar un sacrament. Bé, sí, el baptisme, la confirmació, el matrimoni, fins i tot la primera comunió, avui us centrarem en dos sacraments concrets, i també us centrarem en un espai determinat. L'espai determinat serà la parròquia de Sant Josep Verne, i els sacraments seran el baptisme i l'acolliment amb els que es preparen per casar-se, amb els que es preparen per rebre el sacrament del matrimoni. Per això ens acompanya en Javier Pámias. Bona tarda, Javier. I jo mateix, soc el Lluís, li segura, col·laboro amb la parròquia també en temes sacramentals. En Javier porta temps col·laborant, com en dieu, acolliment prematrimonial? Acollidors de promesos, sí. En què consisteix la nostra tasca? La nostra tasca és acollir. Sobretot és acollir. Acollir sempre és una parella, la que es vol casar, amb noi i una noia, que abans de... Jo moltes vegades dic com que els capellans són solters, els capellans són els que ens demanen que hi col·laborem com a casats. És a dir, que encara que no siguem mestres, fem una petita col·laboració a la part d'aquesta del que no és el sacrament, precisament, del que significa casar-se per a l'església, en realitat. No, no. Fà temps que hi ha aquest associament d'aquí a la parròquia? Jo havia fet aquí una notació que alguna vegada diuen quanta temps fa que t'hi has dediques amb això, i a vegades ni te'n recordes, i quan ho busques dius que era i quanta temps fa. Jo hi col·laboro des del 1997, que ara ja fa temps. En aquella època vam conèixer una sèrie de matrimonis que ja estàvem, que hi col·laboraven, i els més veterans, llavors, eren la PEP i la CELSA. I, bueno, ens vam saber que aquest grup s'havia format, que pel 1991 s'havia preparat i havien començat a actuar el 1992. És a dir, ara, doncs ja... A vint anys. A vint anys anem pels temples 21. I, doncs, bueno, sempre hem procurat les cinc parelles acollidores, però amb els crisis d'immobiliàries, que s'ha casat menys gent, que també hem tingut baixes de gent que no s'hi ha pogut dedicar a la part de les parelles acollidores. Últimament érem tres parelles, i ara tornem a ser pràcticament quatre parelles, i amb ganes d'arribar a ser cinc per poder recuperar també el ritme. Aquestes preparacions al matrimoni tenen fama, o tenen, diguéssim, el dit de ser obligatòries. La gent es considera molt formal. És així? Sí, sí, sí. Són condicions prèvies a casar-se? Sí, sí, són condicions prèvies per casar-se. Quan la parella es presenta, diguéssim, a la sacristia o al despatx perroquial, el que es fa és un expedient de preparació al matrimoni, que això és, diguéssim, la pare administrativa, perquè en realitat el casament és un contracte. Llavors, el corset aquest és un requeriment que s'ha d'ajuntar conforme l'has fet per entrar dins de l'espadient, per poder posar la creueta, perquè si no, no et deixen casar. A la pràctica són unes sessions que fa la parella acollidora, que acostuma a ser-hi, com ha dit, una bona casat, respecte als que s'han presentat per demanar aquest sacrament. Són trobades amb una parella sola de nous o són grupals, diguéssim. Cada perroquia ho fa a la seva manera. Hi ha gent que fan com unes conferències, altres que fan uns corsets que sembla que siguin com una escola, i fan moltes sessions que poden durar un trimestre o un semestre, és a dir, que exageraràs, però exagerarà molt. Nosaltres aquí, tal com ho fem, és unes reunions d'introducció, que és quan coneixem la parella, és a dir, quan l'acollim per primera vegada, i en aquest moment, el que fem és una trobada dos a dos, diguéssim. Se tracta de saber una amigueta com són, que és el que veus i el que pots començar a intuir, per després ells puguin participar en el propi corset, que el corset el fem amb dos sessions, i en aquest corset ja són posar una trobada de cinc parelles amb nosaltres, que són els dos acollidors, que llavors ens reunim les 12 persones, i llavors tractem una sèrie de temes que tenim tabulats i instrumentats. Que definitiva són unes tres trobades? Sí, el corset vindria a ser la introducció i després dos sessions, i aquestes dos sessions es fem, o bé dos dissabtes, o bé un dissabte i un dumentge, o bé dos dumentges seguits, o bé algunes vegades quan les coses se presenten segons com un dissabte tot seguit, o bé un dumentge també amb sessió continua, llavors és més llarg, perquè la sessió aquesta ve a durar unes dues hores. Llavors el corset se pot allargar en total a unes quatre hores. Jo parlarem aquest moment del bateixos dels infants, quan el Consell Pastoral de l'any 1998 va sortir la preocupació a la nostra paròquia per crear, establir un servei pastoral del sacrament del bateix. L'objectiu era, i segueix sent, oferir als pares i patrins dels nens i nenes que es presenten a batejar, unes informacions sobre qués o baptisme com s'administra, també un cert tràmit administratiu de recollir les impresions que els pares elaboren sobre les manifestacions per passar en el historial, i també acollir, no acollir, sí acollir a les famílies, però acompanyar-les en el dia que s'administra el bateix. Per què s'havia observat, aquí a casa nostra, com a altres llocs, que l'administrador del sacrament del baptisme, normalment o cap allà, que ara pot ser també un dia, que la major part de les vegades estava amb la solitud més absoluta. I aquí estava acollint a 4 o 5 famílies, per tant en un mínim de 5 criatures, molta gent, convidats, etcètera, i estava sol actuant, conduint la cerimònia, però també posant ordre dient la postura, jo el recorregut que havíem de fer als infants i les famílies d'intramanau era una mica, diguem-ne, evidenciar una solitud que no ens agrava. Llavors es va crear aquest servei i fem una rebuda en els pares i padrins que volen ser batejats, és una setmana o 15 dies prèvies del baptisme, en el qual se'l explica tot això, una mica, en què consisteix el sacrament, què és el baptisme concretament, quins són els rites del sacrament del baptisme i també l'ordre de la celebració. En aquesta trobada prèvia hi existeix, normalment, el capellà, el senyor Rector, que fa la part inicial, que és la part més agravantal. I la segona trobada ja és el diòmet. I la trobada és en grup, també. Sí, la trobada és en grup, perquè aquí a la parròquia tots diem oixis, sempre hi ha les excepcions, però tots els batejos són comunitaris, ja se senyalen dos dies en el mes per celebracions de batejos, que són en dissabte a la 5 de la tarda, el segon dissabte i el quart dissabte, llavors tota la gent que s'inscriu per una d'aquestes jorrades fa la barbaració junta. No sé si vosaltres acompanyeu el diò del casament o no. No, per la nostra part això no s'ha donat. Hi ha tradició que les parelles que es casen últimament. La part religiosa és clàssicament una mica més marmada que no pas en gent redera, no? Llavors volen ceremonies curtes en general, o sigui que els diuen amb missa o sense missa, i pràcticament tothom està dient la ceramònia del que és el segrament del matrimoni, però sense missa. Llavors les parelles porten la família, que ja són prou, normalment, i nosaltres ja no hi participem. Però la part de decisió de la parella sobre certes lectures, cert acompanyament musical, olors i tal, les veu vosaltres o amb aquest rector? Això, llavors va amb un tracte que fan amb la preparació prèvia del casament, que també és per la banda del senyor rector. Sí, el senyor rector el rep, en algun moment de la preparació, per tenir en contacte. Podríem dir que hi ha una primer pas, que és la inscripció administrativa, que seria amb el Josep Maria, després l'actuació de la parella Collidora, amb aquestes dos o tres sessions, i després una altra reunió, que llavors ja sí que són un grupet dels que ja estan pròxims a casar-se, dos o tres setmanes abans o així, que ja preparen la ceramònia concretament amb això de les lectures i aquesta altra part. Us heu trobat amb algunes circumstàncies que alguna de les persones que es preparen encara no estigui batejada? M'assembla que jo no recordo. No sé si l'altre dia el mossèn deia que tenia uns que sí que havien de fer el bateig, però és un cas bastant estrany. A la preparació dels batejos dels infants siguin ens han trobat pares que no estan casats per a l'Església, que estan casats fins i tot fins i tot, que es presenten amb la criatura i potser no hi ha un vincle contractual com d'ells, establert entre un i altra. En aquests tres situacions la conversa també ho atenen. En el cap allà fan la mateixa preparació, però amb una conversa prèvia en el qual hi ha una reflexió en el qual no se'ls condiciona el seu tràmit de què el nen es pugui batejar, però se'ls fa un pensament, una reflexió sobre per què no fan un pas, ja que amb el nen si que volen un servei atracial, ells mateixos personalment fan aquella situació. De vegades són circumstàncies que no poden fer-la, perquè són divorciats, hi ha un que ja ha tingut un sacrament previ per part de l'Església i d'altres tenen les seves raons. Ens deia que en els darrers temps s'havia notat una certa mimba del nombre d'aparelles? Una disminució, sí. Estadísticament podíem dir que quan jo havia començat el cap a l'any 97, el 98 i fins cap al 2000, havíem de fer cursets dos vegades l'any que d'aparelles, podíem arribar a fer quasi 10 cursos per ser, potser llegeiro 10, però hi ha hagut alguns anys que hem tingut 3 cursets, o 4, diguéssim, amb un any. Igual vol dir que són 4 tundades, que són les parelles que hi ha hagut per casa durant l'any. Algunes vegades fem cursets per gent que no es casa aquí, quan reben les notes diuen que aquests són de Sant Just, o un mínim normalment és un de Sant Just, i llavors es casen aquí i els casen fora, perquè la gent amb les ceremonies de casament els agrada vegades buscar esglésies més maques o així. Si es casen fort, hem d'acompanyar el certificat d'haver fet el curset. Han de portar, llavors aquests els demanaran el certificat, allà on vagin a parar. I l'altra cosa que avui dia també estem veient és que hi diuen de Sant Just i de Sant Just, i quan parles amb ells, al final resulta que ningú és de Sant Just, però han vingut a viure aquí. I això ens porta a dir una de les coses modernes que estem veient, que els festejos, cada vegada més, són festejos vivint junts. O sigui, abans de casar-se, ja han experimentat una mica el que és casar-se sense papers, diríem. Jo també... això és una altra cosa, no? I dintre l'Església s'ha comentat algunes vegades, i es veu que a Alemanya fèiem els anys que això ja ho havien vist, i aquí encara no, doncs, bueno, ja diguéssim l'Església, això ja ho sap, i diguéssim, forma part una mica del que seria... Sí, forma part de dir, no tanquem o no exigim, no demanem un 100% d'exigència perquè encara seria menys... el nombre d'existents. Tindríem menys demandes. Fins i tot, fins i tot, donem temps també a l'espritzat que vagi actuant. A temps, com a les parelles, que no entenen. Si corporen, en aquests moments, a la nostra tertúlia, al nostre treball regifònic, a Lluís Maria Gomenek, a través del fil telefònic. Demos guard. Demos guard, Lluís Maria, bé... Moltes gràcies per voler participar. Tens alguna qüestió, alguna reflexió a l'entorn dels sacraments dels batejos i dels matrimonis que ja puguis aportar, o què? Hi ha una cosa que és molt clara. Des d'uns anys en aquesta banda, d'uns sis o set anys, o potser més, en cap a aquesta banda, els ex-infants, és a dir, els nostres fills, per entendre'ns, els que tenen l'edat dels nostres fills, que estan als voltants dels 30, 50, 40, són unes persones que són aminament pràctiques, que fugen de qualsevol creença, de qualsevol creença, vagi a això dir, no la catòlica, perquè li tingui una especial mania, sinó, en general, o sigui, no creuen amb res, només amb les coses pràctiques. Són molt pràctics, però, a l'hora de casar-se, passen per lo civil, per els tribunals civils, doncs perquè esperen un fill, o perquè diuen el nostre fill protegible d'alguna manera, doncs almenys que hi hagi un vincle de matrimoni. Fixeu-vos que el còdic civil admets les parelles de fet, tot és amb beneficis dels fills, o sigui, admeteix fins i tot les parelles homosexuals, admeteix les parelles de qualsevol manera, de registres diferents. Bueno, sigui com sigui, el que tenim de fer és expulsar-ho, perdoneu-me tots plegats, perquè tinc una veu molt fumuda, i hem d'expulsar-ho d'una manera molt sincera, perquè és el que estem visquent i és el que ens preocupa profundament, perquè algun dia recuperaran allò que la seva juventut veien a casa, però en aquests moments cada vegada hi ha menys demanda, diguéssim, de l'esplèasia catòlica, apostòlica i romana, dels reptismes i dels matrimonis. És cert, és cert, Maria, que hi ha un declívia o un estat, diguéssim, de minorança respecte als anys anteriors, o aquestes anteriors, això ja ho hem comentat en aquest programa, és cert també que hi ha una riquesa, hi ha una pluralitat, en principi, tot el que és variat, possibilita a més gent, amb més formes de viure amb parella o de viure junts, i que, per tant, això, que és un fet, ho hem d'emmetre. Però sense deixar, pensem que les paraules van per aquí, d'oferta, de predicar, de dir, l'església, l'església de Jesucrist, està aquí i et crida a un compromís una mica més allà, a un cert pas, que va una mica més a fons del que tu has fet, tot respectant la tema o la mostra, postura actual. Però està present, no perquè hi hagi aquesta mimba, doncs, haguem de tancar aquests serveis, que no depenen del nombre, sinó depenen de la voluntat d'extendre el rent de Déu. No sé si en Javier vol dir alguna cosa sobre això. Home, hi ha moltes gent que es casa a vegades, els hi preguntes per què es casen per l'església, per exemple. I a vegades, que surt una àvia o una... En raons familiars, o antigues. Sí, en raons familiars. Ells, a vegades, potser no es casen per l'església, però per el que significa la família, entren en el que és aquest sistema. Però, bueno, en trobes. Dels que anem acollint, vas veient que hi ha gent que realment han viscut la catequesis i la formació de casa que diem, que de petits ho han viscut, però en un moment de casar-se, se'n recorden. Això no vol dir que després no vagi la missa als diumetges o que després només torni a aparèixer quan hagin de batejar. Sí, tenen notícies, Jesucrist, en algun moment de la seva vida. Això és com les misses que diem que les de Semana Santa i les de Nadal hi ha gent que només va missa dos vegades l'any. Doncs, bueno, s'ha de respectar tot. Per completar la informació que he donat sobre els equips de batejos o de batides, que és el mateix, diré que actualment hi ha dos equips, format per dues persones cada un, que van atenent cada una de les tongades que s'inscriuen en un dels dies en què celebra els sacraments. Naturalment, aquests equips, suposo que el de Matamonis també, estan oberts en noves incorporacions. Hi ha altres laics i laiques que uguin comprometres una mica amb la seva església, aportant la visió i també el treball des del punt de vista laical. Això per l'experiència veig que és molt ben rebut per la gent que s'acull, perquè els que es presenten a un sacrament, una paròquia com ara la nostra, es pensen, si no ho viuen molt des de dintre, que la paròquia és el cap allà i poc més. En canvi, quan veuen que hi ha persones una mica més de la seva trenada civil i també del seu poble, que col·laboren amb la seva paròquia, amb aquesta aportació, doncs s'anomenen això. Algú negociar més, Luis Maria? No, no, senzillament vull dir remarcar que a mi m'agrada molt la manera de pensar el nostre mossent, perquè explica les coses dient que primer ens hem de convertir i després seguir a Jesucris i pensar en l'estimació en els amics. Per tant, això que ja heu de respectar em sembla estupendament bé, perquè és una cosa que de la meva joventut em mancava, els respecten els amics. Però també el vine i veuràs i totes les històries d'aquestes que fem nosaltres, amb la bona voluntat i la bona fe del món, tota la bona fe del món, jo crec que tindríem d'incentivar-lo més, perquè només que ens vegi, ens vegi aquesta gent que està fora de l'església, perquè sí, però que tenen idea de com som, però tenen una idea literària, no tenen una idea profunda, que nosaltres els sapiguem donar aquesta idea profunda i que ells sàpiguen rebre la cosa que som nosaltres, perquè nosaltres som verdaderament cristians i el que fem ho sentim profundament, no ho sentim alegrament, sinó que ho sentim profundament, i llavors desapareixen completament aquestes relacions econòmiques o familiars, que em diria jo, amb ara es fan les coses perquè s'han de fer, perquè un mateix està convençut que ho té de fer-ho d'aquesta manera. Molt bé, és cert que primer hem de respectar, estimar els altres, després creure que el que és bo per un doncs ho exposa als altres, perquè bonament, si volen, s'hi acollin, i allò que deia abans, deixar fer l'espritzant, no tot s'acaba en la nostra acció, que és una acció pobra i limitada. Moltes gràcies, Lluís Maria. Pots estar, si vols, a l'escolta, si hi ha alguna intervenció, ens avises. Nosaltres passem a un altre punt, que és que els equips segmentals estan present en el Consell Pastoral. Presament l'Amic Pàmias, que està aquí entre nosaltres, representa tant els grups de batejos com els de matrimonis, en el Consell Pastoral. Encara que hem passat al llarg d'aquesta temporada altres persones que hi pertanyen, voldria que jo també conèixer la impresió d'oges del Xavier sobre aquesta representació, els equips de segmentals, com altres, estamins de la parròquia, formen part del Consell. Què hi aporta en el Consell? I què se'n pot treure del Consell de cara amb aquests grups de treball? Home, sobretot la participació en el Consell, el que significa és un pont. O sigui, els grups aquests que estem parlant, tant els de batejos com el de matrimoni, doncs podem dir som sí, som vuit, som sis persones, o sigui, som... intentem treballar amb el que seria la dinàmica de grups. Llavors, un representant d'aquí és el que surt per anar al Consell. Llavors, al Consell rep informació i aporta el que s'ha pogut parlar en els grups. És a dir, que aquesta és la tasca. I és la manera de desperremar la informació o de portar-la en el moment de poder decidir alguna cosa. Correcte. De cara a aquesta informació, que rebem del Consell, que també està publicada en la pàgina Web de la Peròquia, i en el full que cada dimenge des del Cansell del Temp es pot agafar, hi ha, precisament, l'acte d'Ovina i Beuràs, que ens anunciava a Lluís Maria. Aquest divendres, a les dues vespre, a la Peròquia, hi ha aquesta estona de pregària i reflexió a l'entorn de la paraula Déu, que porta un grup, en aquest cas no és de Sant Jordi, és de Sant Feliu, que s'ha preparat durant la temporada per el que se'n diu un itinerari cristià de renovació. A la mateixa hora, tal vegada un quart d'hora abans, un grup de joves crida a altres joves del nostre arquebisbat per fer una pregària, estil tesé, molt de sals, curts, de cançons, de lectures també molt tranquil·les i espirituals, en el penso que serà dones locals farroquials, sinó a la mateixa església, segurament a la capella del sentíssim. I també, al dimenge, a les 6 de la tarda, a la Peròquia de Sant Miquel de Molins de Rei, hi ha la trobada de tota la vicaria del Baix Llobregat, en el qual les paròquies d'aquest exercici prestats es reuneixen per fer com una clóenda, o part de la clóenda de l'any de la fe. Les paròquies han reflexionat i han treballat aquest any la fe en Déu, pare, fill i espritzana, el que en diu, eternitari, en el qual creiem. Els que vulguin anar es troben, doncs, a la Peròquia de Sant Just, tant a les 5 de la tarda com a 4 o 6 de la tarda, hi haurà expedicions que, des de la plaça de Mocèncing, sortiran cap a Molins de Rei. Molt bé, alguna cosa més, per part d'en Xavier del Lluís Maria, molt a afegir, si no, esteu a tancar el programa. Jo només volia dir que en aquestes sessions que fem amb les parelles, una de les coses que fem com a primera entrada, és treure'ls i la por, precisament del que deies al principi, és que hi ha gent obligatòria, hi ha gent que va com espantada, justament el que els expliquem és que no és un examen, que no ens quedem cap fitxa, sinó que ells fan servir uns qüestionaris que després se'n porten a casa. És un material que es treballa a la reunió, però que nosaltres no portem cap historial, ni cap control, ni res. A part de l'obligatorietat, que ja s'ha explicat, que és però que no s'ha de fer por, perquè la gent s'ha d'explicar. La gent surt contenta i satisfeta. Molt bé. Moltes gràcies, amics oïdors. Veus de la paròquia en aquest format de l'hora de la laia que repetirà el dissabte a dos quadrons d'un matí? Si no hi ha ocasió de tornar-nos a trobar a les zones fins a la temporada que ve, ens acomidem en aquest moment. Bona tarda a tothom. Ara ve! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. I ara ve. A veure què passa, que és un programa per arqueòlegs de la música moderna. I ara ve. I ara ve. I ara ve. I ara ve. I ara ve. I ara ve. I ara ve. I ara ve. I ara ve. Ly'ns en aquest programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinstarem fins als recòons més amagats per la música dels últims 50 anys. Musiques sense etiquetes ni dades de caducitat. Va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènio encefàl·lic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra iriacció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun car té i digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara, també. Fa uns dies em van dient nosticar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental. No a la discriminació, si a les persones. Obertament.org